DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
clar A 40344 oc.
clar AV 1187 oc.
clar M 349 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb clar Freqüència total:  41880 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

terrestre, de sina fecunda, va sorgir després i, abans de prendre una més clara forma, qui sap si va emplenar la mencionada buidor i va ser alhora
me'n sobren, abans que creditors a la gratitud siguin víctimes d'un odi clar i que no es refiïn de cap favor o benifet, complex o senzill, que hagin
a penes dorm, a causa d'unes obligacions d'una disparitat tan notòria. Clares vegades l'esmentada lírica s'apuntala en el matrimoni. Quan el miracle
és Keto, de la qual, a pesar de la meva vellesa, no tinc cap idea clara, però els seus trets ultrapassen sens dubte tota descripció del que hi
en els comentaris, la més fina menja —amb xiuxiueigs, amb veu clara o a crits, simples matisos temperamentals—, prop o davant dels qui més
ponte delle Guglie, va comprendre que no tindria part en aquell clar negoci i se n'apartava amb disgust. "Quel che vien de tinche tanche,
pel vent, va pondre un ou. Aquest cop, no Pulcre Trompel·li, que quedi clar, sinó la nit. D'aquest ou va sortir el perillós fletxer, del qual escapem
fins amb els que li imposarà per la força l'esclavatge que la seva clara estirp no hauria de tolerar. Però ella és massa intel·ligent per
i les aigües no s'enfurien, i res no ocorria en la llarga calma d'un matí clar, sense cap boira, i el cos s'anava a poc a poc escalfant al baterell del
implorant l'últim desig de reu, el monstre, en un llenguatge una mica més clar. Però l'home no va deixar que arrodonís la modesta creació poètica, qui
, de noies, hem somniat aquest moment. I el temíem, val a dir-ho. És clar que començaràs demà una altra vida. Però més plena i feliç que la que
una altra forma tan astut i de tant seny, de tant discerniment i de tan clar judici, s'apaivagava, i oblidava la veïna, immediata fi —calma i dolça,
i de la meva acció i, en general, m'exalçaran. Cadascú hi dirà la seva, és clar, i estimularé intel·ligències i sensibilitats. Tots provaran d'aprofundir
lleig de debò." Les màquines prosseguien treballant sense repòs. "És clar, ho confesso, que gràcies a diverses circumstàncies que em varen afavorir
gaire intel·ligent i no es decideix ni ha de decidir-se a una valenta i clara tria. Obsessionada fins a enfollir, el sinistre Teseu és l'àrbitre, el
hagi passat res de greu, és més, n'estic segur, però el cas em resulta clar: han de morir, els infeliços, l'una i l'altre", decidia aquell home tan
sabateta de color damunt la mitja blanca. Els seus cabells eren d'un ros clar i els portava recollits en una trena caient-li sobre l'espatlla. El front
a fer una visita a les terres. El padrí l'acompanyaria també. El matí era clar i serè, i ells, al carro, baixaren parlant durant tot el trajecte. Tal
la finestra oberta, a la qual arribaven les branques de les acàcies i el clar xiuxiueig dels ocells del pati. Parlaren de coses passades, parlaren de
en claredats blau i rosa i transparències de cristall o d'aigua clara. Pel carrer, en la suavíssima penombra, pujaven i baixaven dones; algunes
Mila no sentia res. El cel adquiria per moments una transparència més clara, i ací i allà començaven a guspirejar els primers estels. Per fi el veié
d'interposar la seva ombriva influència en un destí com el d'ella, tan clar i tan segur. Tino Costa maldava amb totes les forces de la seva ànima
d'ancià. Els seus cabells, abundants encara, havien estat un dia d'un ros clar; però ara eren gairebé del tot blancs. L'expressió del seu rostre era
-li ajuda. No obstant això, des de la cima on vivia, en l'atmosfera d'aire clar i de sol, no podia descendir fins a ell: li era impossible arribar al
gaudis nous, i la vida s'obrirà davant teu com un camí fàcil i clar, i tot al teu entorn apareixerà ennoblit. A pocs els és donat gaudir
Maria i les professores fingien no pensar en ella, però se'ls veia clar que no podien oblidar-la. Mila havia estat sempre l'alegria i la gala del
per a ella, i de tristesa pel record de la nena sacrificada. La veia clara —Catarineta—, com una germana llunyana, en una nit en què havia sofert
elevant-se cap al cel; les flames ascendien alegrement en la nit clara; es sentia el cantar dels infants, que amb les mans enllaçades giraven
la nit sencera, ressonava d'alegria d'infants i de cançons, de rialles clares sota els porxos, de misterioses i íntimes crides. Mila imaginava que les
el rostre bronzejat, torrat pel sol i l'aire del mar, uns ulls blaus clars i somrients, i ostentava una espessa barba que començava ja a blanquejar.
