×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb citar |
Freqüència total: 5780 |
CTILC1 |
per la pèrdua de l'estimadíssim company del gran heroi de Tessàlia. | Citaré | Arió, el corser meravellós d'Adrast, engendrat tal vegada pel déu del mar | en una conversa frívola, la pot buscar en un text prestigiós, que no | citarem | . Qui la vulgui conèixer per meditar-la, que es limiti a veure, sense | que sí. D'altra banda, l'emperrucat ciutadà —"nec nominetur"— que | cito | , precisava amb un insidiós adverbi l'abast de l'admonició: | terme, té la imatge de Déu gravitant sobre el seu pensament. I, ja que | cito | Sartre, valdrà la pena de recordar una observació d'Erik Peterson a | en la seva pròpia obra, amb la major naturalitat i, és clar, sense | citar | -ne la procedència. Els historiadors de la literatura, que detecten | quan ens apoderem de conceptes o de paraules aliens, ens afanyem a | citar | les nostres fonts. El plagiari defuig la menció dels seus materials | désespoir en politique est une sottise absolue". M'excuso de | citar | un venerable barba reaccionari; però, si hem de creure allò que afirmava | particularitat, encara: que els salvatges no han llegit Kant, ni | citen | Goethe en les seves converses íntimes, ni diuen estimar Wagner o Debussy. | ni diuen estimar Wagner o Debussy. L'home civilitzat sí que llegeix, | cita | i estima aquests i tots els altres monuments de la més esmolada cultura. | hi apareix estilitzat i el·líptic, mòrbidament decorós. Si els textos que | citava | Montaigne eren més explícits i directes, haurien constituït un primer | que l'home es posa en ridícul. En un dels seus llibres, Josep Pla | cita | una frase de lord Chesterfield sobre la incidència carnal. Ho ignoro tot | impassible d'entomòleg. Hi ha una pàgina de Thomas Mann —i per ella cal | citar | -lo, si més no—, en el Zauberberg, que, com deia Màrius | de la boca anònima del poble, de la tradició. Em sembla que no caldria no | citar | -les: són allò de cualquiera tiempo pasado| fue mejor. No | i els roures nobilíssims. A sopar, en Vinyoli parla molt de Rilke. | Cita | un sonet del cicle d'Orfeu, en què el poeta defineix la poesia. "No és | autoritzats a aquesta comesa." De passada, l'informe que acabeu de | citar | , contradiu la llei. —Res no pot contradir la llei —declara la veu de | que Eutiques abjurés dels seus errors, però no ho aconseguiren. Flavià va | citar | -lo a un concili aleshores reunit a Constantinoble, on l'heretge es | i la deixà en més gran aflicció, plena de dubtes, i de pors, i la | cità | per a l'endemà, però fingint desgana. No havien acabat de parlar, quan la | barreja d'ànec i de cormorà, d'un gran efecte. I encara cal | citar | com un ocell bastant abundant vora les aigües l'Hemiegretta | tot el que donen els arbres d'aquest país. Com a cosa excel·lent cal | citar | l'ananàs, que els indígenes en diuen painapo i nosaltres | veure, quant a perfum i dolçor, amb les que mengem a Europa. Després, cal | citar | la banana (meia) i la banana salvatge (fei). La banana | el tractés amb una brutalitat tan crua. De casos com aquest, en podria | citar | molts. Els metges diuen que és la latitud, que no hi ha res a fer, però jo | onze revolucions d'importància general —i amb això vull dir | citades | pels tractadistes estrangers i incorporades als grans manuals de | pecaminosos, com /El Clamor\, duen ressenyes de tals festes, tot | citant | algun nom il·lustre o escandalós en els salons internacionals: Madame | de la vida, la reputació. La premsa de Madrid li dedicava biografies i | citava | els seus dots de poeta i llatinista. A l'Ajuntament es preparaven per | Frederic i el seu pare no es podien veure. Don Tomàs quan tenia de | citar | un ser en el qual s'hi ajuntessin totes les calamitats