×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb clau |
Freqüència total: 9772 |
CTILC1 |
costà una mica d'obrir; la mà nerviosa no encertava el pany. Féu girar la | clau | dues, tres vegades... i aparegué al seu davant: una mica més envellida, | Es comprà una gàbia nova, hi ficaren l'ocell i la varen penjar en un | clau | prop del balcó. "Estàvem en això —continuà la noia— quan entrà Mila. | sinistre de la Bèstia. Després, ja fermades les portes, es llençarien les | claus | a l'Arno per assegurar-se que ningú no els pogués introduir el menjar. | el seu esperit com un ressò de les seves mortes alegries. Penjada en un | clau | , a un costat de la taula, una mica alta, es veia una guitarra amb què el | —li digué, tot allargant-li la seva pellissa, que havia despenjat d'un | clau | —. Abriga't amb això, que no et refredis. I la hi posà sobre les espatlles. | : fes-me llum. Ell prengué el ciri a la mà. La dona va treure's la | clau | i la introduí al pany. La llum tremolava en les mans d'ell. Fou aleshores | Costa s'alçà sense presses, es dirigí a la porta i donà una volta a la | clau | . Al seu davant tenia un home alt, fornit, encara jove, però amb un rostre | de posar-se a plorar. Es trobà així davant la casa. S'aturà, es buscà la | clau | , i abans de trobar-la s'escorcollà totes les butxaques. Per fi la trobà | la porta de la seva habitació es repetí l'operació anterior: buscà la | clau | per totes les butxaques, i una vegada trobada, estigué una llarga estona | empènyer, mirà pel pany: sí, no hi havia dubte: la porta era tancada amb | clau | i la clau era a la banda de dins. Mila s'havia, doncs, tancat per primera | , mirà pel pany: sí, no hi havia dubte: la porta era tancada amb clau i la | clau | era a la banda de dins. Mila s'havia, doncs, tancat per primera vegada. | Es miraven de nou aterrits, sense saber què fer; es demanaven les | claus | l'un a l'altre, sense recordar que Mila les havia agafades per tancar-se | el forrellat. Giraven d'ací i d'allà per les habitacions buscant les | claus | , i de seguida tornaven a la porta per cridar-la. Una suor freda començava | té amagada sota el coixí. A la part de dalt de la finestra hi ha un gros | clau | , que en temps antic servia per a assegurar-la. En aquest clau, enfilada | ha un gros clau, que en temps antic servia per a assegurar-la. En aquest | clau | , enfilada en una cadira que té també preparada, Mila subjectarà la corda | sang que sembla renovar-se. En un moment o altre deu haver perdut la seva | clau | , perquè es troba les butxaques buides. Per això li cal picar amb el puny | i magnànim. I mentre l'altre es fica la mà a la butxaca i treu les | claus | del cotxe, s'adreça al policia amb la mateixa fermesa—. I vós, oficial, | Repetiu el meu agraïment al comissari i feu bona feina. —Agafa les | claus | , obre la portella del cotxe i hi empeny la noia—. Cap dins, tu!... — | —mastega el vell pel coll de la camisa. Avança fins a la porta, fica la | clau | al pany i la bada una mica, prou perquè ella s'hi pugui esmunyir. | —Però per què? No tenen tots un habitatge assenyalat? —L'habitatge i la | clau | per a entrar-hi. —Doncs? —Són gent sorollosa de natural, quan se'ls permet | les portes, als panys de les quals introdueixen dificultosament una | claueta | que sembla de joguina, mentre la família, en semicercle, espera adelerada | la taula, perquè quan surt per segona vegada, a les mans ja només duu la | clau | amb què tanca la porta al seu darrera. —Jo, de vós —aconsella—, no els | es precipita al cancell. Forceja maldestrament el pany tancat amb | clau | , el forrellat que cedeix, una balda que s'aixeca fàcilment, una cadena | peus del llit, la veu somorta de la vella parla sense alterar-se: —Les | claus | del cadenat i del pany, les duu penjades en aquest cordonet del coll. | Sense miraments, estira el cordó fins que cedeix, i aleshores, amb