Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

vist (ara és la casa de l'Assistència Social, i devia ser el Seminari) un	claustre	recollit, amb verdor al mig, amb aquella olor especial de les pedres
les veus es tornen dolces dins la dolor del cantar. Per dins el	claustre	camina la processó capvespral; la posta filtra
més adequat a ésser embotit de llaunes al seu interior enconxat. Al	claustre	de la Catedral de Pamplona hi ha dos cavallers a peu que són una bona
i un altre esculpit vers el 1401 en un capitell del	claustre	del monestir de Ripoll (figura 130). En tots dos, que són
que fins fa poc era a la Catedral de Santa Maria de Pamplona, penjat al	claustre	, i a això és degut que porti una argolla al capdamunt (figs. 192
suspens a la butxaca. Vam passar el matí ronsejant, encongits, pels	claustres	de l'Institut, talment els gossos quan es veuen segura la garrotada
mesura que el matí avançava, de veure'l tan atrafegat. Ara travessava el	claustre	corrents, ara entrava a una aula, pujava a secretaria, tornava a baixar
Dia d'exàmens. Exàmens de darrer curs i de revàlida. Em passejo pels	claustres	estemordit. Preveig el fracàs. Em confesso que no sé res. Em penedeixo de
hi entrem m'encisa. És un oasi de frescor, de verdor. Em fa pensar en el	claustre	d'un convent. Té una forma allargada, és tota de jardí, amb bells arbres
de l'espígol quan vaig penetrar en un pati que altre temps serviria de	claustre	, i que es presentava com un pedreguer confús, una barrija-barreja de
de prosa no concisa, exposaven en dues planes. D'una seriositat imposant	claustres	endins, fora d'ells era un home amable i gentil, amatent sempre a servir
tisorades de la Parca havien de trencar. IV. Facultat de Dret El	claustre	de Dret tenia molt de casolana bonhomia. Gairebé tots els catedràtics
de la seva consciència. Que lluny estàvem, però, quan voltàvem pels	claustres	de la Universitat, de pensar ni en la mort que ens separaria, ni, menys
gòtic ha bastit un castell amb aires de palau com aquest? Heu vist mai un	claustre	circular de gegantines proporcions com el seu pati? ¿I aquelles estances,
desbordant d'energía; a ella el trescar per la coma —a mi els estudis del	claustre	; jo vivint dins el meu propi cor, i devot, còs i ànima, a la més intensa
fer que no l'haguessin volguda a cap campanar i l'havien arreconada en el	claustre	d'aquell antic convent sense estil, que estatjava l'Institut i les
més sobria i més armoniosa que s'hagués pogut fer a l'edat mitja; dels	claustres	de Sant Francesc, processó de llargues columnes donant el tom a un
de Sant Francesc, processó de llargues columnes donant el tom a un	claustre	esbeltissim; de l'iglesia de Santa Eularia, am sa esbeltíssima nau
no hi hagi en el món ni un reconet d'Illa de la Calma, que serveixi de	claustre	-museu, pera veure-hi envellir els monuments, com a dintre d'un
de fer obres, els frares! Aquí, celdes; allí, l'iglesia; aprop, el	claustre	i el refectori; com se pot veure encara avui, no hi planyien pas la
que declamen la seva fè en actituts solemnials i poses decoratives. Els	claustres	, si bé elegants, tenen aquella blancor d'una sala desamoblada, que no
reposen, com el que s vol divertir en vida. Surten, caminen, volten el	claustre	, i, com que no resen prou, s'avorreixen. Venen pera pendre la fresca, i
respecte, i hi hà tal força de pensament, que no serveix tothom pera el	claustre	, encara que l claustre ja no tingui portes. El record deixa un sediment
força de pensament, que no serveix tothom pera el claustre, encara que l	claustre	ja no tingui portes. El record deixa un sediment que no és prou bò pera
aquell que và a pendre banys, i que volien gaudir de la solitut del	claustre	en mànigues de camisa, els hi devia passar lo mateix que a l'escriptora
