×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb claredat |
Freqüència total: 2803 |
CTILC1 |
del poble i dels camps, s'obria ample, d'una suavitat vellutada, en | claredats | blau i rosa i transparències de cristall o d'aigua clara. Pel carrer, en | pocs llibres, però llegits tots i rellegits i meditats amb calma. La | claredat | dels seus judicis, així com la fortalesa del seu esperit, la devia tant a | deia això, pensava en la preocupació d'ella, que li semblava veure amb | claredat | : la preocupació nascuda de les insinuacions dels seus, de les seves | , definitiva: "Només et tinc a tu —podria dir-li—; ho he vist amb | claredat | , i per arribar fins a tu passaré per damunt de tot." I nogensmenys, Mila | No obstant, ara, en sentir el seu padrí, se li aparegué amb tanta | claredat | , que no comprengué com no ho havia pensat abans. "Sí: és cert —es digué, | sentir que ella l'espera, veure-li l'ànima i comprendre, a la fi, amb tota | claredat | , que sense ell Mila no pot viure. "Potser Déu l'il·luminarà." En aquest | estic contenta, pare. Sóc feliç. L'ancià professor veié encara amb més | claredat | que no ho era; però reflexionà de seguida. Hi ha per ventura algú al món | por. Déu li ha posat un vel davant els ulls; li ha embolcallat el cor amb | claredats | , i una força de fe l'empeny cap el seu estimat. Déu li ha donat l'amor i | copes obscures sobre la carena contra el cel maragdí d'una viva i dolça | claredat | ; cap a la dreta es perfilava la silueta de les muntanyes sobre els camps | de la vall, sobre una línia de tossals baixos, es vessava una vivíssima | claredat | ; en ella es veien arbres gegants aixecant llurs branques nues, agitades | alçaven llur cant, en el darrer tremolar de les estrelles, a la naixent | claredat | que, com un pressentiment d'aurora, s'escampava per orient en una vasta | difusa en què maldaven els darrers fulgors de la lluna amb la naixent | claredat | de l'alba, es destriava un munt informe de pedres; sota les pedres, | què contestà Erasme, potser veia, com nosaltres veiem, amb desagradable | claredat | , per què Jeroni se sentia tan furiós i trist de no tenir la presència de | d'aquell pensament. Cap al tard, s'acostà a Maria Rosa. Ella veia amb | claredat | el que passava per l'ànima d'ell, com si llegís en l'ànima d'ell, però li | carn malmesa, aclaparada. Tot fou inútil. Com més et debilitaves, amb més | claredat | t'arribaven els colors, els perfils de les flors, els seus matisos i més | un per un, tots els túnels dels segles amb una bruta fam de | claredat | , només. Ens demanen silenci. Els prohòmens mediten. | però sense tanta violència com en el mar de les Antilles. I aquesta | claredat | del dia, o diafanitat de l'espai, a la nit encara es fa més sensible, | en funció de l'experiència històrica —o sigui el seny que persegueix la | claredat | i la correcció a través de la mesura— provoca una realitat vital: la | La nostra tàctica ha d'ésser sempre la de convèncer per l'exemple i la | claredat | , la de fer-nos a nosaltres mateixos abans d'arribar al lliurament del | d'Iblis, i ho veurem tot, i tot enllà d'espais de | claredat | , impenetrables com el cristall. Tot manifest, direm: | les experiències que ha tingut d'aquest viure, introduir una mica de | claredat | en allò que és per essència obscur i una mica de distinció en allò que | també aplicar-se als pobles— n'hi ha una que ens descobreix amb suficient | claredat | el sentit fonamental de llur existència. Hi ha, en efecte, homes que | el mediterrani i l'hispànic, però que en els catalans assoleix una | claredat | de migdia: la seva individualitat. La invasió del maquinisme i de l'obra | amb continuïtat, que existir arrelat a la tradició i al passat. En la | claredat | de la consciència ens és donat el passat íntegre i com resumit en el | de l'obscuritat i del no-res, sinó