acudia únicament Sileta, que era encara una nena, i hi posava la nota clara de la seva alegria. Hi acudia alguna amiga de la seva mare —molt poques—
com si la veiés reflectida en les virtuts d'ell sota una llum molt clara. Un dia ell li digué (era ja molt tard; havien parlat llargament; el
la impotència del nostre feble judici. Ell, per la seva banda, veia massa clara la veritat, i la vida la veia sempre —de banda la mort, davant el misteri
i la vida de Santa Maria havia reprès el seu ritme acostumat. En la tarda clara d'estiu, Mila, asseguda vora el balcó, esperava impacient el seu padrí.
seu germà, Manuel del Santo era un home jovial i bondadós, d'un esperit clar, sense ombra de malícia. Al cap de poc temps de casat havia perdut la
però, a despit de l'estació avançada, la nit solia ésser temperada i clara. Manuel del Santo era aleshores l'ànima de la festa: ell organitzava la
I enguany, Mila, no voldràs que hi anem també? La intenció del padrí era clara, i Mila no deixà de notar-ho. Sens dubte ho tenien parlat amb la mare. Qui
Si molt convé es cansarà per ella mateixa; potser a la fi veurà clar on és el seu bé. Direm a mossèn Anselm que li parli. Fes venir tu també
més d'un pam. Era el temps en què les noies preparaven llurs vestits clars per a les sortides al camp; el temps del ball a la plaça a la llum dels
quan les ones s'assossegaven i el sol vessava damunt d'ella la seva clara llum, des de qualsevol banda que ell girés l'esguard podia descobrir-la
La primavera semblava pressentir-se ja en el matís delicat del cel en les clares matinades, quan a la part baixa vogaven núvols blaus per l'horitzó damunt
amb la fe forta i segura dels primers dies, perquè aleshores Mila veié clara la veritat. Fou després, a la tarda. El pare es trobava al camp; el padrí
estralls passats, i per les idíl·liques riberes sonaren de bell nou les clares esquelles dels ramats. Els camperols s'ocupaven ara a adobar les terres;
rentaren amb lleixiu les rajoles i repintaren les parets d'un color verd clar; fou oberta una finestra a la paret esquerra, davant del passadís, perquè
poblats d'olivers, de vinyes, d'extensos i abruptes bardissars i de clares faixes de conreus en els vessants. I ací i allà, per totes bandes,
llarga i fosca nit, ja en el refugi de la fortalesa d'ell, enmig d'una clara llum, i per a sempre. ¿I què representaven tots els sofriments passats,
: Mila a un costat, i ell a l'altre amb els peus a fora. Era un dia clar dels darrers de la tardor. El sol daurava les branques a la vora del
el cant solitari d'un treballador. El so de l'àngelus vespral vibrà en la clara atmosfera; es difongué sobre la pau del camp i s'anà perdent, multiplicat
devers ells una figura. Era gairebé una nena —malgrat la nit la veia molt clara— i es deturà allí vora seu, severa. Devia estar sobre les aigües, i, no
bastons. Hi havia Randa; hi havia Joan de Maro. La primera veu s'aixecà clara dins el tumult: —Mateu-lo! Mateu-lo! Au! A buscar-lo!

  Pàgina 1 (de 838) 50 següents »