×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb claror |
Freqüència total: 5052 |
CTILC1 |
de sospesar-ho, sense majúscules, que no ens agraden—, voldria pujar a la | claror | dels prats, a la carícia de l'oreig en els arbres. Fins s'avindria a | remissió, sense esperances, estimant com estimo la vida, i el sol, la | claror | damunt els prats fecunds, els camps verds —ai ai, vet aquí que en el | de la frescor del seu jaç. Demà serà com avui, i així tota la renglera de | clarors | , d'una pau perfecta. Un cop vençuda la nostra enveja, com ho suportaríem? | el precepte, la dona se t'esvaniria per sempre més. Pujàveu cap a la | claror | . Tu anaves davant, la pàl·lida rescatada et seguia. Com que el pensament | enormes despeses ocasionades pels pretendents, mentre arribava a la fi la | claror | de l'alba, i el feliç matrimoni emmudia per destriar, entre els primers | Els llums s'apagaven. La solemne cerimònia havia acabat. Una llunyana | claror | de dofins. I en aquest son, desvetllada, la por. | salvat del tot: era com un far que irradiava en aquella nit una intensa | claror | . Quan el conegué, Tino Costa es trobava en un d'aquells moments gairebé | la casa moltes vegades sense aconseguir de veure-la. Sortí a la primera | claror | de l'alba, i ja no tornà. Mentre avançaven per una sendera, a través de | lentament, com si fossin el plor dels arbres. S'anà extingint com una | claror | de sol, en una aigua tranquil·la. Sense violències. Confessà i combregà; | l'absent, car el record d'ell persistia en la seva ànima com la darrera | claror | de sol en el cel nocturn. —Saps en qui pensava mentre t'estava esperant? | la cistelleta de les labors i s'assegué a cosir prop de la taula, a la | claror | del llumener, com solia fer-ho moltes nits. Tino Costa tornà a la seva | La pal·lidesa del seu rostre es feia més intensa per moments. A la | claror | oscil·lant de les bugies Mila semblava la imatge d'una Dolorosa. I, de | apagat; l'altra, gairebé consumida, escampava per l'estança una feble | claror | . Allí damunt la taula, davant seu, hi havia la imatge de Mila, que, des de | en les mans d'ell. Fou aleshores quan la veié per primera vegada. La | claror | del ciri la il·luminà de perfil per un moment, i Tino Costa s'esglaià, es | venia a morir de pla sobre la taula i il·luminava la figura amb pàl·lida | claror | . Sant Francesc estava allí davant seu, tal vegada viu —així el veia—, amb | "Mila, estimada."... L'esperança torna a brillar al seu davant, com una | claror | fugitiva. "I si ella"... No! No!... Però, i si ella?... | mes de gener; el cel estava serè, i la lluna, ja en minvant, difonia una | claror | tranquil·la pels carrers. La nit era ja molt entrada, i els habitants de | les suaus elevacions il·luminades s'agitaven uns éssers estranys que a la | claror | espectral adquirien fantàstiques figuracions; darrera d'ells els arbres | llumenetes que brillaven allí a baix sota els seus peus, sota la feble | claror | de la lluna. Però, portat per l'aire, arribà fins a ell l'ampla clamor | es deturà. Allà baix, al peu del replà on es trobava, sota la feble | claror | de la lluna, començà a distingir les figures borroses dels seus | Són multituds compactes, precedides de xarangues, que marquen el pas a la | claror | a penes visible dels fanals blaus (mig apagats per por de l'aviació | circulen rumors pessimistes sobre Madrid. Em resisteixo a creure'ls... La | claror | de la lluna travessa a penes els darrers núvols de febrer. 1 | clareja. Cel gris, aire fred. Diu que avui ha nevat una mica i hi ha | claror | vora la Creu, a muntanya. 