Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

baguetes de la guerrera —s'excusa el xicot. —Quines baguetes? —Les del	cinturó	que subjecta les pistoles. —Els soldats no duen pistola! —exclama el
de formes desvagades, gairebé totes proveïdes d'un plat que els penja del	cinturó	. En lloc d'anar cap al centre, on veu que s'adrecen els seus companys, es
unes sandàlies de la casa Bata, blanques i lluents, com aquells	cinturonets	que porten les nenes el dia que fan la primera comunió. Llurs uniformes
vora del Parc Güell. Va sortir un nen d'una entrada, amb un revòlver al	cinturó	i una escopeta apuntada i va passar fregant-me les faldilles i cridant,
dies de fum i d'esglésies llençant espurnes, se'm va presentar amb un	cinturó	amb revòlver i una escopeta de dos canons penjada a l'espatlla. I tot era
De les que van en els avions i ajuden els passatgers a lligar-se el	cinturó	perquè no fugin enlaire i els porten licors i els posen un coixí darrera
és obert per davant fins a la cintura, i un patge l'hi cenyeix amb un	cinturó	prim. A l'aixella del braç dret es pot veure un petit triangle, que és un
Caminava a poc a poc, però se'l veia àgil i, ben emmotllat el cos pel	cinturó	de l'impermeable, gairebé esvelt. A Cosme, li va semblar que xiulava
que rapinyaven bestiar, dones, criatures; els amarraven amb llurs	cinturons	vermells, els tiraven a les sentines i llevaven àncores per anar a
mans, els meus cabells, la meva roba. I un ganivet que penjava del meu	cinturó	també parlava... Quan jo acabava, aquell enze m'abraçava, em besava,
el pare i la mare de la Nusa. Portaven una mena de bragues verdes i un	cinturó	vermell amb unes grans borles. Gent principal. Van obrir els braços, i jo
, opi del poble.""" "Digué i s'alçà engallant-se, es deslligà el	cinturó	vermell i estengué el braç perquè callessin. Empunyava el seu vas, ple a
—prosseguí Zorbàs—. La mort, no. Viure, saps què significa? Desfer-te el	cinturó	i llançar-te al tumult. Jo callava. Sabia que Zorbàs tenia raó, ho sabia,
cigarret i mirava la mar. —A la primavera —digué— regna Satanàs. Els	cinturons	s'afluixen, les bruses es descorden, les velles sospiren... Eh, senyora
la carretera passa fora vila, arran de riu, pel que en podrien dir un	cinturó	de ronda; el nucli urbà és format per una xarxa de carrerons concèntrics
lleis notòriament afeixugadora. No importa si la mordassa —posem-hi "el	cinturó	de castedat"— data de l'època de donya Victòria, o d'abans, de Calví i
la bufanda o el tapavergonyes? ¿O possiblement la butxaca? ¿Tal vegada un	cinturó	d'on penjar una arma manejable? No resulta fàcil decidir-ho. D'entrada,
compte de València caldria apuntar el creixement de molts pobles del seu	cinturó	rural, que han canviat una mica llur condició pagesa per la de "barris"
i de l'italià, que són les tres llengües que volten la catalana com un	cinturó	filològic i de tot això nosaltres en deduim que la tesi de la gramàtica
les sabates, i aguantant-vos els pantalons, perquè també us han pres el	cinturó	(i àdhuc la corbata)... per tal que no us pengeu. "El vostre domicili ja
una pipa noruega, perquè sense fum no hi ha viatjant; es proveeix d'un	cinturó	plè de gafetes i ferramenta, d'on pengen les claus del mostruari, un
A l'istiu anava sense armilla, amb una faixa de seda negra per	cinturó	i es ficava els dits als elàstics en dir una galanteria. Fins us
convent pregarà per mi... —murmurà, commoguda. La cambrera li cenyia el	cinturó	: —¿Què maneu, damisel·la? —No... No et parlava pas, Irene. Vés,
amb objectes penjats, bots, carabasses, alguna ampolla encistellada,	cinturons	de corretja, cananes... A un cantó del recó de la finestra tot un munt
afusellat els temes. A estudi portava, gairebé sempre, un vestit fosc amb	cinturó	, un xic lluent de les mànegues. Era, a més a més, l'únic de nosaltres que
