Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

caràcter menys immediat, menys detallat: el sentia a través dels	cicles	còsmics, el dia i la nit, les estacions, el ritme de les collites i de
nobilíssims. A sopar, en Vinyoli parla molt de Rilke. Cita un sonet del	cicle	d'Orfeu, en què el poeta defineix la poesia. "No és pas —ve a dir—
degenerada succeirà la nova minoria creadora, i recomençarà el	cicle	històric que permet de rejovenir els pobles i les cultures. Voldríem que
amb la figura del sant barceloní Josep Oriol es clou definitivament un	cicle	de la religiositat catalana. Malgrat viure en plena Catalunya barroca, la
natural ha deixat d'ésser la "voluntat" de l'artista contemporani. El	cicle	que el Giotto encetava, està positivament esgotat. Trànsit El Giotto
transició, aquells en qui es reuneixen els cursos contradictoris de dos	cicles	culturals. Caldrà, ara, deixar al·ludit un altre aspecte d'aqueix
de l'expansió definitiva, de l'extensió, de la participació social en el	cicle	cultural de què es tracta. De tota manera, entre el primer símptoma i el
del quadre, no negarà ningú que el pintor, cada pintor i cada	cicle	pictòric, ha demostrat una insistència respecte de determinats "temes".
de meitat i de tòtem, de manera que cada esperit recorre regularment un	cicle	complet d'estatuts biològics i socioreligiosos. (Spencer i Gillen, pàgs.
sense relació amb les afiliacions totèmiques, per l'operació d'un	cicle	que es pot representar tal com apareix a la figura 2.
en termes del sistema aranda, aquestes dues exigències correspondrien al	cicle	: en què les majúscules i les minúscules representen els homes i les dones
i les minúscules representen els homes i les dones respectivament:	cicle	que correspon no a l'estructura mateixa de la societat aranda, que
correspon no a l'estructura mateixa de la societat aranda, que distingeix	cicles	exclusivament masculins i cicles exclusivament femenins, sinó al
de la societat aranda, que distingeix cicles exclusivament masculins i	cicles	exclusivament femenins, sinó al procediment —implícit en els termes del
objecta, doncs, a la descripció de Spencer i Gillen que la hipòtesi d'un	cicle	complet recorregut pels esperits totèmics és contradictòria perquè
no fóra pas menys cert que entre els aranda els qui "acompleixen un	cicle	" són els vius, mentre que entre llurs veïns meridionals són els morts.
descrita per Elkin, és un procediment estrictament empíric, mentre que el	cicle	dels esperits reposa, no cal dir-ho, sobre l'especulació pura. Aquesta
el contingut local perd —per raó de l'aptitud dels esperits a recórrer un	cicle	— molt de la seva capacitat significant. Els indrets totèmics són ports de
de llurs cerimònies: el vessant nord correspon a la meitat del sol i del	cicle	ritual /kerungera\; el vessant sud, a la meitat de l'ombra i del
de raça són absolutament individualitzats: durant els vint-i-sis anys del	cicle	alfabètic, cap altre cavall de trot no fou, no és o no serà anomenat
trobar-se en la durada, alguns d'ells presenten un caràcter recurrent: el	cicle	anual de les estacions, per exemple, el de la vida individual o el dels
el trairia en els seus actes! I, ara, com si el sarcasme reproduís el seu	cicle	, es retrobava de nou junt a l'altar al costat d'aquella dona. —...Déu
que les trajectòries descrites pels planetes a l'entorn del sol eren	cicles	i epicicles. Descartes. —Que potser ja s'ha desmentit?
—Justament, perquè va trobar que les trajectòries a base de	cicles	i epicicles no eren sostenibles i calia assentar la tesi que els planetes
estudia la velocitat de reproducció de cada individu i la durada del	cicle	biològic de cadascun. Si no es moria cap individu de la primera posta, és
