Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

els olius i les enormes plantacions de patata, els tarongers hi són	clapejant	els conreus, i, decorant l'agricultura, es veuen grans masses
portella esquerra de Santa Mónica y, escondintse en un altar fosch, hont	clapejava	misteriosament la plorosa imatge de Jesús al pilar, vejeren á la senyora
sàviament concebuda, anés omplint de mirra aqueixos vasos dispersos, anés	clapejant	-la de petits brasers que al cor de la nit aixequessin llurs fumerols
d'una que pujo: ja som en plena tarda. Els arbres claregen i els prats	clapegen	. De sobte sento altre cop la veu, però ben a prop i com una remor de
Bagheera, es sentia el pit tot canviat. D'ençà que els brots del bambú es	clapejaren	d'una color bruna, s'estigué esperant que arribés el matí en què canvien
sonà un esquelleig apagat i melangiós, i les blavors del congost es	clapejaren	d'unes taques rosses. Era que els bous i les vaques, menats pel xaval,
prop de l'aigua es destaquen brillants. Les fulles immenses dels bananers	clapegen	amb llur verd tendríssim damunt la vegetació luxuriosa dels jardins. Pels
ens arriba una claredat tímida. Tons moradencs i d'un verd lletós	clapegen	l'aigua. En aquest moment, al lluny, apareix la silueta d'una gran ciutat
sota la pluja trista i freda. El poble maorí formava una massa compacta	clapejant	la menuda arena coral·lina. Els pandanus gegants enlairaven llurs
intel·ligència. Unes llunes de sol, com una escampadissa de monedes d'or	clapejaven	l'embrunit empostissat, i dansaven al compàs de les fulles d'un plàtan
venir son. Cap allà a les nou o les deu, el dia s'alçava, el cel es	clapejava	de blau i les tardes eren tèbies i fines. Molts dies, a la tarda, anava a
bosc que davallava en pendís fins a uns centenars de passes de la masia	clapejaven	les terres de conreu. El bosc gegant, dilatadíssim, de llarg a llarg de
de protestar, però qualsevol la sent en mig d'aquell escàndol, el	clapejar	d'un diluvi de mans i el soroll de l'aigua que saltava de pertot, fins
i el poblen de remors angèliques. Els garrovers l'emmantellen de dol i el	clapegen	d'ombres tràgiques. Car haveu de saber que sobre ell hi flota la por
del dringueig més o menys estrident de les tintirelles de les vaques que	clapegen	el verd esmeraldí dels avellutats prats que el rodegen, quan ens han
per a entrar al mar Egeu, serpejant per entremig del vast arxipèlag que	clapeja	els mars de l'Imperi d'Andrònic Paleòleg, que es troba en tan greu
a l'eixida del seu cinquè pis. L'estesa de teulades que tenien a baix era	clapejada	, de tant en tant, pel vol lent d'un alart de coloms. A Collcerola, la llum
sospiradors. La muntanya, negra i verda, groga i vermella, brilla al sol	clapejada	pel llampec fadat dels estanys impassibles, els magnífics estanys eterns,
tròfic, especialment visibles en les dents incisives; l'esmalt dentari es	clapeja	: les dents es trenquen fàcilment i són extraordinàriament doloroses; en
un ximple. Pijoan sabia agafar el to acadèmic i era perfecte; perquè el	clapejava	d'acudits vius i d'estirabots peculiars que li llevaven tota la crosta
veyan virolejar arreu les notes frescals y alegres de la verdura tendra,	clapejant	la grogor colrada del terrer, en mitj dels viarons d'aygua clara,
aquells rajols: aixapats, consumits, rosegats com un formatge ratat, els	clapejava	de vert la molsa relliscosa y els sosllevava tots el gram que atapahia'ls
el sequer. Una parra gropellosa amb llargues penjarelles de calops,	clapejava	d'ombra la carrera. Un pedrís, on la mare tenia el cubell per la bugada.
aixecat al bell mig de la plaça un fornet vermellós, de forma senzilla,	clapejat	per les arestes rectilínies dels rajols. El públic, impacient, es
