Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

llargues estones abstreta, mirant al lluny, seguint amb els ulls la	cinta	del camí. A voltes roman així tanta estona que Anselma s'esvera;
a cada banda, seguien el cotxe plorant, sostenint a la mà les blanques	cintes	; també per a ella dues rengleres de ciris encesos avançaven de llarg a
el cementiri, les creus inclinades als nínxols. El vent agitava una	cinta	negra. 16 setembre. La gent viu sota l'obsessió del
se, tanca els ulls per refer-se d'un rodament i, quan els obre, una altra	cinta	ha començat a passar per la pantalla. Deu haver-se perdut el nom del
l'home amb la satisfacció que dóna l'obra ben feta—. Ni un sol error,	cintes	noves, pulsacions uniformes... És clar, ja ho sabeu, que tinc el número
surt un xicot llarg com el del cos de guàrdia, només que aquest duu una	cinta	mètrica penjada a les espatlles i un tros de sabó de talc a la mà.
entra un soldat camacurt, impecablement vestit i amb la inevitable	cinta	mètrica a les espatlles. Li somriu: —Voluntari, oi? —Ho diuen —replica
, sabeu? —Sempre voluntari? —Sempre... Com ho voldreu, això? —S'estira la	cinta	mètrica, es treu una llibreta i un llapis de la butxaca—. Màniga
ell amb la mateixa cara seriosa. —A veure... —va passejant-li la	cinta	pel cos, escriu números a la llibreta—. Més aviat curta, la guerrera?
darreries d'hivern. —Llarga —assenteix ell. El soldat torna a manejar la	cinta	, apunta més números, passa als pantalons. —Amb gira o sense? —Totes dues
estiba, hi repenja l'esquena, estudiant distretament i sense emoció les	cintes	que subjecten les calces de la dona. Dalt, prop del sostre on treballa,
no parlem. Observen les barraques closes, silencioses en l'obscuritat, la	cinta	del caminoi humit per les aigües residuals que hi circulen de dia, i ell
cabells foscos i oliosos tibaven, estretament lligats al clatell per una	cinta	negra. Vaig veure-li usar la mateixa cinta dos anys seguits i altres
lligats al clatell per una cinta negra. Vaig veure-li usar la mateixa	cinta	dos anys seguits i altres tants l'hauria usada, si jo no li hagués
i amb uns barrets de palla de paeroe, en els quals, en lloc de	cinta	, hi ha una mena de tortell construït amb petxines precioses i amb llavors
et faig un rínxol i et posaré pantalons curts i una gorreta amb una	cinta	. [(Transició rapidíssima.)] I ara, prou, s'ha acabat: no m'adonava
que fuig amb l'aigua brusca. El trenc, el xiscle d'una	cinta	de serra: el plor d'un nen esquinça violent. "És potser el nen
Ho diu ella que ho sap. El món, la inacabable	cinta	mètrica, l'ordre històric (entre tantes altres, la
estaven lligats més enlaire que no pas el mig, on totes s'ajuntaven. La	cinta	de goma dels enagos, que havia patit molt per passar-la amb una agulla de
vermell a la cintura. De tant en tant respirava fort, per eixamplar la	cinta	, però així que el vent m'havia sortit per la boca, la cinta tornava a
eixamplar la cinta, però així que el vent m'havia sortit per la boca, la	cinta	tornava a fer-me el martiri. L'entarimat dels músics estava voltat
ran dels meus i a cada banda de la cara la medalleta de l'orella. La	cinta	de goma clavada a la cintura i la meva mare morta i sense poder-me
va ser quan li vaig dir que ell tenia els ulls de mico i vinga riure. La	cinta	a la cintura semblava un ganivet i els músics, tararí! tararí! I la
robarien, Colometa? I la meva mare morta i jo aturada com una bleda i la	cinta	de goma a la cintura estrenyent, estrenyent, com si estigués lligada en
com si fos una cosa que ens acabés de passar, se li va trencar la	cinta	de goma i corria com el vent... II Va ser molt misteriós.
