Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

6 març. Ahir, mentre reposàvem sobre l'herba, sota una	clariana	de cel blau encerclada de núvols blancs i grisos, vam sentir un cant
mudança profunda és, a moments, aclaparadora. Núvols blancs, cotonosos i	clarianes	de blau. La neu brilla entre els claps foscos de la muntanya. Quins
cucut amb vol decidit, enèrgic, elegant. Cap al Martí, a la tarda. D'una	clariana	dels núvols grisos sortien raigs de sol oblics, a la manera de Gustau
farà una obra més autèntica. Hi ha grans núvols blancs i grisos, però amb	clarianes	de sol. El paisatge és olorós, ben rentat per la pluja. Temperatura
Tot el cel era gris, amb llargs núvols horitzontals, llevat d'una	clariana	d'un blau daurat, com un mar translúcid amb illetes rodones de núvol. Els
violència. Des de 1856 fins als nostres dies, llevat d'algunes	clarianes	, les societats obreres visqueren en la clandestinitat, i llurs dirigents
(l'edat, el greix, la pressió!); deu ser a les	clarianes	, bon indret, de l'alzinar de can Pedrell, mentre els
camí també s'atansa. Enguany, que una rojor de llum i sang de	clariana	als cims més alts s'augura, el corsê és més lleuger, subtil i
trot de sos camells, la caravana segueix quelcom que és ombra o	clariana	(clariana en la nit, ombra en el jorn) fins que
la caravana segueix quelcom que és ombra o clariana (	clariana	en la nit, ombra en el jorn) fins que destria la blancor
aumentant á mesura que 'l sol baixava á urdir sos raigs d' or entre las	clarianas	de la pampolada dels plátanos, que cobreix l' hermosa Rambla com un
de l'oració; després, com qui va esgarriat per un bosc, trobava una	clariana	, l'alegria durava un moment, i em tornava a perdre entre espessors
entre les fulles, però joiosos, vivents. Un llarg embadaliment, sota la	clariana	de la figuera, que deixa entreveure, com un parpelleig d'estrelles, la
sol surt a la tarda, aquí? El matí ha estat gris, tou. Ara hi ha una	clariana	de color de carabassa entre les grisors blavisses del cel. Fa un temps
Evoquen una humanitat selvàtica. Ens menen cap un món de tenebra i de	clariana	indecisa. Els dòlmens fixats en terra subratllen el silenci desmemoriat
estacionari o puja, o quan s'hi diposita poc de sediment, es produeixen	clarianes	en la nostra història geològica. La crosta de la terra és un museu vast,
dels diversos pisos terciaris; i cada any que passa tendeix a cobrir les	clarianes	entre ells, així com a fer més gradual el sistema proporcional entre les
robusta exuberava duent al català més pur i més racialment sincer aquella	clariana	de la història. El seu /Gènesi\ té el perfum sanitós del conreu
i muda. Les rondes alegres no volten com abans, en el misteri de les	clarianes	, damunt l'herba i la molsa, les nits de lluna plena. Si un raig de sol s'
claror. Una llum tan blava i tan feble que sembla un sospir de llum, una	clariana	de presó o un ble d'espelma que s'acaba, i es va apagant... apagant... i
del poble, pobra gent! Y pensant ab naltros, axí que van veure la primera	clariana	, van dirse: "Anèm, probèm, que si encara no han sucumbit de fam, els
tenir molt seny per a no afusellar-lo. Oh! heu de pensar que, una petita	clariana	del bosc, el mateix la tapa un camell que un ull-de-bou; i, si
als músics. La coloraina festiva dels vestits camperols espurneja en les	clarianes	del brancam i l'espinguet de les tenores es dilueix en la fronda, s'apaga
lluitar amb la malesa; s'endinsa pels brancatges; guspireja en les	clarianes	com un gran foc de bengala; fa ressaltar absurdes actituds d'arbres
i un especial benestar de mirar, bo i ajegut, els arbres alts i les	clarianes	de cel. Després deguí endormiscar-me una estona; però tinc ben present
