Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

humana que tant l'havia turmentat al llarg de la seva vida. "És la	cicatriu	d'unes urpes, d'una mossegada, després d'haver travessat la selva —es
rogall de l'antiga i coneguda fera —encara podia sentir ressanar la vella	cicatriu	de la seva ànima—. L'obscur instint dels Randa i dels Joan de Maro, el
home de veu diàfana que va pel món amb l'ull dret a la misèria i amb una	cicatriu	suspecta a la galta. És una barreja de suís i d'australià que aquí fa el
de valentia, de l'ordre del que portava els estudiants alemanys a portar	cicatrius	a la cara —la finalitat eren les cicatrius, més que les ferides— per
estudiants alemanys a portar cicatrius a la cara —la finalitat eren les	cicatrius	, més que les ferides— per demostrar així que s'havien desafiat a cops de
Callís, arromangant-se el pantalon o la màniga, hauria pogut mostrar les	cicatrius	testimonis de les tortures sofertes, a part d'altres lesions invisibles
L'única experiència que en conserva l'ha deixat marcat per sempre: la	cicatriu	que li ratlla la galta. S'estima més el gos, que sap callar, jeure als
sentis dèbil, mira't al mirall, ressegueix lentament amb un dit la teva	cicatriu	i recorda." A les hores de treball prescindien de records
"És la mà de la meva mare: em palpa com un cec." Josep es ressegueix la	cicatriu	. "Recordo: sí. M'estreny: vol que oblidi. Et moriràs. Què em quedarà?
damunt de tots, l'Arcàngel; però el rostre duia solcat per	cicatrius	profundes fetes pel llamp; damunt les galtes lívides
de tanta fosquedat: l'aire dolcíssim, per a esborrar les	cicatrius	que deixen aquests focs corrosius, ens darà bàlsams.
aquesta riba i esperava. Segurament esperava Zorbàs, el capità de les mil	cicatrius	. I jo tenia el plaer de veure com els dos comediants es trobaven de nou
la llanterna. El cos magre i colrat s'il·luminà: ganivetades profundes,	cicatrius	de bala, cops de sabre, el seu cos era un colador. —Guaita ara l'altra
és una altra història, tanmateix. Passaren els anys del dol i de les	cicatrius	, i després, gairebé sense que els interessats se n'adonessin, va
del que es pensaven i per això als braços i a les cames hi tenia blanques	cicatrius	. Però ell hauria estat l'última persona del món que n'hagués gosat dir
bones raons per dir-ho, (i, tot dient-ho, Akela es mirà les velles	cicatrius	que duia als flancs i a les illades), que els homes no porten escopetes
allargà la mà i en moure's Hathi, la llum de la lluna mostrà una llarga	cicatriu	blanca damunt el seu flanc de color pissarrós com si hagués rebut la
el Negre Xomaco: Garrell, boca de fel, el cap rapat, ple de blanques	cicatrius	. Valentó... Voleiaven els mandrons. Auguris: —Rebrem de valent! —Ai,
tingui esment el príncep, no sols de la salut, ans encara de no deixar	cicatrius	deshonroses. Cap rei no és glorificat pels càstigs cruels (¿car qui dubta
vermellosa posada de gairell damunt del llavi de dalt, contret per una	cicatriu	, mentre que el de sota s'avançava amb un aire menyspreador de
És un minyó ros que a tot estirar té una trentena d'anys, amb	cicatrius	d'estudiant i unes antipàtiques ulleres d'or. Observo que ara ja només
paga, més ben dit, qui pega mana! L'Aureli s'arromanga una màniga: una	cicatriu	semblant a una trenyella li baixa colze avall fins al puny. Valia més el
trobo Álvarez, un dels redactors de successos. És amic meu. Té una gran	cicatriu	a la cara, fonda i llarga, que li arriba al llavi i l'obliga a parlar
l'obliga a parlar d'una manera molla i llepissosa, molt penible. Aquesta	cicatriu	no solament li deforma la cara, sinó que dóna a tot el seu cos un aire
en dues sessions m'hi feren una toracoplàstia. Me n'han quedat dues	cicatrius	al costat esquerre. A la platja, els companys d'habitació que he tingut,
