Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

. Ara, un cop a baix, entre les cases, tot era tan fi, polit i ben	clenxinat	, tot respirava tant d'ordre, tanta de benestança material i de
goig de mirar-les. La vella aureolada de cabells blancs rullosos, ben	clenxinats	, amb un reflexe de la complaença interior en la seva cara sorruda
Plovinejar, enguerxinar-se, aixafinar, engreixinar, embarranquinar,	clenxinar	, emblanquinar, blanquinós, groguinós, calcinaire, calcinar, calcinós;
escanyussar-se; menjar, menjussar; aixafar, aixafinar; clenxar,	clenxinar	; arrapar-se, arrapinyar-se; garfir, garfinyar; plorar, plorinyar;
un afany de simi. Us tempta la desídia; ja no penseu a rasurar-vos ni a	clenxinar	-vos. Abandoneu gec i armilla amb la mateixa inconsciència que heu
sentia inquiet i irresolut. En havent dinat es mudà la roba interior, es	clenxinà	i reclenxinà acuradament, es posà el vestit de les festes, es ficà el
de què perquè no es carregui el païdor del fill del seu cor. I ell, vinga	clenxinar	-se i prou; perquè té el defecte de ser massa bonic, i s'ho sap. I
adquireixen relleu i significació, és en el camp; hom les pentina i	clenxina	amb amor i dedicació a les contalles de vora el foc. O, si més no, les
a passes cerimonials, els tres Maurice. Ell al mig, net i ben	clenxinat	, i una germana a cada banda, ombrel·les obertes, faldilles llargues i
bolic amb un gec i un parell de calçons blancs de franel·la per muda, ben	clenxinats	, nets, i que, en baixar del vaixell, semblaven pàries entre la
, perquè m'agrada arribar-hi net, em vaig rentar el cap i tot, em vaig ben	clenxinar	i em vaig fer un massatge de colònia pertot arreu. Em vaig posar roba
la muntanya dins el cor humil té un jardinet, s'hi amaga i es	clenxina	. Jo, tanmateix, us hi voldria dur. És blanca i rosa
test de l'ampit perruca semblant de ninona. La lluna	clenxina	amb el dit aquell borrissol tan florit. Passava de boira una
El sol, arrencant son cabell qu'un rajolí d'acer	clenxina	, li engega fletxes d'or vermell; i el ruixat, de sa pinta fina
al riure d'una cançó. L'aiguatge, en la fresca prada	clenxina	l'herbei humit: la dimosela enaiguada l'alè ne perd i
llum dels seus plecs líquids i als palets engelosits	clenxina	els flics-flocs de la flonja molsa. Al batall sonor l'hora se
el fred ve descalç. S'entumeix al lluny la pineda,	clenxinant	calitges de seda. No t'acostis. Sense trasbals ni frisor
dir-te paraules curtes i lleugeres, tos cabells	clenxinar	amb les meves mans, vessar en ton cor aroma de vi ranci quan
brocals i lloses, i a recer de pedrís	clenxina	l'encís d'una rosa. S'esquitlla rabent
de marina! Amb un xic de pols s'emperruca i	clenxina	i amb minuet reial l'esbrossa de randa
Zeres Passant bugada, repassant roba, endreçant calaixos,	clenxinant	fills, tustant-los, renyant cambreres, resseguint botigues i esperant-te
mocadors llampants, de flors rojas, moradas y groguencas y de capets ben	clenxinats	. Aquí dos aplegadors, ó com si diguessem dos sacristans êxterns d'
quan queien a la tardor, mans que cercaven un punt dins de l'horitzó, que	clenxinaven	els cabells prematurament blancs de la Judit, que els allisaven amb
minyona— i féu perquè se l'enduguessin a l'Aliança. Allà el rentaren, el	clenxinaren	, "me'l posaren com una patena, perfumat i tot", i li ficaren sondes per
vestit, un trajo com el d'aquell vanitós de Secretari! Ben afeytat, ben	clenxinat	, ben calsat... L'Antonia somrigué com si se'l vegés ja vestit. Desde
perquè coneixia el pa que s'hi donava. La germana gran el posava net, el	clenxinava	i quan s'embrutava li feia un raig de crits. ¡Qualsevol es posava en
que... 14 Una horeta de camí a bon pas. S'havia empolainat i	clenxinat	i duia un bon feix de bitllets a la vora del cor. Volia fer-ne una de
al Pere Mártir presum d' alló mes? Jo 'm penso qu' ara 's renta y 's	clenxina	un cop cada dia. Si fins enjega unas canturias!... Lluiseta Aixó
les cames en una manta de viatge de dubtosa condícia, acabat de	clenxinar	i d'esmorzar, instal·lat com cada dia ran del balcó del primer pis de la
sense retrobar la germana dolça que li feia jocs i pessigolles, que el	clenxinava	amb colònia, i que el vestia de nena, d'amagat de tots, i era el secret de
de parlar. I després va tornar a agafar en braços la Nuri mudadeta i	clenxinada	. Van sortir del pis totes tres juntes. Caminava rumiant. S'allunyava de
per no contradir-lo. I va repetir el record de les estones que havia	clenxinat	el Maurici com si fos fill de marquesos, i va explicar a la vella el que
uns minuts tot evitant la melancolia de la darrera mirada; després, es va	clenxinar	els cabells esbullats pel vent i va entrar a l'hospital. Al vestíbul
però el vestuari d'ell i la polidesa a retallar barba i ungles i a	clenxinar	cabells denoten també la intenció que hi ha posat. Per a ells, com per
l'espina que duia clavada a la grapa esquerra; la fera, ben tranquil·la i	clenxinada	, formal fins i tot, mirava l'espectador demanant-li comprensió pel seu
amb el marit i les clientes. Ell, el senyor Felip, és morè de pell, es	clenxina	amb ratlla al costat dels cabells llisos, molt negres, i duu bigoti. Té
Cada tarda, després de la feina, es renta ben net, es canvia i es	clenxina	i corre a trobar l'Elvira. Ja té pensades les paraules que li dirà per
pansit, una vegada que va anar a Lleida es va fer retratar ben posat i	clenxinat	, amb la mirada austera i aixuta i amb un vestit que de tan vell com és el
sense aquest sufix, com ocorre, per exemple, amb clenxar i	clenxinar	, gronxar i gronxolar o fanguejar i
i amb ganes de quedar bé. Això de quedar bé també ho he conservat... La	clenxina	va desaparèixer fa temps, ai les herències (o les absències) capil·lars!