×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb cim |
Freqüència total: 5130 |
CTILC1 |
"Hi va haver al capdavall una entesa entre el teu marit i els amos dels | cims | per mi abandonats. En el pacte, ens varen concedir que passéssim juntes | de la nostra radical extinció, la gran massa de pedra dura damunt el | cim | , amb una tal fermesa, un equilibri tan estable, que el roc ominós no | d'ones contra l'espant dels mariners. Nosaltres reposem damunt els | cims | de l'aigua enfurida, i la blancor de l'escuma desvetlla als navegants el | fingir, prudent, que no l'havia sentit. Leda "El qui senyorejava en els | cims | , en un dels seus innombrables passeigs per la terra, es va encapritxar | ombra, quan penetraven en el santuari dedicat a Zeus, que s'elevava en el | cim | . D'ell davallava massa sovint el seu rei, Licaó, que es va acostumar a | amargat, enyorat i solitari, el devia abatre Apol·lo, arran del clarós | cim | del Liceu, mentre el bessó d'Àrtemis s'adelitava, per una temporada, en | tota la tarda jugarà amb la seva imatge, fins que el vespre davalli dels | cims | , i l'adolescent retornarà aleshores al recer de la frescor del seu jaç. | en un ponent transitori, per donar senyoria a la nit, la sola ombra del | cim | intacte esglaiava tothom. Hi ha l'episodi del suposat palau de la destral | Però per fi havia aparegut el fruit de tants d'esforços, havia assolit el | cim | . La seva ànima d'aquests dies havia quedat impresa en tot el posat de la | continuava el seu ritme de vida. Les muntanyes continuaven amb els | cims | aixecats al cel, protegint-la dels vents del Nord; el riu fluïa com | alta i escarpada muntanya, amb la mirada i el pensament sempre fixos al | cim | , sense veure les pedres amb què els peus ensopeguen i sagnen, les | i hom sent flaquejar els genolls i el cor i, angoixat, mira el | cim | gairebé dubtant ja de poder-lo abastar. Però el desig, la flama que crema | abatuda es sentia de cos, més segura anava d'esperit. Ella només veia el | cim | , la fi dels seus treballs i sofriments: la dolça companyia de l'estimat. | sos mutus pesars i gaudeixin les seves alegries, allà en el repòs del | cim | . Aquesta fe l'anima, i és ella la que damunt les seves forces | Després corregué àgil per la sendera amb una joiosa facilitat. Guanyà el | cim | i es deturà per primera vegada per mirar devers el poble. A penes si la | sepultat, jeia el cadàver d'ell horriblement mutilat. La mare, ja dalt al | cim | , va aturar-se. A penes refeta del seu esvaniment, a penes restituïda a la | tota la casa se'n perfuma. Del menjador estant veiem el Canigó i altres | cims | pirinencs, ara nevats, que amb els canviants de la llum són un espectacle | de desembre va nevar bastant (encara queda alguna petita congesta als | cims | pròxims). El 14 vaig anar a Borderiol, on el peu s'enfonsava en | i intacta. El vent alçava una polsina pura, que brillava al sol. Als | cims | , el polsim de la neu semblava un fum de plata. Pels pendissos blancs | d'Olot, a sota, i al damunt un llarg núvol de plom, que tallava els | cims | nevats amb una ratlla horitzontal precisa. En un magazine anglès, | del tamariu despullat. Uns núvols blancs, ràpids, freguen tot just el | cim | de la gran muntanya metàl·lica, de color d'acer. Llegeixo els discursos | Els Pirineus són una mica velats. Tot d'una, al Canigó i a d'altres | cims | la neu es daura pàl·lidament sota el cel esvaït. A ponent floten unes | la massa moradenca dels boscos sense fulles i ratlles fines de neu als | cims | . Començo a llegir /Maria Antonieta\ de Zweig. 