Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

a extingir en aquest període postconciliar. "No s'amoïni. El dret	civil	i penal familiar és complicadíssim, però jo en sóc un especialista.
descobrien els trets del seu pare, aquell soldat de les guerres	civils	, que un dia, per dissort, rondà la casa del vell Antoni Costa. Tino Costa
i els pobles gemegaven com sota l'assot d'un déu irritat: era la guerra	civil	. A Santa Maria les antigues muralles foren reconstruïdes; es produïren
en què es reconeixien els trets de son pare, l'antic heroi de les guerres	civils	. Poc amic de paraules, i menys donat a manifestacions exteriors, era, en
mirava a través dels horrors, encara latents al seu entorn, de la guerra	civil	, en mil detalls de què havia estat testimoni anant pel món, en records de
ni tan sols els qui visqueren les tràgiques jornades de la guerra	civil	, car aleshores el costum de l'horror ho confonia tot en una horrible i
—A ell se l'enduran aquesta nit; el posaran en un taüt i l'enterraran al	civil	; no hi haurà cotxe ni cerimònia. En aquell instant es produí un tumult.
diré? Quan un posa fi a la seva vida per la seva mà, l'enterren sempre al	civil	? —Per què preguntes coses semblants, Mila? —És per saber-ho, per
renversement d'aliances, el pas d'un règim a un altre, una guerra	civil	o una guerra internacional, ja no reposa en el caprici d'un monarca o
de les armes posades a contribució; i alhora, les possibilitats d'acció	civil	i de consciència col·lectiva augmentaven en aquestes mateixes capes
Knochen hagin estat reintegrats a la seva pàtria i a la normalitat	civil	, havia de ser rebuda "necessàriament" com un insult pels supervivents
el Codi Penal sigui militant i solidari amb els altres "codis": el Codi	Civil	, la Llei Hipotecària, el Codi de Comerç. Transcric els títols segons la
insòlita—, arriben a esmussar-nos els "sentits": els nostres "sentits	civils	", i valgui l'expressió. La particular "sordesa" que ens impediria de
dos perills, ben sovint, roseguen o emmetzinen les arrels de la conducta	civil	dels individus, sigui quin sigui el règim polític en què s'instal·lin. El
Un foraster ens recordarà que potser en cap altra zona del món	civil	hi ha hagut tants tirans, en totes les èpoques, com ací. El foraster
de les que han expressat els dirigents obreristes durant la guerra	civil	. Al vespre tornem al poble. Plou, fa un vent fortíssim. Però la lluna, a
derrotats. L'aviació enemiga va metrallar els fugitius de la població	civil	, barrejada amb combatents que també fugien. Va ser un èxode terrible; diu
resoldre sinó en violència, en sang i en mort. És ben cert, la guerra	civil	comença primer a les ànimes. Avui —dia càlid, amb vent sec i viu, que
entre Catalunya i el Sud. El govern ha concedit plena autoritat	civil	al general Miaja per a l'Espanya no catalana. A la tarda vaig a Viladrau.
em diuen que ha estat proclamat l'estat de guerra (durant tota la guerra	civil	només hem tingut, fins ara, estat d'alarma!). Sembla que els franquistes
desertors! Les carreteres són plenes de caravanes de fugitius —població	civil	i tropa. Quin neguit, aquests dies! 28 gener. Al llit,
d'ensenyança i associacions privades. A la llum del Codi de Conducta	Civil	i Drets Inalienables, promulgat pel consell del Govern a proposta unànime
—afegeix amb tota dignitat— es permet que una comissió de persones	civils	hi assisteixi des del cos de guàrdia. Podeu demanar de formar-ne part a
l'altre. —La del meu sexe. El de l'orella partida ho apunta. —Estat	civil	. —Estat civil? —Soltera. El de l'orella partida s'inclina de nou sobre el
—La del meu sexe. El de l'orella partida ho apunta. —Estat civil. —Estat	civil	? —Soltera. El de l'orella partida s'inclina de nou sobre el paper i el
