Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

per a mi comprensible pels meus rars dots de previsió discontínua, a	clapes	, trivial, del futur. El cas és que, amb adjectiu o no, la gran Moira no
en una despulla humana. Tenia la cara feta malbé, coberta d'arrugues i	clapes	, que debades tractava de dissimular sota els adobs. Anava en efecte, molt
un home alt, fornit, encara jove, però amb un rostre cansat, cobert de	clapes	vermelles i un xic embotit pels excessos de la beguda. Mirava amb ulls
pell d'un enorme cocodril blanc. Les muntanyoles, els marges, on queden	clapes	de neu irregulars, recorden l'escuma blanca dels cavalls cansats; les
no fa fred. Anem a veure la masia El Martí, davant la muntanya blanca.	Clapes	de calamarsa vora el camí, ran de les ginesteres; enllà —som a migdia—
dramàtica com les Agudes, amb les tarteres o rossoles moradenques, les	clapes	fosques dels faigs, la pedra nua, el glauc fi de l'herba. Quan érem a
amb aigües de nacre i com mars i platges de somni. Al bell mig una	clapa	de cel serè, d'un blau tan singular, tan transparent! Però, més que blau,
tan curt... Ja torno —diu. La combinació se li ha quedat enganxada en una	clapa	de suor que li humiteja la part baixa de l'esquena, i ell i la dona
direcció a la fondalada que travessen amb un impuls desbridat cap a una	clapa	d'arbres, llarga i estreta i que, després d'un espai ras, perllonga el
de dins de llum daurada i negra de les fulles, i les	clapes	i enyoro la remor sobre l'aigua espessa i verda
Costa de desvetllar matins, i les tardes caminen per un or a	clapes	malsanes, que pesa i s'encega, toll darrera toll. (Un cor de
i menjaven l'arrebossat, i a moltes bandes de les baranes es veien grans	clapes	de maons pelats. L'Antoni travessava una estesa de coloms amb la Rita al
de saludar-lo, es van posar a jugar a bales a la galeria, al mig d'una	clapa	de sol que es va fondre i es va tornar a encendre. I aleshores, entre una
n'ha desaparegut; sols hi resta la blavor metàl·lica dels esguards i dues	clapes	de foc als pòmuls, com malalts d'una febre maligna. Decanta els ulls per
a la claror de l'espelma vacil·lant, que dibuixa a la paret tot de	clapes	negres, monstruoses, dels homes que seuen en rotlle, famolencs al volt
oli y la iluminació interior de las botigas sols feya de las portaladas	clapas	de color rojenca qu' al escamparse á l' acera definían en rosat. S'
havia rodones apegaloses de vi, rodones d'avui, d'ahir, d'abans-d'ahir i	clapes	mullades de la beguda recentment vessada que omplien de fortor l'aire,
dos palmells, sota la pell embutllofada, rebentada a trossos, apareixien	clapes	de carn viva, tendra, vermella, amb masegaments sangonents o violacis en
esvelts, aeris; per damunt les cases, a la meva esquerra, terrasses amb	clapes	de verdor vegetal, construccions senyorials i vetustes, d'altres amb una
que de porpra, carnació molt viva o atzurades o amb	clapes	d'or, sense aspre s'esllangueixen; va redreçant-les, molt
salvatges tenen a les ales, a més de dues franges negres, unes	clapes	també negres. Aquestes diverses característiques no apareixen plegades en
jardins, que la flor central de la inflorescència perd sovint les	clapes	més fosques dels dos pètals superiors; i que, quan això succeeix, el
En la família dels fèlids, la majoria de les espècies tenen ratlles o	clapes	fent línies; i hom pot distingir clarament les ratlles en el cadell del
semblants. Ningú no suposarà que les ratlles del cadell de lleó, o les	clapes	del petit de la merla tinguin cap ús per a aquests animals o estiguin
dels turcs i dels berebers. Més enllà, ni una masia, ni un arbre;	clapes	de bargallons i el sorral que, en l'horitzó limitat per un cel baixíssim,
