Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de la Creu Roja al Policlínic. Passaven autos amb gent armada i els	clàxons	feien tres tocs, el primer una mica separat dels dos darrers, ràpids:
gaire llunyana de la dels visitants, prop de la qual frena mentre toca el	clàxon	. Del refugi del porter surt un individu engalonat i enguantat que, abans
de bon gust i de comoditat. Cada setmana, uns grunys enèrgics de	claxon	assenyalaven el cotxe de l'amo. Tomàs venia per complir, amb presses
sempre que sentia el soroll d'una màquina, d'un motor, àdhuc el so d'un	clàxon	o una sirena. La teoria folklòrica, però, que la constància mata la caça,
gran esplanada, barrejat amb el trepidar d'un camió i l'estridència d'una	clàxon	. Quan el Soldà ha dit l'oració, torna a sortir de la mesquita. Ara li
potser aquell dia encara se salvaria, perquè acabava de sentir-se una	clàxon	. Efectivament, uns quants segons després, tota la família saltava els
el públic que quedava a la casa podia sentir perfectament el so de la	clàxon	cridant com enjogassada. I els dos germans podien fàcilment evadir-se a
dit al Joan: ¿No és el cotxe del germà del Senyor Assens? El conec per la	clàxon	: només n'he sentida una altra com aquesta, en aquella pel·lícula de la
Sant Carles? —Per això. —És veritat. Doncs potser m'he equivocat. Però la	clàxon	almenys era com la de vostès. —No en facis cas, Silda. ¿Qui et diu que
els feia companyia. El soroll dels carrers, els taxis, els tramvies, les	clàxons	, la gent, encara li feien acréixer aquella imatge. El claustre
que el temps s'aturés: ni un crit, ni una pausa, ni un soroll, ni una	clàxon	. Tot s'havia acabat? Però, de sobte, tot el carrer tornà: l'estrèpit d'un
sola resposta. I aquella amistat quedà fixada. Un auto passà brunzent, la	clàxon	espantant-los. Sota el cel blau d'hivern, un núvol blanc de cotó fluix
anés a casa el Dr. Vancells, sense dir-ne res a casa, els mil ressons de	clàxons	i frens i trams eixordaren llur conversa, petita, imperceptible —una
amb un barnús, Zeni anava a la dutxa a sadollar-se de vida, sentí una	clàxon	insistent que el ferí d'una manera estranya. S'abocà al balcó i veié que
De Barcelona a La Conreria Dimarts, 24 de gener Un	clàxon	en la nit. Comença d'hora, avui, la narració dels fets del dia.
enormement el trànsit. A còpia de paciència i de temps, de tocs de	clàxon	i de crits, arribem a la bifurcació i prenem la direcció de La Jonquera.
Però ara l'editor no havia obert la boca i les greus ressonàncies de	clàxon	de la seva larinx no havien pas actuat. Era purament una suggestió
refregades i els xocs, i li crispava els nervis el genial escarni de les	clàxons	que els marrecs que tiraven carretons o duien embalums i corrien com uns
les galtes polides per un massatge assidu, un senyor llegia un diari. La	clàxon	semblava dir amb el seu baladrejar insolent: "Pas, pas, miserables
avisos peremptoris que eixordaven i feien botar el cor! Per ell, les	clàxons	aristocràtiques increpaven gitant blasfèmies i paraulotes baixes com
empotrada a la paret del costat del taulell. —Cinc duros? —grunyí la	clàxon	. —Cinc duros —xiuxiuejà Aspriu. Oberta la caixa, el senyor Garcia en va
sàdica dels tramvies damunt la carn de l'asfalt. Ronca un motor sota una	clàxon	, i el gran camió que fuig fa trontollar les finestres riques en vidres.
