Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
cigne M 377 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb cigne Freqüència total:  377 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

que se'n va adonar de seguida, se li presentava sota la forma d'un cigne magnífic, la va atabalar amb aleteigs i curvatures de coll estratègics,
rapidíssims, alts, contra els grans núvols de març, talment els cignes nòrdics de coll estirat que travessen els contes d'Andersen. Al cap de
mercat de flors i fruites de Funchal he trobat una estàtua de Leda amb el cigne; és una escultura de pedra vulgar, vil reproducció executada a mitjan
oberta i un llibre a la mà, baixant les escalinates d'un jardí amb cignes i roses; ara en una esplèndida carretel·la tirada per egües normandes amb
pensava Frederic; "és l'última abrandada de la passió, el cant del cigne, però jo n'estic ben tip; per una fardassa com aquesta, no val la pena de
polla d'aigua Gérardine, l'òliba Claude, el duc Hubert, el corb Colas, el cigne Godard... Aquest darrer nom feia referència també a una condició
uns altres banyen llurs pits que ombreja el borrissol; el cigne —coll arquejat i, emmantellant-lo, altívoles, les
la meva vida canviava de forma, es desfeia, es refeia i es transformava —cigne, gos, dimoni, escorpí, mona— i, sense parar, el núvol s'esfilagarsava i s'
fresca, floretes vermelles, grogues, malves, aigües límpides on estols de cignes blancs i negres s'ajuntaven, cantant; blanques les femelles, negres els
sortien, mentre darrera d'ells s'ajuntaven les morenes, les serps, els cignes. Sortien els homes i s'unien a ella, tots junts, com les serps enamorades
els braços amb cors i sirenes; es disfressava, diuen, i es tornava brau, cigne, marrà, ruc —amb perdó— i tot allò que atreia el desig de cada barjaula.
llum del capvespre i canviaven contínuament de forma —ara vaixells, ara cignes, ara bèsties fantàstiques de cotó i de seda esqueixada. I a través de les
mori sense passar per un nou període de decadència. Migrat cant del cigne, tanmateix. Indústria i comerç. Potser algú argumenti que si la burgesia
més que acumular esforços inútils, més propis de la veu romàntica d'un cigne que d'una societat del segle XX. Les diferències que poden
sigui ara més susceptible que abans. Pel que veig, em creieu inferior als cignes en matèria d'endevinació. Ells, quan s'adonen que els cal morir, si abans
per la mateixa temença que senten de la mort, arriben a calumniar els cignes i sostenen que aquests lamenten la pròpia mort i per la pena que en tenen
diu que canten de pena que tenen. A mi em sembla que ni aquests ni els cignes no canten perquè estiguin afligits sinó perquè, com a servidors
aquest cantó, l'esperit de renaixença. La música és suprema cua; cant de cigne; comiat d'una renaixença; glòria i porpra crepuscular; enyorança
nunci de la nova aurora, els XIV Punts, que foren el cant del cigne. Fervent de la llibertat, de la democràcia, del dret dels pobles i de la
que donava entrades! A la reliquia de la casa! A la verge de la veu! Al cigne! A l'altar major! Empressari, chors, tiples, segones tiples, quarts de
tota la mar, tanta com els ulls n'abastaven a veure, semblava coberta de cignes, de tantes naus i veles parades! I anys després, en tornar la host
d'una roca pelada, un gran jardí amb arbres i flors i un estanyol amb cignes, i al costat la baluerna del palau papal, amb més pedra i teules i
d'una catifa, o com les tecles d'un armonium. El Terreno és un cigne blanc, del que cada casa ve a esser una ploma. I pera... no fer res...
