Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
cisma M 235 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb cisma Freqüència total:  235 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

que il·lustren aquesta evolució i recordarem en particular el veritable cisma entre ciència i religió que es produí a Europa en l'època del
segons fos el bàndol que s'alcés amb la victòria, a part del profund cisma existent entre les classes socials illenques. Mentre l'Arxiduc no fou
títols nobiliaris que mai, l'aristocràcia caminava ja esfondrada per un cisma mortal. L'oposició entre la noblesa més antiga i aquella altra de nova
que van haver d'enfocar els nostres monarques medievals fou el Cisma d'Occident. Aquella qüestió de legitimitat eclesiàstica tenia
e voler que es vulla, especialment en fet de consciència". El Cisma obligava a ésser "tolerant". Tot això és ben relatiu, ja ho sé. Però
Si en el cas dels jueus i dels moros, com en el dels càtars i del Cisma, els reis obren amb excuses socials i polítiques d'un cert volum, després
que la Lliga, de la seva naixença ençà, havia preconitzat. Tots els cismes que s'havien produït a la Lliga, havien estat, a fi de comptes, per
es va viure a Catalunya no pas sense alguna intensitat en temps del gran cisma, a partir de Benet XIII i Sant Vicenç Ferrer. Malgrat que un d'ells,
els quals dissent de les normes acceptades pels catalans, van provocar un cisma entre els escriptors valencians, que, per fortuna, fa ja temps que fou
solis. Lluiten a mort ortodòxies i heretgies. El cristianisme coneix cismes i rebel·lies. Els segles se succeeixen. Tot canvia, tot es transforma,
Sibiuda, en canvi, en aquell món europeu, sacsejat per l'averroisme i pel cisma d'Occident i per la divisió interna de l'Imperi, es deixa abassegar per
baleàric, Mallorca no ha tingut una part remarcable en el nostre cisma lingüístic. Entre els diversos estats de la Confederació, ha manifestat
Era uixer d'armes del monarca i va intervenir en les qüestions del Cisma de l'Església, però li eren també encomanades missions d'altre caràcter
de les històries de Valeri Màxim. Era cap a l'any 1385. En ple cisma de l'Església, regida a Avinyó pel nostre Benet XIII. Allà a l'Orient,
cristians i observant els divins preceptes; una altra, que els errors i cismes regnants en el món, siguin destruïts... El piadós comentarista, després
les sumissions foren absolutes. No més al sur d'Alemanya, es feu un petit cisma dels vells catòlics. Sis dies després de la declaració de la
unificacions, diu, neixen les revoltes; contra les idees dominants, els cismes; contra les influencies, la protesta. Y observa aquest esperit
Compromís de Casp i desféu Papes al Concili de Constança que acabà amb el Cisma d'Occident; Fra Gilabert Jofre comprengué abans que ningú que el foll és
li ve de la prohibició que toqués durant l'interdicte promogut pel cisma d'Occident, però el més probable és que "Vedada" equivalgui a
reacció evangèlica contra l'escepticisme religiós de l'època produït pel Cisma d'Occident, d'altra part, la seva obra transparenta les primeres
tot el que, en l'herència humana, procedeix de les heretgies i els cismes, dels errors del cor i la raó; /oportet haereses esse\. Sap que
el /De catholicae Ecclesiae Unitate\, escrit amb ocasió dels cismes de Felicíssim i de Novacià; i el /De lapsis\, referent als
i no estava confirmat), fou prevere de l'Església romana i cap del primer cisma eclesiàstic universal de veritable transcendència. És autor d'unes
per l'Església. És un gravíssim pecat. No es confongui amb el cisma, que és negació d'obediència al romà Pontífex, per bé que els
per acatòlics. 2on· Els llibres que defensen l'heretgia o el cisma. 3er· Els que ataquen intencionadament la religió. 4rt·
