×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb clar |
Freqüència total: 41880 |
CTILC1 |
terrestre, de sina fecunda, va sorgir després i, abans de prendre una més | clara | forma, qui sap si va emplenar la mencionada buidor i va ser alhora | me'n sobren, abans que creditors a la gratitud siguin víctimes d'un odi | clar | i que no es refiïn de cap favor o benifet, complex o senzill, que hagin | a penes dorm, a causa d'unes obligacions d'una disparitat tan notòria. | Clares | vegades l'esmentada lírica s'apuntala en el matrimoni. Quan el miracle | és Keto, de la qual, a pesar de la meva vellesa, no tinc cap idea | clara | , però els seus trets ultrapassen sens dubte tota descripció del que hi | en els comentaris, la més fina menja —amb xiuxiueigs, amb veu | clara | o a crits, simples matisos temperamentals—, prop o davant dels qui més | ponte delle Guglie, va comprendre que no tindria part en aquell | clar | negoci i se n'apartava amb disgust. "Quel che vien de tinche tanche, | pel vent, va pondre un ou. Aquest cop, no Pulcre Trompel·li, que quedi | clar | , sinó la nit. D'aquest ou va sortir el perillós fletxer, del qual escapem | fins amb els que li imposarà per la força l'esclavatge que la seva | clara | estirp no hauria de tolerar. Però ella és massa intel·ligent per | i les aigües no s'enfurien, i res no ocorria en la llarga calma d'un matí | clar | , sense cap boira, i el cos s'anava a poc a poc escalfant al baterell del | implorant l'últim desig de reu, el monstre, en un llenguatge una mica més | clar | . Però l'home no va deixar que arrodonís la modesta creació poètica, qui | , de noies, hem somniat aquest moment. I el temíem, val a dir-ho. És | clar | que començaràs demà una altra vida. Però més plena i feliç que la que | una altra forma tan astut i de tant seny, de tant discerniment i de tan | clar | judici, s'apaivagava, i oblidava la veïna, immediata fi —calma i dolça, | i de la meva acció i, en general, m'exalçaran. Cadascú hi dirà la seva, és | clar | , i estimularé intel·ligències i sensibilitats. Tots provaran d'aprofundir | lleig de debò." Les màquines prosseguien treballant sense repòs. "És | clar | , ho confesso, que gràcies a diverses circumstàncies que em varen afavorir | gaire intel·ligent i no es decideix ni ha de decidir-se a una valenta i | clara | tria. Obsessionada fins a enfollir, el sinistre Teseu és l'àrbitre, el | hagi passat res de greu, és més, n'estic segur, però el cas em resulta | clar | : han de morir, els infeliços, l'una i l'altre", decidia aquell home tan | sabateta de color damunt la mitja blanca. Els seus cabells eren d'un ros | clar | i els portava recollits en una trena caient-li sobre l'espatlla. El front | a fer una visita a les terres. El padrí l'acompanyaria també. El matí era | clar | i serè, i ells, al carro, baixaren parlant durant tot el trajecte. Tal | la finestra oberta, a la qual arribaven les branques de les acàcies i el | clar | xiuxiueig dels ocells del pati. Parlaren de coses passades, parlaren de | en claredats blau i rosa i transparències de cristall o d'aigua | clara | . Pel carrer, en la suavíssima penombra, pujaven i baixaven dones; algunes | Mila no sentia res. El cel adquiria per moments una transparència més | clara | , i ací i allà començaven a guspirejar els primers estels. Per fi el veié | d'interposar la seva ombriva influència en un destí com el d'ella, tan | clar | i tan segur. Tino Costa maldava amb totes les forces de la seva ànima | d'ancià. Els seus cabells, abundants encara, havien estat un dia d'un ros | clar | ; però ara eren gairebé del tot blancs. L'expressió del seu rostre era | -li ajuda. No obstant això, des de la cima on vivia, en l'atmosfera d'aire | clar | i de sol, no podia descendir fins a ell: li era impossible arribar al | gaudis nous, i la vida s'obrirà davant teu com un camí fàcil i | clar | , i tot al teu entorn apareixerà