cop era Mang, que cridava per animar les colles i es llançava dins una	clariana	del bosc per demostrar que era transitable; o Baloo, amb la boca plena de
amb el món exterior anà minvant, i talment els camins fressats, en les	clarianes	, esdevingueren cada dia més pocs i més esborradissos. Per fi, els
i una ombra s'esmunyia. És la Por, petit caçaire, és la Por!	Clarianes	enllà va una ombra sotjadora i es dilata un murmull que esdevé
corria joiós, semblant a una muntanya, caminava pausat, travessant les	clarianes	, seguit del seu ramat. Arribà, així, a un formiguer, dins el qual enfonsà
de pendre el camí del carrer de Lauria ha seguit Granvia avall, vers les	clarianes	que toquen a la via del tren. Ha volgut deixar passar l'hora. Mira el
sageta múltiple i infatigable, sinó que el complau de saber-se immòbil	clariana	solemne, pèlag oficial de llum, que roman damunt la gent que passa pel
tant escoltar i no sentir res. Dóna cops d'ull travessers per totes les	clarianes	del bosc i alça el nas als arbres, d'on la pantera el sotja, potser. Me'n
els veia com guaitaven cap al lloc on suposaven que em trobava. Per una	clariana	de l'herba es veia un mascle amb magnífiques banyes, que s'estava de
travessar un altre, al trot, tot esfereït de l'escopetada. En passar la	clariana	li vaig tirar i caigué. A pas de cursa hi correguérem el negre i jo, tots
escollir un indret on el terreny sigui brut d'herba, però que formi una	clariana	natural, on pugui instal·lar-s'hi un tros de carn. Convé que hi hagi un
la set del cap. A mig camí, el bosc va obrir-se de cop. A la	clariana	hi havia una bassa mig assecada. Al fang que la voltava, les petjades
follia. En Joan Botey va restar molta estona aturat, sotjant les	clarianes	de l'herba i escoltant totes les remoretes que li arribaven. Al cap de
peus precipitats, que s'esquitllen, ombres enllà, evitant de sortir a les	clarianes	massa obertes, on hi cau la garrotada del sol. A aquestes hores de sol
afinat, cada dia li tiraven més lluny els seus somnis. Només veia una	clariana	salvadora en una mena d'amistats que cultivava d'un quant temps:
protectors, i li semblà endevinar entre el discurs del conferenciant una	clariana	brillant: "...Tots hem nascut per a un esport o altre! Es tracta només
ben grat de trobar-me a l'ombra d'aqueix bosc, temperada de rialleres	clarianes	. La fluència de la font, que sembla com si ragés de la soca d'un arbre,
el Sol ja és alt i comença a tirar-me les seves agudes sagetes per les	clarianes	dels castanyers. Una voluptuosa complaença per les delícies de la
Anem fent via entre les altes herbes amb penes i treballs, i a la primera	clariana	ensopeguem amb un bassal espès i tèrbol. Hi ha una piroga a prop, mig
sembla, la consuetud de reunir-se dos o tres cops la setmana en una	clariana	del bosc, per entonar llurs càntics a l'Altíssim. És negra nit. Una nit
misteriosa, una remor de veus... Hem arribat! Ens aturem davant una gran	clariana	del bosc il·luminada per unes altes torxes. Una multitud, bellugadissa i
Entre ella i ell podia formar-se un entrellat de figures al passeig, amb	clarianes	que s'obren i es tanquen abans de poder-hi fixar els ulls, però entremig
el campanar solitari al costat de la roureda, i ha empès Merlí fins a la	clariana	ignota, per tal de fer seure en un tron daurat Notre-Dame de Paimpont amb
allò prenia el prestigi d'un sagrari. El sol que traspuava per les	clarianes	del bosc ja no era tan cruel, i un lleuger oreig feia gronxar les
estacions. Llavors procurava situar-se millor, per tal d'aprofitar una	clariana	de caps o un seient buit i mirar al defora sense noses. L'extremada
suaument la bosquina fumejant. Les pupil·les del jove escrutaven les	clarianes	del pendent amb una atenció dolorosa. Rocs, fulles, brins, molses, tot ho

Pàgina 1 (de 12)

50 següents