Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

-los, uns laments i una espasa —de ferro i amb mànec de vori— que el jove	clava	mortalment en una illada. A l'acte de l'impacient disbarat, un broll de
veure la llum del sol. És un càstig de Déu. Ell, assegut a la cadira, li	clavà	una mirada d'odi, com si la volgués fulminar; se li endevinà un esforç
travesser de la vela, donant el rostre al vent, amb les pupil·les àvides	clavades	en la llunyania. Tino Costa somreia de joia. Aleshores el minyó hauria
bellament, com si ho hagués llegit en els llibres. Al cor de Mila s'ha	clavat	l'espina d'una inquietud, i ella, tan forta i tan segura sempre de si i
com ells, més envellida cada nit. Cantava indiferent a les mirades que es	clavaven	al seu cos des de l'ombra, indiferent al que deia, sense ni tristesa tan
em deixo enganyar. Però, el fons, no res. Una cosa segura és que se m'ha	clavat	a casa, a les faldilles de la mestressa, i que ni Déu l'en treurà. Una
llurs branques com braços aixecats en gestos aïrats; les romegueres li	clavaven	les urpes com si fossin rèptils enfurismats, i mai no se'n desfeia sense
de la Premsa. "Tot són victòries —deia—, tot són avenços, però ens	claven	unes grans pallisses. A veure si, de victòria en victòria, acabarem
torna al seu propietari que la contempla maniàticament abans de	clavar	-se-la de nou a la guerrera. —Un altre cop —avisa—, hi haurà
de toll, recobra l'equilibri, però el guàrdia ja aixeca el peu i l'hi	clava	al bell mig de les natges. Un moment després reposa bocaterrosa contra la
—li contesta un dels homes, reposant la caixa. L'altre ho aprofita per a	clavar	queixalada a un entrepà que es treu de la butxaca—. El fosser major és al
d'ells no hi entén, en qüestions tècniques. Això els elimina igualment.	Clava	una gran pipada al cigar, exhala un núvol de fum que va enlairant-se cap
ha l'individu del cigar que, gairebé invisible darrera un núvol de fum,	clava	un cartell a la paret on en lletres llargues i voluminoses s'assegura que
la porta que cedeix cap a l'interior, sostinguda només per un cadenat mal	clavat	i ple de rovell que salta amb una queixa seca, com un branquilló partit
el caporal inesperadament. —Bé... Això us salva. Em venien ganes de	clavar	-vos dues setmanes d'imaginària per la vostra impertinència. Ull viu, eh?
i en els para-sols multicolors que les venedores més joves han	clavat	a la sorra. Una multitud densa i remorosa circula entretingudament entre
hi fa res —repeteix la noia—. Tal com enllestim ens aniran fent marxar.	Clava	mossegada a l'entrepà de pernil i ell, imitant-la, observa els tendals
de somriure fi, rosseta com un fil d'or i excessivament mamelluda que li	clava	una mirada còmplice abans de retirar-se cap un costat. —Per aquí —diu la
diaris parlats, anuncis. "Amor, amor, jo sempre dic" el clau que es	clava	sol "ara escoltaran la simfonia" resultat dels partits celebrats durant
—Estan detinguts, incomunicats ...T'has vist les rascades? —Sí —diu ell.	Clava	una altra queixalada a l'entrepà, s'aboca una mica de vi—. No és res. —
a avançar-los fins darrera el coll de l'home i a nusar-los. Tot seguit	clava	la boca en la seva, sense ànsia potser, però amb dolor, tancant en el seu
s'apaga per tornar-se a encendre, sense obeir les ordres de l'home que	clava	el dit al botó corresponent. —L'altra vegada hi vam passar deu minuts
escletxes de dubte, i ni tan sols els escolars de Grau s'atreviren a	clavar	-li la tradicional pallissa, ni obligar-lo a servir de criat, ni exigir-li
van sortir quatre estaques magnífiques; les agafà el jardiner i les féu	clavar	al jardí, on les que hi havia estaven mig podrides. Aquestes estaques,
