Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

han enfilat la carretera i fan camí de Benassal. Cluixen els assots.	Cinglen	les tralles les anques de les cavalleries. Giren, ertes, les orelles dels
Els nens s'acacen els uns als altres, s'abaten o es furten els rams,	cinglen	llurs caretes arborades, es punxen, potser, els ulls, ploren o reguinyen,
les revolucions no són una commoció social anàrquica, quan les atia i les	cingla	i les dirigeix, per tant, un polític expert, no manquen capdavanters de
És en obsequi d'aquesta unitat —i naturalment de les institucions que la	cinglen	— que la vida moderna està proscrita de la península. Els sectors que la
més i li peguen calça d'arena, o perquè no xerra el que es voldria i el	cinglen	amb la verga de bou. Però un home destrossat per dintre no és res vora un
tard sobre l'aplanament de l'individu. Així ls seus cops de tralla van	cinglar	totes les disposicions decadentes, totes les macules d'esclavitut de la
segons etimologia, ex.: cinch, cinquanta, cinyell, cingla, cingler,	cinglar	, etc.... S'escriu també /c\ despres de consonant per més que'l
escamarlat sobre un penyal que s'esllavissa.	Cingla	el penyal, com si fos un corser, un alzinar, dura malla
per a mi un gran atractiu per poca cosa que fos: escoltar l'assot quan	cinglava	a frec de les orelles dels animals, sense llasmar-les; flairar l'olor del
fresca à l' aygua! La sêt se convertirá en rábia y es ben segú que em	singlará	amb l' anguila de bòu que té apòsta p' els esclaus; y jo no puch
ombra de compassió, amb un còr de tigre y cara de rays, que per no res	singlava	fins que no tenía alê; y à causa d' haverlí jo romput una jarra, es segú
y mitj amagats á l' ombra del serrat del Comte. Més amunt de la grau, que	cinglava	com corbatí groch las alturas de Bondalit, guaytavan Castellardit y
Quan un cavall, per vell y per quiet que sigui, se sent les orelles	cinglades	per un cop de fuet que s'esperava pas, el poch mateix de sanch que li
se'n torni de buit; car, amb tot, serà grossa la ira! Tal havent dit,	cinglà	els cavalls de la bella crinera cap al burg dels pilesos, i
y ajudan als pobles que s' han assegut en ses riberes, y 'ls han	cinglat	ab artístichs ponts de pedra. Lo Llobregat naix, y, petit com es, á
d'aigua i, sota aquell devessall que reviscolava,	cinglava	, feia xisclar les complexions i les natures; sentia,
naturalitat, segueix oferint, per als ulls avisats, la seva forma de lira	cinglada	de blau intens. A les seves platges, potser, invariables llits d'algues
aplegant el ramat, que, embasardit, s'esmuny, quan	cingla	el llamp de mort i el baluern retruny. Rodejat d'espurnalls, et negues a
de les metralladores, les bombes cascadejaven. El xiulet continu	cinglava	les orelles; les explosions concassaven el sòl. Una formació d'avions se
tota ruïna la idea nova!... Ah! que vibri! que vibri!... i estrident ens	cingli	! — com la corda resinosa al dau de corn de barquer.» * A la cua de l'
feixos de cescles ajuntats i lligats en forma rodona i que servien per	cinglar	botes, bocois, portadores, barrals, galledes o caixes d'embalatge, com
terrible [βʎ], clau [kʎ],	cingla	[gʎ], flor [fʎ]). Mereixen una menció específica