Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que il·lustren aquesta evolució i recordarem en particular el veritable	cisma	entre ciència i religió que es produí a Europa en l'època del
segons fos el bàndol que s'alcés amb la victòria, a part del profund	cisma	existent entre les classes socials illenques. Mentre l'Arxiduc no fou
títols nobiliaris que mai, l'aristocràcia caminava ja esfondrada per un	cisma	mortal. L'oposició entre la noblesa més antiga i aquella altra de nova
que van haver d'enfocar els nostres monarques medievals fou el	Cisma	d'Occident. Aquella qüestió de legitimitat eclesiàstica tenia
e voler que es vulla, especialment en fet de consciència". El	Cisma	obligava a ésser "tolerant". Tot això és ben relatiu, ja ho sé. Però
Si en el cas dels jueus i dels moros, com en el dels càtars i del	Cisma	, els reis obren amb excuses socials i polítiques d'un cert volum, després
que la Lliga, de la seva naixença ençà, havia preconitzat. Tots els	cismes	que s'havien produït a la Lliga, havien estat, a fi de comptes, per
es va viure a Catalunya no pas sense alguna intensitat en temps del gran	cisma	, a partir de Benet XIII i Sant Vicenç Ferrer. Malgrat que un d'ells,
els quals dissent de les normes acceptades pels catalans, van provocar un	cisma	entre els escriptors valencians, que, per fortuna, fa ja temps que fou
solis. Lluiten a mort ortodòxies i heretgies. El cristianisme coneix	cismes	i rebel·lies. Els segles se succeeixen. Tot canvia, tot es transforma,
Sibiuda, en canvi, en aquell món europeu, sacsejat per l'averroisme i pel	cisma	d'Occident i per la divisió interna de l'Imperi, es deixa abassegar per
baleàric, Mallorca no ha tingut una part remarcable en el nostre	cisma	lingüístic. Entre els diversos estats de la Confederació, ha manifestat
Era uixer d'armes del monarca i va intervenir en les qüestions del	Cisma	de l'Església, però li eren també encomanades missions d'altre caràcter
de les històries de Valeri Màxim. Era cap a l'any 1385. En ple	cisma	de l'Església, regida a Avinyó pel nostre Benet XIII. Allà a l'Orient,
cristians i observant els divins preceptes; una altra, que els errors i	cismes	regnants en el món, siguin destruïts... El piadós comentarista, després
les sumissions foren absolutes. No més al sur d'Alemanya, es feu un petit	cisma	dels vells catòlics. Sis dies després de la declaració de la
unificacions, diu, neixen les revoltes; contra les idees dominants, els	cismes	; contra les influencies, la protesta. Y observa aquest esperit
Compromís de Casp i desféu Papes al Concili de Constança que acabà amb el	Cisma	d'Occident; Fra Gilabert Jofre comprengué abans que ningú que el foll és
li ve de la prohibició que toqués durant l'interdicte promogut pel	cisma	d'Occident, però el més probable és que "Vedada" equivalgui a
reacció evangèlica contra l'escepticisme religiós de l'època produït pel	Cisma	d'Occident, d'altra part, la seva obra transparenta les primeres
tot el que, en l'herència humana, procedeix de les heretgies i els	cismes	, dels errors del cor i la raó; oportet haereses esse. Sap
el /De catholicae Ecclesiae Unitate\, escrit amb ocasió dels	cismes	de Felicíssim i de Novacià; i el /De lapsis\, referent als
i no estava confirmat), fou prevere de l'Església romana i cap del primer	cisma	eclesiàstic universal de veritable transcendència. És autor d'unes
per l'Església. És un gravíssim pecat. No es confongui amb el	cisma	, que és negació d'obediència al romà Pontífex, per bé que els
per acatòlics. 2on· Els llibres que defensen l'heretgia o el	cisma	. 3er· Els que ataquen intencionadament la religió. 4rt·