més blanca; no se la corda ben bé del tot, deixant veure un coll com un cigne, covant en un niu de roses, i... sen và cap al penitent, banyada tota ella
que s'encelava, abrassada ab una ànima blanca y fina com el plomissol del cigne, va refermarse en el propòsit fet de comparèxer a la cita que'l galant li
ressaltava damunt del seu gran cos blavós com una doble renglera de cignes blancs damunt d'un núvol ombriu. A tot això les formigues, excitades per
dels seus ulls i endolat com va, sembla un vidu tarambanot i calavera. El cigne Els cignes del nostre Parc són cignes absolutament prosaics que
ulls i endolat com va, sembla un vidu tarambanot i calavera. El cigne Els cignes del nostre Parc són cignes absolutament prosaics que desconeixen llur
un vidu tarambanot i calavera. El cigne Els cignes del nostre Parc són cignes absolutament prosaics que desconeixen llur història i el tracte que han
amb una inconsciència lamentable. Abans tenien un llac com correspon a un cigne, i no ordinariejaven pas en tanta de manera. Cert que per un cigne
a un cigne, i no ordinariejaven pas en tanta de manera. Cert que per un cigne gairebé és preferible la vida en ple safareig que veure's empaitat
de bugaderes i ja en veureu el resultat. Tota l'animalia que rodeja el cigne en aquell rengle de departaments, és animalia de corral i de caça. No
han calgut grans quantitats de pa mullat i de rapipeig per heure'l. El cigne s'ha pervertit. Si morís, substituiria el seu cant, immortalitzat per
es remulla, li ha llevat tota noció de poesia. Si el mireu bé, el nostre cigne, a més de llord, és matusser; i li crida més l'atenció un llonguet que un
més pulcres, llisos i alegres en aquell terrible asil zoològic. Els cignes semblen cuiners de fonda, al seu costat. Tenen encara aires de pubilla
podrà tenir serietat en aquest món on els vaixells de vapor s'assemblen a cignes empeltats de girafa. "M'agradaria viure aquí!", va exclamar el crític
dibuixats un castell, un estany voltat de desmais i una parella de cignes que nadaven), es fregaven ben fregades cada una amb mig tomàtec d'aquells
voravius es mouen i caragolen amb la voluptuositat que se sol atribuir al cigne i a Leda llegendària. El sol els toca i de vegades són rosats, altres
afinadíssims sospirs d'una cultura que se sent morir?... Pocs cants de cigne, en tot cas, tan harmoniosos. I si tot, momentàniament, morís, ¿no
murs es banya en les aigües del Vyver, estany immòbil i obscur que els cignes fan estremir. Tots dos edificis són avui dedicats a museu i conserven
amb les taques de sol sobre l'herba retallada i amb les oques, cignes, ànecs i altres bèsties d'aigua; per llegir per les escletxes de
portava la perruca empolvada i son coll recordava la blancor del cigne. Un dia, però, els revolucionaris li tallaren el cap i col·locant-lo a
patró de "La Blanca", que és aquesta balandra, fina i esvelta com un cigne, que ara es gronxa suaument en l'aigua quieta del port davant les cases
llisor de l'aigua quieta i brillant una gondoleta d'or arrossegada per un cigne blanc que s'apropa vers la platja per a endur-vos qui sap a on?... És clar
germana. A fora ens esperava una encantada nit, fina i suau com borrim de cigne, empolsinada de lluna, embafada de poesia, la fullareda dels arbres amb
Universal, que seria, com deia En Constantí Clavell, el cant del cigne de la nostra política hegemònica. En Tomàs de Bajalta sentia vibrar en
Vaig conèixer que havia de morir de fred i que jo sentia el seu cant del cigne. En rompre el dia passà una caravana de pagesos emigrants, fent via a
boscós, i al mig dels boscos hi havia un vell castell rogenc amb cignes que nedaven en els valls. Una vileta camperola n'era a la vora, amb la
per braçades i braçades. El peix els nedava damunt el cim. Un esbart de cignes salvatges volaven pel defora, molt amunt de l'aire. Un d'ells es deixà
brillava com si el mateix èter anés rodolant en vastes ones dilatades. El cigne aixecà el seu cap, i els esquitxos de l'aigua arrosaren la seva esquena i

  Pàgina 1 (de 8) 50 següents »