Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
clau AII 1211 oc.
clau F 4772 oc.
clau M 1402 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb clau Freqüència total:  7385 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

costà una mica d'obrir; la mà nerviosa no encertava el pany. Féu girar la clau dues, tres vegades... i aparegué al seu davant: una mica més envellida,
Es comprà una gàbia nova, hi ficaren l'ocell i la varen penjar en un clau prop del balcó. "Estàvem en això —continuà la noia— quan entrà Mila.
sinistre de la Bèstia. Després, ja fermades les portes, es llençarien les claus a l'Arno per assegurar-se que ningú no els pogués introduir el menjar.
el seu esperit com un ressò de les seves mortes alegries. Penjada en un clau, a un costat de la taula, una mica alta, es veia una guitarra amb què el
—li digué, tot allargant-li la seva pellissa, que havia despenjat d'un clau—. Abriga't amb això, que no et refredis. I la hi posà sobre les espatlles.
: fes-me llum. Ell prengué el ciri a la mà. La dona va treure's la clau i la introduí al pany. La llum tremolava en les mans d'ell. Fou aleshores
Costa s'alçà sense presses, es dirigí a la porta i donà una volta a la clau. Al seu davant tenia un home alt, fornit, encara jove, però amb un rostre
de posar-se a plorar. Es trobà així davant la casa. S'aturà, es buscà la clau, i abans de trobar-la s'escorcollà totes les butxaques. Per fi la trobà
la porta de la seva habitació es repetí l'operació anterior: buscà la clau per totes les butxaques, i una vegada trobada, estigué una llarga estona
empènyer, mirà pel pany: sí, no hi havia dubte: la porta era tancada amb clau i la clau era a la banda de dins. Mila s'havia, doncs, tancat per primera
, mirà pel pany: sí, no hi havia dubte: la porta era tancada amb clau i la clau era a la banda de dins. Mila s'havia, doncs, tancat per primera vegada.
Es miraven de nou aterrits, sense saber què fer; es demanaven les claus l'un a l'altre, sense recordar que Mila les havia agafades per tancar-se
el forrellat. Giraven d'ací i d'allà per les habitacions buscant les claus, i de seguida tornaven a la porta per cridar-la. Una suor freda començava
té amagada sota el coixí. A la part de dalt de la finestra hi ha un gros clau, que en temps antic servia per a assegurar-la. En aquest clau, enfilada
ha un gros clau, que en temps antic servia per a assegurar-la. En aquest clau, enfilada en una cadira que té també preparada, Mila subjectarà la corda
sang que sembla renovar-se. En un moment o altre deu haver perdut la seva clau, perquè es troba les butxaques buides. Per això li cal picar amb el puny
i magnànim. I mentre l'altre es fica la mà a la butxaca i treu les claus del cotxe, s'adreça al policia amb la mateixa fermesa—. I vós, oficial,
Repetiu el meu agraïment al comissari i feu bona feina. —Agafa les claus, obre la portella del cotxe i hi empeny la noia—. Cap dins, tu!... —
—mastega el vell pel coll de la camisa. Avança fins a la porta, fica la clau al pany i la bada una mica, prou perquè ella s'hi pugui esmunyir.
—Però per què? No tenen tots un habitatge assenyalat? —L'habitatge i la clau per a entrar-hi. —Doncs? —Són gent sorollosa de natural, quan se'ls permet
les portes, als panys de les quals introdueixen dificultosament una claueta que sembla de joguina, mentre la família, en semicercle, espera adelerada
la taula, perquè quan surt per segona vegada, a les mans ja només duu la clau amb què tanca la porta al seu darrera. —Jo, de vós —aconsella—, no els
es precipita al cancell. Forceja maldestrament el pany tancat amb clau, el forrellat que cedeix, una balda que s'aixeca fàcilment, una cadena
peus del llit, la veu somorta de la vella parla sense alterar-se: —Les claus del cadenat i del pany, les duu penjades en aquest cordonet del coll.