ennoblit. A pocs els és donat gaudir | Maria i les professores fingien no pensar en ella, però se'ls veia | clar | que no podien oblidar-la. Mila havia estat sempre l'alegria i la gala del | per a ella, i de tristesa pel record de la nena sacrificada. La veia | clara | —Catarineta—, com una germana llunyana, en una nit en què havia sofert | elevant-se cap al cel; les flames ascendien alegrement en la nit | clara | ; es sentia el cantar dels infants, que amb les mans enllaçades giraven | la nit sencera, ressonava d'alegria d'infants i de cançons, de rialles | clares | sota els porxos, de misterioses i íntimes crides. Mila imaginava que les | el rostre bronzejat, torrat pel sol i l'aire del mar, uns ulls blaus | clars | i somrients, i ostentava una espessa barba que començava ja a blanquejar. | acudia únicament Sileta, que era encara una nena, i hi posava la nota | clara | de la seva alegria. Hi acudia alguna amiga de la seva mare —molt poques— | com si la veiés reflectida en les virtuts d'ell sota una llum molt | clara | . Un dia ell li digué (era ja molt tard; havien parlat llargament; el | la impotència del nostre feble judici. Ell, per la seva banda, veia massa | clara | la veritat, i la vida la veia sempre —de banda la mort, davant el misteri | i la vida de Santa Maria havia reprès el seu ritme acostumat. En la tarda | clara | d'estiu, Mila, asseguda vora el balcó, esperava impacient el seu padrí. | seu germà, Manuel del Santo era un home jovial i bondadós, d'un esperit | clar | , sense ombra de malícia. Al cap de poc temps de casat havia perdut la | però, a despit de l'estació avançada, la nit solia ésser temperada i | clara | . Manuel del Santo era aleshores l'ànima de la festa: ell organitzava la | I enguany, Mila, no voldràs que hi anem també? La intenció del padrí era | clara | , i Mila no deixà de notar-ho. Sens dubte ho tenien parlat amb la mare. Qui | Si molt convé es cansarà per ella mateixa; potser a la fi veurà | clar | on és el seu bé. Direm a mossèn Anselm que li parli. Fes venir tu també | més d'un pam. Era el temps en què les noies preparaven llurs vestits | clars | per a les sortides al camp; el temps del ball a la plaça a la llum dels | quan les ones s'assossegaven i el sol vessava damunt d'ella la seva | clara | llum, des de qualsevol banda que ell girés l'esguard podia descobrir-la | La primavera semblava pressentir-se ja en el matís delicat del cel en les | clares | matinades, quan a la part baixa vogaven núvols blaus per l'horitzó damunt | amb la fe forta i segura dels primers dies, perquè aleshores Mila veié | clara | la veritat. Fou després, a la tarda. El pare es trobava al camp; el padrí | estralls passats, i per les idíl·liques riberes sonaren de bell nou les | clares | esquelles dels ramats. Els camperols s'ocupaven ara a adobar les terres; | rentaren amb lleixiu les rajoles i repintaren les parets d'un color verd | clar | ; fou oberta una finestra a la paret esquerra, davant del passadís, perquè | poblats d'olivers, de vinyes, d'extensos i abruptes bardissars i de | clares | faixes de conreus en els vessants. I ací i allà, per totes bandes, | llarga i fosca nit, ja en el refugi de la fortalesa d'ell, enmig d'una | clara | llum, i per a sempre. ¿I què representaven tots els sofriments passats, | : Mila a un costat, i ell a l'altre amb els peus a fora. Era un dia | clar | dels darrers de la tardor. El sol daurava les branques a la vora del | el cant solitari d'un treballador. El so de l'àngelus vespral vibrà en la | clara | atmosfera; es difongué sobre la pau del camp i s'anà perdent, multiplicat | devers ells una figura. Era gairebé una nena —malgrat la nit la veia molt | clara | — i es deturà allí vora seu, severa. Devia estar sobre les aigües, i, no | bastons. Hi havia Randa; hi havia Joan de Maro. La primera veu s'aixecà | clara | dins el tumult: —Mateu-lo! Mateu-lo! Au! A buscar-lo! |
|