Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

per la pèrdua de l'estimadíssim company del gran heroi de Tessàlia.	Citaré	Arió, el corser meravellós d'Adrast, engendrat tal vegada pel déu del mar
en una conversa frívola, la pot buscar en un text prestigiós, que no	citarem	. Qui la vulgui conèixer per meditar-la, que es limiti a veure, sense
que sí. D'altra banda, l'emperrucat ciutadà —"nec nominetur"— que	cito	, precisava amb un insidiós adverbi l'abast de l'admonició:
terme, té la imatge de Déu gravitant sobre el seu pensament. I, ja que	cito	Sartre, valdrà la pena de recordar una observació d'Erik Peterson a
en la seva pròpia obra, amb la major naturalitat i, és clar, sense	citar	-ne la procedència. Els historiadors de la literatura, que detecten
quan ens apoderem de conceptes o de paraules aliens, ens afanyem a	citar	les nostres fonts. El plagiari defuig la menció dels seus materials
désespoir en politique est une sottise absolue". M'excuso de	citar	un venerable barba reaccionari; però, si hem de creure allò que afirmava
particularitat, encara: que els salvatges no han llegit Kant, ni	citen	Goethe en les seves converses íntimes, ni diuen estimar Wagner o Debussy.
ni diuen estimar Wagner o Debussy. L'home civilitzat sí que llegeix,	cita	i estima aquests i tots els altres monuments de la més esmolada cultura.
hi apareix estilitzat i el·líptic, mòrbidament decorós. Si els textos que	citava	Montaigne eren més explícits i directes, haurien constituït un primer
que l'home es posa en ridícul. En un dels seus llibres, Josep Pla	cita	una frase de lord Chesterfield sobre la incidència carnal. Ho ignoro tot
impassible d'entomòleg. Hi ha una pàgina de Thomas Mann —i per ella cal	citar	-lo, si més no—, en el Zauberberg, que, com deia Màrius
de la boca anònima del poble, de la tradició. Em sembla que no caldria no	citar	-les: són allò de cualquiera tiempo pasado\| fue mejor. No
i els roures nobilíssims. A sopar, en Vinyoli parla molt de Rilke.	Cita	un sonet del cicle d'Orfeu, en què el poeta defineix la poesia. "No és
autoritzats a aquesta comesa." De passada, l'informe que acabeu de	citar	, contradiu la llei. —Res no pot contradir la llei —declara la veu de
que Eutiques abjurés dels seus errors, però no ho aconseguiren. Flavià va	citar	-lo a un concili aleshores reunit a Constantinoble, on l'heretge es
i la deixà en més gran aflicció, plena de dubtes, i de pors, i la	cità	per a l'endemà, però fingint desgana. No havien acabat de parlar, quan la
barreja d'ànec i de cormorà, d'un gran efecte. I encara cal	citar	com un ocell bastant abundant vora les aigües l'Hemiegretta
tot el que donen els arbres d'aquest país. Com a cosa excel·lent cal	citar	l'ananàs, que els indígenes en diuen painapo i nosaltres
veure, quant a perfum i dolçor, amb les que mengem a Europa. Després, cal	citar	la banana (meia) i la banana salvatge (fei). La banana
el tractés amb una brutalitat tan crua. De casos com aquest, en podria	citar	molts. Els metges diuen que és la latitud, que no hi ha res a fer, però jo
onze revolucions d'importància general —i amb això vull dir	citades	pels tractadistes estrangers i incorporades als grans manuals de
pecaminosos, com /El Clamor\, duen ressenyes de tals festes, tot	citant	algun nom il·lustre o escandalós en els salons internacionals: Madame
de la vida, la reputació. La premsa de Madrid li dedicava biografies i	citava	els seus dots de poeta i llatinista. A l'Ajuntament es preparaven per
Frederic i el seu pare no es podien veure. Don Tomàs quan tenia de	citar	un ser en el qual s'hi ajuntessin totes les calamitats morals, citava
