×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb clarificar |
Freqüència total: 319 |
CTILC1 |
matèria bàsica dels estudis de la història. La investigació ha anat | clarificant | -ne els elements: l'anatomia econòmica, la diversificació en grups i en | Des de les primeres paraules es va desenganyar, el cervell se li | clarificà | i, quan vaig haver acabat, s'arrencà dos o tres pèls del mostatxo. | el 1867: "...sóc, fins on puc albirar, un peoner en la tasca de | clarificar | i explorar allò que anomeno semiòtica, és a dir, la doctrina de la | bona. La Renaixença neixia doncs amb això guanyat car no havia de mester | clarificar | i purificar el llenguatge popular, sinó tan sols arreplegar-lo dels | calma i benestar. Els termes revolts de la meva meditació metafísica es | clarificaven | i solaven en el pensament. No m'hauria estat ja possible de continuar-la, | a llur funcionalitat. Estem considerant aquest procés amb el propòsit de | clarificar | la base sintàctica dels rituals de la vida quotidiana. Sense disposar | era una camisa blanca tota brodada, que posada a la flama intensificava i | clarificava | la combustió lluminosa del gas, tal com una camisa transparent i brodada | la d'establir una coexistència en el respecte mutu. És una orientació que | clarifica | el món i porta els homes a fer l'acte de noblesa de sotmetre's a la | i excita els apocats, il·lumina les coses obscures, alegra el cor, | clarifica | i purifica el sentit, nodreix els joves i els dóna la modèstia de la | de conductor de pobles, es guanya recollint les ànsies populars en brut i | clarificant | -les políticament, interpretant-les en un sentit progressiu: en resum, | inconcretes i per tant forces inoperants en sentit constructiu; i | clarificant | -les, programatitzant-les, orientant-les cap a objectius concrets i amb | i llavors dirigir el poble en el combat. Aquesta necessitat de | clarificar | posicions, d'establir programes d'acció, de donar estat doctrinal a les | © pts. el litre. Quin benefici havem realitzat? 59. Per | clarificar | el vi són empleades clares d'ou a raó de 75 grams per Hl.. | d'ou a raó de 75 grams per Hl.. Quants ous són necessaris per | clarificar | 250 Hl. de vi contenint cada ou 30 grams de clara? | va bé als vins el rebre fort el fred de l'hivern. Aquest els despulla i | clarifica | . Convé, doncs, a l'hivern obrir aquelles obertures que millor ens donguin | a raó de 12 o 15 grams per càrrega del vi que's vol | clarificar | . Al dia següent es llença l'aigua de la cola i s'hi posa aigua nova ben | el vi sofreix alguna fermentació és inútil intentar la clarificació. Per | clarificar | un vi negre no s'hi afegeix tanino. En el demés, igual. Els altres | de tartrat neutre de potassa, trasbalsar-lo a bótes fortament ensofrades, | clarificar | -lo amb cola i tornar-lo a trasbalsar a bótes ensofrades. Després d'una | a trasbalsar a bótes ensofrades. Després d'una setmana tornar-lo a | clarificar | i trasbalsar. Ja havem explicat la manera de clarificar el vi blanc i el | tornar-lo a clarificar i trasbalsar. Ja havem explicat la manera de | clarificar | el vi blanc i el negre. Si es disposa de pasteuritzador, es pasteuritza, | raïms pudrits i mildiuats, practicant la operació descrita d'ensofrar i | clarificar | el most. Per a millorar un vi alterat se li ha de retornar el crémor i | el crémor i àcid tartàric destruits, trasbalsar-lo, ensofrar-lo i | clarificar | -lo. Al poc temps torni's a clarificar. Si es té pasteuritzador després de | trasbalsar-lo, ensofrar-lo i clarificar-lo. Al poc temps torni's a | clarificar | . Si es té pasteuritzador després de l'adició de crémor i àcid tracti's | Cas de no ser això suficient, el vi es trasbalsa airejant-lo, es | clarifica | amb tanino i cola si és blanc, amb cola solament si és rosat o negre, i | b) Si això no és prou, el vi es trasbalsa airejant-lo, es | clarifica | amb tanino i cola si és blanc, amb cola solament si és rosat o negre, i | gust, és precís abans ensofrar-lo més o menys per a donar temps a que's | clarifiqui | , portant-lo ja net a la caldera. L'ensofrada te de ser més o menys | sinó tornar-los més voluminosos, mentre que el líquid de suspensió es | clarificarà | . Aquesta reacció es presenta als pocs minuts i a vegades al cap de pocs | serà un tractat sense objecte. Però el nostre Doctor tenia els ulls | clarificats | pel sol del Migdia que deixa veure amb tota claredat, sense les | dels quals encara presenten nombrosos punts foscos que caldrà anar | clarificant | . Els antibiòtics exerceixen llur acció, doncs, per mecanismes molt | descobert uns fets significatius en dues direccions generals, que poden | clarificar | posteriorment les nostres concepcions dels processos inconscients. L'un | de les més aprofundides" entre les que han estat fetes recentment per a | clarificar | el "concepte de classe social". Troba, tanmateix, que tot i | sovint idees que ens sembla cal que siguin distingides i sobretot | clarificades | . Hi ha, d'antuvi, la de "tipus ideal". Weber ha vist correctament que | sinó també una zona tèrbola d'egoisme, que no pot ésser mai totalment | clarificada | i sanejada per la consciència i la llibertat explícites. En la mesura que | gotes d'aigua freda, fins que bulli. A mida que s'hi tira l'aigua, es va | clarificant | ; quan és clar, es deixa bullir una hora, tirant-hi un raget de sucre | cosa que saben tots es de l'ofici. Confitures i melmelades Modo de | clarificar | es sucre i es seus graus o punts Per a clarificar es sucre, posaràs sa | i melmelades Modo de clarificar es sucre i es seus graus o punts Per a | clarificar | es sucre, posaràs sa cantidat que te pareixerà dins un perol o cassola, | i sa confitura serà millor. Confitura d'atzerola, codony o patata Se | clarifica | es sucre. Per cada dotzena o dotzena i mitja d'atzeroles, segons com sien | grossos, s'hi posa una unça (33 gr.) de sucre clarificat o sense | clarificar | , però ben mòlt i un polset de canyella o bé un bocinet de canyella de | Per 6 mesures (1 litre 20 cl.) de llet, se | clarifica | una lliura i © de sucre que sia un poc claret. Per cada mesura | més de sucre que de metles, i ha d'esser sucre blanc aterrossat i s'ha de | clarificar | , a no ser que sia sucre d'es més superior, que diuen sucre de llustre, i | d'es més superior, que diuen sucre de llustre, i aleshores no s'ha de | clarificar | . Si es mató és, com suposam, d'una lliura (400 gr.) de metles, s' | es ribell. Quan més fi sia es ribell, més bell sortirà es mató. Ous molls | Clarificaràs | una lliura (400 gr.) de sucre; tendràs 4 unces | davall un braser amb foc, perquè s'aixuguin. Per a donar-les llustre, se | clarifiquen | 4 unces (135 gr.) de sucre per 12 vermeis, | debatent fins en es moment de posar-los en es forn. Per a es llustre se | clarifiquen | 2 lliures (800 gr.) de sucre i se'ls dóna punt casi de | i una lliura (400 gr.) de sucre. Sa metla, mòlta molt fina. Se | clarifica | es sucre i se li dóna un poc de punt. S'hi tira dins es sucre sa metla, | se col·loquen damunt un paper blanc, fort (de barba, millor) i se | clarifica | sucre per donar-li es llustre acostumat. Altra pasta real Clarificaràs | i se clarifica sucre per donar-li es llustre acostumat. Altra pasta real | Clarificaràs | sucre i el colaràs amb un cànyom. Posaràs dit sucre a punt de perla. | cl.) de suc de llimona. Quan està tot aclarit, se cou i després se | clarifica | . Eme Posaràs i debatràs, per separat, vermeis i blancs d'ou; es blancs | florete o de piló; 12 blancs d'ou i 24 madritxos. Se | clarifica | sucre amb una escudella i mitja (30 cl.) d'aigo; se li dóna punt | posen tres o quatre blancs d'ou, debatuts molt fort. Es sucre s'ha de | clarificar | , donant-li molt de punt. L'has de deixar refredar fins que estiga teb i, |
|