Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

junts, per entretenir el públic expectant —hi havia força tifus i alguna	claca	—, el seu paper. "En el meu llit he cercat, durant la nit, el qui
, bravo, bis, bis!", aplaudia el públic, sense que calgués la burxa de la	claca	i el tifus, també de bona fe fora de seny. "Estengre, consola't i
Sa llàstima ès que vós cerqueu qui us acompanyu a fer petar sa	claca	, i jo, pobre de mi... —Ets bec-eixut com tota sa gent de mar:
no hi vaig anar mai. Era molt pobre i al Liceu hi anava a fer de	claque	, això és, els dies pitjors. En canvi estava en tot moment disposat a
la ploma sobre el paper de barba. He format part, de jove, de la	claque	permanent de Barcelona i he estat membre de la del Liceu. El cap de la
abundant. De jove, el teatre em feia tornar boig i tot i essent de la	claque	amb poques empentes em tornava espectador de bona fe. No vaig pas arribar
assidu concorrent als concerts, puix que amava la música, i feia petar la	claca	a la seva tertúlia. Aquests costums eren tinguts com impropis per a un
—Bé, si us aplaudim força, al final, sortireu al prosceni? És el cap de la	claca	, l'"Espardenyer". Com que aquesta vegada l'autor no s'ha recordat
un dels més grossos escàndols registrats en el nostre primer teatre. La	claca	, que en aquests casos mira d'imposar moderació, no va poder fer-hi res.
que en aquests casos mira d'imposar moderació, no va poder fer-hi res. La	claca	! Vet aquí un altre i sucós capítol de la nostra història. Capítol clos
que ara regeix el teatre va decidir acabar l'aplaudiment mercenari. La	claca	liceista era una vella institució, nascuda l'any 1882, quan un
l'arrambatge dels altres. L'operació va funcionar tan bé, que la	claca	es va perpetuar al Liceu durant una centúria. Wagner, balls russos, Kurt
pot arribar a ser el teatre. Jo havia anat assíduament, amb entrades de	claca	, al Calderón i al Comedia, on Alejandro Ulloa i altres eximis ens donaven
eufòric un dels assistents. No podríem pas assegurar que no fos de la	claca	, aquest entusiasta espectador. Ja ens entenem: una persona més amiga i
Cal fer constar, no obstant, l'error d'intentar reproduir aquell cor de "	claque	" que en "La Montería" entrenà el públic i fou un èxit, i en
per la C. N. T.. Queda suprimida la revenda, la comptaduria i la	claca	. Tots els teatres funcionen en règim socialitzat, per la qual cosa no es
'l públich fabrica expontáneament, sense necessitat de ausili de la	claque	, y no perque l' assumpto ni las principals situacións de l' obra
entre les tiples que desfilen per aquell teatro (que tampoc té	claque	) y de pas qu' els done un recaet de la seua part. * * *
d'afluència de participants en manifestació de tramoia, aclamadors de	claca	, duts dels pobles en camions i en autobusos amb el dinar pagat i vint
es tracta de discutir els meus drets, sóc un bloc de granit. I tallem la	claca	, au, escampeu la boira! [(Tanca el portal.)] Mary M·: Guaiteu,
per la montanya, los podrás instruir; y tú, noya, quant fareu patar la	claca	per aquí fora prenent lo sol ab las vehinas, també los podrás donar
prèssa, y passant lo porrò de l' una má á l' altre, tot fen petar la	claca	, damunt del boll y la palla quedaren assentats. —No es una llástima, deya
pardos, sortíen lentament: eren els ecos d'inoportuns aplausos de la	claque	, els "bravos" á contrasens; les exclamacions aprobant lo roín; les
grupos ajocats en las entradas, en l'acera del carrer, fent petar la	claca	, ventant estisorada al un y al altre, saludant ab gran reverencia al
Tota la santíssima nit ab los estaquirots al devant, peta que peta la	claca	... Hi vaig eixint del taller; donchs ja hi ha en Ton repassant comptes en
al restaurant del hotel pera esmorzar plegats y fer mellor petar la	claca	. Lo que vam garlar ja abans de exir el champagne ab qu' en Daniel
acumulada en las alturas esclatá en llamps y trons esferehidors. La	claque	volgué imposarse, y acabá de pèrdreho. Los xiulets s'entrecreuhavan per
movían un rebombori atronador qu'ofegava á l'orquesta, al tenor, á la	claque	. —¡Arròs! ¡Arròs! ¡Que calli l'arròs!— Caygué'l teló, mentres
prematura y grossera la xiulada, aplaudí en sò de protesta. La	claque	se rebifá y feu lo meteix. Però tot ensemps, los xiulets, cops de bastons
Encare que ab ell m' estés un xich fent petar la	claca	, no m' duya cap perjudici; fuig un tren, agafas l'
deu, veurém la que fará nou." Vaja, fumemhi un cigarro y farem petar la	claca	. Ram· Tens rahó. Per· Treu la petaca. Ram·
bondadosa de l'oncle Toby, assegut allí del matí al vespre, fent petar la	claca	agradablement amb el caporal sobre fetes passades, deixava al
prosseguit de cara a un esdevenidor sempiternament gris, acompanyat de la	claca	d'uns aplaudiments fungibles i altre cop de nou represos que no eren sinó
el públic d'un col·loqui, en el qual havia de participar, per una	claca	de parats i extres de cinema a 349 francs per cap. Vet aquí un bon frau.
el Coliseum, i a vegades hi anàvem de franc, com a membres de la	claca	. Perquè, al Coliseum també hi havia claca com als teatres, ja que, a més
de franc, com a membres de la claca. Perquè, al Coliseum també hi havia	claca	com als teatres, ja que, a més de les pel·lícules mudes que s'hi
de prestidigitació, etcètera, i això exigia l'aplaudiment que els de la	claca	, situats al primer pis i asseguts en fila índia, iniciàvem. Aquesta
de franc al cinema o fer cua per aconseguir lloc en qualsevol equip de	claca	. I això és perquè érem molt més civilitzats i respectuosos amb les idees
més o menys calent cada dia. En aquells temps, el Godoy, habitual de les	claques	dels teatres barcelonins, ja s'havia llegit tot el teatre clàssic
treballador que els xerrameques tinguin el dret de fer petar la	claca	? —Això és bo —observava Golovinski—, perquè a casa nostra els caps
afortunats com deien, sinó uns infeliços que feien el paperot. Eren la	claca	d'un sàtrapa, els obligaven a besar la mà que firmava les penes de mort
que fatxendosament es feien témer i anaven a les Corts a fer de	claca	com si fossin la crema de la crema? On són els
col·legial d'ahir, polsós, despentinat, camallarg i cridaner, gasta	claca	llarga, fixador, «gillette» i corbata papalló. Talment diríeu que, al meu
el pa i el diari, i encara disposava d'alguns minuts per a fer petar la	claca	amb els coneguts o veïns que topava casualment. A l'informe sobre les
vespre abans de ficar-se al llit, s'asseia en el meu i fèiem petar la	claca	, que omplíem d'acudits i de rialles. Tanmateix, em feia confidències. Em
abans. I no s'estava d'explicar que de jove havia format part de la	claque	i, per tant, ja se'ls sabia tots de memòria, els arguments, i que tant se
que, com de costum, Lü Buwei i Zhao Ji hi havien convocat per tenir la	claca	assegurada. Aleshores Li Si, que per alguna cosa havia estat l'artífex de
extrem, als anys vuitanta del segle passat va desaparèixer del Liceu la '	claca	' perquè, com que els seus membres gaudien de privilegis excepcionals