Ara ho hauré d'anotar —i escriu veloçment, entre parèntesi—. Estat	civil	? —Solter. —Solter —diu el ressò. I aleshores els mots inevitables:
sense prèvia identificació completa. Ens acompanyareu al registre	civil	on l'oficial buscarà la vostra acta de naixença, a partir de la qual us
de cases velles i carrers retorts, amb records aquí i allà de la guerra	civil	i restes de muralles a la part alta. Tocant al poble passava el riu;
seva família —i no una família qualsevol, sorgida dels fulls del registre	civil	o dels vincles de parentiu accidentals, sinó nada de la mateixa terra en
o dels Fúcars ausburguesos. Quan començaven a formar-se'n, una guerra	civil	, combatuda sense reserves mentals ni econòmiques, la del segle
missió col·lectiva de Maragall. Somnolència i decadència. La guerra	civil	del segle XV apartà la clerecia de la política i la reduí a
seva prepotència territorial i política després de les darreres guerres	civils	al seu país —¿qui podia, si no el rei, oposar-se als arquebisbes de Toledo
per als càrrecs eclesiàstics les persones més sotmeses a l'autoritat	civil	, més complaents amb el poder. Aquesta política l'aplicà arreu d'Espanya:
pactista, si no l'haguessin ensulsiada la revolució social, la guerra	civil	i la intervenció estrangera. De fet restà enrunada després de deu anys de
afers socials havien estat resolts durant la llarga crisi de la guerra	civil	de Joan II, Catalunya no hagué d'experimentar la violència social de les
centralisme borbònic i així desapareixia una llarga atmosfera de guerra	civil	. És en aquest moment que Catalunya s'engega Castella endins, en una de
Aquesta Espanya fou desbaratada per la invasió napoleònica i les guerres	civils	de la primera meitat del segle XIX. La tensió hispànica de la
de l'extensió al camp de les fórmules capitalistes (desamortització, Codi	Civil	, Llei Hipotecària, etc.). De l'altra, l'evolució cultural havia accentuat
un compromís de tal mena, que immediatament desencadenà la guerra	civil	. La reialesa de Joan II fou esborrada de Catalunya; però no la reialesa
i acabant per Figueres, Pi i Margall i més de trenta governadors	civils	. No és que l'experiència fos absolutament negativa i que per això vulguem
el país en dos bàndols irreductibles, fent inevitable la guerra	civil	. Que això i no altra cosa fou la guerra contra Joan II de 1462 a
de tropes foranes i començaren les topades entre l'exèrcit i la població	civil	, es trobaren davant una situació que no foren capaços de dominar. Ben
aviat. Les històries ens parlen d'aquestes desercions, de la nova guerra	civil	que comportaren. Diverses recerques als arxius reials palesen que foren
fou un espectacle d'un extrem confusionisme: guerra patriòtica, guerra	civil	i revolució social, lluita internacional. Quin gran martiri durant vint
que esvaí l'eufòria del triomf i convertí la insurrecció en una guerra	civil	. La presència de l'estol anglès i dels soldats aliats, l'entrada de
famós /Consejo de Castilla\ i acabant en les diverses autoritats	civils	i militars regionals. Quant a la unió del moviment, és quelcom que no es
solc incansable dels segles la furiosa llavor per al meu ésser	civil	. El que fou necessari i bastava, és que uns homes sentissin
a una dona, i el clergue doncs és arma forta per les	civils	guerres fembrils. Si un dia el crides, bon profit,
autòctones que s'anaven desvetllant de mica en mica. Les guerres	civils	contribuïren al suïcidi econòmic i moral de moltes d'aquestes famílies. I
la parella de policia, que era a quatre passes del meublé. Uns	civils	que sempre estaven aturats a la vora, també acudiren immediatament.

Pàgina 1 (de 214)

50 següents