Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
cigar M 586 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb cigar Freqüència total:  586 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

—No el trobaran —diu plàcidament al seu costat un individu que fuma un cigar pestilent, descomunal. —L'ordenança, voleu dir? —Sí. Sempre s'amaga. —Per
qüestions tècniques. Això els elimina igualment. Clava una gran pipada al cigar, exhala un núvol de fum que va enlairant-se cap al sostre, en direcció
l'estable, s'han immobilitzat en un gest atent, enartat. L'individu del cigar, nerviós, mastega la punta amb unes dents llargues i grogues i, tot
diu, rient. S'incorpora i surt al vestíbul, on només hi ha l'individu del cigar que, gairebé invisible darrera un núvol de fum, clava un cartell a la
esclafeix una rialla i, en girar-se, tots dos poden veure l'individu del cigar que es dreça al llindar, flanquejat per dos homes d'uniforme. —Molt bé
els trossos a la butxaca dreta. Hi són, naturalment, i l'home del cigar torna a riure abans de manar als uniformats que s'enduguin el culpable.
ell. I després d'una pausa silenciosa—: Què li fareu? L'home del cigar el mira llargament, amb un esguard especulatiu, deixa escapar una doble
sobre el suport de fusta o metall. A frec de la barana, l'home del cigar sembla observar les maniobres dels seus subordinats que empenyen
prestatgeries esbalandrades d'on sobresurten tot de pipes i capses de cigars, la paperera curulla de retalls i de papers rebregats, la ràdio i el
—Però estira tot el cos cap al prestatge on hi ha les capses de cigars, aconsegueix de treure'n una—. Fumeu-ne un —ofereix. La dona també
feix de papers, els ulls encara mig tancats, estossegant per culpa del cigar que ben just si aconsegueix de retenir a la comissura dels llavis. La
pilera. Ell s'espolsa amb tot de copets ràpids i irats, es treu el cigar de la boca i exclama: —No penso enfilar-me enlloc ni fer res més. —Ah
caure a terra, contra el sortint de la taula, on comença a plorar. El cigar se li ha escapat de les mans i rodola prop d'uns papers, els frega, i ell
de gota de mercuri que es passeja pel palmell d'un infant—. On és, el cigar? —L'he hagut de trepitjar, anava a calar foc. —En tinc molts —la
l'any anterior, ja ho compreneu... —No; per què? —diu ell, trinxant el cigar entre les dents. —Sí —fa l'altre—. No sempre és fàcil adonar-se del
manera d'entendre-s'hi. Ell s'aixeca de la butaca, llença la punta de cigar a terra, l'apaga amb el taló de la sabata i avança cap als dos feiners,
bé. La dona, sense demanar permís, amb un gest absent, abasta un altre cigar. 10 (11) Li obre la porta una dona baixeta i rodanxona, jove
amb ruf ni la corbata de cent volts, i en els salons els joves fumaven cigars, com la gent més baixa, i es burlaven dels vells que seguien polsant
sé... [(Amb la mà esquerra fa el gest de qui fuma pomposament un gran cigar.)] ¿M'entens, Abel? Abel. No gens. [(Eva es mira Adam
modestíssims empleats i bons pares de família. [(Butxaqueja i treu un cigar, que ofereix a en Víctor.)] Víctor. Mercès; no fumo.