calderes per pidolar. Mal negoci. Haurem d'estrènyer una mica més el	cinturó	i esperar fins demà quan arribarà la teca. Però veig Kat que es posa el
cap a l'altre cap de la pila de pedres. Ja brillava la xapa del seu	cinturó	. Himmelstoss semblava estar un xic calent d'orelles; cantava. Passà,
que em consolen, a mi, un soldat que amb les seves grosses botes i el seu	cinturó	i el seu sarronet per al pa va marxant, tan menut, sota el cel altíssim,
prou prima per a escapar-se d'un foc així. Ens estrenyem una mica més el	cinturó	, i cada mossegada d'algun bocí que ens resta, la masteguem tres vegades.
ha pescat, a més a més, una barreta de pa francès i se l'ha passada pel	cinturó	com una pala. Un dels caps és un xic sangonós, però, això, rai, ja ho
coses d'aquestes. Heus ací una noia amb un clar vestit d'estiu, i un	cinturó	vermell, xarolat, que li cenyeix les anques. Posa una mà damunt una
em recordi la seguretat insolent del soldat; no tinc ni el fusell, ni el	cinturó	, ni la guerrera, ni el casquet. M'abandono en aquesta incertesa, passi el
la motxilla contra la paret i el casc a sobre. També he de treure'm el	cinturó	amb totes les coses que hi pengen. Després dic, furiós: —Dóna'm un
i de noses materials, en estat de gràcia, s'ha de descordar una mica el	cinturó	. Com que, davant d'aquesta informació, Coromina inicia una rialla,
la seva excel·lent presentació, no solament des del punt de vista del	cinturó	de sivella que ostentava, sinó dels magnífics elàstics. Era precisament
part d'elles) a pesar vuitanta-cinc quilos i a portar una bata amb un	cinturó	de borles una gran, gran part de la vida. Hi ha moments que el paisatge
de gust anglès, d'oficial anglès i els abrics confortables amb el	cinturó	i el dens fulard de color de sang de bou que transporta menys amb
porta una americana clara, de color crema; uns pantalons grisos amb un	cinturó	de cuiro i una corretja; coll i corbata; ha substituït el barret fort pel
dolça, composta, amb els polzes que es tocaven sobre la sivella del	cinturó	. Somreia com si desparés una maquineta de ser ben educada, amb les
tots, potser per compondre una mica els vidres romputs abans, estirà el	cinturó	de la gavardina d'en Santi, aquest l'agafà pel clatell, "Peiet, Peiet",
el butxacó que el pantalon té al davant, sota mateix de la gira, sota el	cinturó	de pell de serp que m'havia comprat aquella setmana. Trenta duros que
davant la noia, en el mateix instant que ella es començava a descordar el	cinturó	de la gavardina, que duia lligat amb un nus. Vàrem travessar el vellut
A fer bondat. Digues... pa-pà, ma-mà. Ara se'n va una senyora amb	cinturó	i arrissada, i tu ets més bufona perquè tens els cabellets escabellats
Ella estrenyia les barnilles i jo estrenyia les dents i m'estrenyia el	cinturó	per poder fer més força. De tant estrènyer el cinturó se'm va espavilar
i m'estrenyia el cinturó per poder fer més força. De tant estrènyer el	cinturó	se'm va espavilar la gana i em vaig començar a menjar a miques el
la marinera, la roba se'n va anar no sé com, i em vaig quedar només amb el	cinturó	i amb el ganivet, que tenia el mànec de nacre, travessat en el cinturó.
el cinturó i amb el ganivet, que tenia el mànec de nacre, travessat en el	cinturó	. Aviat hi vaig haver de fer forats nous. De vegades, si dormia una
forats nous. De vegades, si dormia una estona, somiava que estrenyia el	cinturó	i que dintre el cinturó ja no hi havia res... Costes verdes! Quan vaig
si dormia una estona, somiava que estrenyia el cinturó i que dintre el	cinturó	ja no hi havia res... Costes verdes! Quan vaig veure aquelles costes vaig
estava rovellat, perquè li fes de metzina, la punxava amb la sivella del	cinturó	. A l'últim ja no navegava: anava sense esma per damunt de l'aigua, una

Pàgina 1 (de 15)

50 següents