Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de sospesar-ho, sense majúscules, que no ens agraden—, voldria pujar a la	claror	dels prats, a la carícia de l'oreig en els arbres. Fins s'avindria a
remissió, sense esperances, estimant com estimo la vida, i el sol, la	claror	damunt els prats fecunds, els camps verds —ai ai, vet aquí que en el
de la frescor del seu jaç. Demà serà com avui, i així tota la renglera de	clarors	, d'una pau perfecta. Un cop vençuda la nostra enveja, com ho suportaríem?
el precepte, la dona se t'esvaniria per sempre més. Pujàveu cap a la	claror	. Tu anaves davant, la pàl·lida rescatada et seguia. Com que el pensament
enormes despeses ocasionades pels pretendents, mentre arribava a la fi la	claror	de l'alba, i el feliç matrimoni emmudia per destriar, entre els primers
Els llums s'apagaven. La solemne cerimònia havia acabat. Una llunyana	claror	de dofins. I en aquest son, desvetllada, la por.
salvat del tot: era com un far que irradiava en aquella nit una intensa	claror	. Quan el conegué, Tino Costa es trobava en un d'aquells moments gairebé
la casa moltes vegades sense aconseguir de veure-la. Sortí a la primera	claror	de l'alba, i ja no tornà. Mentre avançaven per una sendera, a través de
lentament, com si fossin el plor dels arbres. S'anà extingint com una	claror	de sol, en una aigua tranquil·la. Sense violències. Confessà i combregà;
l'absent, car el record d'ell persistia en la seva ànima com la darrera	claror	de sol en el cel nocturn. —Saps en qui pensava mentre t'estava esperant?
la cistelleta de les labors i s'assegué a cosir prop de la taula, a la	claror	del llumener, com solia fer-ho moltes nits. Tino Costa tornà a la seva
La pal·lidesa del seu rostre es feia més intensa per moments. A la	claror	oscil·lant de les bugies Mila semblava la imatge d'una Dolorosa. I, de
apagat; l'altra, gairebé consumida, escampava per l'estança una feble	claror	. Allí damunt la taula, davant seu, hi havia la imatge de Mila, que, des de
en les mans d'ell. Fou aleshores quan la veié per primera vegada. La	claror	del ciri la il·luminà de perfil per un moment, i Tino Costa s'esglaià, es
venia a morir de pla sobre la taula i il·luminava la figura amb pàl·lida	claror	. Sant Francesc estava allí davant seu, tal vegada viu —així el veia—, amb
"Mila, estimada."... L'esperança torna a brillar al seu davant, com una	claror	fugitiva. "I si ella"... No! No!... Però, i si ella?...
mes de gener; el cel estava serè, i la lluna, ja en minvant, difonia una	claror	tranquil·la pels carrers. La nit era ja molt entrada, i els habitants de
les suaus elevacions il·luminades s'agitaven uns éssers estranys que a la	claror	espectral adquirien fantàstiques figuracions; darrera d'ells els arbres
llumenetes que brillaven allí a baix sota els seus peus, sota la feble	claror	de la lluna. Però, portat per l'aire, arribà fins a ell l'ampla clamor
es deturà. Allà baix, al peu del replà on es trobava, sota la feble	claror	de la lluna, començà a distingir les figures borroses dels seus
Són multituds compactes, precedides de xarangues, que marquen el pas a la	claror	a penes visible dels fanals blaus (mig apagats per por de l'aviació
circulen rumors pessimistes sobre Madrid. Em resisteixo a creure'ls... La	claror	de la lluna travessa a penes els darrers núvols de febrer. 1
clareja. Cel gris, aire fred. Diu que avui ha nevat una mica i hi ha	claror	vora la Creu, a muntanya. 30 abril. Ahir, mentre dinàvem,
nit: a penes s'hi veu. Un llum blau molt de tard en tard, aparadors sense	claror	, botigues amb les portes abaixades. Ciutat amenaçada, trista. Però, de
agradable. Bum! Bum! Els antiaeris, les bombes... Però surto aviat a la	claror	. Tornem a Viladrau a mitja tarda, travessant el Vallès verd, gemat. Vora
claríssima: semblava una nit de maig. Cap al Pirineu el cel tenia com una	claror	d'alba. 7 novembre. Al matí vaig al Noguer. Sol d'or,
de color d'or o de rosa encesa. Era una llum irreal, paradisíaca, aquella	claror	que els lírics anglesos qualificaven de mystical. 26
minúscul "despatx" del rebost, a l'escalf de la cuina econòmica i a la	claror	d'un quinqué de porcellana. Escric unes notes sobre Pearl S. Buck.