de temps? Morgan. —Segons l'animal. És a dir, segons el seu	cicle	i la velocitat de reproducció. El microbi del còlera ompliria la biosfera
i les despèn totes darrera de la seva dèria. Fundacions, Conferències,	Cicles	, Publicacions. A Manchester, seu de la Indústria anglesa, comença les
fi els més grans, ho sembla, i que imposi a llurs orbes aquests	cicles	i que de dia en dia els repeteixin, i mentrestant la
per a envoltar l'esfera, excèntrics, cèntrics, orbes en orbes,	cicles	i epicicles, gargotejats al seu damunt! Ho penso pel
seus fills, després n'engendra d'altres, que també devora. Aquest és el	cicle	. Vaig mirar al meu voltant. Havia caigut l'obscuritat, solitud. Els
aplegar-se al voltant de punts, i aquests a l'entorn d'altres, i així en	cicles	gairebé sense fi. Quant a una possible opinió que cada espècie hagi estat
geogràfica. Crec que el món ha patit recentment un dels seus grans	cicles	de canvi; i que una multitud de fets en la distribució present de les
i són audibles les freqüències compreses entre els cinquanta i quinze mil	cicles	per segon. La velocitat de propagació de les radiacions lluminoses és de
segon i l'ull humà les veu a freqüències de l'ordre dels mil bilions de	cicles	per segon. Fixem-nos també com la classe i la complexitat dels
al concepte d'opressió. I el món dels objectes. La societat de consum. El	cicle	d'un objecte, amb una vida normalment molt curta, d'un dia a una setmana,
què abans ens referíem feien més utòpic qualsevol intent de defensa. Els	cicles	històrics foren gairebé complets sempre. La naixença d'un nou cicle
Els cicles històrics foren gairebé complets sempre. La naixença d'un nou	cicle	coincideix amb normalitat absoluta amb la closa del cicle anterior. La
d'un nou cicle coincideix amb normalitat absoluta amb la closa del	cicle	anterior. La dependència exterior és, doncs, absoluta i ve muntada sobre
de conreu era ja un fet, l'èxode vers la ciutat no havia acomplert el	cicle	que s'hauria de tancar segles després. I és indubtable que els escassos
les mateixes portes del segle dinou quan tota Europa haurà consumat un	cicle	d'absolutisme i un de lliberalisme no menys absolut. Un poble dividit.
classes i grups seria una obra lenta. I mentre no es completés el	cicle	, seria tant com negar l'existència d'una autèntica societat mallorquina.
un determinat sentit, trobem que la història du implícita una connexió de	cicles	gairebé absoluts, tancats d'una forma aproximada a l'hermetisme. Aquests
gairebé absoluts, tancats d'una forma aproximada a l'hermetisme. Aquests	cicles	poden ésser més curts o més llargs; al final, la cançó és sempre la
i no cultural, almenys d'origen. I és clar que així estan sotmesos a	cicles	i crisis de naturalesa socio-econòmica. Kohn, a la seva "Història
on anem i malgrat ésser a aquesta alçada només som a mig camí de tot el	cicle	ambiciós del fundador de la ciència catalana, els que llegeixin aquestes
millor, d'una realitat més alta que la que frueix. En resum, el	cicle	de la idea és: sortir de l'acte pur per a tornar-hi. I la constatació
parnassians produïen sonets en sèrie. La poesia pura es deia Maragall. Un	cicle	de conferències organitzat la primavera del 1904 sota la cúpula
quotidià dels /Savoia\, el Casal de la Cultura va organitzar un	cicle	de conferències homenatge a Mallorca. Cridat a participar-hi, no hi podia
parnassians han estat malaurats abans de veure definitivament clos el	cicle	romàntic. Tot just alguns poetes reprenien el sentit racial de la nostra
segons ell, són irrevocables i definitives. Les lleis de l'evolució dels	cicles	culturals, tenen la mateixa força que les corrents biològiques. Una volta

Pàgina 1 (de 65)

50 següents