×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb clam |
Freqüència total: 835 |
CTILC1 |
d'aire parat, desordre, vedrunes espargides, xafogor que m'emmalaltiria. | Clam | , sense cants d'ocells, de les velles oliveres cremades." Menelau "Em | llançava el fill contra el pare, el germà contra el germà; s'escoltaven | clams | d'innocents atropellats que fugien en la nit com ovelles sense pastor | allò que sempre m'ha turmentat més; és sentir per totes bandes el | clam | esfereïdor del seu plor. És per ells —recordeu-ho—, és a causa de les | amb quina tremenda eloqüència cridava tot! Amb quins sords i angoixosos | clams | ressonava a la seva ànima! El comte passava la terrible porta; els joves | de la tomba, i a la part de fora, com fent-li ressò, s'escoltava el | clam | de triomf de la plebe enardida, l'udol sinistre de la Bèstia. Després, ja | en un impuls irrefrenable, com un foll, i al seu cor sentia com un | clam | de veus de festa que estiguessin donant-li a ella benvinguda. Però no hi | Tenia els ulls fixos en ella feia una estona; els desvià. Ara percebia el | clam | aïrat de la tempesta, sentia el furiós batre de la pluja, i lluny, molt | final, invariablement, les cames fins al ventre entre els aplaudiments i | clams | dels concurrents. Els ulls brillaven aleshores en l'obscuritat; les | es digué, animant-se de sobte—. Ho ha fet per mi!" I davant del | clam | de veus, davant d'aquella alba de llum que es descobria de sobte a la | la crida, la sacseja enfollit: "Mare! Mare!" Les aigües ressonen com en | clams | de triomf; figures sinistres tornen a dreçar-se en la fosquedat: el riu | tornen a dreçar-se en la fosquedat: el riu tot, la nit sencera, és un | clam | desfermat, i torna a veure Sileta. Les aigües els arrosseguen. Ella | pregar-los que la matessin amb ell. Però havia fet tard. Tampoc, en el | clam | abrandat de les veus, en l'atmosfera encesa d'odis, ningú no hauria fet | de La Humanitat es lamentava amargament que els | clams | de la Generalitat i de les sindicals demanant que s'acabés la lluita i | un canvi de règim. I ho aconseguiren. De la menestralia sortí el primer | clam | de llibertat a Espanya; i també el sindicalisme de dret diví; i encara | de l'heroi Ferran II, sense repercussió en l'ambient popular. Tampoc el | clam | de la Busca: "Barcelona és el cap de la llibertat d'Espanya", no pot | hosts de Mazarino saquejaren el país i aixecaren contra ells el mateix | clam | de protesta que els segadors de Riudecanyes. Parlem de la possibilitat de | per si així fos. Amén, amén, Senyor! Oïu el | clam | , Senyor? Perquè la mort, quan ens remata, menti!). Hi ha coses | Ernestina. Pietat, pietat, Víctor! Sí, pietat és el meu | clam | ! [(Insinuadora i temorosa, després d'una pausa.)] Tu deuries | i del món nou... I acabarem la vetllada signant el " | clam | d'Estocolm". 29 Cementiri de Portvendres | marxants cridaners, dels venedors de periódichs y mistayres, tot aquell | clam | de vida que fá de la mellor via de Barcelona un dels carrers més alegres | a arrancarli de las mans la presa. —¡Es boja, es boja! —fou lo | clam | general. Y arreu la comitiva arremolinada, gayre be rodolant los uns | desventurada; los altres, quasi bé tots gent de poble, conmoguts pe'ls | clams | de la mare y atiats per l' esperit de classe, abogavan en favor de | tremenda de frivolitat y egoisme. Á son crit de penediment respongué un | clam | de gloria entelat pe'l plor. —Y quán los podrém casar? —feu la Madrona á | que evoquen la tebior d'una sina de dona i després llança uns | clams | aguts, uns crits nerviosos, d'espasme. ¡I ella amb els seus ulls! I els | alçat, apareix fort, poderós, elàstic. Però el vell segueix llançant els | clams | estridents del seu violí, que ara sembla un