DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
clam M 835 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb clam Freqüència total:  835 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

d'aire parat, desordre, vedrunes espargides, xafogor que m'emmalaltiria. Clam, sense cants d'ocells, de les velles oliveres cremades." Menelau "Em
llançava el fill contra el pare, el germà contra el germà; s'escoltaven clams d'innocents atropellats que fugien en la nit com ovelles sense pastor
allò que sempre m'ha turmentat més; és sentir per totes bandes el clam esfereïdor del seu plor. És per ells —recordeu-ho—, és a causa de les
amb quina tremenda eloqüència cridava tot! Amb quins sords i angoixosos clams ressonava a la seva ànima! El comte passava la terrible porta; els joves
de la tomba, i a la part de fora, com fent-li ressò, s'escoltava el clam de triomf de la plebe enardida, l'udol sinistre de la Bèstia. Després, ja
en un impuls irrefrenable, com un foll, i al seu cor sentia com un clam de veus de festa que estiguessin donant-li a ella benvinguda. Però no hi
Tenia els ulls fixos en ella feia una estona; els desvià. Ara percebia el clam aïrat de la tempesta, sentia el furiós batre de la pluja, i lluny, molt
final, invariablement, les cames fins al ventre entre els aplaudiments i clams dels concurrents. Els ulls brillaven aleshores en l'obscuritat; les
es digué, animant-se de sobte—. Ho ha fet per mi!" I davant del clam de veus, davant d'aquella alba de llum que es descobria de sobte a la
la crida, la sacseja enfollit: "Mare! Mare!" Les aigües ressonen com en clams de triomf; figures sinistres tornen a dreçar-se en la fosquedat: el riu
tornen a dreçar-se en la fosquedat: el riu tot, la nit sencera, és un clam desfermat, i torna a veure Sileta. Les aigües els arrosseguen. Ella
pregar-los que la matessin amb ell. Però havia fet tard. Tampoc, en el clam abrandat de les veus, en l'atmosfera encesa d'odis, ningú no hauria fet
de La Humanitat es lamentava amargament que els clams de la Generalitat i de les sindicals demanant que s'acabés la lluita i
un canvi de règim. I ho aconseguiren. De la menestralia sortí el primer clam de llibertat a Espanya; i també el sindicalisme de dret diví; i encara
de l'heroi Ferran II, sense repercussió en l'ambient popular. Tampoc el clam de la Busca: "Barcelona és el cap de la llibertat d'Espanya", no pot
hosts de Mazarino saquejaren el país i aixecaren contra ells el mateix clam de protesta que els segadors de Riudecanyes. Parlem de la possibilitat de
per si així fos. Amén, amén, Senyor! Oïu el clam, Senyor? Perquè la mort, quan ens remata, menti!). Hi ha coses
Ernestina. Pietat, pietat, Víctor! Sí, pietat és el meu clam! [(Insinuadora i temorosa, després d'una pausa.)] Tu deuries
i del món nou... I acabarem la vetllada signant el "clam d'Estocolm". 29 Cementiri de Portvendres
marxants cridaners, dels venedors de periódichs y mistayres, tot aquell clam de vida que fá de la mellor via de Barcelona un dels carrers més alegres
a arrancarli de las mans la presa. —¡Es boja, es boja! —fou lo clam general. Y arreu la comitiva arremolinada, gayre be rodolant los uns
desventurada; los altres, quasi bé tots gent de poble, conmoguts pe'ls clams de la mare y atiats per l' esperit de classe, abogavan en favor de
tremenda de frivolitat y egoisme. Á son crit de penediment respongué un clam de gloria entelat pe'l plor. —Y quán los podrém casar? —feu la Madrona á
que evoquen la tebior d'una sina de dona i després llança uns clams aguts, uns crits nerviosos, d'espasme. ¡I ella amb els seus ulls! I els
alçat, apareix fort, poderós, elàstic. Però el vell segueix llançant els clams estridents del seu violí, que ara sembla un instrument de guerra. I la