30 abril. Ahir, mentre dinàvem, | nit: a penes s'hi veu. Un llum blau molt de tard en tard, aparadors sense | claror | , botigues amb les portes abaixades. Ciutat amenaçada, trista. Però, de | agradable. Bum! Bum! Els antiaeris, les bombes... Però surto aviat a la | claror | . Tornem a Viladrau a mitja tarda, travessant el Vallès verd, gemat. Vora | claríssima: semblava una nit de maig. Cap al Pirineu el cel tenia com una | claror | d'alba. 7 novembre. Al matí vaig al Noguer. Sol d'or, | de color d'or o de rosa encesa. Era una llum irreal, paradisíaca, aquella | claror | que els lírics anglesos qualificaven de mystical. 26 | minúscul "despatx" del rebost, a l'escalf de la cuina econòmica i a la | claror | d'un quinqué de porcellana. Escric unes notes sobre Pearl S. Buck. | —El porter —diu l'home—. Més val que no ens vegi plegats. A la dèbil | claror | d'una llàntia distant, ell li examina la cara humil, el posat una mica | llanterna. La flama resplendeix, minsa i pàl·lida, dibuixant un ròdol de | claror | que deixa tots els racons en l'ombra. Ell es frega els ulls, torna a | pelut i mal afaitat. El ble d'un llantió que penja d'un clau escampa una | claror | somorta i vacil·lant que, més ençà de l'home, tot just permet de | per estovar el ble massa recargolat que tot d'una eixampla el ròdol de | claror | , treu fins i tot de l'ombra el racó de l'altra banda, on ell distingeix | i l'horitzó blau de muntanyes i no sospirava per altra llum que l'oliosa | claror | de les aranyes de cristall, per altre so que el de les melodies italianes | produir una benefactora hemorràgia. La mort es decideix per fi, ja amb | claror | de dia, per Maria Escolàstica Jansana. Mossèn Josep Vaireda extremuncia | duraven fins a la matinada, es tancaven els balcons perquè no entrés la | claror | del dia i els criats posaven espelmes noves a les aranyes i a les | —es deia. Però els llençols s'arrugaven i el llit era dolorós i la | claror | del nou dia el trobava amarat de suor i de cansament. —Demà estaré millor | o Pere Grau se la va polir. La taula que ell col·locava de cara a la | claror | de migdia no era ben bé una taula, sinó un taulell d'eines de la | i una primavera no eterna però sí nova i bellíssima tenyia com una | claror | els camps i el bosc que s'enfilava fins a la carena. I era Calipso qui li | No és difícil, doncs, imaginar l'esperit de Jeroni submergit a l'espessa | claror | de Cervera, reflectida o millor dit absorbida per milers de sotanes | evident la quantitat de sol rebuda per la seva pell, pels seus ulls d'una | claror | agrisada. Era, Jeroni ho descobria bon xic sorprès, un home com els que | aquella llum absolutament nova, aquella llum fràgil amb glacis de | claror | lletosa sobre el mar, sobre el cel, sobre els maons i el marbre de | camins de fosca. Les mans esteses, rebent | claror | vessada del teu ponent que només endevino, | la vora de posar-se a plorar. Aquell dia, s'havien aixecat amb la primera | claror | de l'alba. El carro, amb l'animal enganxat, els esperava ja davant de la | i abat la testa sobre la sorra, i sent com se li apaga davant els ulls la | claror | de la tarda i del cel, entre l'ampla cridòria de la multitud i el ressò | vibrava d'ira; hi havia ira del treball dur de cada dia, de la vida sense | claror | , de la misèria que l'endogalava. Però, a penes hagué proferit les | els rostres estaven girats cap a ella, i allà al fons de tot, a la feble | claror | dels llums que cremaven sobre la calaixera a la vora mateix del capçal, | , trenta anys, que t'estim, que cap moment no he deixat d'estimar-te. La | claror | és molt pàl·lida, i té, sobre l'horitzó, dins la fosca que comença, | tapà els ulls amb la mà. Entre les escletxes dels seus dits t'arribava la | claror | de l'horabaixa, plena dels colors llampants de les disfresses. Quan el | aquella nit vaig dormir en terra... Ara dins meu tot és fosc, no hi ha | claror | , ni pols, ni entra llum per cap retxillera, tot és buit, sense portes, ni | l'aire el teu nom mussitat, mossegat. En entrar la primera | claror | per les escletxes, l'orb lentíssim se'n va, pel passadís, |
|