DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
cingla F 39 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2019)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb cingla Freqüència total:  39 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

baix. Hi estava lligat sòlidament amb una llarga tira que semblava una cingla. S'enrotllava moltes vegades a l'entorn dels meus membres i del meu còs,
—o pot-ser dies— vaig pensar. Ara m'ocorregué que el bandatge, o cingla, era únic. Jo era aferrat per una corda continua. El primer frec
El primer frec del rasor, de la lluna, través de qualsevol banda de la cingla, l'amollaría el suficient perquè jo la desentortolligués d'a l'entorn de
esperança, vaig aixecar prou el cap per veure distintament el meu pit. La cingla embolicava estretament els meus membres i el meu còs en totes direccions
o dugues de les més ardides s'enfilaren dalt del cavallet, i flairaren la cingla. Això semblà el senyal d'una invasió general. Tropes fresques
—no havía sofert en va. A la llarga vaig sentir que era lliure. La cingla penjava a retalls al voltant del meu còs. Però el moviment del pèndol ja
no volia compartir. De vegades arribàvem a un xaragall, li afluixava la cingla ventrera, i passàvem llargues hores, jo estirat cara al sol i ell
l' albardó, els dos rapóns, l' aixalma ab tafarra i tot, el mandil, la singla, la saria, principal element pera 'l trafego de la tèrra, la manta de
les bobines (fig. 47). El cabdellament hi va subjectat amb una cingla de cartró lacat o de fibra que es fixa amb els dos cargols que porta la
l'altre. El tub exterior va fixat a una plaqueta d'ebonita per dues cingles de metall i l'interior porta un tap de suro al qual va fixat un mànec fet
de be, uns llivants, uns escuts, una pell de bou no assaonada, corretges, cingles, gamberes, vàries pells de bou i potser d'altres que no haurem copsat. De
llom de l'èquid, fent contacte amb una mena de coixí, subjectada amb la cingla. El coixí era ple de palla o borra; hi havia casos que hom necessitava el
a les cinc mules que hi havia per al servei de la casa, incloent-hi una cingla gran per penjar dites mules quan estaven malaltes. Se'ns detallen els
l'ofici del seller. El buit del seient és travessat per un encreuament de cingles que serveixen de fonadura i asseguren la base del crin, de la borra, i
está trencada, está cobert ab una especie de manteleta subjectada per una cingla, y porta dessobre lo seu llom tota una iglesia ab son corresponent
ab /c\ segons etimologia, ex.: cinch, cinquanta, cinyell, cingla, cingler, cinglar, etc.... S'escriu també /c\ despres de
[4] Epígramas. Tres guarda jurats per sort certa singla van trobar mes com que tots ne tenian cremat un d'
tots ne tenian cremat un d' ells va esclamar: —Una singla? ¡mal vinatje! d' aquet trasto no 'n fem ré, bé podia
d'or i d'argent i de vori. I dins, vaig estendre-hi cingles de cuiro, lluentes de porpra. Així jo et paleso quin era aquest
home de qui jo em fiaria per fer això. Em fa pessigolles prop de la cingla, i, a més, amb el cap a terra no puc veure res. —I què importa
llancejantes d'un toch guerrer, aumentava'l concert diabòlich; y la cingla de ferro que li voltava'l tronch s'estrenyía més y més, aixafantli la
per no esser possible carregarlo al matxo corresponent, que, ab la singla y la rabasta talladas, corrí arrossegant lo bast entre camas, enganxat
incrustant de plata i d'or i de vori. I vaig estendre-hi cingles d'un cuiro vermell que fulgia. Veus que t'he palesat el nostre
ab la cua xollada, y sens més aparato que un bast afiansat ab una cingla pera aguantar una carga), y dich aragonés, perque encara que la vestidura
un puket de mercê. Tremp· Mira nu vatx de cuverbus desfet les çingles y anêm... Tista. ¿Qué me dirá na Tunina al veurêm sens' una
en els llibres jurídics. Lliure, descenyits els costats de les cingles del cavaller, a la claror d'una llum tènue, lluny del brogit de la
en anglès; amb to sever i rabiüt exhorta els palafreners que aguanten les cingles a parar el màxim compte; abans del gran salt mortal insta l'orquestra amb
el pitral fins al darrer forat del cuiro. Finalment, li faixà la cingla per sota la panxa. La va fer passar pel forat del cinglador i estirà la
d'abillament d'una núvia. —Li va un pèl balder. Li hauràs d'escurçar la cingla i els poliers —va dir el vell, mentre li feia donar un tomb per l'era. —
En desjunyir-la, el Cisco va adonar-se per les inicials de la cingla, que els arreus de la bèstia eren de ca la Tonya. El Batllevell es donava
travessava fa un moment els carrers de la ciutat, no ajusta prou bé la cingla de la sella. I una darrera qüestió abans Montolí no pugi a cavall enmig
seguit d'un accés de tos. Descobreix la causa de l'accident: la cingla, fluixa, ha deixat que la sella es decantés. Sort que la bèstia ha fet
es va asseure al costat de Shi Tong i jo vaig repassar els tirants i les cingles dels cavalls, que eren deslligats del carruatge i menjaven. I em vaig
canal per sobre, que es posava a l'esquena de la mula i es fixava amb una cingla. A sobre del bastet i dintre d'aquesta canal de fusta, s'hi posava la
altra tira que envoltava per la part del davant, ruc i albarda anomenada cingla. A sobre de l'albarda, s'hi posava la sàrria, estri fet de palma o espart
la platja. Deixaven el cap de la corda i la gent que esperava, amb una cingla cadascú, anava repartint-se per tirar els arts cap a terra. Si a
molta gent. Alguns que abans en dèiem rics van haver de posar-se una cingla penjada a l'esquena igual que les famílies més pobres per poder menjar el
entre ells i els rems és una mena d'anell trenat a una corda, que es diu cingla o estrop. Les populars traineras del Cantàbric són competicions
prou aquest vespre amb el front contra la sella, a l'hora breu de la cingla: com a la vora del camí, per les collades, l'home, als narius de pedra de