Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
clap I 3 oc.
clap M 456 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb clap Freqüència total:  459 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Núvols blancs, cotonosos i clarianes de blau. La neu brilla entre els claps foscos de la muntanya. Quins alegres cants d'alosa! Reposem sobre un llit
mal als ulls. La muntanya és més verda, més flonja que mai: només algun clap mineral, vermellós, emergeix entre la molsa inacabable. Els qui han
s'ha esvaït bastant. Cap al tard, entre els avets del parc, es veu un clap groc que no se sap ben bé si és sol ponent o ginesta florida.
surt el sol. La fageda és més cremada, més d'aram, i molt més nua. A claps, ja agafa aquell color hivernal de mare de vi. La vinya verge a penes té
cap. Durant el dia hi torna; però a primera hora de la tarda surt algun clap de cel blau, i la neu brilla que enlluerna. Cap al tard passejo una mica
blat moll. A la tarda vaig al Noguer i al poble. Plou i fa sol. Hi ha claps de cel blau, núvols grisos, d'altres blanquíssims. Hi ha cants de merlot,
l'or vell; vora la soca i les branques centrals encara perdura algun clap de verd no gens marcit. El Matagalls ja té aquell color acerat, amb
novembre. Dia pur, claríssim. El Pirineu és d'una blavor neta, amb claps de neu. Dels camps s'alcen pinsans i aloses. A mitja tarda vaig al
de les majestuoses torres, uns horts escalonats de cara a migdia, un clap de pins, i uns quants ceps que donaven, segons deien, un vi exquisit.
els drets. Aconsegueix, doncs, la casa i els escassos horts i el clap de vinya i pins, pledeja, no feliç encara uns anys més, per obtenir la
i els braços feien contracció estirant una fruita de pell nua pelada a claps per les graelles del sol. Els dits del xicot relliscaven en el sota
amb unes bocades terribles. Laura ressegueix amb el cap del dit un clap de sol que travessa la copa del vi i que senyala un estel palpitant,
si sortís, Déu sap de quina presó. Foren dos mesos de vents i pluges i claps de sol inconstant, entre la boira entossudida a guardar de nits
deformat pel dolor immerescut, anà esblaimant-se; li sembrà tot de claps moradencs; esdevingué lívid. I d'aquella arquitectura vivent, rosada, no
de núvols feixucs; el tro bramulava a l'indret del Pirineu; feia sol a claps. Laura anà submergint-se en un altre cercle d'estats menys vagues;
una ànima mesella. Mont Negre sembla allí tocant; la tarda posa tot de claps de cendra a les arbredes distants; la riera passa enrogida pels
era l'encarregat de raure els recons on no arriben les màquines, o els claps pedregosos i irregulars, que cal dallar a mà. Del fet d'ésser ell sol a
oblidat. I, tanmateix, hi ha certs llocs, recons, valls, fondalades, claps de bosc, de prat, muntanyoles, camins, recolzades de carretera,
grocs dels pollancres. La carretera travessava una plana verda i vasta, claps de terra negra i grassa feien destacar més la profunditat del verd tendre
flors dignes de l'Edèn, que un Art sol·lícit no posà en claps ni en toies delicades, ans la Natura n'escampà, profuses
ínfims, amb les lliurees de l'estiu ubèrrim, —uns claps de blau i d'or, de verd i porpra; com una línia uns altres
cop i un altre cop, per tal que cerqui un arbre verdejant o un clap de terra on posar els peus; el segon cop retorna
de la muntanya són les corrioletes que la crien. De vegades n'encertes un clap entre la llosa o les destries una per una en un camp de bruc. Són molt
del bestiar dels encontorns. Hom s'hi perd entre els carruatges i els claps de boina estesa com dins un laberint sense eixida. Hi tires a dreta i a
l'escala forana menava a la porta, on s'obria el forat gatoner. Uns claps de sajolida s'escampaven en els graons. —Aquí, no hi vindrà ningú —vaig
