×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb cicló |
Freqüència total: 145 |
CTILC1 |
| evangèlica encara està mig en ruïnes, a conseqüència del darrer | cicló | , i per a recitar i cantar la Bíblia només hi ha un gran local de | | pluges! Era un alabat sia Déu de malignes esperits! El buf del dimoni! Un | cicló | ! Les ones saltaven a proa i ens rebotien els melons com pedra seca que | | per les mars ignotes, deixant endarrera horitzons i nuvolades. Xalocs i | ciclons | no la pogueren tombar. Sempre vigilant, sempre dreta, amatent a tota | | o són certament pocs els llocs que encara n'estan coberts. Ràfegues i | ciclons | XII. [1] Hi ha unes menes de vents produïdes pels núvols quan es | | [1] Aquí, si et sembla, podem investigar per què es forma un | cicló | . Sol succeir en els rius que, mentre llisquen sense cap obstacle, llur | | sol punt i tornat més i més violent per la seva mateixa rotació, és un | cicló | . Quan és més impetuós que de costum i està més temps rodolant, s'inflama | | de mals oratges i de trons i de veure els navilis esberlats pels | ciclons | , ¿quin serà el fruit d'aquestes fatigues i d'aquests terrors, quin port | | manera: [4] quan un d'aqueixos globus d'aire que anomenem | ciclons | conté dintre seu matèries humides i terroses, onsevulla que vagi, | | falsedats, no és veritat que les bigues i les torxes surtin d'un | cicló | . Perquè el cicló neix i es mou prop de la terra i per això arrenca | | no és veritat que les bigues i les torxes surtin d'un cicló. Perquè el | cicló | neix i es mou prop de la terra i per això arrenca d'arrel els arbres i | | això no es posen mai enfront dels núvols. [2] D'altra banda, el | cicló | és més ràpid que qualsevol núvol i té un moviment rotatori, a què | | cometes es formen de la mateixa manera que els focs llançats per un | cicló | ; amb la sola diferència que els ciclons s'abaten de dalt damunt la terra | | manera que els focs llançats per un cicló; amb la sola diferència que els | ciclons | s'abaten de dalt damunt la terra i els cometes es desprenen de la terra | | en un mateix punt, llur mateixa discòrdia muda el corrent d'aire en | cicló | ; llavors la violència del moviment giratori del vent inflama i eleva amb | | quan aquests s'acaben. [2] Qui diu això no observa el curs dels | ciclons | i els dels cometes. el d'aquells és ràpid i violent i més impetuós que | | de la distància recorreguda en un dia i una nit. A més, el moviment dels | ciclons | és incert, desordenat i "remolinós", per manllevar aquesta expressió a | | la lluna i els cinc planetes són arrabassats pel vent o fets rodar per un | cicló | ? Penso que no. ¿Per què? Perquè llur curs no és irregular i capriciós. | | turbulentes i inconstants. [4] D'altra banda, ni que aquests | ciclons | poguessin comportar substàncies terrestres i substàncies humides i | | No és, doncs, versemblant que es mantingui en un espai tan gran un | cicló | , que com més extens és, més de-pressa es dissipa. IX. [1] Ha | | sostinguts per aliments més abundants. [2] Deia jo suara que un | cicló | no pot durar gaire temps, ni pujar més amunt de la lluna o fins a la | | més amunt de la lluna o fins a la regió de les estrelles. I és perquè el | cicló | és format per diversos vents que lluiten ells amb ells, i aquesta lluita | | impetuositat, cap a la seva fi. Així és que mai ningú no ha vist un | cicló | que hagi durat un dia, ni tan sols una hora. Sorprenent és la seva | | s'hi mantingui. ¿I què hi ha de més increïble que la llarga durada d'un | cicló | , sobretot en un lloc on el seu moviment és vençut per un de contrari? Car | | sospitar que ha topat amb un obstacle; per això no és creïble que cap | cicló | , la més violenta i desordenada de totes les maltempsades, pugui arribar | | per la seu de l'ordre i de la tranquil·litat. [3] Admetem que un | cicló | , giravoltant