peces de roba visiblement aprofitades, aquell jove clavava les dents a un cigar agonitzant i esparracat com una escombra vella, aclucava els ulls, es
el llum i començà a trafiquejar pel bufet; i després de llançar el cigar que només tenia gust de forn crematori, s'estirà en el divan que Dorotea
Es pot dir que estaven a la meitat del tema i a la meitat del cigar; Agustí Casals, parlava amb la seva vitalitat pròpia, amb el seu aplom
aclucats, afectant aquell aire de gran ensopit, aguantava la cendra del cigar, fent veure que no seguia la conversa de les dues dames; però en realitat
de serpentines que per entre el doll dels projectors travessat de fums de cigar, ratllaven els tutús de les ballarines angleses. A la claror dels
per veure qui d'ells dos mantindrà més estona sencera la cendra del cigar, fumat amb unció voluptuosa. La Ventura tem que les estovalles
que vingui Tomàs. Els dos homes beuen una copa de conyac i s'ofereixen cigars; després Pere saluda Laura; bescanvia un cop a l'espatlla amb l'amo
mala passió per l'amo Muntanyola, a còpia de paraules amistoses, de cigars, de passejades, de regals que Tomàs, incaut, restituïa amb la seva
—¿I vas amb ell pertot; passeges amb el seu cotxe; li ofereixes cigars sense donar-te'n vergonya? Dius que és dolent i et vols valer de la
ni això no era. Vivia en el present, per mesquí que fos, tot beatífic: un cigar a la boca, una copa, el cafè, la més miserable de les dones, eren la seva
miseriós on em calia amollar algun diner de més a més i pagar-los cafès, cigars, copes de rom, i alguna vegada berenades i tot. Era una explotació
de Provença i estem contents. Hem pres un bon cafè, conyac i portem un cigar a la boca. Estem excitats. El meu amic ho veu tot de color de rosa. La
amb els italians a la taverna de vora el pont, on preníem cafè i fumàvem cigars. Allí tocaven l'acordió, cantaven cançons, ballaven danses de diversos
com un cargol dins la closca. Ell fa portar cafè, conyac, m'ofereix un cigar. Assaborint aquestes coses em sento un home prop d'un altre home. Conec
érem sobris, per economitzar, però després Josep demanava un licor, un cigar, i jo no volia ésser menys que ell. Continuava la pluja i anàvem a sopar
llaurat anys i anys, anant d'un cantó a l'altre de la fàbrica amb un cigar pudent i rosegat en un cantó de la boca, sense doblegar-se mai, sense
com una seda..." Obrí el calaix del bufet i en va treure una caixa de cigars. —En vols un? Cosme acceptà. "Bon senyal!", es va dir el pare
acceptà. "Bon senyal!", es va dir el pare. Entrar a la fàbrica amb un cigar entre les dents venia a ser un signe de senyoriu mascle i autèntic. La
un signe de senyoriu mascle i autèntic. La llum roja que en encendre el cigar s'escampà pel rostre del seu fill li va semblar de bon averany: l'esclat
Cosme s'esforçà a somriure. "Què li semblava!" Va mossegar amb ràbia el cigar entre les dents. Li coïen els ulls. Escopí escorrialles de tabac i saliva
ulls, sinó amb els de la seva dona. Demanà un aperitiu. Encengué un cigar. Lluís Alsina també demanà un aperitiu, però encengué un cigarret. Era
per sempre i la castigaràs per sempre." Cosme Aguilera va encendre un cigar. Seia davant la llar, on des de la vetlla la llenya no havia deixat de
Cosme no tenia pressa. A l'hora del cafè s'entretingué a examinar els cigars del seu estoig, a fer la tria del més assaonat. Després d'encendre'l va
s'haguessin apinyat per formar una defensa més sòlida. Cosme, el cigar entre les dents, els va inspeccionar amb calma. El fum del tabac emblavia
la seva consciència. Ignorava si parlava en veu alta. Feia giravoltar el cigar entre els seus dits i contemplava el minúscul caliu flonjament aparedat
la porta i d'amagat podràs dormir amb la noia!" Cosme va esclafar el cigar amb rabiosa atenció com si l'únic interès que el movia fos destruir del
estalviada! —Quan t'hagis calmat continuarem. Cosme va encendre un nou cigar. S'irrità perquè en encendre'l les mans li tremolaven. Acotà el cap: ran
destruir la seva imatge, mantenir-se sol... Cosme es portà amb avidesa el cigar a la boca com volent impedir la sortida de paraules sagnants. El va
l'abric i es nuà la bufanda de seda adquirida a la tarda. Va encendre un cigar i s'adreçà un gest d'aprovació. Sortí. El senyor Matisse li obrí la
ran d'aquella taula rodona, prop del gerro de cristall i el cendrer, el cigar giravoltant entre els seus dits inquiets mentre escoltava el silenci...

  Pàgina 1 (de 12) 50 següents »