Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la pluja a l'esquena, i tement l'esclat de la tempesta, aixecà la seva	clava	bellament, i a cops feu ben aviat un camí, través les posts de la porta,
occeixi el dragó, haurà guanyat l'escut." "I Ethelred brandà la seva	clava	i colpí damunt la testa del dragó, el qual caigué davant d'ell, i reté la
nas fins arrabassar-se la pell. La seva padrina li posà un collaret de	claves	de caragol que feien gran soroll (cosa que asseguraven que era bona per
pel funeral, ni es feien focs. Fins que vingué Heracles amb la	clava	després d'haver matat el gran lleó, tenia set i allí
trobaren sembrat en mig del vestíbul de l'Infern. Provaré d'arrabassar la	clava	a Hèrcules i de cavalcar els cavalls d'Aquil·les, posant els versos de
33, 2), i contra tots ells combat Alcides, als cops de	clava	del qual los guerrers de cap d'ala cauhen de quatre en quatre, lo
la ciutat de Barcelona amb la testa coberta amb el mantell i la	clava	d'Hèrcules als peus. Coronava el magnífic cenotafi l'estàtua simbolitzant
pelut, musculós, damunt un cos de cavall. Tenia a les mans una enorme	clava	i atacava cegament el seu enemic. El centaure i el cavaller, separats per
jeràrquicament exagerada. Els cortinatges laterals, ornats amb	clava	quadrats, reprodueixen el tema decoratiu dels mosaics de Justinià, de
dos personatges de corrent paral·lelisme heroic, un és Hèrcul, amb la	clava	i la pell de lleó, l'altre és un jove amb una barra d'ase, identificat
tot ella mateixa. Quan nosaltres encara no havíem passat de la	clava	, de l'arc o del batoll; en els dies relativament recents en què
jorn s' abaltia, moridor... Entrà, i deixant caure al costat la	clava	—que en vida no deixava— s' adormí per a sempre en el
millor, bo i pensant-hi. Tocant a un corral hi jeia una enorme	clava	del Cíclop, encara verda, d'oliu, que ell havia tallat per
el meu cor va semblar-me. Contra un corral hi havia una enorme	clava	del Cíclop, un tronc verd d'olivera, que havia arrencat per
de podalls servian las espasas, que de reu servia la sagnanta	clava	; aixecá contra Cristo en son domini guerra, y guerra
que 'l gran Alcides anava per la terra, tot escombrantla ab	clava	feixuga, arrèu-arrèu, de borts gegants y monstres que á Deu
del enuig la flama llampeguejá en son ull, y ab quatre colps de	clava	, los volca y los destrossa, com terrosseda d' aspre goret lo
en Gades á Gerió vaquer, qui, esporuguit al vèurel venir ab la	clava	alta, als peus agenollántseli, li parla lausenger: —Mira, áliga
pit. Mes ell, com entre brèvols canyissos, s' hi obre via, la	clava	de terrible maneig descarregant, que, ab set de sanch, incendis
lligava l' Europa ab la África. Al obrirla á colps de	clava	, veu esser l' Exterminador qui mou son bras. L' Ángel irat li
estels. Entre rouredes d' armes y punys batents s' escorre, la	clava	corsecanta tot carregantse á coll; traspassa 'ls rius, tramonta
á temps! Que del suplici es l' hora terrible; ja llampega la	clava	, al front de roca de Calpe devallant, com sanguinós cometa que
purs ángels, á la gloria; fills de Neptú, al infern. Será ta	clava	, Alcídes, sa enterradora aixada; per çò, fosser de pobles y
ab l' art de la guerra los jochs de la pau. ¿T' esglaya ma	clava	que 'ls monstres aterra? mon cor no es com ella de ferro batut;
y espatlles de gegant, y com llamp, rebatuda per fèrrea ma, una	clava	volá á aterrar al monstre, pels ayres foguejant. Tu sola,
y Titans, qui fa mons y 'ls esborra; lo que en tos dits la	clava	, tal fores tu: la clava pesanta de mes mans.— Ou l' hèroe; y
y 'ls esborra; lo que en tos dits la clava, tal fores tu: la	clava	pesanta de mes mans.— Ou l' hèroe; y dels dits l' arma veu esmunyí', y
qual entre les runes l' Atlántich s' ha ajagut, y allí ab sa	clava	y cendres guardavan son exemple, dessota l' ara santa del Deu
de puig y roques dues columnes aixecá, y en elles ab la	clava	que doná al mar, á trossos, los malehits realmes, escriu: No
I per això la vida li llevà Hèrcules, dant-li amb la feixuga	clava	més de cent cops, però al desè tombà." Mentre ell fugí i el
pedres de fona se li tornen polsim. Com una palla li sembla la	clava	, i es riu del brunzit del dard; esbocina els llossos
de matar en Poms amb instruments escruixidors, com una	clava	, unes tisores, un punyal, una maroma amb un dogal,
d'un cap de cavall, Hèrcules, que es pot identificar fàcilment per la	clava	que sosté. Ambdues divinitats sostenen una corona mural símbol de