Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

amunt i carrers avall passa el seguici cap a la casa del majoral —el "	clavari	", que diuen a l'Horta de València— per replegar la coqueta, un panet
daurar lo retaula de Sant Joan". I un any després el	clavari	Pau Matoses donà compte d'haver-se recollit de caritats i altres coses:
augmentar la taxa dels draps i els drets d'examen i no pagar salari al	clavari	i llibreter que, altrament, no havien tingut cap feina. Encara, el
principals: abat abadessa, sastre sastressa, sacerdot sacerdotessa,	clavari	clavariessa, poeta poetessa, duc duquessa, comte comtessa, baró
i nomenaren a Palegrí per tal que, amb el doble caràcter de síndic i	clavari	, tingués cura de tramitar l'assumpte i del cobrament de "talls" o
17 de novembre fou acordat nomenar un síndic que a la vegada fos	clavari	amb retribució i poders per a tractar amb els Consellers la creació de la
Barcelona, fou nomenat Foxer per a substituir-lo en el càrrec de síndic	clavari	i poder prosseguir les gestions encaminades a la creació de la nova
pels oficis i càrrecs de la Confraria i fer l'extracció de prohoms i	clavari	, tal com preveia el Reial Privilegi. Vida intranquila del nou Gremi El
causídic Joan Riquer qui aquell mateix dia comunicà als prohoms, síndic i	clavari	dels fusters el Reial Privilegi creant el Gremi d'escultors. La resposta
avi del cèlebre escultor dels mateixos noms i que més endavant fou	clavari	del Gremi. Per un altre contracte d'aprenentatge que coneixem, firmat
a arrendament el "bassot" i el "rec del pati". L'any 1666 el	Clavari	del Gremi confessa deure 4 lliures 10 sous que té de
la Confradia amb tots els seus béns". L'any 1784, essent	clavari	Carles Bofarull, es pagaren 50 lliures per "pedres per lo
de l'altar". L'any 1785, en els llibres de comptes del	clavari	Josep Galofré, trobem un albarà de 262 lliures 10 sous
recollides figuren als llibres de comptes. L'any 1682 el	Clavari	cobrà de "contants dels sagristans de Sant Antoni y Sant Llop una
gener del 1735 els Procuradors fan rebut d'aquella quantitat al	Clavari	Francesc Monter (V. Apèndix, 3). A l'Arxiu Històric Municipal es
i devoció que li venia mereixent, doncs l'any 1749, essent	Clavari	Francesc Monter, trobem que pagà "per gastos de la capella de Sant
banderes de les confraries dels Peraires i Pagesos i de la Vila amb el	Clavari	i Consellers elegits. Darrera d'aquests seguien els tabernacles, dels
10 sous salari del foser d'ascorà la sepultura". En els comptes del	Clavari	Antoni Baget, de l'any 1780, hi figura un albarà de "pedra
d'ella rebuts. Confirma això la relació de passament de comptes dels	Clavaris	de l'any 1706 al 1722 que tenim a la vista. El fet és
i reparacions. L'any 1570, Damià Torroja, pagès, cobrà del	clavari	de la vila 40 sous "de pedres que tenia comprades lo
en tota hora que les rendes d'aquest no hi soplissin. En els llibres dels	Clavaris	i altres, s'esmenten despeses com les següents: 1391. © ©
menut les relacions entre el Consell i l'Hospital. En els comptes dels	clavaris	es troben algunes notes relatives a petites obres, com les que segueixen:
©. (© de novembre, Ll· de C·). En els comptes del	Clavari	de 1581 es consigna que donaren "a mestre Barenys per
tocarà fer la servitut". ©. En el llibre de comptes del	Clavari	de l'any 1577 consta: "als sirurgians per lo salari del
En efecte, en el llibre de comptes del 1343 trobem que el	clavari	pagà a Guillem Giner 1 quartera i 9 quartans i mig
més menudet de la família i mentrimentres als germans els feen regidors,	clavaris	, majorals i totes les honors, ell, Micalet, en ésser lo destarifat de la