les | claus | a la mà, salta per l'altra banda del llit—. Per què m'ajudeu? —pregunta | però ell ara ja corre cap al vestíbul de davant, on fica febrosament la | clau | al pany, al cadenat, obre la porta amb una gran estrebada en el precís | —. Són funcionaris. —I per què s'esperen aquí, al carrer? —No tenen la | clau | . No els la donen fins al cap de quinze anys de prestar servei, quan | i secardí que renega mentre malda amb el pany. A la fi, cansat, retira la | clau | del forat, l'examina, torna a renegar i, de la butxaca pistolera, se'n | i aclivellada de portes tancades que l'home secardí va obrint amb una | clau | mestra que, a la fi, deixa penjada al darrer pany. Llevat d'un dels homes | cançons, diaris parlats, anuncis. "Amor, amor, jo sempre dic" el | clau | que es clava sol "ara escoltaran la simfonia" resultat dels partits | de vermell, les tres fotografies, la polvorera i el pintallavis, unes | claus | , dos tubs de progesterona, una pinta, fil i agulla i, en un costat, el | cabells grisos, pelut i mal afaitat. El ble d'un llantió que penja d'un | clau | escampa una claror somorta i vacil·lant que, més ençà de l'home, tot just | barrot... Més baix... Cap a sota la planxa de ferro. Hi ha d'haver una | clau | ... Ell palpa per la banda de dins del muntant de pedra, acaba per | bata blanca que deixà al cotxe del comerciant. No tusta ni es cerca unes | claus | que fa temps que ha perdut. Fa girar simplement el pom de la porta que | manera d'argumentar —li diria més endavant Jeroni— és com si reblessis un | clau | . T'empares d'una frase i som-hi: piques, piques, piques, fins que enfonses | d'una frase i som-hi: piques, piques, piques, fins que enfonses el | clau | del teu convenciment al cap estabornit del que t'escolta. —Però és un | Allí hi havia la prova de la maldat; ja no hi havia dubte. Un enorme | clau | brut i rovellat havia estat clavat a la soca i la passava quasi de part a | renou de la porta del reixat del jardí, pendent del soroll de les seves | claus | al pany, pendent del timbre, vetllant l'arribada del carter... Els llavis | que anaven a parar directament a la biblioteca, tancada sempre amb pany i | clau | . "Perquè els llibres, no cregueu la propaganda, no són perillosos, —deia | sou petits". Com ja saps, vam trobar l'amagatall on tenien guardada la | clau | . I de puntetes, a les fosques, sense fer renou, obríem l'armari i després | alçàvem el munt de mocadors fins a tocar la fredor metàl·lica de la | clau | . I amb el tresor dins les mans tremoloses corríem a obrir la porta quasi | bossa, però, on duia es documents, un parell de cents de pessetes i ses | claus | de ca nostra. Quin esglai! Només de pensar-hi se'm posa sa pell de | més remei que anar a Sóller a cas meu germà per cercar un duplicat de ses | claus | . De tot d'una vaig pensar de canviar es pany, però ben mirat no ho | després de tant d'esperar-ho, sentir una nit es clic de ses dents de ses | claus | entrant dins es pany... Perquè, sap, des de fa molt de temps no he tornat | eren paraules d'un alfabet remotíssim del qual ningú tenia la | clau | , les referències en el moment precís, en el moment mortal. | s'ha sabut. Sols, desaparegut. Es va tancar en casa amb pany i | clau | . Recorde els seus crits. Els veïns tocaven a la porta, | i... Entesos? /Anguila\ Però com que el tenen tancat amb pany i | clau | , d'aquí que torni ella ja haurà tingut temps de quedar vídua. | davant d'un brocat, tristos a un eco que fuig. Cal la secreta | clau | : un record que ve de vosaltres, déus!, i que no ens ateny fins | Huguet, paràsit obligat de tota casa bona, actua de directora i té les | claus | dels canteranos i del caixonet de les joies. Na Remei és menuda, llesta, | Digues que encenguin es llum de s'entrada, però sense obrir del tot sa | clau | , perquè em presenten uns comptes de gas que fan por. Ara sortiu tots. Si |
|