Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

grataven el boll de les orelles i, a la cuina, la Francisca penjava als	clemàstecs	una gran olla de mongetes seques. A les nits, a la taula dels masovers i
de les quals penja el calderís, és a dir, el que a Catalunya en diuen els	clemàstecs	, ço és, "la cadena amb ganxos que va penjada al canó de la xemeneia de
en el corral. La Maria s'estava asseguda a l'escon prop de la llar. Dels	clemàstecs	en penjava l'olla fumosa. A la banda dreta, i també a la vora del foc, hi
la llesca de pa que es torrava dessota el perol o l'olla penjats dels	clemàstecs	, eren coses adients a les rústiques proeses del bordegàs, un bell epíleg
amb fam els llegums que bullen dintre l'olla de ferro penjada dels	clemàstecs	, mentre el pensament navega món enllà a través de totes les inclemències,
travessa de banda a banda la boca baixa de la xemeneia porta penjats els	clemàstecs	. ¿Veieu aquell sant que està posat en el níxol cavat a la paret mestra?
dos grans braçals, de manera que l'anomenaven obertament "l'olla amb els	clemàstecs	". El noble minyó que duia les botes de l'avantpassat era tot inconstant
també el "capus foges" i el "lare" —la llar i els	clemàstecs	— el forn de coure el pa, els escons, els bancs i la taula, per la qual
sobretot a l'hivern, la vida era intensa. En la llar penjaven els potents	clemàstecs	de ferro, que sovint sostenien el perol on s'hi bullia l'aigua per a la
El Pepet preparava el sopar al foc de la llar, en una olla penjada dels	clemàstecs	. Els tres oficials van encendre les pipes segons el ritu. —Llebres,
cubell es fica la roba bruta... Després, en la caldera que penja dels	clemàstecs	de la llar, s'hi fa escalfar aigua de pluja, que es tira sobre cendres
no basten, que ja són ganes de suposar: hom encara pot agafar els	clemàstecs	de la xemeneia i fer-los pendolar al defora de la porta. El pagès es veu
la reina és l'olla, amb dues nanses destinades a ésser suspeses dels	clemàstecs	, sobre el foc de la llar i amb la boca encerclada per una vora
de tomba ab sos arreus corresponents tot usat, sinch cadiras usadas, uns	clamastechs	ab sa grua de ferro tot usat, dos llevans de ferro usats, una pala y uns
quan arribés dels conreus, al capvespre... Veia la taula familiar, els	clemàstecs	ennegrits de la llar, els nius buits de les orenetes als ràfecs de la
que era un contento, amenassantlo tal vegada de no ferho, de penjarlo als	clamástechs	? Pare. Y qui dirá que en épocas de disturbis nos abrigui en una
en acabat, deixà calmosament la feina damunt de la cadira... i fità els	clemàstecs	de la foganya... S'havia fet les ungles i es mirava complaguda la
hi havia crescut la flama després de tants dies de no fer-ho, llepava els	clemàstecs	que penjaven sense caldera, orfes, i també feia llum a l'estalzí que a
on cremava una gran foguerada alegre, enjogassada, reviscoladora. Dels	clemàstecs	de cadenes triples i ganxos múltiples penjaven olles i perols que
tot i que per a l'olla també n'hi havia que empraven les lleves i els	clemàstecs	. Culots i fumalls anaven prou bé per a cuinar. Normalment, passaven per
fumeral amb una gruixuda cadena amb uns ganxos anomenada els	clemàstecs	o cremalls. Aquests clemàstecs solen ser d'una sola cadena, però
amb uns ganxos anomenada els clemàstecs o cremalls. Aquests	clemàstecs	solen ser d'una sola cadena, però també n'hi ha de dues o més que pengen
de ferro per als ferrers, que en feien ferradures, forrellats, cadenats,	clemàstecs	, «llargandaixos» per a les obertures, etc. De les terres baixes, els
camoses, les contínues, les rebobines, la resclosa, els bagants, els	clemàstecs	per penjar les olles al foc, el camp de corretjoles i ravenisses, l'herba
xemeneia i de la paret en sortien unes estaques de les quals penjaven els	clemàstecs	que aguantaven les olles i els perols. Així també es cuinava, tot i que a
obrir la porta ara. Forcejo debades fins que veig un atiador i uns vells	clemàstecs	de la llar de foc que potser em permetran picar fort o fer palanca.
d'un naixement d'on encara pengem com d'uns foscos	clemàstecs	que es perden nit enllà... Carena Aquests dies que la
on s'escalfava l'aigua —per a rentar o cuinar—, agafat per uns ganxos o	clemàstecs	. A un costat, penjat del mur, un trespeus de ferro amb un mànec servia
penelles... I també objectes de ferro per a la llar com ara cremalls,	clemàstecs	, trespeus, rodafoc, graelles, torradores, teieres, llums de ganxo...
de la meva infància, ja enceníem poc la gran llar de foc de la cuina, els	clemàstecs	ja no s'usaven. Un bon dia, la mare havia fet emblanquinar la cuina
evocava èpoques pretèrites: la pastera, el forn de pa, la llar de foc amb	clemàstecs	, les habitacions fredes com el glaç, la comuna damunt del femer...
conté dues parts iguals. Sovint es tracta d'eines: alicates,	clemàstecs	, pinces, setrilleres, (es)tenalles,