Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Núvols blancs, cotonosos i clarianes de blau. La neu brilla entre els	claps	foscos de la muntanya. Quins alegres cants d'alosa! Reposem sobre un llit
mal als ulls. La muntanya és més verda, més flonja que mai: només algun	clap	mineral, vermellós, emergeix entre la molsa inacabable. Els qui han
s'ha esvaït bastant. Cap al tard, entre els avets del parc, es veu un	clap	groc que no se sap ben bé si és sol ponent o ginesta florida.
surt el sol. La fageda és més cremada, més d'aram, i molt més nua. A	claps	, ja agafa aquell color hivernal de mare de vi. La vinya verge a penes té
cap. Durant el dia hi torna; però a primera hora de la tarda surt algun	clap	de cel blau, i la neu brilla que enlluerna. Cap al tard passejo una mica
blat moll. A la tarda vaig al Noguer i al poble. Plou i fa sol. Hi ha	claps	de cel blau, núvols grisos, d'altres blanquíssims. Hi ha cants de merlot,
l'or vell; vora la soca i les branques centrals encara perdura algun	clap	de verd no gens marcit. El Matagalls ja té aquell color acerat, amb
novembre. Dia pur, claríssim. El Pirineu és d'una blavor neta, amb	claps	de neu. Dels camps s'alcen pinsans i aloses. A mitja tarda vaig al
de les majestuoses torres, uns horts escalonats de cara a migdia, un	clap	de pins, i uns quants ceps que donaven, segons deien, un vi exquisit.
els drets. Aconsegueix, doncs, la casa i els escassos horts i el	clap	de vinya i pins, pledeja, no feliç encara uns anys més, per obtenir la
i els braços feien contracció estirant una fruita de pell nua pelada a	claps	per les graelles del sol. Els dits del xicot relliscaven en el sota
amb unes bocades terribles. Laura ressegueix amb el cap del dit un	clap	de sol que travessa la copa del vi i que senyala un estel palpitant,
si sortís, Déu sap de quina presó. Foren dos mesos de vents i pluges i	claps	de sol inconstant, entre la boira entossudida a guardar de nits
deformat pel dolor immerescut, anà esblaimant-se; li sembrà tot de	claps	moradencs; esdevingué lívid. I d'aquella arquitectura vivent, rosada, no
de núvols feixucs; el tro bramulava a l'indret del Pirineu; feia sol a	claps	. Laura anà submergint-se en un altre cercle d'estats menys vagues;
una ànima mesella. Mont Negre sembla allí tocant; la tarda posa tot de	claps	de cendra a les arbredes distants; la riera passa enrogida pels
era l'encarregat de raure els recons on no arriben les màquines, o els	claps	pedregosos i irregulars, que cal dallar a mà. Del fet d'ésser ell sol a
oblidat. I, tanmateix, hi ha certs llocs, recons, valls, fondalades,	claps	de bosc, de prat, muntanyoles, camins, recolzades de carretera,
grocs dels pollancres. La carretera travessava una plana verda i vasta,	claps	de terra negra i grassa feien destacar més la profunditat del verd tendre
flors dignes de l'Edèn, que un Art sol·lícit no posà en	claps	ni en toies delicades, ans la Natura n'escampà, profuses
ínfims, amb les lliurees de l'estiu ubèrrim, —uns	claps	de blau i d'or, de verd i porpra; com una línia uns altres
cop i un altre cop, per tal que cerqui un arbre verdejant o un	clap	de terra on posar els peus; el segon cop retorna
de la muntanya són les corrioletes que la crien. De vegades n'encertes un	clap	entre la llosa o les destries una per una en un camp de bruc. Són molt
del bestiar dels encontorns. Hom s'hi perd entre els carruatges i els	claps	de boina estesa com dins un laberint sense eixida. Hi tires a dreta i a
l'escala forana menava a la porta, on s'obria el forat gatoner. Uns	claps	de sajolida s'escampaven en els graons. —Aquí, no hi vindrà ningú —vaig
