Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

el llibre que havia deixat damunt la taula. Rera els vidres, ni una	clapissa	de sol a la paret del davant. La pedra és freda com la llenca del cel
viarany és que de cap a cap va travessant sorrals, maresmes i munts de	clapissa	, si bé, en canvi, té l'avantatge de filar sempre ran de l'aigua i de no
Poc després d'haver deixat Camarena de la Sierra, hem trobat les primeres	clapisses	de neu, i des d'aleshores, el tros de paisatge que podem veure a la llum
s'acosta el Montseny amb les fagedes i avets que s'arrelen entre les	clapisses	enlairades, tancant i vorejant els herbeis de les fredes altituds, i
adob orgànic insuperable; les patates i seixes que verdegen entre	clapisses	; les margalloneres, els esparts, les piteres i el cànem que amb les seues
de Coll Pregon, fins ben avançat l'estiu, encara es descobreixen	clapisses	de neu a la serralada de Costabona, argentada al matí, enroentida a
la conca del Francolí. El Triàsic occidental correspon a l'anomenada	clapissa	de Colldejou, més extensa que la primera i de forma triangular
Almuçara-Febró-Gallicant-Arbolí s'estudia amb profit la part SW. de la	clapissa	almuçarenca i pel seu desenrotllo millor que en altres punts, la formació
del Keuper a Montral, Mas d'En Grau, N. de l'Almuçara i Gallicant.	Clapisses	de Castellvell A uns dos kilòmetres al W. de Castellvell s'aixequen els
dels grandiosos y caòtichs conjunts de roques, vulgarment anomenats	clapices	y tarteres, així com de l'aspecte retallat de les carenes y cims. De no
en roca ab gran estrépit; als 35 minuts se passa per entre grans	clapissas	, enormes rocas en descomposició, ovirantse grandiosas cingleras á una y
y fa l'efecte de un tascó que les esberla totes, originant les tarteres y	clapisses	que tant abunden pêls cims del Pirineu. La insolació per si sola pot
tascó de colossal potencia escrostona les roques en còdols que formen les	clapices	y tarteres a les timbes dels cims encinglerats (fig. 80).
remor de l'aigua escoladissa, pel cel blau sobre el gris de la	clapissa	, i de la rosa per la bona olor, perquè sou vós qui ho
sens badar boca, recociant a llambregades els rierals y torrenteres, les	clapisses	y sots tenebrosos, els pochs verns y pibets salvats al etzar, tots els
tots graves y capbaixos, formant una tirallonga que's cargolava per las	clapissas	, vorejant barranchs y buscant sempre 'ls llochs més atapahits per la
era sóls un engranall, rastrejant per camins impossibles, entre avenchs y	clapissas	, per sota ombrosas boscurias, per mitj de pradas y herbeys delitosos ó
á la roba com grapas de condemnats. Passavan las torrenteras, després las	clapissas	, y ab aquéstas, las rasas y falguerars, tot á remolins y en mitj d' una
y artigayres que les destralejavan sense pietat; trescava per damunt de	clapisses	de pedra cantelluda y sullevadissa, y escalant espadats y xaragalls,
que s'extenían a banda y altra, desde'l repeu de les cingleres fins a les	clapisses	de Bassegoda, fosques com eran, parexían les negres tapiceríes
ja trescavan amunt, per entre'ls alzinars y castanyedes, cap a les	clapisses	de Martenyà; els de Montagut y Tortellà seguits dels de Sadernes ja
trabocat a la gorga de Balareny, ò que t'haguessis estimbat per les	clapisses	de Coll-roig, tot fugint dels d'en Briquet. ¡Que sab hom! Però ara m'hi
rebutji d'aucell engabiat? Un jorn, de sanch vermella tenyint una	clapissa	, baixava de l'altura del Teix, llenegadissa, un
ressonat un crit de guerra... Es l'ós. La pleta En mitx de la	clapiça	repelada la solitaria pleta, com colossal petxina
múltiples i vanes... Una tirallonga de pintors es cargola per les	clapisses	, voreja els barrancs, busca els llocs més atapeïts d'enquadraments,
ciutadà per la majoria de la gent. Mas de Monçó Guspiregen les	clapisses	en ser colpides fortament per les ferradures dels cavalls. Un claqueteig
En aquell moment, travessant un antic pont romà, fent camí per unes	clapisses	entre les quals naixien pins dispersos, li revenia a la memòria la