Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
cistell M 979 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb cistell Freqüència total:  979 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

maduixes als castanyers de sota El Pujolar. El pastoret en porta un cistell, les nenes dels masovers porten un ram de tiges amb la fruita roja. Fa
a la ciutat. En tornar, reposo al pati. Passa una noia amb un gran cistell d'herbes i grosses margarides; ve una alenada de fonoll. Quan era al
7 setembre. Al matí vaig al Pujolar: torno amb un gran cistell de bledes molles de rosada. Continuo prenent notes per a l'article
on ha amuntegat tot de coses, retira un matalàs que reposa sobre un cistell on es veuen olles i cassoles, una paella, i de sota de tot treu una soga
negra sobre uns pantalons blancs, que penetren a la fira amb uns grans cistells on s'amunteguen tota mena de menges embolicades en papers blaus. Entre
—demana la xicota que té davant. Després, mentre el noi s'inclina cap al cistell, el mira i rectifica—. Dos entrepans i, l'ampolla, de les grosses. També
prop de la tauleta on s'allarga l'altra cua, inclinat sobre el cistell d'un dels venedors d'entrepans i begudes que es resigna a fer-li un segon
una dissonància alegre, pròpia de fira o de mercat. Es despenjaven els cistellets, amb cordes, des de les finestres enreixades. El noi prenia un dels
amb cordes, des de les finestres enreixades. El noi prenia un dels cistells i la dida hi deixava un pa i fruita i una grossa moneda de ral. Josefa
la invitació. I la dida s'acomodà sola en la petita calessa, plena de cistells que vessaven raves i pastanagues i pèsols i carxofes, i els mateixos
que vessaven raves i pastanagues i pèsols i carxofes, i els mateixos cistells tornaren al vespre plens, també a vessar, de llibres. Cinta havia dedicat
sinó per el mal; ara ho féu en el bé. Aprengué de fer cabassos i cistells; en pocs dies ho feia com un mestre, i es posà a treballar seriosament.
que agafava davant d'una certa dama del poble que havia anat a comprar un cistell, el vell Guatxes no es pogué contenir, i després la va reprendre. —No has
mig fer, de vímets i de canyes desfetes i anava confeccionant cabassos i cistells que feia amb destresa, i fins de tant en tant entonava una cançó. Era
tard i, amb el sac al coll, l'aixada o la falç sobre el sac, i el cistell de la berena penjat al braç, sortien de l'horta per les senderes o
sense poder allunyar el pensament d'aquella idea. Despenjà el cistell de la berena, penjat en una branca, i s'assegué damunt l'herbei. Acabava
, sense mirar-lo; baixà al riu a rentar-se i tornà a pujar; despenjà el cistell i s'assegué a menjar, una mica allunyat. Jaume sentia que totes les ires
els esperava ja davant de la casa. Les noies anaven acudint amb els cistells de la berena i se saludaven amb crits. Feia fresca, i la nena de la Sila
no hi havia llum, i pujava a les palpentes. Al replà ensopegà amb un cistell, i amollà una blasfèmia, tot donant-li una puntada de peu. Els ulls li
Acudien fins i tot dels altres carrers. La vella Pigada baixava amb el cistell i s'asseia com sempre davant la porta. Els infants s'acostaven, quins més
mai no he vist una paciència com la d'aquell minyó. Aclaparat de pes i de cistells, m'anà acompanyant pels carrers, aturant-se allí on jo m'aturava, fent
he d'anar a desenterrar uns quants naps pel sopar. [(Agafa una mena de cistell.)] ¿M'acompanyes, Adam? Estiraràs les cames... I de tornada
cota de malla sota la disfressa de velleta pagesa, i al cistell, sota els ous, hi amagava tres granades. El van matar
ratlles fines, grogues i vermelles. No és gaire bona tirant al cistell: té sort si la pilota se li adorm a l'anella de
el cove de la roba, les cadires mitjanes, la caixa de la roba bruta, el cistell de les gafes... —A la Colometa la traiem de casa. Em van prometre que,
vendre per acabar a dintre de les empentes, en un riu espès de dones i de cistells. La meva musclaire, amb maneguins blaus i davantal amb pitet, omplia
batien a les eres; de les dones que anaven i tornaven dels camps amb els cistells de la inacabable beguda; davant els esguards malfiats de les oques brutes
vint y quatre, y vosté ja sab cóm menjan los jóvens. En fí, ja ha vist lo cistell; jo no 'ls sé matar de gana, com ho fan las propiament despeseras. Qu' es
voleyant al ayre, lo soldat anava provehintse las butxacas de fruyta del cistell qu' aquella li havía obert á terra. Aqueix acte indigná á abduas donas.
