Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
ciutat F 40060 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb ciutat Freqüència total:  40060 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

profundíssims misteris." Adonis Adonis provenia de Biblos. Quina antiga ciutat! Ja era un centre religiós en el quart mil·lenari abans de Crist, i els
en l'ànim de l'aquí afligit— va ocasionar la destrucció d'una antiga ciutat i va fer que es vessés a dolls, sota l'impassible somriure dels déus, la
agudíssim del deure, un noble defensor de la seva família, de la seva ciutat i del seu poble." "Que simpàtic!", concedia, una mica reticent, la
memorable de les festes de les Santes, a la preciosa i aleshores petita ciutat ran del mar. Els bons i pintorescos costums s'han perdut, ja no
Blasi, afeccionada a la jardineria. Píram i Tisbe En una exòtica ciutat molt il·lustre i antiga, una història senzilla d'amor i d'infortuni, en
el curs del petit riu, els jardins i els camps, la nostra graciosa ciutat, la costa vigilada i segura, l'amplària de l'aigua on els dofins
que s'apoderava d'ell davant aquelles festes l'havia arrencat de la ciutat, on vivia la seva trista i ja marcida aventura, i l'havia impel·lit
camí. "Jo, en el cas teu —li digué—, me n'aniria: tornaria a ciutat; potser, àdhuc, a l'estranger. Veuries costums nous, homes desconeguts;
aspirar en aquest món? T'ho repeteixo: si el teu cor et demana d'anar a ciutat, vés a ciutat; si et demana d'anar més lluny, vés més lluny: submergeix-te
aquest món? T'ho repeteixo: si el teu cor et demana d'anar a ciutat, vés a ciutat; si et demana d'anar més lluny, vés més lluny: submergeix-te en la vida,
com la que tenia al davant. Aleshores el mestre li aconsellà que anés a ciutat, que tornés o que no tornés —era indiferent—, però que seguís aquell
mai més per allí. Uns quants mesos més tard la dona es traslladava a ciutat i ingressava en un convent. A partir d'aleshores Antoni Costa consagrà la
records. De primer fou Sia, la noia que abandonà entre els perills de la ciutat; el seu record l'assaltà amb la preocupació del que seria d'ella, sola
més baixa. Féu una pausa i continuà: "Un dia li vaig parlar. Vivíem a la ciutat. Jo treballava en un obrador d'imatges. Cada dia, en fosquejar, tornava
d'ella costés el que costés; l'ombra d'aquella noia abandonada a ciutat el retingué lligat. Tino Costa, mentrestant, havia ja reprès la seva
seu art... Tino Costa somrigué tristament, recordant els mesos passats a ciutat, on havia hagut de viure del seu art. Només quedava un camí —i era el que
mariner? ¿No fou, feia poc, el mateix sentiment allò que l'arrencà de la ciutat on va deixar aquella noia? Sinó que Maria Àgueda, ofuscada pels seus
de Santa Maria, home superb, la dona del qual, originària de la ciutat, mostrava encara més orgull, si possible era, i més supèrbia que el seu
i algun jardí; també hi ha esglésies i teatres; això cap al cor de la ciutat. Pels suburbis, al contrari, es veuen míseres cabanes en les quals
que havia acomplert i que en cap lloc no podia amagar millor que a la ciutat. Tino Costa, en rigor, no desitjava trobar-se amb Sia; però és possible
descoratjava. Aleshores Tino Costa abandonava el treball i sortia per la ciutat. No anava ara com en la seva estada anterior; ara es sentia vell, com si
que podia fer; anar-se'n també d'allí; cercar la pau lluny d'aquella ciutat i d'aquella terra on els records s'afegien als records, i on en lloc de
de no sabia quina dansa macabra que s'estigués desenvolupant sobre la ciutat, com si un seguici sinistre passés a través de la nit, de la pluja i del
Un impuls de còlera li encengué la sang. Amollà un renec. "Maleïda ciutat!" —exclamà gairebé en veu alta; i pensà de seguida: "Estem sols; tots
