DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
cim M 4953 oc.
cim SIG 34 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb cim Freqüència total:  4987 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

"Hi va haver al capdavall una entesa entre el teu marit i els amos dels cims per mi abandonats. En el pacte, ens varen concedir que passéssim juntes
de la nostra radical extinció, la gran massa de pedra dura damunt el cim, amb una tal fermesa, un equilibri tan estable, que el roc ominós no
d'ones contra l'espant dels mariners. Nosaltres reposem damunt els cims de l'aigua enfurida, i la blancor de l'escuma desvetlla als navegants el
fingir, prudent, que no l'havia sentit. Leda "El qui senyorejava en els cims, en un dels seus innombrables passeigs per la terra, es va encapritxar
ombra, quan penetraven en el santuari dedicat a Zeus, que s'elevava en el cim. D'ell davallava massa sovint el seu rei, Licaó, que es va acostumar a
amargat, enyorat i solitari, el devia abatre Apol·lo, arran del clarós cim del Liceu, mentre el bessó d'Àrtemis s'adelitava, per una temporada, en
tota la tarda jugarà amb la seva imatge, fins que el vespre davalli dels cims, i l'adolescent retornarà aleshores al recer de la frescor del seu jaç.
en un ponent transitori, per donar senyoria a la nit, la sola ombra del cim intacte esglaiava tothom. Hi ha l'episodi del suposat palau de la destral
Però per fi havia aparegut el fruit de tants d'esforços, havia assolit el cim. La seva ànima d'aquests dies havia quedat impresa en tot el posat de la
continuava el seu ritme de vida. Les muntanyes continuaven amb els cims aixecats al cel, protegint-la dels vents del Nord; el riu fluïa com
alta i escarpada muntanya, amb la mirada i el pensament sempre fixos al cim, sense veure les pedres amb què els peus ensopeguen i sagnen, les
i hom sent flaquejar els genolls i el cor i, angoixat, mira el cim gairebé dubtant ja de poder-lo abastar. Però el desig, la flama que crema
abatuda es sentia de cos, més segura anava d'esperit. Ella només veia el cim, la fi dels seus treballs i sofriments: la dolça companyia de l'estimat.
sos mutus pesars i gaudeixin les seves alegries, allà en el repòs del cim. Aquesta fe l'anima, i és ella la que damunt les seves forces
Després corregué àgil per la sendera amb una joiosa facilitat. Guanyà el cim i es deturà per primera vegada per mirar devers el poble. A penes si la
sepultat, jeia el cadàver d'ell horriblement mutilat. La mare, ja dalt al cim, va aturar-se. A penes refeta del seu esvaniment, a penes restituïda a la
tota la casa se'n perfuma. Del menjador estant veiem el Canigó i altres cims pirinencs, ara nevats, que amb els canviants de la llum són un espectacle
de desembre va nevar bastant (encara queda alguna petita congesta als cims pròxims). El 14 vaig anar a Borderiol, on el peu s'enfonsava en
i intacta. El vent alçava una polsina pura, que brillava al sol. Als cims, el polsim de la neu semblava un fum de plata. Pels pendissos blancs
d'Olot, a sota, i al damunt un llarg núvol de plom, que tallava els cims nevats amb una ratlla horitzontal precisa. En un magazine anglès,
del tamariu despullat. Uns núvols blancs, ràpids, freguen tot just el cim de la gran muntanya metàl·lica, de color d'acer. Llegeixo els discursos
Els Pirineus són una mica velats. Tot d'una, al Canigó i a d'altres cims la neu es daura pàl·lidament sota el cel esvaït. A ponent floten unes
la massa moradenca dels boscos sense fulles i ratlles fines de neu als cims. Començo a llegir /Maria Antonieta\ de Zweig. 5
La muntanya, al caient de la tarda, es torna més morada; la neu del cim sembla unes vetes de quars entre la terra fosca. El diari lamenta
