×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb cingla |
Freqüència total: 39 |
CTILC1 |
baix. Hi estava lligat sòlidament amb una llarga tira que semblava una | cingla | . S'enrotllava moltes vegades a l'entorn dels meus membres i del meu còs, | —o pot-ser dies— vaig pensar. Ara m'ocorregué que el bandatge, o | cingla | , era únic. Jo era aferrat per una corda continua. El primer frec | El primer frec del rasor, de la lluna, través de qualsevol banda de la | cingla | , l'amollaría el suficient perquè jo la desentortolligués d'a l'entorn de | esperança, vaig aixecar prou el cap per veure distintament el meu pit. La | cingla | embolicava estretament els meus membres i el meu còs en totes direccions | o dugues de les més ardides s'enfilaren dalt del cavallet, i flairaren la | cingla | . Això semblà el senyal d'una invasió general. Tropes fresques | —no havía sofert en va. A la llarga vaig sentir que era lliure. La | cingla | penjava a retalls al voltant del meu còs. Però el moviment del pèndol ja | no volia compartir. De vegades arribàvem a un xaragall, li afluixava la | cingla | ventrera, i passàvem llargues hores, jo estirat cara al sol i ell | l' albardó, els dos rapóns, l' aixalma ab tafarra i tot, el mandil, la | singla | , la saria, principal element pera 'l trafego de la tèrra, la manta de | les bobines (fig. 47). El cabdellament hi va subjectat amb una | cingla | de cartró lacat o de fibra que es fixa amb els dos cargols que porta la | l'altre. El tub exterior va fixat a una plaqueta d'ebonita per dues | cingles | de metall i l'interior porta un tap de suro al qual va fixat un mànec fet | de be, uns llivants, uns escuts, una pell de bou no assaonada, corretges, | cingles | , gamberes, vàries pells de bou i potser d'altres que no haurem copsat. De | llom de l'èquid, fent contacte amb una mena de coixí, subjectada amb la | cingla | . El coixí era ple de palla o borra; hi havia casos que hom necessitava el | a les cinc mules que hi havia per al servei de la casa, incloent-hi una | cingla | gran per penjar dites mules quan estaven malaltes. Se'ns detallen els | l'ofici del seller. El buit del seient és travessat per un encreuament de | cingles | que serveixen de fonadura i asseguren la base del crin, de la borra, i | está trencada, está cobert ab una especie de manteleta subjectada per una | cingla | , y porta dessobre lo seu llom tota una iglesia ab son corresponent | ab /c\ segons etimologia, ex.: cinch, cinquanta, cinyell, | cingla | , cingler, cinglar, etc.... S'escriu també /c\ despres de | [4] Epígramas. Tres guarda jurats per sort certa | singla | van trobar mes com que tots ne tenian cremat un d' | tots ne tenian cremat un d' ells va esclamar: —Una | singla | ? ¡mal vinatje! d' aquet trasto no 'n fem ré, bé podia | d'or i d'argent i de vori. I dins, vaig estendre-hi | cingles | de cuiro, lluentes de porpra. Així jo et paleso quin era aquest | home de qui jo em fiaria per fer això. Em fa pessigolles prop de la | cingla | , i, a més, amb el cap a terra no puc veure res. —I què importa | llancejantes d'un toch guerrer, aumentava'l concert diabòlich; y la | cingla | de ferro que li voltava'l tronch s'estrenyía més y més, aixafantli la | per no esser possible carregarlo al matxo corresponent, que, ab la | singla | y la rabasta talladas, corrí arrossegant lo bast entre camas, enganxat | incrustant de plata i d'or i de vori. I vaig estendre-hi | cingles | d'un cuiro vermell que fulgia. Veus que t'he palesat el nostre | ab la cua xollada, y sens més aparato que un bast afiansat ab una | cingla | pera aguantar una carga), y dich aragonés, perque encara que la vestidura | un puket de mercê. Tremp· Mira nu vatx de cuverbus desfet les | çingles | y anêm... Tista. ¿Qué me dirá na Tunina al veurêm sens' una | en els llibres jurídics. Lliure, descenyits els costats de les | cingles | del cavaller, a la claror d'una llum tènue, lluny del brogit de la | en anglès; amb to sever i rabiüt exhorta els palafreners que aguanten les | cingles | a parar el màxim compte; abans del gran salt mortal insta l'orquestra amb | el pitral fins al darrer forat del cuiro. Finalment, li faixà la | cingla | per sota la panxa. La va fer passar pel forat del cinglador i estirà la | d'abillament d'una núvia. —Li va un pèl balder. Li hauràs d'escurçar la | cingla | i els poliers —va dir el vell, mentre li feia donar un tomb per l'era. — | En desjunyir-la, el Cisco va adonar-se per les inicials de la | cingla | , que els arreus de la bèstia eren de ca la Tonya. El Batllevell es donava | travessava fa un moment els carrers de la ciutat, no ajusta prou bé la | cingla | de la sella. I una darrera qüestió abans Montolí no pugi a cavall enmig | seguit d'un accés de tos. Descobreix la causa de l'accident: la | cingla | , fluixa, ha deixat que la sella es decantés. Sort que la bèstia ha fet | es va asseure al costat de Shi Tong i jo vaig repassar els tirants i les | cingles | dels cavalls, que eren deslligats del carruatge i menjaven. I em vaig | canal per sobre, que es posava a l'esquena de la mula i es fixava amb una | cingla | . A sobre del bastet i dintre d'aquesta canal de fusta, s'hi posava la | altra tira que envoltava per la part del davant, ruc i albarda anomenada | cingla | . A sobre de l'albarda, s'hi posava la sàrria, estri fet de palma o espart | la platja. Deixaven el cap de la corda i la gent que esperava, amb una | cingla | cadascú, anava repartint-se per tirar els arts cap a terra. Si a | molta gent. Alguns que abans en dèiem rics van haver de posar-se una | cingla | penjada a l'esquena igual que les famílies més pobres per poder menjar el | entre ells i els rems és una mena d'anell trenat a una corda, que es diu | cingla | o estrop. Les populars traineras del Cantàbric són competicions | prou aquest vespre amb el front contra la sella, a l'hora breu de la | cingla | : com a la vora del camí, per les collades, l'home, als narius de pedra de |
|