lateral. Es trobava ara en ple barri del port; aquí començava una altra ciutat. A Tino Costa, aquesta part li portava sempre a la memòria el recinte on
senyalats per la terrible malaltia, descrit en l'Antic Testament; aquella ciutat maleïda posada vora la ciutat, la descripció de la qual li havia causat
descrit en l'Antic Testament; aquella ciutat maleïda posada vora la ciutat, la descripció de la qual li havia causat sempre tant d'horror, que cada
que cada vegada n'havia d'interrompre la lectura. Allà dalt, a la ciutat alta, es celebraven encara festes: de temps en temps s'engalanaven els
seva expressió d'animal atordit; un rostre de camperol fet malbé per la ciutat; ara el veia dilatat per la rialla; ara, greu i al punt de la indignació,
solitària al firmament. El carrer, després, l'ofegava; la nit, la ciutat, l'ofegaven. S'allunyà pressós. Darrera la violència a què havia sotmès
so d'ossos de no se sap quina dansa macabra que creués veloçment sobre la ciutat; es senten veus, rialles, juraments... Tino Costa mira darrera seu en un
espera, procurarà assabentar-se de l'indret on ha anat. Pensa en la ciutat, i de sobte l'assalta una atroç sospita. I si se n'hagués anat per
seu pare; també d'ell es digué, no es sap com ni qui, que era a la ciutat i àdhuc que hi portava una vida d'excessos, però ningú no sabia concretar
sent ja impaciència per a trobar-se amb el seu cor: el seu cor està a la ciutat, perquè sap que allà es troba el seu amor; on està el seu amor està el
fàcil, lluminós, i ella es veia ja amb ell... a Santa Maria... a la ciutat... Ara ha de caminar pas a pas damunt de l'ampla i dura terra, per
diu que el trobarà. Ja no pensa en Santa Maria; ara pensa únicament en la ciutat, pensa en ell i Mila no s'aturarà ja fins a trobar-lo, no es pot aturar
Una nit d'aquelles, mentre Mila i el seu padrí feien via cap a la ciutat, Tino Costa, camí de Santa Maria, s'estava refugiat en una balma,
de pau: i anava cap a Santa Maria per si encara ho podia trobar. A la ciutat no li quedava res. Havia estat pres per haver ferit un home en una
enganyada, que, faltant a la seva promesa, l'havia deixada sola a la ciutat; tot el dolor de la vida que menà després; l'arrossegar el seu cos malalt
somni? ¿Era això el que amb tanta fascinació el cridava, vist des de la ciutat? ¿La vida sempre havia de jugar així amb els seus sentiments més bells?
de mi —es deia—; Sileta deu haver sabut la vida que jo portava a ciutat, i la seva virtut tan pura i tan senzilla no m'ho pot perdonar. Quim no
la idea que Sileta estava assabentada de la vida que ell havia menat a la ciutat i que en la seva ànima virtuosa i sincera, en la puresa dels seus
la terra i les seves nits de terror; el seu avançar pels carrers de la ciutat buscant-lo, dia rera dia; el seu trist retorn. Déu llegirà al seu cor tot
petit i la imatge de Mila, que foren, segons sembla, venudes després a la ciutat per un alt preu sota el nom d'un escultor famós. Només Santa Maria, amb
la meva propietat ni manllevaria un cèntim a ningú... París és una gran ciutat, però una ciutat cara. Vull dir el París agradable, dels teatres i dels
ni manllevaria un cèntim a ningú... París és una gran ciutat, però una ciutat cara. Vull dir el París agradable, dels teatres i dels concerts, de
a la talla normal de l'home del carrer, en qualsevol poblet o gran ciutat d'aquestes ribes. El visitant foraster no ens ho perdona. Per a ell, fem
també atrets per l'espectacle pul·lulant, suós, cridaner, de les nostres ciutats. Marsella, Nàpols, Barcelona, Atenes —els barris populars, les festes, el
civilització partien d'una base falsa. La idea que el cortesà, l'home de ciutat, tenia respecte al pagès o respecte a l'indígena dels països intonsos,
decoratives. La societat del Mediterrani, fins ara mateix, s'organitza en ciutats: ni tan sols hem arribat —ho formulo, com tot, cum grano salis— a

  Pàgina 1 (de 802) 50 següents »