Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

és massa intel·ligent per sentir-se enemiga dels vencedors. Admet només	circumstancials	adversaris, pobres nàufrags, com ella mateixa, en l'aiguabarreig darrer.
reunits en comunitat: en "la gent", no. Les acumulacions humanes,	circumstancials	i amorfes, muntades sobre la inèrcia o l'apassionament, la gernació que
hi ha nuclis on la concentració encara és massa gran. —Són condicions	circumstancials	—el tranquil·litza l'altre—. Ara, amb la novella ordre d'integració...
cosa, o de fer cedir —que vol dir actuar per una raó i un objectiu	circumstancials	i concretament situats en un moment precís del temps—, i també més
Tot en la meva educació i la meva cultura havia estat imprevist, atzarós,	circumstancial	. Vaig tenir precisament la primera intuïció d'aquesta veritat dolorosa la
manca d'una politica exterior amb un objectiu concretament definit i el	circumstancial	isolament en el camp de les relacions internacionals que l'ausencia de
no marca pas un acte de creació nou i complet, sinó només una escena	circumstancial	, presa gairebé a l'atzar, en un drama lentament canviant. Podem
sino cum manu forti". Bona part dels membres d'aquella noblesa	circumstancial	i de tercer rengle foren morts pels agermanats. D'altres més sortats
va volguer definir confonent la federació natural suiça amb la federació	circumstancial	de Austria Hongria i amb les federacions artificials com la dels Estats
de la pàtria catalana, dividint-lo en federació natural, artificial i	circumstancial	, que són tres federacions molt diferentes perquè una cosa és, per
cosa era la federació catalano-aragonesa que formava una confederació tan	circumstancial	com la que avui formen l'Austria i l'Hongria, i una altra cosa tan
autèntiques o fictícies que ella ha creat sota l'imperi d'una necessitat	circumstancial	o d'un engrescament passatger. No crec ofendre la nostra Barcelona, si
recita, el món no és inexplicat, cadascun dels seus accidents no és sinó	circumstancial	, i el passé simple és precisament aquest signe operatori per mitjà
testimoni de la consciència el que ha de resoldre'l, sinó el coneixement	circumstancial	de les condicions a les quals responen aquestes veus de la ment. ¿Què hi
ridícols en ells mateixos, prenen dins la meva imaginació una importancia	circumstancial	, per la conexió que tenen amb una època i uns llocs on jo ara escateixo
i també qualsevol mena d'opinió i fins de judici, que són coses	circumstancials	i mediates. La presència de l'obra —la manifestació en present a
autèntiques o fictícies que ella ha creat sota l'imperi d'una necessitat	circumstancial	o d'un engrescament passatger. No crec ofendre la nostra Barcelona,
la confiança interior ha tornat a renéixer, i passats els aturs	circumstancials	i episòdics, als començaments del segle XIX l'activitat és
de l'adversitat, persistència deguda al caràcter dels homes i no a causes	circumstancials	. Aquest és el punt de vista de Pi i Arimon i de Balmes. També el de
i la vida, així com qualsevol aspecte d'aquesta, fins el més vulgar i	circumstancial	, podrà transformar-se en bellesa si el traductor sab trobar-li
subsistía l'individu i la localitat, encara que menys contingents i	circumstancials	; de la tongada segona restava el decorat exterior, vist amb més
per una aspiració més o menys supra-sensible, per un desig més o menys	circumstancial	, d'acostar-se a Déu. La representació del camperol elevant al cel la seva
espiritual. El caràcter és l'enemic de lo típic, com lo específic i	circumstancial	ho és de lo universal i lo genèric. Veritat és que tots aquests éssers
la Unitat. La sobirana realització d'aquesta idea cabdal no és un episodi	circumstancial	de la guerra d'ara. És la substància mateixa de França. Com el poble, amb
quan aquesta edat començava, els principis efímers, particulars i	circumstancials	purament externs de l'edat mitjana, podent afegir, per tal de completar
camí de l'Espanya catalana, renunciant als principis externs, efímers i	circumstancials	de l'edat mitjana, per tal d'acceptar els principis interns, eterns i
sí. Una, la racial, inconfusible, eterna, tota d'una peça; l'altra, la	circumstancial	que adquirim segons el lloc on vivim i l'ambient que ens rodeja, la qual
i en virtut —diguem-ne virtut— d'uns aparellaments molt breus i	circumstancials	. Luppo Casca pescava tan bé en terra com en mar. Salpava a l'alba en son
la vista en aquestes matèries, i una dona despullada té una valor molt	circumstancial	. La gràcia està en saber-se vestir discretament per tal de proporcionar a
. El cor li féu un salt. Va arrambar-se a la paret i esguardà. El seu	circumstancial	company, dret al davant de la finestra, apel·lava els moixons: —Petits,
Al costat de les auques que portem descrites se n'han editat d'altres de	circumstancials	, publicades per editors que no conreaven la imatgeria. Han tingut un
té algun full en què es dóna també aquesta coincidència, però el cas és	circumstancial	; com en la imatgeria de tot arreu, els fulls d'aquest gènere presenten un
sempre, però, dins el respecte que mereix una obra científica), sinó	circumstancials	(enquestes separades per més de vint anys, la guerra civil interposada,
© © El joc del mot "rosa", en aquest cas	circumstancial	, havia d'ésser summament grat al poeta que ama prou les roses per a
la meua dona, l'ensalada i els seus fills. Determinacions	circumstancials	161. En moltes oracions, a banda dels complements que determinen
sovint veritables complements, reben el nom de determinacions	circumstancials	. Estes determinacions circumstancials poden expressar molt diverses
el nom de determinacions circumstancials. Estes determinacions	circumstancials	poden expressar molt diverses circumstàncies: de lloc, d'instrument, de
servix per a enllaçar el verb amb els seus complements i determinacions	circumstancials	, o el nom amb una atra paraula o grup de paraules que li fa de
te n'enviaré un parell. c) Per a substituir una determinació	circumstancial	de lloc o un complement preposicional introduït amb la preposició
en els casos següents: a) Per a substituir una determinació	circumstancial	de lloc o un complement preposicional, introduïts per una preposició que
i adverbials, que expressen els seus complements i determinacions	circumstancials	. L'aplicació a estes combinacions de tres pronoms de les regles abans
(§ 292, c) i els complements davant les determinacions	circumstancials	(§ 292, b); exemples: (El llibre, a sa casa, el mestre)
comprat, m'agrada molt. c) Quan representa una determinació	circumstancial	de temps; exemple: El dia que compre el llibre, el llegiré.
substantius precedits de preposicions, és natural que les determinacions	circumstancials	de lloc puguen ser expressades amb l'adverbi on que introduïx
però Exposats que els maten. 339. Amb les determinacions	circumstancials	de lloc s'empra la preposició a en els següents casos: a)
La llengua culta empra la preposició en amb les determinacions	circumstancials	de lloc en estos casos: a) Per a introduir la indicació del lloc
(§ 360 d). 343. Per a introduir una determinació	circumstancial	de temps representada amb un verb en infinitiu, equivalent a un gerundi,
definit (al, a l') és admissible, però només quan tal determinació	circumstancial	de temps equival a un pretèrit perfet d'indicatiu; exemple: Al caure
d'un principi clàssic. /La pàtria\ havia d'ésser un poema	circumstancial	i es convertí de cop en la revelació viva de la llengua abandonada. La
immortals. Ni una sola individualitat deixa d'ésser. La dissolució	circumstancial	de les formes de la matèria prova només que l'ànima és separada, quan

Pàgina 1 (de 9)

50 següents