▲
Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
claror F 4856 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
DIEC2 DDLC BDLEX DCVB Sinònims CiT Termcat
Lema:  Coincident amb claror Freqüència total:  4856 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
+
referències integrades

de sospesar-ho, sense majúscules, que no ens agraden—, voldria pujar a la claror dels prats, a la carícia de l'oreig en els arbres. Fins s'avindria a
remissió, sense esperances, estimant com estimo la vida, i el sol, la claror damunt els prats fecunds, els camps verds —ai ai, vet aquí que en el
de la frescor del seu jaç. Demà serà com avui, i així tota la renglera de clarors, d'una pau perfecta. Un cop vençuda la nostra enveja, com ho suportaríem?
el precepte, la dona se t'esvaniria per sempre més. Pujàveu cap a la claror. Tu anaves davant, la pàl·lida rescatada et seguia. Com que el pensament
enormes despeses ocasionades pels pretendents, mentre arribava a la fi la claror de l'alba, i el feliç matrimoni emmudia per destriar, entre els primers
Els llums s'apagaven. La solemne cerimònia havia acabat. Una llunyana claror de dofins. I en aquest son, desvetllada, la por.
salvat del tot: era com un far que irradiava en aquella nit una intensa claror. Quan el conegué, Tino Costa es trobava en un d'aquells moments gairebé
la casa moltes vegades sense aconseguir de veure-la. Sortí a la primera claror de l'alba, i ja no tornà. Mentre avançaven per una sendera, a través de
lentament, com si fossin el plor dels arbres. S'anà extingint com una claror de sol, en una aigua tranquil·la. Sense violències. Confessà i combregà;
l'absent, car el record d'ell persistia en la seva ànima com la darrera claror de sol en el cel nocturn. —Saps en qui pensava mentre t'estava esperant?
la cistelleta de les labors i s'assegué a cosir prop de la taula, a la claror del llumener, com solia fer-ho moltes nits. Tino Costa tornà a la seva
La pal·lidesa del seu rostre es feia més intensa per moments. A la claror oscil·lant de les bugies Mila semblava la imatge d'una Dolorosa. I, de
apagat; l'altra, gairebé consumida, escampava per l'estança una feble claror. Allí damunt la taula, davant seu, hi havia la imatge de Mila, que, des de
en les mans d'ell. Fou aleshores quan la veié per primera vegada. La claror del ciri la il·luminà de perfil per un moment, i Tino Costa s'esglaià, es
venia a morir de pla sobre la taula i il·luminava la figura amb pàl·lida claror. sant Francesc estava allí davant seu, tal vegada viu —així el veia—, amb
"Mila, estimada."... L'esperança torna a brillar al seu davant, com una claror fugitiva. "I si ella"... No! No!... Però, i si ella?...
mes de gener; el cel estava serè, i la lluna, ja en minvant, difonia una claror tranquil·la pels carrers. La nit era ja molt entrada, i els habitants de
les suaus elevacions il·luminades s'agitaven uns éssers estranys que a la claror espectral adquirien fantàstiques figuracions; darrera d'ells els arbres
llumenetes que brillaven allí a baix sota els seus peus, sota la feble claror de la lluna. Però, portat per l'aire, arribà fins a ell l'ampla clamor
es deturà. Allà baix, al peu del replà on es trobava, sota la feble claror de la lluna, començà a distingir les figures borroses dels seus
Són multituds compactes, precedides de xarangues, que marquen el pas a la claror a penes visible dels fanals blaus (mig apagats per por de l'aviació
circulen rumors pessimistes sobre Madrid. Em resisteixo a creure'ls... La claror de la lluna travessa a penes els darrers núvols de febrer. 1
clareja. Cel gris, aire fred. Diu que avui ha nevat una mica i hi ha claror vora la Creu, a muntanya. 30 abril. Ahir, mentre dinàvem,
nit: a penes s'hi veu. Un llum blau molt de tard en tard, aparadors sense claror, botigues amb les portes abaixades. Ciutat amenaçada, trista. Però, de
agradable. Bum! Bum! Els antiaeris, les bombes... Però surto aviat a la claror. Tornem a Viladrau a mitja tarda, travessant el Vallès verd, gemat. Vora
claríssima: semblava una nit de maig. Cap al Pirineu el cel tenia com una claror d'alba. 7 novembre. Al matí vaig al Noguer. Sol d'or,
de color d'or o de rosa encesa. Era una llum irreal, paradisíaca, aquella claror que els lírics anglesos qualificaven de mystical. 26
minúscul "despatx" del rebost, a l'escalf de la cuina econòmica i a la claror d'un quinqué de porcellana. Escric unes notes sobre Pearl S. Buck.
