Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

considerar el fet que cap d'aquelles canyes ígnies es precipités sobre la	clepsa	d'alguns dels presents un nou i meravellós miracle. Acabada l'apoteosi
enorme una de les cames del qual feien baixar matemàticament fins a la	clepsa	d'algun espectador, que més sovint resultava ésser espectadora. Amb
amb la gran borla negra, ni el turbant. Aquest tipus singular, afaitat de	clepsa	, tatuat de mans i col·leccionista d'autògrafs que no sap llegir, serveix
tanmateix fa pensar, fa pensar... i el Bon Dretista Espanyol es grata la	clepsa	. Es clar que el Bon Dretista Espanyol en veia de catòlics i de dretistes
vint-i-vuit anys. Què no fóra en arribar els quaranta? Es veia amb la	clepsa	pelada, el bigoti caigut amb els primers fils blancs, i una armilla
el mocador del cap caigut entorn del coll, deixant-li al descobert la	clepsa	grisenca, em mirava de fit a fit, obria la boca, com si volgués parlar i
s'inflaven i que els seus cabells s'estarrufaven, lleus, damunt la seva	clepsa	: —Què és això del tropitxo? —Trompitxol, home! I prengué també, al seu
alçant els braços en l'aire. Si faig un pas l'instant abans m'enfonso la	clepsa	a dins de les espatlles! —Cal que sortim tot seguit de l'avetosa —digué
per portar-hi totes les joguines: el cavall de cartró, la nina de	clepsa	de porcellana i ulls blaus i cabells rossos, la diligència de llauna
amb un gest de capità general, la ratlla amb el bastó. —El suc de les	clepses	desvagades —diu molt formal el senyor Cirera. Passa un cotxe que sembla
per les venes. Quan parla, parla tot ell. Parla amb els ulls, amb la	clepsa	, amb la cara, amb el posat; i la música li surt de l'ésser com un baf
desllustrats i es gratà, després, la pelussera que li creix damunt la	clepsa	com uns brins neulits de llavor de cànem. —Vostè comanda, don Joan —digué
L'Eudalt deixà escapar un riure de ratolí. Després es gratà la	clepsa	llargament. —La tia Marcusa és una animeta sense fel; totes se les
mirant-me caliginosament. Mantinova arronçà les espatlles, es gratà la	clepsa	, es passejà una estona en silenci amunt i avall del despatx, i,
em devingueren de sobte tan blaus i diàfans que la tapa de la meva	clepsa	semblava un cel de matineret d'estiu. Altrament, la música em feia
groguenc. Unes gotes de suor, petites però individuades, li piquen la	clepsa	. Té una cara ferotge i peluda, els narius arremangats, la boca molla,
amb el braç, l'ampolla s'ha vessat —exactament s'ha vessat sobre la	clepsa	de la persona que ha arribat primer per separar-los: sobre el cap
calb, pobre, com un sant Antoniet de Pàdua, igual, amb el lliriet a la	clepsa	. Et penses tu que sant Antoni de Pàdua en sabia, de tocar el piano? Què
i tingués la campana penjada d'orella a orella sota el teuladet de la	clepsa	. Tot ell era ple i estremit de la vibració ronca del bronze, quan
de la fúria martiritzadora l'aprofita sense pensar-s'hi. Xoquen les dues	clepses	afaitades amb una violència tan gran, que la sang comença a rajar i a
que el que l'esgarrifa especialment és la nua exposició de la seva	clepsa	. I cada vegada es promet: "demà em compraré un capell!" Sento la veu de
seient rodó i del cuiro que recobria l'encoixinat, brollava, com de la	clepsa	tallada d'un pallasso, un manyoc de crin. —A veure, Aspriu... Voleu fer
l'aire, experimentà una esgarrifança i immediatament fou poblada la seva	clepsa	per uns minúsculs bolets, uns blanquíssims moixernons que feien un
fent un petit sorollet de brisa els seus moixernons decantats en la seva	clepsa	rapada, Anna intentà endevinar el que treien de la Màquina sense