Sense miraments, estira el cordó fins que cedeix, i aleshores, amb les claus a la mà, salta per l'altra banda del llit—. Per què m'ajudeu? —pregunta
però ell ara ja corre cap al vestíbul de davant, on fica febrosament la clau al pany, al cadenat, obre la porta amb una gran estrebada en el precís
—. Són funcionaris. —I per què s'esperen aquí, al carrer? —No tenen la clau. No els la donen fins al cap de quinze anys de prestar servei, quan
i secardí que renega mentre malda amb el pany. A la fi, cansat, retira la clau del forat, l'examina, torna a renegar i, de la butxaca pistolera, se'n
i aclivellada de portes tancades que l'home secardí va obrint amb una clau mestra que, a la fi, deixa penjada al darrer pany. Llevat d'un dels homes
cançons, diaris parlats, anuncis. "Amor, amor, jo sempre dic" el clau que es clava sol "ara escoltaran la simfonia" resultat dels partits
de vermell, les tres fotografies, la polvorera i el pintallavis, unes claus, dos tubs de progesterona, una pinta, fil i agulla i, en un costat, el
cabells grisos, pelut i mal afaitat. El ble d'un llantió que penja d'un clau escampa una claror somorta i vacil·lant que, més ençà de l'home, tot just
barrot... Més baix... Cap a sota la planxa de ferro. Hi ha d'haver una clau... Ell palpa per la banda de dins del muntant de pedra, acaba per
bata blanca que deixà al cotxe del comerciant. No tusta ni es cerca unes claus que fa temps que ha perdut. Fa girar simplement el pom de la porta que
manera d'argumentar —li diria més endavant Jeroni— és com si reblessis un clau. T'empares d'una frase i som-hi: piques, piques, piques, fins que enfonses
d'una frase i som-hi: piques, piques, piques, fins que enfonses el clau del teu convenciment al cap estabornit del que t'escolta. —Però és un
Allí hi havia la prova de la maldat; ja no hi havia dubte. Un enorme clau brut i rovellat havia estat clavat a la soca i la passava quasi de part a
renou de la porta del reixat del jardí, pendent del soroll de les seves claus al pany, pendent del timbre, vetllant l'arribada del carter... Els llavis
que anaven a parar directament a la biblioteca, tancada sempre amb pany i clau. "Perquè els llibres, no cregueu la propaganda, no són perillosos, —deia
sou petits". Com ja saps, vam trobar l'amagatall on tenien guardada la clau. I de puntetes, a les fosques, sense fer renou, obríem l'armari i després
alçàvem el munt de mocadors fins a tocar la fredor metàl·lica de la clau. I amb el tresor dins les mans tremoloses corríem a obrir la porta quasi
bossa, però, on duia es documents, un parell de cents de pessetes i ses claus de ca nostra. Quin esglai! Només de pensar-hi se'm posa sa pell de
més remei que anar a Sóller a cas meu germà per cercar un duplicat de ses claus. De tot d'una vaig pensar de canviar es pany, però ben mirat no ho
després de tant d'esperar-ho, sentir una nit es clic de ses dents de ses claus entrant dins es pany... Perquè, sap, des de fa molt de temps no he tornat
eren paraules d'un alfabet remotíssim del qual ningú tenia la clau, les referències en el moment precís, en el moment mortal.
s'ha sabut. Sols, desaparegut. Es va tancar en casa amb pany i clau. Recorde els seus crits. Els veïns tocaven a la porta,
i... Entesos? /Anguila\ Però com que el tenen tancat amb pany i clau, d'aquí que torni ella ja haurà tingut temps de quedar vídua.
davant d'un brocat, tristos a un eco que fuig. Cal la secreta clau: un record que ve de vosaltres, déus!, i que no ens ateny fins
Huguet, paràsit obligat de tota casa bona, actua de directora i té les claus dels canteranos i del caixonet de les joies. Na Remei és menuda, llesta,
Digues que encenguin es llum de s'entrada, però sense obrir del tot sa clau, perquè em presenten uns comptes de gas que fan por. Ara sortiu tots. Si

  Pàgina 1 (de 148) 50 següents »