5 | La muntanya, al caient de la tarda, es torna més morada; la neu del | cim | sembla unes vetes de quars entre la terra fosca. El diari lamenta | va ser un dictador malgré lui. Mai no ambicionà fredament el | cim | més alt del poder: s'hi hagué d'instal·lar impel·lit per les | Al cap de poc surt el sol, i la neu es fon en gotes de llum viva. El | cim | de la muntanya és embolcallat d'una boira argentada. Després, cap a | hi ha uns grups d'herbes, de tija llarga i amb un floquet de brins al | cim | , que semblen minúsculs pins nevats. Un tronquet, que traspassa el solc de | Les soques dels faigs tenen unes taques vinoses. Com es destaca, al | cim | , la Creu! Vora d'ella, els nuvolets semblen flors blanques. Som Dimecres | d'ella, els nuvolets semblen flors blanques. Som Dimecres Sant: mirant el | cim | pur i aquella Creu entre el cel blau, resem un parenostre. Els diaris | enllà —som a migdia— ombra vertical dels avets en la neu. I al | cim | , la Creu nua. Divendres Sant. /Il souffrait tout à l'heure, c'est | deia Rilke. Ara, a mitja tarda, el sol il·lumina, davant la finestra, el | cim | del teix i de l'àlber, allarga l'ombra de la perera sobre la terra | (L'Albert és al llit des de fa deu dies). Aquest matí ha pedregat, i el | cim | del Matagalls és blanc —lleu ditada d'hivern en la primavera verda i | tendra i assolellada. Un cucut, ben visible, ha cantat llarga estona al | cim | d'un castanyeret; després s'ha posat més cap a muntanya, ha cantat cinc o | maig. Matí clar, amb alguna boirina, lleu i blanca, ran dels | cims | . Quina flonjor de verd! Diríeu que podeu acariciar la muntanya com una | teulada també acolorida amb el rovell —més pàl·lid— dels líquens. Al bell | cim | , una creueta de ferro. Un xic enllà, l'ermita arraulida i sègol | La ràdio italiana la confirma. Berenem a la font de Vilarmau. El | cim | de les Agudes emergeix, assolellat, entre els boscos d'ombra de Coll de | muntanyes blaves, una ratlla horitzontal de boira densa i la blancor als | cims | . Or de sègol, glòria de juny, tocant la neu tardana. 28 | el dosser dels faigs. Allí la fageda, jove encara, és molt espessa, i al | cim | , vora les rossoles gris-morades, hom veu "les altes positures" dels | i el barranc verd. Unes tórtores s'alcen, amb vol ràpid i elegant, del | cim | dels pollancres, i després parrupegen al lluny. La sorra del camí és | de la fageda. Encara collim algunes maduixes. Hi ha una mica de boira als | cims | . Mar ombrívol de faigs, rosers boscans amb el record de cent roses; només | Les fulles de l'àlber tremolen delicadament; el sol en fa lluir només els | cims | i la banda encarada al Nord. Les móres madures, negres, apunten l'esguard | octubre. Dia pur, tranquil, paradisíac, amb nuvolets blancs al | cim | del Montseny. Quina calma, quins arbres translúcids de cristall, quins | arbres translúcids de cristall, quins alegres pinsans xiulant al bell | cim | de les alzines! No em moc de casa. Contemplo les fagedes torrades, el cel | de carboner! Semblen fogueres votives vora les avetoses negres i els | cims | morats. 2 novembre. Al matí anem a Rosquelles a buscar | primera nevada forta. Pugem en una carreta de bous, entre ginesteres; els | cims | eren daurats de posta. Després, quin cel pur! Una estrella innocent sobre | Però, tornant de La Noguera, veiem uns pollancres que conserven al | cim | uns rams de fulles grogues, d'un groc tan viu que semblen mates de | trist, amb les corrues negres dels avets entre fagedes nues, té els | cims | coberts de núvols grisos, i el vent els empeny. El "tempo" diplomàtic | blanca i cotonosa. A primer terme emergeixen, com illes verdes, els | cims | dels turons coberts d'alzines; al fons, el continent blau i blanc dels | 6 gener. El paisatge és encara tot blanc, des del | cim | del Matagalls fins a les lloses del pati. Però fa un sol alegre i un dia | les teulades degoten i als conreus del voltant a penes hi ha neu. El | cim | del Matagalls és embolcallat d'una nuvolada grisa, densa i ràpida. Cap al |
|