×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb claudicar |
Freqüència total: 162 |
CTILC1 |
cor, i sovint, al bell mig de l'acció, ens ennuvola l'esguard i ens fa | claudicar | la passa. Enlairem banderes solitàries, per a després esquinçar-les i | més radicals es mostraren disposats a córrer qualsevol risc, abans de | claudicar | en llurs drets. Entre 1620 i 1630 els catalans | Decidida a no alimentar-se ni prendre medicaments, la senyora havia | claudicat | amb la morfina: —Fill meu, ets un savi —digué al més jove dels seus dos | Margot\ i altres cançons fines. Darrerament, però, havia hagut de | claudicar | i cantava allò de /mostrando graciosa la punta la punta la punta del | Érem gent difícil, tosca, insubornable. Tanmateix vaig estar a punt de | claudicar | , de convertir el meu pare en el solitari d'aquesta casa que has odiat | en ell, com si arribés al límit de les seves forces estava a punt de | claudicar | , de cedir a la feblesa, de cridar com un foll, de suplicar que li | vacil·lar, quan la feblesa m'aproximava a tu, quan em trobava a punt de | claudicar | , apel·lava desesperadament al meu orgull. Sí, només ell m'emparava, em | si és que ell cedia. Vilesa rera vilesa! I havia estat a punt de | claudicar | , de caure ingènuament al parany. Com l'hauria celebrat, ella, el sarcasme | deixava de ser l'amo de les meves accions, m'arriscava (ho recordes?) a | claudicar | i qui sap si a sotmetre'm. A partir d'aleshores em vaig convertir en un | Valencià seguia essent objecte de negociacions Alfons el Liberal | claudicà | . Però l'oposició valenciana exposada rudement amb les armes, havia obert | i amendrentats valencians" —els adjectius són de mossèn Porcar— | claudicaren | a Montsó. Més càrregues fiscals venien a "oprimir el poble". Ja era un | ja sabem, en la crítica de la raó pura, declara que la raó ha de | claudicar | perquè no serveix per a res i és un circol viciós que no deixa sortir a | encara lacerades per la Dictadura i nimbades amb el prestigi de no haver | claudicat | . Tàctica elemental d'aquelles institucions i oligarquies, si no es | sincers, en dir sempre lo que pensèm. No siguèm cobarts, no | claudiquèm | davant de rés, no ens deixèm enganyar per la aparatosa presencia de noms | mà, apuntalantse ab el bastó de l'altra, ja fent alsaprem ab una cama, ja | claudicant | li un genoll, aquí esbufegant, allà parantse, suha que suha que suharàs | temps del triomf de les idees lliberals catalanes a Espanya, van acabar | claudicant | i es van retractar de llur odi incomprensible a la Constitució), els | puguem durant el seu curs ésser conseqüents amb nosaltres mateixos i no | claudicar | en cap dels nostres deures. Per a assolir aquest fi, la natura és qui té | cap ànima cristiana no hi pot tenir res a dir. Però si en això has | claudicat | , no serà perquè no estàs segur de la seva purificació?— La cambra era | és mort; qui no cotitza per al sosteniment de la causa, també. Jo no he | claudicat | , Fe, ni claudicaré mai; però vull estar separat de tot el que es faci. La | cotitza per al sosteniment de la causa, també. Jo no he claudicat, Fe, ni | claudicaré | mai; però vull estar separat de tot el que es faci. La sindicació és un | de les seves intencions vindicadores i justicieres, li semblava que | claudicava | endut per febleses femenines i es considerava altra vegada covard i sense | cabal, i va estar a punt de començar una preguera, però li semblà que | claudicava | de les seves idees incompatibles amb la fe cristiana, i féu recular la | els baixos i els d'entremig— conculcaven els manaments del cristianisme, | claudicant | com qualsevol qui hagi de pujar la pedregosa costa de la vida, però la | insana\" truca a la seva porta, se n'ha d'entornar sense haver fet | claudicar | la dignitat del poeta. No té, per encimbellar-se a l'elevada esfera a la | per continuar una vida de comoditats i d'oci, els treballadors havien de | claudicar | davant el càncer o la