poble, a vore-li la mitra al sant, los ullets a les xiques i la pinta al	clavari	i majorals, ademés d'oir bona música i gojar de les garlandes, farolets,
lo dia gojós de la matança. Tot s'ajuntava. Lo sinyô Fèlix era este any	clavari	del raval de Sant Fèlix, i l'alifara per als agramadors —la cassola— la
de la morralla, que ja duia de d'abans; uns pocs veïns i parents del	clavari	ab ciri encés; Sant Fèlix a muscles de quatre llauradors, ab clavellet a
que la xaqueta, millor pareixia un gipó de l'any del rei Pepet. Anava lo	clavari	somrient i mostrant lo blandó nou de trinca, puix feu un esforç i
també. Tot lo món estava per Lluïseta, la llauradora rossa, la filla del	clavari	, la guapa del raval. Sentet, aquell marjaler templat, treballador, de bon
comença la missa major, que fon de tots estruments —com manà lo	clavari	— i lo sermó ben cumplit, posant al sinyô Fèlix a l'arrematament, més fi
enaltir-lo ab mires a l'almoina. Acabat tot i aplegats a casa, lo nostre	clavari	va tindre una visita esperada, la del sinyô Bernat de la Poma. Este sinyô
dos dies de vaquetes en la plaça de bous, i, per caperutxo del	clavari	, estes foren del Regentero; per la nit balls parats a toc de donçaina i
lo quefer de tota aquella multitud divertida i bullanguera. Va tindre lo	clavari	una ocurrència que va ésser celebrada. De bon matí, va posar en lo balcó
d'herba seca, mangranes i demés coses per l'estil. ¡Vaja rumbo lo del	clavari	! En eixa arreplega, tot s'acampa. Per cert, aquell any, una bona dona,
passava la semana, coronant les festes la tornada del Sant a casa lo nou	clavari	, passejant abans al sufrit Sant Fèlix de Cantalici per aquell intrincat
més lluïdes cases de la llaurança. Entraven al fi, lo sant en casa del	clavari	, fent-li abans un "avítol" tan seguit, que milacre fon que en tan
tirada dels rollos. Es festa que reunix molta gent davant de la casa del	clavari	. ¡I prou de rebombori que s'arma en aquells moments! Tot lo món se promet
carinyoses. Va rompre lo foc de la tirada lo sinyô Fèlix el Galano, lo	clavari	rumbós, lo llaurador castís. Els rollos volaven per damunt los caps
en les cares la rojor viva de les flamerades dels barrils. Després del	clavari	, van tirar rollos família i benvolents ab igual goig, ab semblant
li brollava la satisfacció per lo noviatge de la filla. I convidat per lo	clavari	, ixqué al balcó ab lo paner en la mà i ple d'orgull i satisfacció, lo
Los parroquians d'edat, quan per eixes coses de la vida els tocava ésser	clavaris	d'algun sant, padrins de casori, o bé casar-se —que es com amanir-se
jove, com volen supondre algunes agüeles falorieres del meu carrer!... Lo	Clavari	, l'amo de la festa, és elegit per rigurosa antigüetat, dins l'escalafó de
en casa de Nelo el Galano tenim junta de carrer per a traure majorals i	clavari	... —Reina sinyor. ¡A vore si mos lluim enguany! Que no mos xafen la
s'enrecorde, que no face falta... ¿eh? I de porta en porta, los majorals i	clavari	que acaben lo trenit van convocant a tot lo món del carrer a
aplegada l'hora de l'assamblea. No cap una agulla en l'entrada de casa lo	clavari	eixint; fins les cadires del més amunt, les més velles, ja retirades,
com Déu mana. I de la lligenda ix: que a Tòfol de la Guala li toque ser	Clavari	per haver faltat (e. p. d.) Ximo la Coca i Don Mílio el Menescal que els
(com si estigueren amagats en lo rebost), i els que traurem seran	clavaris	, quan els tocarà. —Jo propose a Don Culio i a Sento el Pintor —diu un
celebra tan bona ocurrència. —Bé, bé... ni triats a pols. ¡Visca lo	clavari	i majorals del carrer de la Cassola! —¡Visquen! —respon alçant-se i

Pàgina 1 (de 5)

50 següents