—El porter —diu l'home—. Més val que no ens vegi plegats. A la dèbil	claror	d'una llàntia distant, ell li examina la cara humil, el posat una mica
llanterna. La flama resplendeix, minsa i pàl·lida, dibuixant un ròdol de	claror	que deixa tots els racons en l'ombra. Ell es frega els ulls, torna a
pelut i mal afaitat. El ble d'un llantió que penja d'un clau escampa una	claror	somorta i vacil·lant que, més ençà de l'home, tot just permet de
per estovar el ble massa recargolat que tot d'una eixampla el ròdol de	claror	, treu fins i tot de l'ombra el racó de l'altra banda, on ell distingeix
i l'horitzó blau de muntanyes i no sospirava per altra llum que l'oliosa	claror	de les aranyes de cristall, per altre so que el de les melodies italianes
produir una benefactora hemorràgia. La mort es decideix per fi, ja amb	claror	de dia, per Maria Escolàstica Jansana. Mossèn Josep Vaireda extremuncia
duraven fins a la matinada, es tancaven els balcons perquè no entrés la	claror	del dia i els criats posaven espelmes noves a les aranyes i a les
—es deia. Però els llençols s'arrugaven i el llit era dolorós i la	claror	del nou dia el trobava amarat de suor i de cansament. —Demà estaré millor
o Pere Grau se la va polir. La taula que ell col·locava de cara a la	claror	de migdia no era ben bé una taula, sinó un taulell d'eines de la
i una primavera no eterna però sí nova i bellíssima tenyia com una	claror	els camps i el bosc que s'enfilava fins a la carena. I era Calipso qui li
No és difícil, doncs, imaginar l'esperit de Jeroni submergit a l'espessa	claror	de Cervera, reflectida o millor dit absorbida per milers de sotanes
evident la quantitat de sol rebuda per la seva pell, pels seus ulls d'una	claror	agrisada. Era, Jeroni ho descobria bon xic sorprès, un home com els que
aquella llum absolutament nova, aquella llum fràgil amb glacis de	claror	lletosa sobre el mar, sobre el cel, sobre els maons i el marbre de
camins de fosca. Les mans esteses, rebent	claror	vessada del teu ponent que només endevino,
la vora de posar-se a plorar. Aquell dia, s'havien aixecat amb la primera	claror	de l'alba. El carro, amb l'animal enganxat, els esperava ja davant de la
i abat la testa sobre la sorra, i sent com se li apaga davant els ulls la	claror	de la tarda i del cel, entre l'ampla cridòria de la multitud i el ressò
vibrava d'ira; hi havia ira del treball dur de cada dia, de la vida sense	claror	, de la misèria que l'endogalava. Però, a penes hagué proferit les
els rostres estaven girats cap a ella, i allà al fons de tot, a la feble	claror	dels llums que cremaven sobre la calaixera a la vora mateix del capçal,
, trenta anys, que t'estim, que cap moment no he deixat d'estimar-te. La	claror	és molt pàl·lida, i té, sobre l'horitzó, dins la fosca que comença,
tapà els ulls amb la mà. Entre les escletxes dels seus dits t'arribava la	claror	de l'horabaixa, plena dels colors llampants de les disfresses. Quan el
aquella nit vaig dormir en terra... Ara dins meu tot és fosc, no hi ha	claror	, ni pols, ni entra llum per cap retxillera, tot és buit, sense portes, ni
l'aire el teu nom mussitat, mossegat. En entrar la primera	claror	per les escletxes, l'orb lentíssim se'n va, pel passadís,

Pàgina 1 (de 102)

50 següents