morals, citava | de citar un ser en el qual s'hi ajuntessin totes les calamitats morals, | citava | Frederic; i l'hereu quan volia imaginar-se la bèstia de l'Apocalipsi | res del que faig, i a les sis de la tarda a casa la modista que vostè ha | citat | , hi acompanyava la meva dona a provar-se uns vestits. És clar que a vostè | les criatures. Emili Borràs trobava allà dins una qualitat d'aiguafort, | citava | els autors russos, i alguns aspectes de la novel·la picaresca espanyola; | els autors russos, i alguns aspectes de la novel·la picaresca espanyola; | citava | , sobretot, els Pares de l'Església; parlava de Jesucrist... "La qüestió | del senyor de Llinàs. Des d'aleshores, la vida de la tia Paulina podria | citar | -se com una vida exemplar si els anys no haguessin convertit el seu cor en | notari Martí i Beya i tots els advocats. Don Tomàs, amb el cap a passeig, | cità | al canonge frases de novel·les de Pereda i acabà dient-li /inmunda | que hi havia xicots més intel·ligents i més espectaculars que Safont; | cità | dos o tres noms. Hortènsia no en coneixia cap, i es queixà una mica a | i li va dir que no tenia més remei que convidar els dos o tres que havia | citat | Isabel, i que la seva unció republicana li sortiria cara de sopars. Bobby | la qualitat d'unes mitges. Per afirmar que una senyora era sublim, no es | citaven | els seus acudits, ni els seus actes de filantropia, ni l'anatòmica | nostre país havia donat un tomb considerable, però fins els xicots que la | citaven | com a model de noia moderna i s'esgotaven ballant amb ella i explicant-li | un aspecte de l'obra artística —el formal— adjacent al que ara ens ocupa. | Citem | , per via d'exemple, les tesis d'Eugeni d'Ors: la definició "formes | és una acció del passat històric —tal com feia Delacroix, tal com, per | citar | pintors de casa, feien els autors avui oblidats de Fivaller visita | fidels als principis que aleshores professaren: potser només se'n podria | citar | un d'important, Braque. Els altres —Picasso el primer— passaren pel | fou sorollós —diuen. Sorprèn bastant veure com encara avui hi ha qui, en | citar | aquesta bufonada anodina, creu que en ella es consumà el desprestigi de | molt junts, en un recó fosc dels Felipons. Es veu que s'hi havien | citat | . —La foguerada que puja al rostre de Teresa li envermelleix els ulls i | començament del segle XI, al costat de l'ausberg, els documents | citen | la "lorica", nom llatí que a Castella ocuparà el lloc del | quan, a cavall, es portava dreta, i així relacionar-la amb el "gambal" | citat | per Eiximenis (veg. § 42) o la "bossa" que trobarem, | amb deteniment de les cuirasses i de les espatlleres, aquestes | citades | només una vegada per Desclot. Acabem de llegir aquells mots de Desclot: | de deduir a quina de les dues menes d'elm es refereix. Entre els cascos | citats | a la crònica de Bernat Desclot l'elm és lluny d'ocupar un lloc | castells de templers fets l'any 1289. Ja hem tingut ocasió de | citar | textos de les cròniques de Jaume I i de Desclot on apareix el capell de | on s'enregistren "Tres barbudes". Giese identifica la barbuda | citada | per Jaume I amb els elms de combat amb nasal i dues obertures pels ulls, | no és un casc, ans una defensa de la barba, de malles; en canvi, la | citada | per Jaume I sembla una protecció que ràpidament es pot col·locar al cap. | es portaven sota l'elm, i val a dir que sorprèn una mica que Desclot | citi | amb tota normalitat un tipus de casc que no es difondrà fins uns vint | no esmenta mai. Ni Ramon Llull ni els nostres dos primers cronistes no | citen | la cofa, tot i que en llur època sembla molt usada. Documentació | de les "maestries" i "mals enginys" tantes vegades | citats | en textos del XV, i que estudiarem al seu lloc (§ 85). |
|