són destruïdes en gran nombre per enemics diversos. Per exemple, en un clap de terra de tres peus de llargada per dos d'amplada, que havia estat
així, de vint espècies que hom deixés créixer lliurement en un petit clap de gespa (tres peus per quatre), nou d'elles moririen si les altres
prop de Farnham, al Surrey. Ací hi ha garrigars extensos, amb alguns claps de vells pins roigs als cims dels turons llunyans. En els darrers deu
petit grup de nimfes de /F· fusca\ d'un altre niu, en un petit clap obert a la vora del camp de batalla; les tiranes se n'apoderaren
que va a França per la nostra encisera costa de Llevant, entremig d'un clap de bosc i d'una llarga estesa de vinyes, fa pocs anys que, tota blanca i
misteri, al que acabava de donar major encís la exuberanta olor d'un clap de florides vares de Jessé, sembrat en un extrem d'aquella espaiada
aquesta màquina de cusir; i a l'hort... a l'hort sí que era preciós! Un clap amb sis tarongers i un safreiget tot ple d'aigua clara. Bé n'he vistes de
l'àmbit del nostre camp de visió, fins que no vàrem poder obirar un sol clap de blau en el cel. Sens deixar d'apretar el pas, ens miràvem de cua d'ull
L'altra reposava sota un emparrat que dibuixava damunt el seu cos claps alternats d'ombra i de llum com un joc de banús i de vori. I la tercera
rauxes que el prenien la feien sofrir, perquè se l'enduien com un clap de boira en el vent. Donya Ramona era nascuda en aquell barri de Ribera i
seu magí, però —sense dir-s'ho— sentia que els seus dins eren plens d'un clap d'aquella mateixa ombra de l'església. Li havia entrat com un perfum o
el salvament i en tocar-li el torn una onada l'havia arrossegat com un clap de boira. Mostrant-li la fotografia, l'Agneta va dir: "M'hauria agradat
dels turons que ens seguiran de banda i banda fins a la mar, a claps ombrejats de suredes i de pins, o bé arrissats de les tòries dels vinyets
talment les siluetes de la seva cresta s'encavallen i deixen entremig claps de verdura, posem ordre en el desori del pensament i enfilem de cap i de
els seus raigs verticals damunt la terra, i el cel blau se veu ofuscat a claps per les caliginoses bromes de juny. (/La Beguda dels segadors\,
com ablanit per la unció... I aquelles llunyaries grises, alterades a claps per reflexos d'or, i aquelles devotes tapades, i aquells joves sacerdots,
rectilínia es divideix en dues a l'entorn del massís florit. Veig un gran clap de claror rectangular als meus peus, la sortida del vestíbul. De tant en
cel de maig... Si fa mal temps a mar surten a matar un conill; saben els claps de rovellons; cullen els primers espàrrecs; coneixen on creix una col
el fonògraf i se sent rascar la veu borratxa. Al port adormit hi ha un clap de llum verda, el riell del far i la llum roja de la boia llunyana.
tauler cenyit per una ruixa de codonyers i nespreres, un hom trobava un clap de ceps esponerosos i magnífics, amb els sarments apuntalats a causa del
alegroi d'una campana. De seguida, davant dels ulls, ens ha sortit un clap de teulades i finestres a l'entorn d'una església, el campanar de la qual
d'un goig desconegut, elles riuen per no res i xerren totes alhora. I a claps, el tartaner, un home grassó i barbamec, es desensopeix, aixeca el cap i
tota la grandesa del poema que l'home ha deixat escrit damunt d'aquest clap de terra. Com que no tenim cap pressa, no ens vindrà d'una estona més de
de les mates de xuclamel ix una tènue remor de barboteigs, trencada a claps pel dolcíssim refilet d'unes besades llargues, llargues que no s'acaben
i de Sòller; ara la visió de Palma mig entelada per la calitja, i ara els claps de majòlica que formen entre l'atapida verdor del centre de l'illa els

  Pàgina 1 (de 10) 50 següents »