llaç. I un llaç a cada clau de cada porta. —A vostè li agraden molt les	cintes	, li vaig dir. —Sense cintes una casa no és una casa. I em va preguntar si
de cada porta. —A vostè li agraden molt les cintes, li vaig dir. —Sense	cintes	una casa no és una casa. I em va preguntar si m'agradava vendre dolços i
Quimet: tenia molts ramets de boix damunt de la taula, lligats amb una	cinteta	vermella. I palmes petites, lligades amb una cinteta blau cel. Va dir que
lligats amb una cinteta vermella. I palmes petites, lligades amb una	cinteta	blau cel. Va dir que cada any feia aquella preparació per quedar bé amb
quedar bé amb les seves amistats. I a mi em va regalar un ramet amb la	cinteta	vermella perquè li vaig dir que, jo, havia beneït palma. I del jardí va
era una cosa que jo no acabava d'entendre. Al coll dels cossets hi havia	cintetes	passades per un entredó fent zigo-zigo. Semblaven fets perquè els portés
voleiar. A la cambra de la morta hi havia tres veïnes. Havien tret les	cintes	dels quatre poms del llit i la del capdamunt de la creu. Ja l'havien
favor... Pobra senyora... Abans de posar-li el vestit li vam canviar la	cinta	dels escapularis i així es podrà presentar al cel, si ja no s'hi ha
el ramet de boix, que s'havia fet vell en el pom de l'armari bufet, i la	cinteta	vermella que el lligava. Vaig agafar el ramet de boix i vaig deslligar la
vermella que el lligava. Vaig agafar el ramet de boix i vaig deslligar la	cinteta	i la hi vaig donar i de seguida es va treure la cartera i la va desar a
de vellut de ratlleta, negre, i pantalons granota també de vellut negre.	Cinta	blava al coll. La punta del nas de vellut negre. Em mirava. Estava
roses blanques de paper, perquè les de debò s'havien acabat. I van lligar	cintes	als llums i penjaven amb una rosa de paper lligada al capdavall i a més a
de la nit feixuga que sols deixa arran de terra la	cinta	d'esclarianda, hi ha una mula que pastura; hi pastura
estret, un pomet de flors al nus del mantonet d' ilusió, y una	cinta	cirera vorejant lo monyo y anusada en floch al cim del cap. Seguía
que la posada entre sos ulls y en Lluís, més fragment atmosférich que la	cinta	visual per hont corría en suspensió una faixa d' imán invisible. Y sense
La frescor de l'aire matinal, una sortida al camp el dia de festa; la	cinta	de mar que es veia del balcó de casa, amb una vela que hi passés; la
local i tota la literatura de fer bonic. Ens rèiem del catalanisme de	cintetes	i llacets barrats, sense res de profund a dintre. Volíem ésser realistes,
un riu de plata després d'una jornada ardent. Allà davant hi ha una	cinta	més blanca que els camps. La lluna damunt les arbredes té una claror
té una claror blavissa i com xupada pels brancatges. Al llarg d'aquella	cinta	és blanca com l'argent. Pregunto què és allò. Un vell em respon que és la
Estic sota un altre encís. Una altra cosa em corprèn. Aquella	cinta	d'argent és la Douranço. Jo hi sóc al davant. No és res, si voleu, és
entrenyellats a la grega, la formosa tofa encerclada per una ampla	cinta	blanca i negra. Amb llurs ullassos generalment bruns i llur perfil
pitral, frac i capell fort, de mitja copa alta, d'ala estreta amb dues	cintes	de seda penjant cap al bescoll, exornat, el capell, ben espessament i
Les xiques, més que no els xics, han enflocat les branques amb	cintes	de seda i flors de paper. I vora l'entrada de la parroquial acut un eixam
conjuminat amb la família, i allí els nuguen al pal, vora l'animal, unes	cintes	, unes llaçades amples, de seda, de colors vius, com aquelles corbates
i carrers. Van a les costures, i les nenes nuguen també, al pal, unes	cintes	, les llistes que demanen a crits, avalotant. I continua la busnada de

Pàgina 1 (de 44)

50 següents