de citar un ser en el qual s'hi ajuntessin totes les calamitats morals,	citava	Frederic; i l'hereu quan volia imaginar-se la bèstia de l'Apocalipsi
res del que faig, i a les sis de la tarda a casa la modista que vostè ha	citat	, hi acompanyava la meva dona a provar-se uns vestits. És clar que a vostè
les criatures. Emili Borràs trobava allà dins una qualitat d'aiguafort,	citava	els autors russos, i alguns aspectes de la novel·la picaresca espanyola;
els autors russos, i alguns aspectes de la novel·la picaresca espanyola;	citava	, sobretot, els Pares de l'Església; parlava de Jesucrist... "La qüestió
del senyor de Llinàs. Des d'aleshores, la vida de la tia Paulina podria	citar	-se com una vida exemplar si els anys no haguessin convertit el seu cor en
notari Martí i Beya i tots els advocats. Don Tomàs, amb el cap a passeig,	cità	al canonge frases de novel·les de Pereda i acabà dient-li /inmunda
que hi havia xicots més intel·ligents i més espectaculars que Safont;	cità	dos o tres noms. Hortènsia no en coneixia cap, i es queixà una mica a
i li va dir que no tenia més remei que convidar els dos o tres que havia	citat	Isabel, i que la seva unció republicana li sortiria cara de sopars. Bobby
la qualitat d'unes mitges. Per afirmar que una senyora era sublim, no es	citaven	els seus acudits, ni els seus actes de filantropia, ni l'anatòmica
nostre país havia donat un tomb considerable, però fins els xicots que la	citaven	com a model de noia moderna i s'esgotaven ballant amb ella i explicant-li
un aspecte de l'obra artística —el formal— adjacent al que ara ens ocupa.	Citem	, per via d'exemple, les tesis d'Eugeni d'Ors: la definició "formes
és una acció del passat històric —tal com feia Delacroix, tal com, per	citar	pintors de casa, feien els autors avui oblidats de Fivaller visita
fidels als principis que aleshores professaren: potser només se'n podria	citar	un d'important, Braque. Els altres —Picasso el primer— passaren pel
fou sorollós —diuen. Sorprèn bastant veure com encara avui hi ha qui, en	citar	aquesta bufonada anodina, creu que en ella es consumà el desprestigi de
molt junts, en un recó fosc dels Felipons. Es veu que s'hi havien	citat	. —La foguerada que puja al rostre de Teresa li envermelleix els ulls i
començament del segle XI, al costat de l'ausberg, els documents	citen	la "lorica", nom llatí que a Castella ocuparà el lloc del
quan, a cavall, es portava dreta, i així relacionar-la amb el "gambal"	citat	per Eiximenis (veg. § 42) o la "bossa" que trobarem,
amb deteniment de les cuirasses i de les espatlleres, aquestes	citades	només una vegada per Desclot. Acabem de llegir aquells mots de Desclot:
de deduir a quina de les dues menes d'elm es refereix. Entre els cascos	citats	a la crònica de Bernat Desclot l'elm és lluny d'ocupar un lloc
castells de templers fets l'any 1289. Ja hem tingut ocasió de	citar	textos de les cròniques de Jaume I i de Desclot on apareix el capell de
on s'enregistren "Tres barbudes". Giese identifica la barbuda	citada	per Jaume I amb els elms de combat amb nasal i dues obertures pels ulls,
no és un casc, ans una defensa de la barba, de malles; en canvi, la	citada	per Jaume I sembla una protecció que ràpidament es pot col·locar al cap.
es portaven sota l'elm, i val a dir que sorprèn una mica que Desclot	citi	amb tota normalitat un tipus de casc que no es difondrà fins uns vint
no esmenta mai. Ni Ramon Llull ni els nostres dos primers cronistes no	citen	la cofa, tot i que en llur època sembla molt usada. Documentació
de les "maestries" i "mals enginys" tantes vegades	citats	en textos del XV, i que estudiarem al seu lloc (§ 85).

Pàgina 1 (de 116)

50 següents