seus dits consumits, en el lívid to dels seus llavis, i en la lleugera	clapa	hèctica que tenyía la seva cara altrament color de plom, ofería
Sota els flocs de son capell lamentable, l'esguard profond guaita les	clapes	de blau tendríssim que s'ofeguen al cel i en elles sembla posar un desig.
I planejant sense remor, aniria resseguint, damunt la nostra terra, les	clapes	disperses dels vilatges aclofats i adormits, amb llurs cloquers
bosc". Però, de sobte, tot rodant rodant, el Viatger veuria al lluny una	clapa	fumosa, tota eriçada de xemeneies i de parallamps, on la terra li
la sanitosa i rica varietat de la nostra terra, i la malaltissa i deforme	clapa	del seu cap i casal, s'ha adonat de seguida d'aquestes tares que ara
els llurs límits geogràfics són incerts i borrosos; grans i petites	clapes	d'unes races i nacionalitats invadeixen i trenquen el territori d'unes
de l'Eslovaquia, situada al nord de l'Imperi austro-hongarès, taca amb	clapes	considerables el territori de l'Hongría, arribant una d'aquelles fins a
i de la Serbia. Aquest color morat, al seu torn, puja també amb ses	clapes	cap amunt, i en una bona part de l'Austria-Hongría està marcat amb
Si el mapa fos d'escala més baixa i hi estessin detallades totes les	clapes	i barreges de què l'autor parla dins el text del llibre, l'entrellaçament
vegada. Estava desconeguda, desmillorada com si l'haguessin escatat a	clapes	, amb un lleu revinclament dorsal. Tràngols de maternitat sens dubte! El
formidable. Ni un arbre, ni un matoll, ni una romaguera, ni una trista	clapa	d'herbei verdejant interromp la monòtona desolació dels encontorns. Uns
i negra dels fullatges, en els grans interiors embardissats, s'obiren	clapes	oscil·lants i formes esblanqueïdes, talment carns de dansarines nues; a
fins una bata de la seva mare, que els hi feia molta gràcia perquè tenia	clapes	vermelles. En fi, en Melrosada va ser sacsejat, baquetejat, estiregassat.
la gràcia a eixugar-se els llavis, el límit d'enfonsament del capell, les	clapetes	de polvos de la cara, la mica de pèl moixí, la posició exacta de les
entre les que s'interposaven cinc o sis bancs de ferro, que, per algunes	clapes	grisenques, podía deduir-se que en altre temps havíen sigut pintats de
com una bola inflada de sentors impetuoses. Fora, el sol s'hi vessava a	clapes	de llum groga; el cel fugia més enllà dels terrats, encegadors de roba
el sol feia brillar el ferro mullat com si fos vidre; ací i allà algunes	clapes	de llum encenien una cara, una fruita, un tonell de sardines en cèrcol.
surant a l'horitzó; un fum de plata caragolant-se en l'aura humida; les	clapes	de sol que se li esmunyien de les mans com papallones; les mateixes
com més va, fins que sento les esquelles del primer ramat. Aviat veig les	clapes	d'herba i vaques que hi pasturen tranquil·lament, mentre algunes corren
Una porta sempre oberta deixa veure dos massissos llits de roure. Per les	clapes	de fusta nova es veu que s'han tapat les escletxes del paviment, que
paratges d'en Bas. Des d'allí dalt la Madalena va poder veure en front la	clapa	nua dels Irisais, entre els boscos mig despullats a punt de rebre les
per entre el bosc, el paisatge que em resta dessota, i que alguna	clapa	dels arbres em deixa veure, s'engrandeix als meus ulls, es va desplegant
ovelles es posaven totes juntes, totes tocant-se arraulides, formant una	clapa	blanquinosa a la ribera: el cansament els comunicava un tremolor general.
dia brillava un sol tan fort que es veia d'hora en hora com minvaven les	clapes	de neu en els paratges soleis. Al matí havien enterrat en Jaume, un
negra nit. Tot el que era verd s'havia tornat negre, i la blancor de les	clapes	de neu encara li era un consol. Va topar amb un munt de pedres, i va

Pàgina 1 (de 13)

50 següents