del primer dia, la instalá al meteix balcó posantli lo cusidor y 'l cistell de la feyna devant, y estrenyent los lligams de la cortina que l' ayre
senyor que llegeix /La Dépêche\, aquesta dona que destapa un cistell. Sols així puc pensar en coses materials i concretes, en mi: què faré
de persones al meu entorn. Senyores amb gossets, capses, maletins, cistells, flors. Senyors carregats com bastaixos. Parlen francès, anglès, italià,
dones, al matí, eren fresques, mengívoles com les fruites que duien als cistells. Flairoses més que excitants, delitoses més que torbadores. Cosa del
estan a vessar, puix que tant com en repartien, en reposaven abocant-hi cistells i buidant-hi botos de quatre cànters. Les autoritats, els prohoms que han
la bolleta alta, ¿no mostrarà el seu goig posant en la panereta, en els cistells dels quintos uns quants pastissos el dia de Carnestoltes? I de pastissos
i s'agenollen en terra. Amb el salpàs aspergix, i un escolanet allarga un cistell on el cap de casa deixa un parell d'ous, o potser més d'un parell, segons
de lliures de mel, unes ovelles de lleit ben grassa, un sac de sucre, uns cistells d'ous, uns tonells d'aiguardent, uns cuirs de vi, uns corders per matar,
i de safes contenen la lleit quallada, blanca i saborosa. Paneres i cistells amb pastes. Cassoles i perols amb guisats de carn, mondonguilles i
d' aixó uns trenta anys, la mare anaba carretera de Montjuich amunt ab lo cistell al bras, portanthi, com cada dia, en una olleta y en una cassoleta, lo
de pecats, aquest sembrat de cugula, aquesta boca de l'infern, aquest cistell desbordant d'astúcies, aquest verí que sembla mel, aquesta cadena que
després encara més xampany. Passa un tipus amb gessamí, li compro tot el cistell i l'aboco als genolls d'aquella poca-solta." "I vinga beure, vinga
—Què vols, Mimitó? —Patró, et porto una cosa de part de la vídua: un cistell de taronges. Les darreres, diu, del seu jardí. —De part de la vídua? —
—Quines bones paraules? —Què sé jo? Et dic el que m'han dit! Buidà el cistell de taronges damunt el llit. Tota la barraca es perfumà. —Gràcies, li
moneda de plata, la pispo. De bon matí me'n vaig en una horta, compro un cistell de cireres. M'assec en una rasa i començo a devorar. I menja que menja,
descalces, esparracades. Cadascuna portava un sac buit sota el braç i un cistell de vímet a l'esquena. S'acostaren furtivament, xano-xano, sense parlar.
—més enllà de l'esforç. Van passar una colla d'homes i dones, amb cistells plens de garrafes de vi. Se n'anaven a les hortes a celebrar el primer de
ta galta deixa un bes vermell. Que dirá la gent, si és buit el cistell? Son encara verdes les figues botanes. Llum del matí
Mai no havia rebut un present rural tan esplèndid com el d'aquest cistell de pomes reinetes o americanes, les primeres del vostre hort. "No
i la pena, ni l'atenció més provident. Havent fet l'esmerç d'un ample cistell de vim, heu sacrificat una tovalleta per aplegar aquesta fulgurant
pas del boletaire que s'ha aixecat abans de la punta d'alba. Ell agafa un cistell al braç, clava la porta i consulta l'aire del cel. És un aire una mica

  Pàgina 1 (de 20) 50 següents »