va ser un dictador malgré lui. Mai no ambicionà fredament el cim més alt del poder: s'hi hagué d'instal·lar impel·lit per les
Al cap de poc surt el sol, i la neu es fon en gotes de llum viva. El cim de la muntanya és embolcallat d'una boira argentada. Després, cap a
hi ha uns grups d'herbes, de tija llarga i amb un floquet de brins al cim, que semblen minúsculs pins nevats. Un tronquet, que traspassa el solc de
Les soques dels faigs tenen unes taques vinoses. Com es destaca, al cim, la Creu! Vora d'ella, els nuvolets semblen flors blanques. Som Dimecres
d'ella, els nuvolets semblen flors blanques. Som Dimecres Sant: mirant el cim pur i aquella Creu entre el cel blau, resem un parenostre. Els diaris
enllà —som a migdia— ombra vertical dels avets en la neu. I al cim, la Creu nua. Divendres Sant. /Il souffrait tout à l'heure, c'est
deia Rilke. Ara, a mitja tarda, el sol il·lumina, davant la finestra, el cim del teix i de l'àlber, allarga l'ombra de la perera sobre la terra
(L'Albert és al llit des de fa deu dies). Aquest matí ha pedregat, i el cim del Matagalls és blanc —lleu ditada d'hivern en la primavera verda i
tendra i assolellada. Un cucut, ben visible, ha cantat llarga estona al cim d'un castanyeret; després s'ha posat més cap a muntanya, ha cantat cinc o
maig. Matí clar, amb alguna boirina, lleu i blanca, ran dels cims. Quina flonjor de verd! Diríeu que podeu acariciar la muntanya com una
teulada també acolorida amb el rovell —més pàl·lid— dels líquens. Al bell cim, una creueta de ferro. Un xic enllà, l'ermita arraulida i sègol
La ràdio italiana la confirma. Berenem a la font de Vilarmau. El cim de les Agudes emergeix, assolellat, entre els boscos d'ombra de Coll de
muntanyes blaves, una ratlla horitzontal de boira densa i la blancor als cims. Or de sègol, glòria de juny, tocant la neu tardana. 28
el dosser dels faigs. Allí la fageda, jove encara, és molt espessa, i al cim, vora les rossoles gris-morades, hom veu "les altes positures" dels
i el barranc verd. Unes tórtores s'alcen, amb vol ràpid i elegant, del cim dels pollancres, i després parrupegen al lluny. La sorra del camí és
de la fageda. Encara collim algunes maduixes. Hi ha una mica de boira als cims. Mar ombrívol de faigs, rosers boscans amb el record de cent roses; només
Les fulles de l'àlber tremolen delicadament; el sol en fa lluir només els cims i la banda encarada al Nord. Les móres madures, negres, apunten l'esguard
octubre. Dia pur, tranquil, paradisíac, amb nuvolets blancs al cim del Montseny. Quina calma, quins arbres translúcids de cristall, quins
arbres translúcids de cristall, quins alegres pinsans xiulant al bell cim de les alzines! No em moc de casa. Contemplo les fagedes torrades, el cel
de carboner! Semblen fogueres votives vora les avetoses negres i els cims morats. 2 novembre. Al matí anem a Rosquelles a buscar
primera nevada forta. Pugem en una carreta de bous, entre ginesteres; els cims eren daurats de posta. Després, quin cel pur! Una estrella innocent sobre
Però, tornant de La Noguera, veiem uns pollancres que conserven al cim uns rams de fulles grogues, d'un groc tan viu que semblen mates de
trist, amb les corrues negres dels avets entre fagedes nues, té els cims coberts de núvols grisos, i el vent els empeny. El "tempo" diplomàtic
blanca i cotonosa. A primer terme emergeixen, com illes verdes, els cims dels turons coberts d'alzines; al fons, el continent blau i blanc dels
6 gener. El paisatge és encara tot blanc, des del cim del Matagalls fins a les lloses del pati. Però fa un sol alegre i un dia
les teulades degoten i als conreus del voltant a penes hi ha neu. El cim del Matagalls és embolcallat d'una nuvolada grisa, densa i ràpida. Cap al

  Pàgina 1 (de 100) 50 següents »