això et dic: mira bé que no hagi quedat un burxanc, una ascla; podries	clavar	-te una estella, com Joan lo Gros; se t'endanya, i en dos dies te'n vas a
a casa, però no tingué temps d'arribar-hi; el gos se li llançà sobre i li	clavà	els queixals al braç, obrint-li una ampla ferida. Per una casualitat,
s'atrevia a comunicar al pare la seva sospita; però la idea se li havia	clavat	ja al cervell i l'espant el paralitzava. A la fi parlà: —Això són senyals
es veia trastornat, i la sospita, la terrible temor, també se li havia	clavat	al pit. —No, no pot ser... Vés a la masia i porta el vinagre i la
maldat; ja no hi havia dubte. Un enorme clau brut i rovellat havia estat	clavat	a la soca i la passava quasi de part a part. Va romandre un moment
impuresa que la netedat podia redimir, i dius massa, oh no et	claves	en bucs! Vàreu passar de llarg. Al cantó del carrer
juntes. Ara van tan de bracet i tan arrapades, que les ungles de l'una es	claven	al braç de l'altra. De tot això, a la nostra taula ni se n'ha parlat ni
de Madagascar s'enfonsen dintre la piscina de fustes i lona i es	claven	cops de puny sense contemplació. A la punta de popa hi ha un club de boxa
la civilització, potser trobareu un racó a la Nova-Guinea on els papús us	clavin	una fletxa enverinada o se us mengin a l'ast. O, potser, a les Hèbrides; i
a tot arreu s'hi ha fet un petit espai per a posar-hi el peu o per a	clavar	-hi les dents. Aquests grocs de Tahití i de les illes formen dues bandes
semblava que es volgués fer perdonar aquell cop de puny que m'havia	clavat	al nas. Vaig tornar al divan, vaig dormir profundament, i al cap de dotze
que dúiem a bord. La bèstia batia les potes convulsivament, amb perill de	clavar	una guitza —que hauria estat mortal— al cap d'un dels minyons de la colla
petroli i a mig cremar. El vapor de mazout, al mateix temps que us	clava	tot d'agulletes als bronquis i us priva la respiració, us ataca
dents molt blanques, una certa traça per a tot, una agilitat remarcable a	clavar	l'arpó i un plongeon i un crol de la millor escola. Un dia Timi va
o pleguen dels estudis, Gerbault es barreja amb ells, juga a pilota, els	clava	patacades o es rebolca per terra fent una rialla llarga que sembla més
tot és fet en gran. Una orella de Poroi clavada en el lloc on solen	clavar	-se les orelles fa l'efecte d'un ronyó de bou, i el lòbul li penja
tuberculós, sec i amb tots els canons a la cuixa, igual que si us	clavessin	una punyalada. En canvi, els garrinets i els porcellets, encara no ben bé
L'angúnia desapareix, i quan l'avió arriba a Colón sembla que se us	clavi	una espina al cor; hauria volgut allargar aquest viatge aeri fins a
i llencen cigarrets a terra, durs com la pedra que vol	clavar	un ocell. Al cafè no del tot luxós, un home que va
massa. Les dones són com són; el dia que es lleven de mala lluna, et	claven	una guitza. [(Pausa.)] I en l'altra, ja no hi penses? /
tornar a dins del pit, amb sang de tots per ofegar-la. Vaig sentir que es	clavava	i que el Quim feia un gemec estrany. Va caure, i... "bona nit", vaig
la paret d'enfront; i Na Remei Huguet, sempre melodramàtica, acabava de	clavar	-se les estisores i gemegava tot mostrant una gota de sang. Hagueren de
Fins, en una de les seves coqueteries de foca isabelina, arribà a	clavar	un ventall de platallons —un veritable ventall de dona dolenta—
sa crítica. Dona Obdúlia llevà per primera vegada els ulls del mirall per	clavar	-los en la interlocutora. —Idò mira, alerta amb sa crítica, perquè es bon
armat, vigila costes, veu espies, denuncia i	clava	pallisses. Com que no sóc desagraït, de cor saludo els erudits
més l'hauria tinguda, Merceneta. Merceneta. I et dol quan te	clava	aquella agulleta al braç, Ernestina? Ernestina. Sí, naturalment;

Pàgina 1 (de 92)

50 següents