×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb clapejar |
Freqüència total: 74 |
CTILC1 |
els olius i les enormes plantacions de patata, els tarongers hi són | clapejant | els conreus, i, decorant l'agricultura, es veuen grans masses | portella esquerra de Santa Mónica y, escondintse en un altar fosch, hont | clapejava | misteriosament la plorosa imatge de Jesús al pilar, vejeren á la senyora | sàviament concebuda, anés omplint de mirra aqueixos vasos dispersos, anés | clapejant | -la de petits brasers que al cor de la nit aixequessin llurs fumerols | d'una que pujo: ja som en plena tarda. Els arbres claregen i els prats | clapegen | . De sobte sento altre cop la veu, però ben a prop i com una remor de | Bagheera, es sentia el pit tot canviat. D'ençà que els brots del bambú es | clapejaren | d'una color bruna, s'estigué esperant que arribés el matí en què canvien | sonà un esquelleig apagat i melangiós, i les blavors del congost es | clapejaren | d'unes taques rosses. Era que els bous i les vaques, menats pel xaval, | prop de l'aigua es destaquen brillants. Les fulles immenses dels bananers | clapegen | amb llur verd tendríssim damunt la vegetació luxuriosa dels jardins. Pels | ens arriba una claredat tímida. Tons moradencs i d'un verd lletós | clapegen | l'aigua. En aquest moment, al lluny, apareix la silueta d'una gran ciutat | sota la pluja trista i freda. El poble maorí formava una massa compacta | clapejant | la menuda arena coral·lina. Els pandanus gegants enlairaven llurs | intel·ligència. Unes llunes de sol, com una escampadissa de monedes d'or | clapejaven | l'embrunit empostissat, i dansaven al compàs de les fulles d'un plàtan | venir son. Cap allà a les nou o les deu, el dia s'alçava, el cel es | clapejava | de blau i les tardes eren tèbies i fines. Molts dies, a la tarda, anava a | bosc que davallava en pendís fins a uns centenars de passes de la masia | clapejaven | les terres de conreu. El bosc gegant, dilatadíssim, de llarg a llarg de | de protestar, però qualsevol la sent en mig d'aquell escàndol, el | clapejar | d'un diluvi de mans i el soroll de l'aigua que saltava de pertot, fins | i el poblen de remors angèliques. Els garrovers l'emmantellen de dol i el | clapegen | d'ombres tràgiques. Car haveu de saber que sobre ell hi flota la por | del dringueig més o menys estrident de les tintirelles de les vaques que | clapegen | el verd esmeraldí dels avellutats prats que el rodegen, quan ens han | per a entrar al mar Egeu, serpejant per entremig del vast arxipèlag que | clapeja | els mars de l'Imperi d'Andrònic Paleòleg, que es troba en tan greu | a l'eixida del seu cinquè pis. L'estesa de teulades que tenien a baix era | clapejada | , de tant en tant, pel vol lent d'un alart de coloms. A Collcerola, la llum | sospiradors. La muntanya, negra i verda, groga i vermella, brilla al sol | clapejada | pel llampec fadat dels estanys impassibles, els magnífics estanys eterns, | tròfic, especialment visibles en les dents incisives; l'esmalt dentari es | clapeja | : les dents es trenquen fàcilment i són extraordinàriament doloroses; en | un ximple. Pijoan sabia agafar el to acadèmic i era perfecte; perquè el | clapejava | d'acudits vius i d'estirabots peculiars que li llevaven tota la crosta | veyan virolejar arreu les notes frescals y alegres de la verdura tendra, | clapejant | la grogor colrada del terrer, en mitj dels viarons d'aygua clara, | aquells rajols: aixapats, consumits, rosegats com un formatge ratat, els | clapejava | de vert la molsa relliscosa y els sosllevava tots el gram que atapahia'ls | el sequer. Una parra gropellosa amb llargues penjarelles de calops, | clapejava | d'ombra la carrera. Un pedrís, on la mare tenia el cubell per la bugada. | aixecat al bell mig de la plaça un fornet vermellós, de forma senzilla, | clapejat | per les arestes rectilínies dels rajols. El públic, impacient, es | molt temps ha i que ara només són pols. Pols i fred. Polls, rascla que | clapeja | la pell, i conyac que no serveix per res. No era una aventura, allò. No | del Recó, Sant Feliu de Codines). Els vessants emboscats del Tibidabo van | clapejant | -se, cada dia més, de blanques cases foranes. Ja més lluny de Barcelona, | seus braços, felina, i reclamava un amor que havia desdenyat. El llit es | clapejà | de tendreses i recollí l'ardor d'unes paraules noves que exigien un fill. | un ben gran contrast dins del quaternari: a llevant, per Terrassa, que ve | clapejat | pel miocènic, i a ponent, tot ell indivís fins a Piera; en realitat, la | s'han refredat. La moixera ha deixat fruit a la tardor i la muntanya s'ha | clapejat | de rovell, de flama que es despulla davant la mort, de la naixença de | un esboranch ni un relléu que la destorbi; ni'l més lleuger borrissol | clapeja | 'l blau, ja mitj emporprat, del cel, y en la terra no's veu altra clapa que | lo riu, y quals vessants, perfectament conresadas y arbradas, se veuhen | clapejadas | per nombrosas casas, ermitas, caseríos y algún poblet. Als 10 | l'aigua abundosament y una luxuriosa vegetació s'enfila cingles amunt, | clapejant | d'esmeralda aquelles rogenques arenisques; de tant en tant se troben | els lliris i les roses de tot l'any, amb la potenta força de la primavera | clapejaven | de blanc i vermell la verdor esmeragdina del seu jardí. Semblava que's | El núvol s'esportella i es difuma, i muda la color, i el blanc | clapeja | i ja ni és blanc ni blau quan l'or de Febus apunta un | entre dos lladoners escanyolits, amb les gallines | clapejant | l'entrada, i el gos eixut que no sab planye'els crits; | que no en morí, quan la pastura sa sang, regalimant, llavors va | clapejar | ! Era un bell jorn de gran ferrada. Per fer dels bous la | continent, ressonarien més llengües que no s'hi parlen, el seu mapa seria | clapejat | per més taques de color —tants estats com nacions naturals— i els grans | La rosa ha maldat, per a ser vermella. La | clapeja | l'or del sol i l'abella. L'escorcolla el goig de les | tu! Eivissa, 29 setembre 1935 Tardor íntima | Clapejant | els cims, vers la costa van i vénen tres nuvolats. | una mena de mandra al ànima aquesta quietut? Fixa't que adhuc els gossos | clapegen | sense gosar moure-s del lloc aon dormisquegen; fa estona que'n sento dos | però l'estrall li ha marcat la pell. Veig les parets on la molsa | clapeja | i l'esparver que hi plana i fa esquinçall d'aquesta | insospitades... Sabata: Neu a la muntanya! Sol, taques de sol | clapejant | els troncs dels avets. Caminar des de l'alba. La neu glaçada es trenca | entre les reines. Esbiaixades flames escampades | clapegen | de mil taques quan em mira; vull per a mi el seu amor de Reina, | de tramontana, existeix un jardinet molt xamós. Les margaridoies el | clapejen | d'estrelles blanques, l'herba hi creix verda i luxuriant, el rossinyol hi | arrecerat de tramontana, hi ha un bell jardinet. Les margaridoies el | clapegen | d'estrelles blanques, l'herba hi creix verda i ufanosa, el rossinyol hi | Getzemaní (prempsa de les olives) abrigan encara algun de sos camps y 'l | clapejan | de cendrosa verdor. Corona son cim lo poble de Zeitun; al mitx del poble | deixanthi correr y esbadiar en rius y rierons ses aygues benehides. La | clapejan | petits pobles y ruines y la domina desde la altra riba lo Cayre ab sa | Quan l' hermosa llum del día aclarís el vitratjes, quan el sol anés | clapejant | de vius colors pilans i capitells, sepulcres i retaules, quan l' or | del turó de l'Aucadena, banya els cims dels puigs Major y de Massanell y | clapetja | el plá y els costers de redols soleiosos y de taques d'ombre blava y | pregar. La llum crepuscular penetrava pel rosetó de damunt la portalada, | clapejant | de pálida claror lo coronament del retaule del altar major; lo demés de |
|