un món que oferia l'espectacle més trist: la cristiandat era dividida pel cisma; França era dedicada a la guerra dels cent anys, mentre els seus camins
sobre un terreny neutral. I si predicà a França, fou una vegada acabat el cisma. Entre 1400 i 1403 deixà oir el seu verb a diverses
Itàlia septentrional on romangué a causa de les negociacions per finir el cisma. Anà segurament a Pàdua, possiblement a Bolònia i potser fins a Roma,
següent era a Perpinyà, on havia d'intervenir decisivament en l'afer del cisma. Aquell mateix any (1415) tingué lloc, en 25 d'octubre,
a Tolosa, on, malgrat la rebuda triomfal que li feren per l'acabament del cisma, estava més capficat que mai per la situació política. Mai els
fou signada per Pius II el 12 d'octubre de 1458. El Cisma d'Occident L'any 1378, essent Vicenç Ferrer encara jove, però ja
francès Climent VII. Hi hagué, per tant, dos pontífexs. Així començà el cisma d'Occident. Vicenç Ferrer es decantà per Climent VII, que residia a la
seva potser influí molt l'activa propaganda del cardenal Pere de Luna. El cisma va generar moltes polèmiques escrites. A elles contribuí Vicenç Ferrer
el papa legítim. La segona part, després d'examinar els orígens del cisma, sostenia que el papa legítim era Climent VII. Aquell tractat, més que
Però aquell rei tenia raons especials per no significar-se en l'afer del cisma. En canvi, quan Joan I empunyà el ceptre, la monarquia va decidir-se
a la cort pontifícia, va modificar, va esclarir, les seves idees sobre el cisma. Comprenia que tant a Roma com a Avinyó es barrejaven els egoïsmes
Mentrestant seguia l'efervescència per resoldre o per embullar el cisma. Un jorn Benet XIII feu que el poble d'Avinyó es reunís a l'església dels
Europa. Malgrat de predicar quotidianament, mai no tractà la qüestió del cisma. Es captenia més de les coses substancials. Per altra banda, creia que
per la unió de l'Església. França volia de totes passades la fi del cisma. I diplomàtics eclesiàstics i laics anaven de ciutat en ciutat. Hom
argumentà que com que ell era l'únic cardenal sobrevivent d'abans del cisma, l'únic cardenal indubtable, era, doncs, l'únic que podia fer un papa
de Benet XIII mai l'acceptarien com a papa i per tant, no s'acabaria el cisma. Als començos de novembre, no havent obtingut la dimissió, sortí de
convocades a Perpinyà les persones més directament interessades en el cisma. Tanta era l'impaciència de Vicenç Ferrer per finir-lo, que no pogué
Pèrsia, el budisme, el taonisme, el mahometisme, el protestantisme i el cisma oriental proclamen el dogma dels càstigs eternals. És l'única veritat que
travessat les edats sempre immortal i vigorós. Ni les revolucions, ni el cisma, ni l'heretgia, ni el temps, no han pogut destruir-lo, perquè es basa
les seves pretensions. Sabia que la seva negativa seria ocasió d'un cisma que li llevaria la meitat del món. Amb tot i això, preferí la unitat
l'Església deixa d'ésser (com succeeix en les nacions dominades pel cisma o per l'heretgia) una institució divina, i es converteix en un de tants
perseguits i odiats a mort. Ni el judaisme, ni el protestantisme, ni el cisma oriental, que són religions positives, no interessen a la impietat, i
disputar, mouen qüestions sobre la celebració de la Pasqua, i cauen en el cisma. En mig de tanta confusió, és una meravella que pugui fer-se sentir la
cedir a les seves pretensions. Sabia que la nova negativa ocasionaria un cisma que li trauria la meitat del món. Amb tot i això, preferí conservar
sucumbeix a les obsessions de les Corts borbòniques, i, per a evitar un cisma, suprimeix la Companyia de Jesús. El Papa es mor de pena, car comprèn que

  Pàgina 1 (de 5) 50 següents »