sobre ell mateix, s'inflami i que, llançat fins al cel, | | N. Si la depressió que passa ve ben definida isobàricament com formant un | cicló | intens que travessa el centre d'Europa, la mestralada pot ésser molt | | de mestralades intenses i generals, com per exemple el pas d'un | cicló | ben definit i profund pels voltants de la frontera danesa d'Alemanya. | | de la mar. Com passa en altres circumstàncies —recordem les "ones de | cicló | "— les ones produïdes pel vent arriben abans que el vent. © © © © © © | | incendiades per un vent de follies purpurals, és el símbol encisat del | cicló | dels sentits, que pugna heroicament per desfermar-se i concretar-se, com | | (A. B.). Belfast incomunicat. Dublín no contesta. Un | cicló | devasta Canal Sant Jordi. París, 7, 8'18. | | 7, 8'26. (F. F.). Londres comunica | cicló | arrasa totes les costes sud-oest. Estacions ràdio Irlanda suspengueren | | doblar el Cap de Bona Esperança, indret de temporals, de tornados i de | ciclons | , anomenat per això Cap de les Tempestes. La segona ruta era per anar a | | ruta era una aventura plena de riscs: temporals, marees, remolins i | ciclons | , que havien d'ésser superats amb velers de 150 a 200 | | detall a les arboradures. Sovintejava, com a tema, un veler capejant un | cicló | . Altrament, aquesta actitud era avinent per ostentar, així amb el vaixell | | Canàries i les Illes Terceres, en ple Atlàntic, hom topava amb temporals, | ciclons | i huracans de molt mal vèncer, d'on gairebé sempre en sortien avariats | | A la costa del Canadà sovintejaven també qui-sap-lo els temporals, els | ciclons | i les boires. Per causa de llur espessor, les naus perillaven de topar | | tripulació a dins, i també, si era possible, la documentació i queviures. | Ciclons | . Els ciclons o huracans eren fatals per als navegants; els costaven | | dins, i també, si era possible, la documentació i queviures. Ciclons. Els | ciclons | o huracans eren fatals per als navegants; els costaven sovint la vida, | | els Estats Units. D'anada a Amèrica, era gairebé impossible d'evitar els | ciclons | . De tornada, en canvi, hi havia certes probabilitats d'aconseguir-ho. Els | | Els ports americans, eren amatents a anunciar el descapdellament dels | ciclons | , i evitar a temps la sortida dels vaixells; si aquests, però, | | per manca de telegrafia sense fils, els velers no podien rebre noves dels | ciclons | . En el trajecte comprès entre les Bermudes i les Antilles, d'anada a | | entre les Bermudes i les Antilles, d'anada a Amèrica, foren víctimes dels | ciclons | molts velers catalans. La topada amb un cicló implicava sempre greus | | foren víctimes dels ciclons molts velers catalans. La topada amb un | cicló | implicava sempre greus avaries al veler. I això que les precaucions eren | | de capejar l'huracà, el veler era arrossegat pel meteor al centre del | cicló | , i ja el teniu blanc dels cops de mar que de totes direccions li | | presidix a aquèst, al que més pòr li tenen els mariners i peixcadors. " | Cicló | " es la tempestat fòrta o, millor, vent que tot ho abatolla, arrancant | | comparació amb les altres mars importants del món. No hi són coneguts els | ciclons | , els tornados, els tifons; les mànigues marines hi són rares i petites; | | depressió viatgera vinguda de l'Atlàntic ve ben definida com formant un | cicló | intens que travessa el centre d'Europa, la mestralada pot ésser molt | | i de tardor. III. Les pertorbacions atmosfèriques Els | ciclons | i els anticiclons. Ja hem dit abans que el caldejament de l'aire en | | baromètriques d'alguna importància se'ls dóna també el nom de | ciclons | . En l'hemisferi austral de la Terra els ciclons giren en sentit | | també el nom de ciclons. En l'hemisferi austral de la Terra els | ciclons | giren en sentit invers, o sia en el sentit de les busques del rellotge, i |
|