són destruïdes en gran nombre per enemics diversos. Per exemple, en un	clap	de terra de tres peus de llargada per dos d'amplada, que havia estat
així, de vint espècies que hom deixés créixer lliurement en un petit	clap	de gespa (tres peus per quatre), nou d'elles moririen si les altres
prop de Farnham, al Surrey. Ací hi ha garrigars extensos, amb alguns	claps	de vells pins roigs als cims dels turons llunyans. En els darrers deu
grup de nimfes de F· fusca d'un altre niu, en un petit	clap	obert a la vora del camp de batalla; les tiranes se n'apoderaren
que va a França per la nostra encisera costa de Llevant, entremig d'un	clap	de bosc i d'una llarga estesa de vinyes, fa pocs anys que, tota blanca i
misteri, al que acabava de donar major encís la exuberanta olor d'un	clap	de florides vares de Jessé, sembrat en un extrem d'aquella espaiada
aquesta màquina de cusir; i a l'hort... a l'hort sí que era preciós! Un	clap	amb sis tarongers i un safreiget tot ple d'aigua clara. Bé n'he vistes de
l'àmbit del nostre camp de visió, fins que no vàrem poder obirar un sol	clap	de blau en el cel. Sens deixar d'apretar el pas, ens miràvem de cua d'ull
L'altra reposava sota un emparrat que dibuixava damunt el seu cos	claps	alternats d'ombra i de llum com un joc de banús i de vori. I la tercera
rauxes que el prenien la feien sofrir, perquè se l'enduien com un	clap	de boira en el vent. Donya Ramona era nascuda en aquell barri de Ribera i
seu magí, però —sense dir-s'ho— sentia que els seus dins eren plens d'un	clap	d'aquella mateixa ombra de l'església. Li havia entrat com un perfum o
el salvament i en tocar-li el torn una onada l'havia arrossegat com un	clap	de boira. Mostrant-li la fotografia, l'Agneta va dir: "M'hauria agradat
dels turons que ens seguiran de banda i banda fins a la mar, a	claps	ombrejats de suredes i de pins, o bé arrissats de les tòries dels vinyets
talment les siluetes de la seva cresta s'encavallen i deixen entremig	claps	de verdura, posem ordre en el desori del pensament i enfilem de cap i de
els seus raigs verticals damunt la terra, i el cel blau se veu ofuscat a	claps	per les caliginoses bromes de juny. (/La Beguda dels segadors\,
com ablanit per la unció... I aquelles llunyaries grises, alterades a	claps	per reflexos d'or, i aquelles devotes tapades, i aquells joves sacerdots,
rectilínia es divideix en dues a l'entorn del massís florit. Veig un gran	clap	de claror rectangular als meus peus, la sortida del vestíbul. De tant en
cel de maig... Si fa mal temps a mar surten a matar un conill; saben els	claps	de rovellons; cullen els primers espàrrecs; coneixen on creix una col
el fonògraf i se sent rascar la veu borratxa. Al port adormit hi ha un	clap	de llum verda, el riell del far i la llum roja de la boia llunyana.
tauler cenyit per una ruixa de codonyers i nespreres, un hom trobava un	clap	de ceps esponerosos i magnífics, amb els sarments apuntalats a causa del
alegroi d'una campana. De seguida, davant dels ulls, ens ha sortit un	clap	de teulades i finestres a l'entorn d'una església, el campanar de la qual
d'un goig desconegut, elles riuen per no res i xerren totes alhora. I a	claps	, el tartaner, un home grassó i barbamec, es desensopeix, aixeca el cap i
tota la grandesa del poema que l'home ha deixat escrit damunt d'aquest	clap	de terra. Com que no tenim cap pressa, no ens vindrà d'una estona més de
de les mates de xuclamel ix una tènue remor de barboteigs, trencada a	claps	pel dolcíssim refilet d'unes besades llargues, llargues que no s'acaben
i de Sòller; ara la visió de Palma mig entelada per la calitja, i ara els	claps	de majòlica que formen entre l'atapida verdor del centre de l'illa els

Pàgina 1 (de 10)

50 següents