Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

parlo sense cap propòsit d'ofendre-us ni d'afalagar-vos. El noi té dues	classes	de sagetes, recordeu-ho. Guardeu-vos, si podeu, de totes dues. És un
demanat per al col·legi, car el cant de l'ocell alegrava, segons ella, la	classe	. Es comprà una gàbia nova, hi ficaren l'ocell i la varen penjar en un
si hagués estat allí, no hauria aconseguit fer-li tòrcer la via." "A la	classe	totes estàvem tristes per l'absència de Mila. Donya Maria i les
una nena i abraçar-la!" "L'emoció i la joia regnaren tot el dia a la	classe	. Tots els rostres estaven radiants, totes parlaven en veu alta i amb
en veu alta i amb tanta animació i alegria, que hauria's dit que per a la	classe	era dia de festa. Fins i tot Donya Maria reia i parlava amb
i menys encara fa dos-cents anys. L'"amor" s'ha propagat des d'unes	classes	socials a les altres, en una transfusió lenta i gradual. No oblidem que
a la institució del matrimoni, institució convencional i subjecta —en les	classes	altes sobretot— a les exigències d'una estratègia econòmica familiar
els elements: l'anatomia econòmica, la diversificació en grups i en	classes	que en deriva, els antagonismes que s'hi estableixen, les formes de
per indagar la seva estructura econòmica, la polarització de les seves	classes	, el grau polèmic en què aquestes s'enfronten, les mistificacions que s'hi
són raons d'un altre tipus les que hi serien adduïdes. Antagonismes de	classes	, pugna d'interessos comercials entre nuclis nacionalment rivals,
certa mesura, subsisteix la vinculació econòmica entre l'escriptor i una	classe	social concreta —la dominant, que li compra els llibres i l'afalaga—, i
o no, que reprimeixen les seves activitats en profit d'aquella mateixa	classe	(la qual és, no cal dir-ho, una de les faccions en armes, en la
L'individualisme econòmic, que constitueix la força renovadora d'aquesta	classe	en el seu període ascendent, havia de traduir-se en un "altre"
han continuat reflectint els avatars —crisis i contradiccions— que la	classe	dirigent imposa al conjunt de cos social. L'intel·lectual, submís o
a les plasenteries sobre l'hipogastri no és exclusiva, ni de bon tros, de	classes	o de pobles determinats. Potser allò que solem anomenar educació, la bona
món occidental— i l'època que vivim, s'han escrit pocs manuals d'aquesta	classe	. En els nostres dies això pren un volum extraordinari. Es multipliquen
venjança que és la rebel·lió col·lectiva. L'alçament d'un poble o d'una	classe	que ha sofert opressió o injustícia és venjança. Direm que és
en altres termes, el mateix fenomen: una espècie de "xenofòbia" de	classes	, amb una dialèctica nova, però no del tot diferent en les conseqüències.
què cosa és la revolució social. En canvi, Chamberlain entén la guerra de	classes	perquè l'enfoca amb esperit d'home d'afers. Treballo en el meu minúscul
Els dos xicots, rient, el segueixen mentre un d'ells diu: —Aquestes	classes	inferiors encara són sanes... Els altres tres sospiren, disgustats, i ell
veig que ho heu entès —li somriu ella, ara—. Deveu haver assistit a les	classes	privades del professor, si és veritat que no havíeu vingut mai. —No sabia
tots els imitin. Ara bé: quan es tracta d'una donzella jove hi ha tres	classes	de besos en ús: el bes nominal, el bes palpitant i el bes tocant. Quan
quan la millor solució hauria estat tornar a Barcelona, i reemprendre les	classes	al Col·legi Tridentí, Jeroni encomanà a la dida que li portés els
la idea d'afegit poca-solta, haver sentit, tantes vegades, explicar a	classe	, ad usum delfini, la vida del poeta, amb el final perfecte de la
home tan ric, si en el jardí de casa seva hi havia un arbre de tal i tal	classe	; havia mirat —va dir— les estrelles i hi havia llegit que l'arbre aquell