un món que oferia l'espectacle més trist: la cristiandat era dividida pel	cisma	; França era dedicada a la guerra dels cent anys, mentre els seus camins
sobre un terreny neutral. I si predicà a França, fou una vegada acabat el	cisma	. Entre 1400 i 1403 deixà oir el seu verb a diverses
Itàlia septentrional on romangué a causa de les negociacions per finir el	cisma	. Anà segurament a Pàdua, possiblement a Bolònia i potser fins a Roma,
següent era a Perpinyà, on havia d'intervenir decisivament en l'afer del	cisma	. Aquell mateix any (1415) tingué lloc, en 25 d'octubre,
a Tolosa, on, malgrat la rebuda triomfal que li feren per l'acabament del	cisma	, estava més capficat que mai per la situació política. Mai els
fou signada per Pius II el 12 d'octubre de 1458. El	Cisma	d'Occident L'any 1378, essent Vicenç Ferrer encara jove, però ja
francès Climent VII. Hi hagué, per tant, dos pontífexs. Així començà el	cisma	d'Occident. Vicenç Ferrer es decantà per Climent VII, que residia a la
seva potser influí molt l'activa propaganda del cardenal Pere de Luna. El	cisma	va generar moltes polèmiques escrites. A elles contribuí Vicenç Ferrer
el papa legítim. La segona part, després d'examinar els orígens del	cisma	, sostenia que el papa legítim era Climent VII. Aquell tractat, més que
Però aquell rei tenia raons especials per no significar-se en l'afer del	cisma	. En canvi, quan Joan I empunyà el ceptre, la monarquia va decidir-se
a la cort pontifícia, va modificar, va esclarir, les seves idees sobre el	cisma	. Comprenia que tant a Roma com a Avinyó es barrejaven els egoïsmes
Mentrestant seguia l'efervescència per resoldre o per embullar el	cisma	. Un jorn Benet XIII feu que el poble d'Avinyó es reunís a l'església dels
Europa. Malgrat de predicar quotidianament, mai no tractà la qüestió del	cisma	. Es captenia més de les coses substancials. Per altra banda, creia que
per la unió de l'Església. França volia de totes passades la fi del	cisma	. I diplomàtics eclesiàstics i laics anaven de ciutat en ciutat. Hom
argumentà que com que ell era l'únic cardenal sobrevivent d'abans del	cisma	, l'únic cardenal indubtable, era, doncs, l'únic que podia fer un papa
de Benet XIII mai l'acceptarien com a papa i per tant, no s'acabaria el	cisma	. Als començos de novembre, no havent obtingut la dimissió, sortí de
convocades a Perpinyà les persones més directament interessades en el	cisma	. Tanta era l'impaciència de Vicenç Ferrer per finir-lo, que no pogué
Pèrsia, el budisme, el taonisme, el mahometisme, el protestantisme i el	cisma	oriental proclamen el dogma dels càstigs eternals. És l'única veritat que
travessat les edats sempre immortal i vigorós. Ni les revolucions, ni el	cisma	, ni l'heretgia, ni el temps, no han pogut destruir-lo, perquè es basa
les seves pretensions. Sabia que la seva negativa seria ocasió d'un	cisma	que li llevaria la meitat del món. Amb tot i això, preferí la unitat
l'Església deixa d'ésser (com succeeix en les nacions dominades pel	cisma	o per l'heretgia) una institució divina, i es converteix en un de tants
perseguits i odiats a mort. Ni el judaisme, ni el protestantisme, ni el	cisma	oriental, que són religions positives, no interessen a la impietat, i
disputar, mouen qüestions sobre la celebració de la Pasqua, i cauen en el	cisma	. En mig de tanta confusió, és una meravella que pugui fer-se sentir la
cedir a les seves pretensions. Sabia que la nova negativa ocasionaria un	cisma	que li trauria la meitat del món. Amb tot i això, preferí conservar
sucumbeix a les obsessions de les Corts borbòniques, i, per a evitar un	cisma	, suprimeix la Companyia de Jesús. El Papa es mor de pena, car comprèn que

Pàgina 1 (de 6)

50 següents