molt temps ha i que ara només són pols. Pols i fred. Polls, rascla que	clapeja	la pell, i conyac que no serveix per res. No era una aventura, allò. No
del Recó, Sant Feliu de Codines). Els vessants emboscats del Tibidabo van	clapejant	-se, cada dia més, de blanques cases foranes. Ja més lluny de Barcelona,
seus braços, felina, i reclamava un amor que havia desdenyat. El llit es	clapejà	de tendreses i recollí l'ardor d'unes paraules noves que exigien un fill.
un ben gran contrast dins del quaternari: a llevant, per Terrassa, que ve	clapejat	pel miocènic, i a ponent, tot ell indivís fins a Piera; en realitat, la
s'han refredat. La moixera ha deixat fruit a la tardor i la muntanya s'ha	clapejat	de rovell, de flama que es despulla davant la mort, de la naixença de
un esboranch ni un relléu que la destorbi; ni'l més lleuger borrissol	clapeja	'l blau, ja mitj emporprat, del cel, y en la terra no's veu altra clapa que
lo riu, y quals vessants, perfectament conresadas y arbradas, se veuhen	clapejadas	per nombrosas casas, ermitas, caseríos y algún poblet. Als 10
l'aigua abundosament y una luxuriosa vegetació s'enfila cingles amunt,	clapejant	d'esmeralda aquelles rogenques arenisques; de tant en tant se troben
els lliris i les roses de tot l'any, amb la potenta força de la primavera	clapejaven	de blanc i vermell la verdor esmeragdina del seu jardí. Semblava que's
El núvol s'esportella i es difuma, i muda la color, i el blanc	clapeja	i ja ni és blanc ni blau quan l'or de Febus apunta un
entre dos lladoners escanyolits, amb les gallines	clapejant	l'entrada, i el gos eixut que no sab planye'els crits;
que no en morí, quan la pastura sa sang, regalimant, llavors va	clapejar	! Era un bell jorn de gran ferrada. Per fer dels bous la
continent, ressonarien més llengües que no s'hi parlen, el seu mapa seria	clapejat	per més taques de color —tants estats com nacions naturals— i els grans
La rosa ha maldat, per a ser vermella. La	clapeja	l'or del sol i l'abella. L'escorcolla el goig de les
tu! Eivissa, 29 setembre 1935 Tardor íntima	Clapejant	els cims, vers la costa van i vénen tres nuvolats.
una mena de mandra al ànima aquesta quietut? Fixa't que adhuc els gossos	clapegen	sense gosar moure-s del lloc aon dormisquegen; fa estona que'n sento dos
però l'estrall li ha marcat la pell. Veig les parets on la molsa	clapeja	i l'esparver que hi plana i fa esquinçall d'aquesta
insospitades... Sabata: Neu a la muntanya! Sol, taques de sol	clapejant	els troncs dels avets. Caminar des de l'alba. La neu glaçada es trenca
entre les reines. Esbiaixades flames escampades	clapegen	de mil taques quan em mira; vull per a mi el seu amor de Reina,
de tramontana, existeix un jardinet molt xamós. Les margaridoies el	clapejen	d'estrelles blanques, l'herba hi creix verda i luxuriant, el rossinyol hi
arrecerat de tramontana, hi ha un bell jardinet. Les margaridoies el	clapegen	d'estrelles blanques, l'herba hi creix verda i ufanosa, el rossinyol hi
Getzemaní (prempsa de les olives) abrigan encara algun de sos camps y 'l	clapejan	de cendrosa verdor. Corona son cim lo poble de Zeitun; al mitx del poble
deixanthi correr y esbadiar en rius y rierons ses aygues benehides. La	clapejan	petits pobles y ruines y la domina desde la altra riba lo Cayre ab sa
Quan l' hermosa llum del día aclarís el vitratjes, quan el sol anés	clapejant	de vius colors pilans i capitells, sepulcres i retaules, quan l' or
del turó de l'Aucadena, banya els cims dels puigs Major y de Massanell y	clapetja	el plá y els costers de redols soleiosos y de taques d'ombre blava y
pregar. La llum crepuscular penetrava pel rosetó de damunt la portalada,	clapejant	de pálida claror lo coronament del retaule del altar major; lo demés de

Pàgina 1 (de 2)

50 següents