teu Senyor et redimirà, benigne, de la Mort que et demana amb clams voraços; que més de temps al Paradís sojornis, no ho
fent de la manifestació un mar de veus que esdevé com la veu d'un mar, el clam d'un poble, d'una comunitat que se sent això, comunitat. He parlat amb
es posa davant la banda i no la deixa avançar. De les gargamelles surt un clam aspre que no acabo de desxifrar. —Què reclamen? —pregunto a un senyor que
a les ciències particulars, era el menys propici per a escoltar els clams de la ciència universal que vol triomfar del fanatisme i del
punt mateix que el subjecte reacciona damunt d'aquest mitjà extern amb el clam tròfic i les impulsions cegues del moviment. I ara venim nosaltres i diem
d'Al Cel, el Verdaguer que es sintetitza en aquest clam sortit de l'ànima: Oh, mon Déu! oh, mon Déu, dau-me unes ales o
poeta que havia recollit d'una manera conscient i finalista el màgic clam de renaixença donat instintivament per l'oda La Pàtria de
peus a la terra pairal, cau afusellat a Montjuïc, cridant —com un darrer clam d'amor, d'esperança i de fe— Visca Catalunya! I aquest home que mor així,
legítima la demanda i que seria presa en consideració. No era pas un clam de revenja, la nostra petició: era un requeriment de justícia. Els
prenyada de moviment: —Què voleu que faci, Senyor? La guerra ofegava el clam dels millors. Però de seguida que els marxants i els acaparadors i la
i els acaparadors i la bona grassa burgesia de la guerra emmudien, el clam es deixà escoltar. I aprenem que el resultat de la guerra fou aquest: Els
que la pianola hagi arreconat els virtuosos professionals? Croce El seu clam ha estat aquest: —Viure! D'Annunzio havia dit únicament: —Renovar-se o
timbal. Roja flama sobirana mor la mort dins el teu clam. Del jardiner Les melodies de l'arpa tens, oh dona, en
de parlamentaris de l'any 1917. Trobarem acolliment al nostre clam? El nostre problema és un problema de dret, i per tant, haurem d'ésser
clouen els ulls a les lliçons reiterades de la història, arribades a un clam patètic d'urgència. És, aquest tema, tan candent i tantes coses tenim per
podríem encara afegir: tampoc no es tracta de fer pujar els nostres clams a Déu. Això —fer davallar Déu, fer pujar els clams cap a Déu— té el perill
fer pujar els nostres clams a Déu. Això —fer davallar Déu, fer pujar els clams cap a Déu— té el perill de caure en màgia: fórmules o ritus que
de Déu: fins els pecats dels homes i les misèries de les coses són el clam que té la creatura per fer notar a tothom que li cal ser redimida. El
esforç de relació ens obliga a una coherència personal. Hi ha un clam, explícit o implícit, al llarg de tota l'Escriptura, que podríem formular
l'anyell del costat de l'ovella, sense que abastessin a privar-te'n ni clam de pastors ni lladrar de gossos. ¿I què ets, avui, sinó un trist esclau?
en perdre la vida, s'aclofà en un manyoc, com si no tingués ossos. Un clam de victòria vingut de les muralles féu tremolar la terra i el cel, i el
va! Impotent el saber i el poder dels homes. Sense resposta el prec i el clam del cor nuat i renuat d'angoixa." "I avui cap altre consol que aquest
la sorda bonior de la gentada? ¿Un exacte ressò de la seva alegria o el clam anguniós del turment de ser home amb totes les passions a l'encalçada? En
pedra; per nervis, un sistema rígid de comandes automàtiques. I arreu el clam desesperat i en el cor l'angoixa i la incertesa. Res no hi ha enlloc ferm
que el crida, tant daler que n'exigeix la ràpida vinguda! Un sol clam en els cors, un sol crit en el cel, un sol desig d'un cap a l'altre

  Pàgina 1 (de 17) 50 següents »