tuberculosi per manca de mitjans. Al Dispensari | hagué de recórrer a l'esmerç de tota la seva sinceritat, per tal de no | claudicar | deixant-se influir per l'exemple. I un cop de bell nou a la platea, | les aparences, repararen, amb horror, que la raó de la tia Verònica | claudicava | també; i sempre que veia el seu home o li parlaven d'ell, no feia més que | Jo no vaig ésser prou fort per a vèncer-te o... prou feble per a | claudicar | , per a renunciar a la meva condició de gall. En el fons, per imperatiu de | la batalla per a la supressió de les capitulacions: estaven tan avesats a | claudicar | cadascú en el plet propi, que no tenien energies per sostenir el plet | del concepte, que recordin tots, com el President Companys deia: "No | claudicarem | , això no, perquè mereixeríem ésser declarats indignes o traïdors, i el | Companys, presidia, en aquells moments, els destins d'un poble que no | claudicarà | mai davant de la violència. (Ovació.) I acabava el President de la | en un moment transcendental, sota el signe tràgic d'una civilització que | claudica | ; d'una civilització que claudica en l'aspecte polític, en el social i en | el signe tràgic d'una civilització que claudica; d'una civilització que | claudica | en l'aspecte polític, en el social i en l'econòmic. D'una civilització | hom necessita fer una transfusió de sang per a salvar un organisme que | claudica | , i hom demana un cos jove que doni la seva sang per a portar una onada de | un home superior; i mireu quins vicis, quina repugnància, com s'ajup, com | claudica | !" Doncs bé; si els dirigents volen tenir autoritat, sàpiguen també una | per Espanya, han brodat bellament la tasca evolutiva, fent-hi, sense | claudicar | , filigranes de mèrit. Confessem que llur abnegació intervencionista | de reanudar el plet sino l'obligació que al seu entendre existeix de no | claudicar | en la qüestió. Aquest dictamen remou les aigües dormides de la vella | Noble afany. Però vigila i mai no oblidis que l'home és dèbil a l'elogi i | claudica | gairebé sempre davant l'adulació. Pensa que sovint es presenta amb posat | humana és d'una grandesa exemplar. Plantà cara serenament, sense | claudicar | ni vanar-se, a les punxades i persecucions dels reaccionaris sempre | les lleis civils i canòniques, era un encisador de serpents, que havia | claudicat | i havia substituït l'horror per aquell ocell de plomes senzilles i | la confirmació, en aquest judici, de la "veritat incommutable"— | claudica | , en canvi, en oposar com a objecte de credere la dimensió | la seva força i eficàcia. No podem pas dir que els cristians no hàgim | claudicat | mai davant de les temptadores ofertes de l'esperit mundà. La història de | la meva vida. Fóra més prudent callar. Però això, ¿no seria ja fugir i | claudicar | ? No és sinó tremolant que escric. Integrista o progressista? En | activitats econòmiques d'altres temps, entre elles la mineria, han anat | claudicant | . El problema del despoblament del Berguedà és greu, especialment a l'Alt | sols el cantó de Saint-Gall quedà al marge fins el 1724, any que | claudicà | . Francesc de França, duc d'Alençon i magnat dels Països Baixos, instaurà | nou\ hauria pogut esser un tema de més volada si l'autor no hagués | claudicat | davant les exigències d'un públic que començava a acceptar només | obra sobre el practicant de manera permanent i no li permet de | claudicar | i, per tant, d'esdevenir decrèpit o serà que la naturalesa, que mai no | i noves. L'artista original i personal ha d'ésser constant, mai no ha de | claudicar | , i ha de lluitar fins a imposar el seu art sense desviacions de cap mena. | pot deixar d'ésser sincer i ha de tenir l'equilibri d'ell mateix per a no | claudicar | mai, perquè seria trair-se. Ja no es pertany a ell mateix, i ha d'obeir | d'una caiguda vertical l'artista que mai no s'hagi traït i que no hagi | claudicat | , perquè encara que un dia, per no haver estat previsor, hagués de viure |
|