compareixeria davant meu. En record les seves intervencions fora de to a	classe	, les preguntes insolents. Conserv els seus dibuixos encara, com a
una cama de fusta de les històries infantils. Entre la gent de primera	classe	que un topa en els ponts, només m'ha cridat l'atenció una senyora de
mestres d'obres a finals del segle passat per a ús i esbarjo de la nostra	classe	mitja. A tot arreu, però, fins en els barris més tendres, he vist que
submergit dins la zona temperada i honesta del nostre menjador de segona	classe	. El meu company de taula més pròxim, Mr. G., el vellet normand amb nas de
no li diuen res, però en retòrica i composició és la primera de	classe	. I ara aquest desgraciat se'n va a Tahití a fer alguna cosa, a treballar
són uns anormals, per exemple, tres xicots anglesos que viatgen a primera	classe	, i que a les deu de la nit es passegen sota el vent amb uns shorts
del servei. Fora de dos cambrers blancs, reservats a la taula de primera	classe	, tot és pell torrada que prové de Madagascar. A la nostra taula serveix
al bridge en l'únic saló d'esbarjo que tenen els passatgers de primera	classe	. Entre els passatgers de tercera hi ha una família de jueus hongaresos
deu ésser excel·lent i de molt bona família, la qual viatja en primera	classe	, abans-d'ahir es va enamorar d'un xicot atlètic, vulgar i simpàtic, que
i Gomorra. La zona sodomítica se situa en el tribord del pont de primera	classe	. Ells són uns anglosaxons que no s'estan de res. Els mariners i els
a formar part del cor, he pogut veure en el saló d'esbarjo de primera	classe	unes dones i uns homes cantant amb una gran bona fe aquesta cançó que no
a les dames hipopotàmiques o a les simples rates constipades de primera	classe	— es pensen que anar a Tahití és una cosa com anar a menjar cacauets,
al vespre. Perquè he descobert que entre els passatgers de primera	classe	hi ha un món molt més espès que entre els nostres companys de segona. I
la colònia francesa, de la qual més d'un seixanta per cent pertany a la	classe	funcionària. Aquesta societat forma un món, amb totes les
El n'ha privat el seu sentit de la jerarquia de les coses. Com a	classe	social ha restat pacífic en tant que no ha experimentat en la pròpia carn
potser tampoc no canviaríem el nostre ésser pel seu, encara que entre les	classes	dirigents d'aquest país els alemanys hagin tingut constants i conseqüents
i el gust de l'eina han promogut en les viles i ciutats catalanes una	classe	socialment important del nostre poble. Tan important i característica,
Catalunya entre els segles XVI i XVIII, aquestes dues	classes	conservaren llur força i llurs aptituds. Comerç migrat, feina reduïda,
dirigents del país, des del qual difongueren l'esperit originari de la	classe	: la dedicació a la feina, el culte per les virtuts econòmiques, el
de temps la diversificació social del país. La menestralia ha estat una	classe	social oberta: per sota s'ha nodrit llargament dels elements desplaçats
fadristerns; per damunt, com acabem de dir, ha donat contingents a la	classe	dels prohoms. Fins a la constitució del proletariat obrer, ha reeixit en
estat un coixí tou que ha esmorteït la força de la topada entre les dues	classes	en pugna. Els obrers en el món feinejant de Catalunya. Trobem l'obrer
a la fàbrica i conreu de l'hortet—, llevat del nucli barceloní, on la	classe	obrera es constituí en el ram del cotó, de la mitgeria, de la construcció
la Unió Soviètica. Una minoria creadora s'adscriu, necessàriament, a una	classe	social determinada, que comparteix, a causa de les tendències econòmiques
per a concretar-lo en el terreny de la realitat. Per aquest sol fet, la	classe	novadora intenta d'atreure als mites que crea —polítics, socials,

Pàgina 1 (de 481)

50 següents