×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb científic |
Freqüència total: 14590 |
CTILC1 |
| i dissimulaven, discretes, algun badall. Quan les noies visitaven el gran | científic | , duien tanmateix amb elles, com un sedant cobertor, la clemència d'un cel | | estrellada, sense cap núvol, de la plenitud canicular. Llec en astronomia | científica | i quasi del tot en la més elemental recreativa, procuro de distingir les | | i Tramusset, en el seu ocàs professional, ja sense cap mena de curiositat | científica | . Dànae "Come steu? Steu ben?", va preguntar la siora | | "Et tornaràs al capdavall miop o guerxa", assegurava, sense precisió | científica | . "Tot el matí i tota la tarda que t'observo. Mires en direcció al mar, | | coses no era conseqüència d'un càlcul rigorós i, si se'm permet el mot, | científic | . Més aviat sembla que els avantatges, procedien, com una decantació, del | | bona cadira, una cadira còmoda, sí. No calien massa pressupostos | científics | per a dissenyar-la, i un vulgar obrador d'artesà era suficient per a | | Hi ha l'experiència luctuosa, tràgica, del vigor destructiu que les armes | científiques | més recents arriben a aconseguir: el malsomni d'una catàstrofe nuclear és | | sempre més lluny". Cada augment de "progrés" —una nova coneixença | científica | , una nova plasmació tecnològica— en suscita un altre, i la carrera | | com "vulva" o "copular". El mal és que, enfront d'aquest lèxic quasi " | científic | ", no hi ha sinó l'argot i l'eufemisme. I per aquí s'introdueix el còmic, | | que fa. —No importa que vós tingueu vagina i jo no. És una comprovació | científica | i, a més, aquesta densitat àcida és la més favorable a la flora vaginal. | | però si vol saber què cerques li contestes que ets de la comissió | científica | . Tot sovint en vénen i de vegades fins s'emporten ossos. —Per a què? —s' | | És a dir, el senyor no és del servei del cementiri, oi? —No, del cos | científic | —diu ell. —I heu escollit un dia com avui? —s'estranya l'encarregat. Ell | | —Bona tarda —diu el seu company—. Us duc aquest senyor de la comissió | científica | ... —Ahir ja en va venir un —fa el més jove dels dos individus, un xicot | | feina, se'l mira encuriosit i, per primera vegada, somriu. —Per ser un | científic | , trobo que teniu molt de sentit comú. Aquest té la mania que totes les | | és celibatari, i, si ha deixat d'ésser verge, deu haver estat per raons | científiques | . Ahir a la nit, després de parlar-me dues hores del Partenó i del miracle | | a galeres perpètues. La llebroseria funciona amb totes les exigències | científiques | . Jo he vist aquest establiment i no he sentit ni una gota d'aprensió. El | | es podria dir que han sortit de les galeres com que són dos fracassats | científics | , escopits sobre el coral de la Polinèsia, per causa d'uns amors | | a Espanya, figura on s'alien l'empenta nadiua amb les ambicions | científiques | universals. Però com ell, molts d'altres. La gent de bé. El segle passat | | que comportava l'època: difusió d'un nou pensament, de noves tècniques | científiques | , de nous fets socials. ¿Què deia l'Església davant els cinc, els deu, els | | D'aquesta emigració, de les realitzacions econòmiques, tècniques i | científiques | dels nostres precursors d'ara fa dos-cents anys, només en tenim la petja; | | catalans il·lustres figuren en la nòmina de les principals institucions | científiques | oficials, tant a l'Acadèmia de la Història com a la de Medicina. | | d'Espanya prové absolutament del títol de l'obra, ja que els elements | científics | amb què fou bastida no resisteixen, ni abans ni ara, la més lleugera | | una certa cultura i una certa economia. No hem pogut recuperar el retard | científic | , tècnic i intel·lectual que portem des de la primera meitat del segle | | nostra història més propera— constituïm un motiu d'estimulant preocupació | científica | . No s'expliquen, per exemple, que un dels pobles on la vertebració social | | a conclusions ben satisfactòries des d'un punt de vista rigorosament | científic | . De bon antuvi, el seny. Situem-lo, no en un dels punts cardinals, | | a estudis de sang, que pretenen a darrera hora fer de l'herència una llei | científica | , s'haurien explicat la interessant psicologia de Dona Obdúlia acudint al | | romàntic no li impedien, però, els estudis seriosos i les investigacions | científiques | , a l'alemanya. L'arxiduc arribà per primera vegada a Mallorca l'any | | Don Enric. —¿I es talent? —digué un desconegut—. ¿I ses investigacions | científiques | de s'arxiduc? ¿/Die Balearen\ no compta per res? El punt de | | A l'/Ateneo\ no ho eren gaire de dinàstics, perquè l'esperit | científic | ha de ser progressiu; però així mateix ho eren un poc, ja que la | | seus dos metges un dia que aquest va aconseguir, en nom dels principis | científics | , injectar-li un calmant que no necessitava—. Em trob al Cel. ¡Lo que vos | | —el ser i el temps, redéu! Mentides tècniques, | científiques | : xifres que es tornen màquines i màquines que menten | | gran part, una sapiència i, com a tal, un coneixement diferent del saber | científic | de la natura. La prudència i la sapiència constitueixen sobretot una | | en un sentit entre la moral i el lirisme, acabà essent una vocació | científica | amb tots els ets i uts. En arribar al pis del carrer de Mallorca, el | | pus de les ferides de la societat". El Comte, aficionat a la divulgació | científica | , va dir que el pus era necessari, i consistia en una defensa pròpia de | | regava les orquídies del seu jardí i despatxava la seva correspondència | científica | . Teodora Macaia el va convèncer que Níobe feia per a ell, i el Comte, | | arts i de les lletres, d'aquests recursos extraartístics, extraestètics: | científics | . La invasió de la literatura per la ciència té un exponent límit en la | | Stendhal, un Dostoiewski, un Tolstoi, menys tocats d'aquesta influència | científica | , conserven més força poètica, més espai per a la compenetració autèntica | | havia en les seues conviccions. Però hi va prevaler l'altra tendència, la | científica | o cientificoide. No els resultats del "fonctionnement réel de la | | tensió genesíaca que li reconeixem en la música o en la poesia: l'esperit | científic | assecà els estímuls novells que el pintor en podia extraure, i el va | | Potser perquè el seu tremp ibèric l'immunitzava contra el racionalisme | científic | tant com l'immunitzà contra el racionalisme emperrucat. ¡I que lluny que | | la pintura es tendeix, igualment, a prescindir dels manlleus als mètodes | científics | , i la "intuïció" en el sentit més ampli del mot dicta a cada artista | | d'ells no ha emprès, ell tot sol, el camí de la lluita professional, o | científica | , o la del negoci per viure, amb el risc de fracassar, o poder-se'n sortir | | la cura que els indis han posat a observar i a sistematitzar els fets | científics | relacionats amb les formes inferiors de la vida animal, hom ens permetrà | | i dels lligams pot desembocar, de vegades, en resultats d'un bon aspecte | científic | : és el cas dels indis blackfoot, que diagnosticaven la proximitat de la | | "veritat del determinisme" en tant que mode d'existència dels fenòmens | científics | , de manera que el determinisme seria globalment "sospitat" i | | comença a reintegrar en la seva perspectiva. En la història del pensament | científic | , aquest efecte d'anticipació s'ha produït, d'altra banda, moltes vegades; | | la biologia del segle XIX, resulta que, com que tota explicació | científica | correspon sempre a la descoberta d'un "arranjament", tota temptativa | | tota temptativa d'aquest tipus, fins i tot inspirada per principis no | científics | , pot trobar arranjaments veritables. Això és fins i tot previsible si hom | | pretenia de reduir-lo a un moment, o a una etapa, de l'evolució tècnica i | científica | . Més aviat l'ombra que anticipa el seu cos, és, en un sentit, completa | | objectives en què han fet aparició la coneixença màgica i la coneixença | científica | . La història d'aquesta darrera és massa curta perquè estiguem ben |
|