de les rodes afuades i el vent s'esquinça sota la urpada metàl·lica dels	clàxons	. De tant en tant, lent i solemnial, el pas vertical de la cabina de
camina vers l'escala del dormidor. De sobte, sent el ronc metàl·lic d'una	clàxon	i la remor d'un auto que s'apropa i s'atura davant la casa blanca. Dos
seus parcs particulars ànima vivent. Rarament hi dóna senyal de vida un	clàxon	... Els automòbils hi llisquen silenciosament i serveixen de pont, ponts
alerta sobre les teulades de les cases baixes. Autos de	clàxon	xafogós, clàxon que bruela foc per tal de pregonar la gran riquesa del
sobre les teulades de les cases baixes. Autos de clàxon xafogós,	clàxon	que bruela foc per tal de pregonar la gran riquesa del propietari del
n'adonàveu tothora. Fins i tot en l'infantilisme obligatori de tocar els	clàxons	dels automòbils en tres cops curts i seguits, com pronunciant la sigla de
al carrer en tumulte. Les campanes s'havien llançat al vol i sonaven els	clàxons	de tots els vehicles. Cantàvem, ens esgargamellàvem tots a crits.
camió del forner s'aturava cap a les dotze a la plaça de l'església, i la	clàxon	ressonava llargament. Les tardes de dijous, la cremière
de negror mat, s'il·luminà violentament i se sentí la veu rogallosa d'una	clàxon	: "Nas-de-bar-ra-ca-Sant-Boi." L'estupefacció fou general. Tothom es
campanes, el borboll espès de les multituds i amb prou feines el so dels	claxons	dels autos. Potser les cartes i els diaris els rebem amb massa
el teu amic. Per això en retrobar-te aquest matí, quan has fet sonar el	clàxon	del teu cotxe i m'has cridat enmig del sorollós carrer, he vist en els
seda, i només sentia un xiulet en inhalar i un soroll semblant al d'un	clàxon	en exhalar. Vaig mirar enlaire. A uns tres metres sobre el meu cap,
octogonal destaca sobre els arbres de la carretera, l'autobús fa sonar el	clàxon	en voltar una corba suau, i apareixen unes construccions que semblen
Hi havia ja quatre tramvies aturats. La gentada tancava el carrer i els	clàxons	dels cotxes no aconseguien de fer-los moure un pam del lloc. Més camions
—Vos haurien de matar. Sota la finestra balconera, un camió sonà el	clàxon	. I quan en Nofre Guàrdies, amb la cara rentada, els cabells mullats
com una bala i alhora arrapat com una serp. A Balbuente, el primer cop de	clàxon	bufetejà les cases, i el marrec del crostó de pa sortí a la porta, i
de pa sortí a la porta, i durant tres segons navegà dins del segon cop de	clàxon	com arrabassat pels aires. Després es quedà mirant l'altíssima esquena
tot espeternega. Els ulls s'exciten sota la xarxa elèctrica. De cop el	clàxon	. —Què, jefe, som-hi? —I ara! L'Eusebi salta a la pista
la camisa de quadros i en treu tres bitllets de pesseta. Torna a sonar el	clàxon	. En Pep es posa les mans a la butxaca i, amb la mandíbula caiguda, es
on segueixen passant els camions. Dóna un cop d'ull al rellotge. Sona el	clàxon	. Fa un senyal a l'Eusebi, que no es mou de l'auto i busca més bitllets.
mou de l'auto i busca més bitllets. I li fa amb la mà que esperi. Sona el	clàxon	. En Pep es gira d'esquena a la pista i es recolza a la barana, de cara al
entre els altres, tots plegats com un eixam de mosques embogides. Sona el	clàxon	. —Eh, Sebi! El noi li fa senyal que s'esperi. Ell, des de l'
Tot el dia al volant i encara no en tens prou! —Si distreu, tu... Sona el	clàxon	. —Espera! —diu l'Eusebi. Salta a la pista i s'enfila en un auto blau
es passa la mà pel cabell i baixa els graons, cap al passeig. Sona el	clàxon	. —Eh! L'Eusebi no respon al seu avís. Ni el mira. Allarga un bitllet al
cases surt corrents una criatura que arrossega un tros de fusta. Toca el	clàxon	, eixordador. El nen, d'esquena, al mig de la carretera, gira el cap i veu
a la carretera com jo. Ens creuarem a alta nit, i ens saludarem amb el	clàxon	. O potser no, potser no ens adonarem que ens creuem. En la nit, com en la
de Marlene Dietrich en els trenta; els whiskies de James Bond; els	clàxons	o les banyes d'Il Sorpasso; la moda de B. B. —costura
pastís i no et serveixen vi". Els carrers de Bilbao eren una festa, de	claxons	de cotxes, crits de "Gora Athletic", fulls volants amb la

Pàgina 1 (de 4)

50 següents