—El porter —diu l'home—. Més val que no ens vegi plegats. A la dèbil claror d'una llàntia distant, ell li examina la cara humil, el posat una mica
llanterna. La flama resplendeix, minsa i pàl·lida, dibuixant un ròdol de claror que deixa tots els racons en l'ombra. Ell es frega els ulls, torna a
pelut i mal afaitat. El ble d'un llantió que penja d'un clau escampa una claror somorta i vacil·lant que, més ençà de l'home, tot just permet de
per estovar el ble massa recargolat que tot d'una eixampla el ròdol de claror, treu fins i tot de l'ombra el racó de l'altra banda, on ell distingeix
i l'horitzó blau de muntanyes i no sospirava per altra llum que l'oliosa claror de les aranyes de cristall, per altre so que el de les melodies italianes
produir una benefactora hemorràgia. La mort es decideix per fi, ja amb claror de dia, per Maria Escolàstica Jansana. Mossèn Josep Vaireda extremuncia
duraven fins a la matinada, es tancaven els balcons perquè no entrés la claror del dia i els criats posaven espelmes noves a les aranyes i a les
—es deia. Però els llençols s'arrugaven i el llit era dolorós i la claror del nou dia el trobava amarat de suor i de cansament. —Demà estaré millor
o Pere Grau se la va polir. La taula que ell col·locava de cara a la claror de migdia no era ben bé una taula, sinó un taulell d'eines de la
i una primavera no eterna però sí nova i bellíssima tenyia com una claror els camps i el bosc que s'enfilava fins a la carena. I era Calipso qui li
No és difícil, doncs, imaginar l'esperit de Jeroni submergit a l'espessa claror de Cervera, reflectida o millor dit absorbida per milers de sotanes
evident la quantitat de sol rebuda per la seva pell, pels seus ulls d'una claror agrisada. Era, Jeroni ho descobria bon xic sorprès, un home com els que
aquella llum absolutament nova, aquella llum fràgil amb glacis de claror lletosa sobre el mar, sobre el cel, sobre els maons i el marbre de
camins de fosca. Les mans esteses, rebent claror vessada del teu ponent que només endevino,
la vora de posar-se a plorar. Aquell dia, s'havien aixecat amb la primera claror de l'alba. El carro, amb l'animal enganxat, els esperava ja davant de la
i abat la testa sobre la sorra, i sent com se li apaga davant els ulls la claror de la tarda i del cel, entre l'ampla cridòria de la multitud i el ressò
vibrava d'ira; hi havia ira del treball dur de cada dia, de la vida sense claror, de la misèria que l'endogalava. Però, a penes hagué proferit les
els rostres estaven girats cap a ella, i allà al fons de tot, a la feble claror dels llums que cremaven sobre la calaixera a la vora mateix del capçal,
, trenta anys, que t'estim, que cap moment no he deixat d'estimar-te. La claror és molt pàl·lida, i té, sobre l'horitzó, dins la fosca que comença,
tapà els ulls amb la mà. Entre les escletxes dels seus dits t'arribava la claror de l'horabaixa, plena dels colors llampants de les disfresses. Quan el
aquella nit vaig dormir en terra... Ara dins meu tot és fosc, no hi ha claror, ni pols, ni entra llum per cap retxillera, tot és buit, sense portes, ni
l'aire el teu nom mussitat, mossegat. En entrar la primera claror per les escletxes, l'orb lentíssim se'n va, pel passadís,

  Pàgina 1 (de 98) 50 següents »