DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
cicle M 3249 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2019)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb cicle Freqüència total:  3249 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

caràcter menys immediat, menys detallat: el sentia a través dels cicles còsmics, el dia i la nit, les estacions, el ritme de les collites i de
nobilíssims. A sopar, en Vinyoli parla molt de Rilke. Cita un sonet del cicle d'Orfeu, en què el poeta defineix la poesia. "No és pas —ve a dir—
degenerada succeirà la nova minoria creadora, i recomençarà el cicle històric que permet de rejovenir els pobles i les cultures. Voldríem que
amb la figura del sant barceloní Josep Oriol es clou definitivament un cicle de la religiositat catalana. Malgrat viure en plena Catalunya barroca, la
natural ha deixat d'ésser la "voluntat" de l'artista contemporani. El cicle que el Giotto encetava, està positivament esgotat. Trànsit El Giotto
transició, aquells en qui es reuneixen els cursos contradictoris de dos cicles culturals. Caldrà, ara, deixar al·ludit un altre aspecte d'aqueix
de l'expansió definitiva, de l'extensió, de la participació social en el cicle cultural de què es tracta. De tota manera, entre el primer símptoma i el
del quadre, no negarà ningú que el pintor, cada pintor i cada cicle pictòric, ha demostrat una insistència respecte de determinats "temes".
de meitat i de tòtem, de manera que cada esperit recorre regularment un cicle complet d'estatuts biològics i socioreligiosos. (Spencer i Gillen, pàgs.
sense relació amb les afiliacions totèmiques, per l'operació d'un cicle que es pot representar tal com apareix a la figura 2.
en termes del sistema aranda, aquestes dues exigències correspondrien al cicle: en què les majúscules i les minúscules representen els homes i les dones
i les minúscules representen els homes i les dones respectivament: cicle que correspon no a l'estructura mateixa de la societat aranda, que
correspon no a l'estructura mateixa de la societat aranda, que distingeix cicles exclusivament masculins i cicles exclusivament femenins, sinó al
de la societat aranda, que distingeix cicles exclusivament masculins i cicles exclusivament femenins, sinó al procediment —implícit en els termes del
objecta, doncs, a la descripció de Spencer i Gillen que la hipòtesi d'un cicle complet recorregut pels esperits totèmics és contradictòria perquè
no fóra pas menys cert que entre els aranda els qui "acompleixen un cicle" són els vius, mentre que entre llurs veïns meridionals són els morts.
descrita per Elkin, és un procediment estrictament empíric, mentre que el cicle dels esperits reposa, no cal dir-ho, sobre l'especulació pura. Aquesta
el contingut local perd —per raó de l'aptitud dels esperits a recórrer un cicle— molt de la seva capacitat significant. Els indrets totèmics són ports de
de llurs cerimònies: el vessant nord correspon a la meitat del sol i del cicle ritual kerungera; el vessant sud, a la meitat de l'ombra
de raça són absolutament individualitzats: durant els vint-i-sis anys del cicle alfabètic, cap altre cavall de trot no fou, no és o no serà anomenat
trobar-se en la durada, alguns d'ells presenten un caràcter recurrent: el cicle anual de les estacions, per exemple, el de la vida individual o el dels
el trairia en els seus actes! I, ara, com si el sarcasme reproduís el seu cicle, es retrobava de nou junt a l'altar al costat d'aquella dona. —...Déu
que les trajectòries descrites pels planetes a l'entorn del sol eren cicles i epicicles. Descartes. —Que potser ja s'ha desmentit?
—Justament, perquè va trobar que les trajectòries a base de cicles i epicicles no eren sostenibles i calia assentar la tesi que els planetes
estudia la velocitat de reproducció de cada individu i la durada del cicle biològic de cadascun. Si no es moria cap individu de la primera posta, és
de temps? Morgan. —Segons l'animal. És a dir, segons el seu cicle i la velocitat de reproducció. El microbi del còlera ompliria la biosfera
i les despèn totes darrera de la seva dèria. Fundacions, Conferències, Cicles, Publicacions. A Manchester, seu de la Indústria anglesa, comença les
fi els més grans, ho sembla, i que imposi a llurs orbes aquests cicles i que de dia en dia els repeteixin, i mentrestant la
per a envoltar l'esfera, excèntrics, cèntrics, orbes en orbes, cicles i epicicles, gargotejats al seu damunt! Ho penso pel
seus fills, després n'engendra d'altres, que també devora. Aquest és el cicle. Vaig mirar al meu voltant. Havia caigut l'obscuritat, solitud. Els
aplegar-se al voltant de punts, i aquests a l'entorn d'altres, i així en cicles gairebé sense fi. Quant a una possible opinió que cada espècie hagi estat
geogràfica. Crec que el món ha patit recentment un dels seus grans cicles de canvi; i que una multitud de fets en la distribució present de les
i són audibles les freqüències compreses entre els cinquanta i quinze mil cicles per segon. La velocitat de propagació de les radiacions lluminoses és de
segon i l'ull humà les veu a freqüències de l'ordre dels mil bilions de cicles per segon. Fixem-nos també com la classe i la complexitat dels
al concepte d'opressió. I el món dels objectes. La societat de consum. El cicle d'un objecte, amb una vida normalment molt curta, d'un dia a una setmana,
què abans ens referíem feien més utòpic qualsevol intent de defensa. Els cicles històrics foren gairebé complets sempre. La naixença d'un nou cicle
Els cicles històrics foren gairebé complets sempre. La naixença d'un nou cicle coincideix amb normalitat absoluta amb la closa del cicle anterior. La
d'un nou cicle coincideix amb normalitat absoluta amb la closa del cicle anterior. La dependència exterior és, doncs, absoluta i ve muntada sobre
de conreu era ja un fet, l'èxode vers la ciutat no havia acomplert el cicle que s'hauria de tancar segles després. I és indubtable que els escassos
les mateixes portes del segle dinou quan tota Europa haurà consumat un cicle d'absolutisme i un de lliberalisme no menys absolut. Un poble dividit.
classes i grups seria una obra lenta. I mentre no es completés el cicle, seria tant com negar l'existència d'una autèntica societat mallorquina.
un determinat sentit, trobem que la història du implícita una connexió de cicles gairebé absoluts, tancats d'una forma aproximada a l'hermetisme. Aquests
gairebé absoluts, tancats d'una forma aproximada a l'hermetisme. Aquests cicles poden ésser més curts o més llargs; al final, la cançó és sempre la
i no cultural, almenys d'origen. I és clar que així estan sotmesos a cicles i crisis de naturalesa socio-econòmica. Kohn, a la seva "Història
on anem i malgrat ésser a aquesta alçada només som a mig camí de tot el cicle ambiciós del fundador de la ciència catalana, els que llegeixin aquestes
millor, d'una realitat més alta que la que frueix. En resum, el cicle de la idea és: sortir de l'acte pur per a tornar-hi. I la constatació
parnassians produïen sonets en sèrie. La poesia pura es deia Maragall. Un cicle de conferències organitzat la primavera del 1904 sota la cúpula
quotidià dels /Savoia\, el Casal de la Cultura va organitzar un cicle de conferències homenatge a Mallorca. Cridat a participar-hi, no hi podia
parnassians han estat malaurats abans de veure definitivament clos el cicle romàntic. Tot just alguns poetes reprenien el sentit racial de la nostra
segons ell, són irrevocables i definitives. Les lleis de l'evolució dels cicles culturals, tenen la mateixa força que les corrents biològiques. Una volta

  Pàgina 1 (de 65) 50 següents »