el cap, i llavors el públic ja no veurà la cara de l'orador sinó la	clepsa	. En el cas que comentem, la solució més natural i artística consisteix a
veurien més que la barba i el coll estirat, i, per massa baixes, només la	clepsa	. Per tant, doncs, caldrà que l'orador tingui present aquesta norma perquè
i a les trapelleries d'uns quants jovenets disposats a trencar-se la	clepsa	per uns pocs U. S. $. El sorprenent resultat fou comprès
sobre el cap. No era pas una banalitat. Rogelio anava amb sabates, i la	clepsa	de Celito, tal com la de tots els germans, oferia una completa calvície.
enlluernador, i l'august matusser com una bestiassa, ingenu i dur de	clepsa	. L'enginy de l'infant és tan fresc, tan d'origen diví, que tot seny
que ocupa un lloc d'honor proper al dirigent suprem, en veure la	clepsa	del mandatari desprotegida de l'aire glacial i tallant, es treu el seu
de un corbatí de sóla de un dit de gruix y cuatre de alsada, coberta la	clepsa	ab una gorra de cuartel, de un pam y mitj, esforsanse per portar lo pas
expecial que 'n deyan catxuxa; tot ab greu dolor dels senyors cual	clepsa	cubría sempre 'l barret de copa. No vull dir en aixó que 'ls senyors de
á suicidarse. Pero ¡cosa estranya! Encare que tingan una bala al cor ó la	clepsa	destrossada, per això ¡no cauhen! * * * [3] En
perdre les hisendes i quasi els ulls i quedar-me la	clepsa	plena d'embulls. Eterna bordellera d'hostal i port,
Esperança Trinquis, plena de minoves, tarot a la	clepsa	, mitges al garró, has begut les gotes del
Els anys m'han entaforat records de calaix de sastre,	clepsa	endins. Sento remor de serpents de cascavell. Temo que perdré
l'embolic de destriar "inic" de "ric", matís de	clepsa	, tan subtil, que molt sovint hi perds el fil. Dels llavis d'un
Vet aquí com escapçaven el xinès Huan, i la	clepsa	li tombeja quan la cua li pren mal,
—Diràs per què, bordegaç? —Perquè vós teniu la	clepsa	més llisa que un camp nevat. —burrango, porto
mes 't ve ab distinció tan maquiavélica que sols pot haver surtit, de la	clepsa	de Satanás dient que es precis distingir entre nostra conducta com á
de carrer, observarà que no esmentem les paraules capissar,	clepsa	, closca, garjola, leri-leri, i algunes més, poques en realitat, les
Era un home jove, escardalenc, de mitja talla, de cap rodó i pelat de la	clepsa	, i tant extraordinariament esgroguissat que semblava verd talment. Tenía
que sembla que ve de l'hort. El meló mesura a ull,	clepsa	rasa que el fascina; pel tatuatge l'escull, el tusta
i un barret de palla, flor d'estiu albina, floreix en la	clepsa	de cada senyor. Marquen les donzelles nova temporada i amb els
, va pujar com un coet. Un que no tenia un pèl de ruc es va quedar amb la	clepsa	més nevada que la Pica d'Estats després de la rufaca. Vaig esquitxar una
Mira-t'ho bé, això, xicot. I fica-t'ho ben bé dins de la	clepsa	! Ets nou a l'ofici i aquestes coses no es veuen cada dia. Això és una
cafè. —Noi, quasi no t'hauria conegut amb aquestes ulleres i aquesta	clepsa	de llautó. ¿Però què us donen allà que torneu esquerdats i grocs com una
que sentia degotar-li des d'alguna la sangota dels germans damunt la	clepsa	—, ens regalà en recompensa, mofant-se de nosaltres, no un elefant, com
Bon dia, Brown! Brown [(a Smith)] Fes-li saltar el barret de la	clepsa	! [Smith fa volar el barret de Peachum.] Peachum Molt bé, Brown!
Va abillat ridículament amb camisa llarga i estrenyecaps, o lluïnt la	clepsa	).] Ja fa dies que n'he tinguda tanta, que a la fi l'he acabat,

Pàgina 1 (de 2)

50 següents