quin treballar la seva imaginació, al veure-s quasi reclosa en un	claustre	de solitut, sola, en una illa i amb un malalt, i amb el vent xiulant per
Que devia veure, en somnis, ombres de cartoixos morts, voltant el	claustre	amb els ulls vuids; que la lluna li devia mostrar apariencies
escena romàntica que per poc li surt naturalista. El penitent vivia al	claustre	, i, com bon penitent, és just que fes penitencia. Ella que sí, una nit de
L'hora de tornar a passar el mar, i deixar la calma venturosa i aquet	claustre	de benestar. Ha arribat l'hora de deixar aquest oassis de la terra,
combat de gàmets masculins i de gàmets femenins a l'interior del	claustre	matern, com si en l'abraçada entre un home i una dona la unió no pogués
qui trobaríen encara penjant del sostre aquell ninot de paper; y allí, al	claustre	, engrescantse ab els comentaris, se confabularen per prosseguir l'endemà
be; alguna de ben grossa.— L'endemà, en Llofriu la duya pensada. Allí al	claustre	, tot el curs s'axamava a son voltant per arrancarli'l secret... —Nó, nó,
rierencs, amagat i solitari. Tenia aquell paratge la plàcida dolcesa d'un	claustre	, i era per a mi com un llarguíssim corredor conventual, i el seguia amb
molt espaiós, limitat per un porxo fet amb columnes provinents del	claustre	de Sant Martí, i aquell rellotge de sol que ens interessava per la
capitells de les massisses columnes, les cambres abocades a la timba, el	claustre	primitiu, la fosca cripta; tot ho seguíem empaitant papellones que mai
¡Mes ai! que allí no més em mostraren el Palau, la Biblioteca, el	claustre	romànic del convent. ¿I les flaones? preguntava jo. Però per més que vaig
s'obirava per entre les soques dels roures com pels intercolumnis d'un	claustre	. Encara el banyava el sol. Oh país de placidesa! Allí la casa benamada,
dur á veure una funció de companyía equestre que se havía instalat en lo	claustre	del convent del Remey que lo Ajuntament l'havía destinat á varis usos,
lo que seria ohir un ofici de Requiem mal cantat, en aquella capella del	Claustre	de la Seu, desabrigada, sense cancell, y sense altre escalfor que la de
La fama den Balmes, y aquella blanca figura del pensador que hi ha als	Claustres	de la Seu, ab aquella encertada actitut meditabunda, no deixa de tenir
terme, y pels balcons del interior aquella incomparable filigrana del	Claustre	de la Catedral ombrejat per les rames espesses dels quatre teixos. ¡Qui
arts de la pau, tant en els camps de batalla, plens de soroll, com en els	claustres	dels convents plens de silenci, va dominar la nostra Catalunya, perquè si
segles XIII i XIV, plena de frescor i quietud, com els	claustres	de les catedrals de la nostra florida medieval que avui encara ens porten
al cor de les ciutats nostrades, perquè les pilastres i les arcades dels	claustres	fan ombra com els arbres i el brollador del safareig remoreja com les
llac format per les aigües que anaven rajant nit i dia de la font del	claustre	, robats pels lladres i pels antiquaris i deixats de la mà de l'home, com
Museu Metropolità de Nova York, on hi figura, en lloc preferent, el vell	claustre	romànic de l'abadia rosellonenca de Cuxà, lligada per tants segles a la
unes restes d'un valor històric tan gran? No ho sabem. El fet és que el	claustre	de Cuxà travessà l'Atlàntic. I mirar d'esbrinar les causes d'aquestes
d'abandonar el castell. Amb el paper als dits, el baró exclamà: —Només el	claustre	podia salvar-la del meu enuig! Després es mirà la Marianneta. En el seu
i de guix patinat de pols i serveix de dormitori. El convent, tenia dos	claustres	. El més antic era romànic i fou destruït en temps de la guerra del
serveix de menjador i els diumenges s'hi diu la missa. Sobre aquest	claustre	, s'hi construí, amb posterioritat, un pis amb arcs semicirculars,

Pàgina 1 (de 37)

50 següents