instrument de guerra. I la | teu Senyor et redimirà, benigne, de la Mort que et demana amb | clams | voraços; que més de temps al Paradís sojornis, no ho | fent de la manifestació un mar de veus que esdevé com la veu d'un mar, el | clam | d'un poble, d'una comunitat que se sent això, comunitat. He parlat amb | es posa davant la banda i no la deixa avançar. De les gargamelles surt un | clam | aspre que no acabo de desxifrar. —Què reclamen? —pregunto a un senyor que | a les ciències particulars, era el menys propici per a escoltar els | clams | de la ciència universal que vol triomfar del fanatisme i del | punt mateix que el subjecte reacciona damunt d'aquest mitjà extern amb el | clam | tròfic i les impulsions cegues del moviment. I ara venim nosaltres i diem | d'Al Cel, el Verdaguer que es sintetitza en aquest | clam | sortit de l'ànima: Oh, mon Déu! oh, mon Déu, dau-me unes ales o | poeta que havia recollit d'una manera conscient i finalista el màgic | clam | de renaixença donat instintivament per l'oda La Pàtria de | peus a la terra pairal, cau afusellat a Montjuïc, cridant —com un darrer | clam | d'amor, d'esperança i de fe— Visca Catalunya! I aquest home que mor així, | legítima la demanda i que seria presa en consideració. No era pas un | clam | de revenja, la nostra petició: era un requeriment de justícia. Els | prenyada de moviment: —Què voleu que faci, Senyor? La guerra ofegava el | clam | dels millors. Però de seguida que els marxants i els acaparadors i la | i els acaparadors i la bona grassa burgesia de la guerra emmudien, el | clam | es deixà escoltar. I aprenem que el resultat de la guerra fou aquest: Els | que la pianola hagi arreconat els virtuosos professionals? Croce El seu | clam | ha estat aquest: —Viure! D'Annunzio havia dit únicament: —Renovar-se o | timbal. Roja flama sobirana mor la mort dins el teu | clam | . Del jardiner Les melodies de l'arpa tens, oh dona, en | de parlamentaris de l'any 1917. Trobarem acolliment al nostre | clam | ? El nostre problema és un problema de dret, i per tant, haurem d'ésser | clouen els ulls a les lliçons reiterades de la història, arribades a un | clam | patètic d'urgència. És, aquest tema, tan candent i tantes coses tenim per | podríem encara afegir: tampoc no es tracta de fer pujar els nostres | clams | a Déu. Això —fer davallar Déu, fer pujar els clams cap a Déu— té el perill | fer pujar els nostres clams a Déu. Això —fer davallar Déu, fer pujar els | clams | cap a Déu— té el perill de caure en màgia: fórmules o ritus que | de Déu: fins els pecats dels homes i les misèries de les coses són el | clam | que té la creatura per fer notar a tothom que li cal ser redimida. El | esforç de relació ens obliga a una coherència personal. Hi ha un | clam | , explícit o implícit, al llarg de tota l'Escriptura, que podríem formular | l'anyell del costat de l'ovella, sense que abastessin a privar-te'n ni | clam | de pastors ni lladrar de gossos. ¿I què ets, avui, sinó un trist esclau? | en perdre la vida, s'aclofà en un manyoc, com si no tingués ossos. Un | clam | de victòria vingut de les muralles féu tremolar la terra i el cel, i el | va! Impotent el saber i el poder dels homes. Sense resposta el prec i el | clam | del cor nuat i renuat d'angoixa." "I avui cap altre consol que aquest | la sorda bonior de la gentada? ¿Un exacte ressò de la seva alegria o el | clam | anguniós del turment de ser home amb totes les passions a l'encalçada? En | pedra; per nervis, un sistema rígid de comandes automàtiques. I arreu el | clam | desesperat i en el cor l'angoixa i la incertesa. Res no hi ha enlloc ferm | que el crida, tant daler que n'exigeix la ràpida vinguda! Un sol | clam | en els cors, un sol crit en el cel, un sol desig d'un cap a l'altre |
|