com cosa brollada de la mateixa | claredat | que nimba el present. En l'estat d'inconsciència, en el somnambulisme i | en el somnambulisme i en l'embriaguesa s'esvaneix la tranquil·la | claredat | que ens rodeja constantment per a assolir algunes vegades una claredat | claredat que ens rodeja constantment per a assolir algunes vegades una | claredat | enlluernadora o per a submergir-nos gairebé sempre en una obscuritat | no es submergeix tal vegada a grans profunditats, perquè aspira sempre a | claredats | i a transparències. L'home entenimentat no és encara el savi, però es | Al contrari, la serenitat és el desig de veure les coses amb la més gran | claredat | possible; procurar mantenir-se serè és cabalment mostrar-se interessat. | a qualsevol possible nova interpretació i a qualsevol nova possible | claredat | . Si alguna cosa ressalta nítidament en aquesta vida que ens permeti | es compensen per una sensació de calma, d'alliberament, de repòs i de | claredat | . La vida grisa i normal continua exacta, continua potser una mica més | els aucells i s'acosten cantant, en les delícies de les primeres | claredats | del sol. Potser qualcun podrà dar-nos clarícies del teu Castell, si | mates. És de dia. Fada i Chor de fades).] Chor de fades Oh | claredat | , que com la pluja arribes a les muntanyes i als obscurs fondals, mostres | a la copa d'or redimida, que serà la seva divisa i que torna la pau i la | claredat | al regne, abans inassolible a l'amor i reducte de l'infern en la terra.] | d'or, que ressuscites ara del més pregon dels seculars abismes! Tornes la | claredat | al nostre regne, que ja delira dins els cants de noces. Quan, en les nits | i, en la dàrsena, l'aigua es veu minvar com en el cel la | claredat | del dia. El peix de plata, amb vives tremolors, s'estén damunt | gement a vostres peus, ha demanat que assossec li doneu i | claredat | : —Mare de Déu de vora del camí! I jo que, en la nit freda i | i la color de ma pell ofèn la vostra mirada. La | claredat | de la lluna vos donaria consol; no sortiu quan brilli | ell s'hagués obert, ni cap enamorat t'hagués amada. Morta la | claredat | de ta mirada, t'he vist enfora, amb caminar incert, | Tu vetlles, dret a mon costat tothora, i ta divina | claredat | explora com una vigilant verge prudent, els recòndits | la nit. Totes les cambres de l'hotel obscures. No més la freda | claredat | del bar irradia damunt les aigües pures i la negror | sense "philosophie" —obscurantista, per contraposició a la | claredat | definitiva que el Set-cents havia aconseguit... I una altra I el vers | la placenta última, des de l'humus excitant de la imaginació, cap a una | claredat | expositiva nobilíssima. Miró el grafia amb aquella astúcia elemental que | No sap què haurà volgut dir mossèn Joan; ella encara no s'entén amb prou | claredat | . Però sent un vague adoloriment per les paraules del sacerdot, com si | nit, ajaguda al costat dels esbufecs de Tomàs, Laura va comprendre amb | claredat | la mena de sentiment que alenava en la seva consciència per Pere: l'amor! | enrogida pels desguassos de les blanqueries de vora el pont. Més enllà la | claredat | , el silenci, l'oreig suavíssim dels blats a punt de madurar. Aleshores és | les dolenteries, amb paraules simples, com a un amic; i donar lliçons de | claredat | a les ànimes tèrboles... Ja és cap a l'hora en què Tomàs i els seus amics | amigada. Com per miracle es fon la llangor de Laura; l'insult li torna la | claredat | . I s'aixeca per respondre més de prop, directa: —Ets maligna, Teresa! | punts de vista; en pocs minuts me'l vaig poder representar amb tanta | claredat | , que sempre més em va semblar com si el conegués molt, i m'explicava | dia més, en mi l'oblit del meu oblit, i que cada vegada recordo amb més | claredat | que "he oblidat" qui sóc. Allò que sóc és més fort que jo, i no en |
|