davant el bloc, que tinc a l'altura del cor, una mica més amunt que les	cicatrius	de la toracoplàstia, de les quals he dit sempre al marroquí: "És d'una
no va ésser una ferida mortal. Ponderem l'espectacularitat de la	cicatriu	, i quan ens té ben esgarrifats, el comandant prossegueix: —Doncs això no
les mantellines, Carme amb les seves mans vermelloses, envaïdes per les	cicatrius	que li deixaren els cruels penellons de l'hivern, Elvira amb les seves
l'Enric, girant-se i acotant el cap va mostrar a la seva amiga una ampla	cicatriu	al clatell.— D'això ja fa a la vora de dos anys. Va ésser un cop terrible
quedar marcat per sempre. Si el veiessis, aviat el reconeixeries per la	cicatriu	que porta al front. —No tinc cap desig de conèixer-lo —va respondre ella.—
d'una mateixa medalla. Un d'ells, però, mostrava al front una obscura	cicatriu	. Elvira el reconegué a l'instant: "Aquest és Llorenç", es va dir entre
La minyona no devia estar avesada a rebre senyors. Finalment, el de la	cicatriu	s'arriscà a preguntar. —Vostè deu ser l'Elvira, oi? —La mateixa en
dubte rumiava. Com que el silenci es perllongava massa, el senyor de la	cicatriu	, per invitar-la a manifestar-se, s'arriscà a dir: —Bé: què li
clar, amb les necessàries garanties per totes dues parts —va dir el de la	cicatriu	, tot prenent un aire complagut. De sobte, l'Elvira, aixecant-se d'una
la cura d'aire, que té una bona indicació quan es tracta d'aconseguir la	cicatriu	subcrostàcia, però que és inoperant en les grans i profundes ferides
radial, com era lògic, persisteix. Als cinc mesos de lesionat, la	cicatriu	és completa i hom practica una transplantació del cubital anterior damunt
els teixits tous de la cara anterior del genoll i als tres mesos, quan la	cicatriu	està perfectament constituïda, li fem una plàstia amb un tros d'escorça
fins a incloure tot el peu, veurem escassos segrestos i com granula la	cicatriu	per damunt dels resquills deixats en descobert. Són en gran quantitat els
que se'n desprengui. Si se n'arrenca, moltes vegades, es coneix la	cicatriu	. Si es desprèn amb la sàvia espontaneïtat, dictada per la naturalesa,
de la seva mare. S'oblida d'ella. Es desprèn d'ella sense deixar una	cicatriu	que delati la seva arrencada violenta. L'infant que sent apetència
sobre un munt de cadàvers, rebé dos cops de "machete" al coll, les	cicatrius	dels quals presentà tota la vida. Davant del soldat que el punxava, no es
rostre. L'enrojolament fugaç em va fer descobrir, a la seva galta, una	cicatriu	tan lleu que fins aleshores m'havia passat desapercebuda sota la màscara
llançat a una velocitat folla. La topada. La mort de la seva dona, la	cicatriu	tremenda a la teva cara... Ell, l'únic il·lès. I la clínica a Nova-York,
t'agrada turmentar-te i turmentar-me així? —mormolava. —I pensar que la	cicatriu	a penes endevinada a la teva cara em va enamorar des del primer moment...
em vulgui prendre Rose... Rose és meva: jo la vaig tornar a la vida. Una	cicatriu	al rostre l'havia morta i jo la vaig ressuscitar... Quan li van treure
ressuscitar... Quan li van treure les benes i es veié el lleu filet de la	cicatriu	a la cara, jurà no sortir amb vida de la clínica. Jo estava desesperat i
celles poblades, el nas aquilí una mica desviat amb les aletes mòbils, la	cicatriu	profunda del pòmul, les galtes begudes, feien un conjunt una mica
Què volia dir aquella cita? Amb la punta dels dits s'acariciava la	cicatriu	. Un silenci total que semblava impermeable a qualsevol remor ho cobria
a les costelles del seu company, un àrab petit, olivaci, amb una gran	cicatriu	a la galta. L'àrab rigué. Les dents li lluïren un moment. Rera el taulell
emoció que deixa en el interior, gravades les senyals del dolor, com una	cicatriu	en la carn humana, per més que passi temps, i en aquells moments de

Pàgina 1 (d'11)

50 següents