×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb clergue |
Freqüència total: 1241 |
CTILC1 |
| un aplec com de catacumbes, dones amb vestits foscos, homes reverents. El | clergue | tenia un aire anglès, celebrava amb unció, pronunciant lentament els mots | | del Montseny. Era, literalment, a casa l'escombriaire del poble: el | clergue | era un cunyat seu i celebrava servint d'altar la calaixera. Al mig, un | | parròquies, amb abundància d'absoltes davant de cada parròquia, soldats, | clergues | , i l'Audiència, prohoms i menestrals, tots lluint les millors gales. Quan | | consolidació del país com a col·lectivitat diferenciada és obra dels | clergues | : dels menuts i dels grans. La popularitat il·limitada del bisbe Oliba | | a poc a poc l'enreixat jurídic de Catalunya. I d'això se n'ocupaven els | clergues | . Mentrestant, els monestirs dirigien la repoblació de la terra. Llurs | | Corpus de Sang a Barcelona. Davant d'aquest món, tancat i intocable, de | clergues | , bandolers, canonges i pagesos, tots barrejats en una mateixa sang, la | | un esgotament gairebé total de les seves possibilitats creadores. Mai els | clergues | no foren tan poca cosa a Espanya com des de 1840 a | | gairebé res. Els homes deixen la casa, i és cridat el | clergue | . La mare sempre s'ha guiat per un principi ben trenat | | resistir mai, és la de fer mal a una dona, i el | clergue | doncs és arma forta per les civils guerres fembrils. | | el consell de la muller és la sort o la ruïna d'una casa —sentencia el | clergue | amb els ulls adreçats a les bigues. —Sobretot, sabent que en Tomàs és un | | començar a veure senyals del Concili: un bisbe negre, jove i somrient, i | clergues | de tots colors i formes i dimensions. L'edifici no té l'envergadura del | | — i amb tot de taules —per a les llengües principals— i gent que va i ve; | clergues | que van vestits de moltes maneres, des de la indumentària talar més | | La pàtria, el civisme, la religió i la cultura foren invocats pel bon | clergue | . Però el triomf de l'ex-seminarista fou quan, al final de tot, va voler | | de Richepin, amb els quals flagel·lava els burgesos, els castellans, els | clergues | i tota mena d'idees i d'estaments opressors. A la llibreria eren atacats | | triomf, anuncia la bona nova a la meva mare. Tot era obra d'ell, del bon | clergue | que curava d'assegurar la meva educació i l'esdevenidor de mare i fill. | | i com que llavors era el moment de M. Combes i de les lleis contra els | clergues | , l'home va perorar sobre el seu anticlericalisme davant dos espanyols de | | amb adornaments daurats: "¡Quins temps, aquells!" Els meus paisans | clergues | i escrivans, en la tardor del Quatre-cents, gairebé en el seu més ple | | tan grans— estaven a l'abast d'una "mocedad", que el | clergue | Riber qualificava de "demasiada". Ja sé que hi ha hagut | | per als nous llenguatges. Sense aquella primera tinta dels notaris i dels | clergues | de l'XI i del XII, la nostra actualitat verbal seria | | —canònic— de l'embolic: sembla que, a base de subtileses doctrinals, els | clergues | dictaminaren que els moros batejats durant la Germania eren cristians | | van inhibir-se. Les Mitres del país hagueren d'acudir a la importació de | clergues | castellans per sortir del pas. De tota manera, el "remedio de la | | viejos lo mismo que sacaban de los moros", escriu puntualment un | clergue | siscentista. En el XVIII, el naturalista Cavanilles encara ho | | el pontificat del Patriarca Ribera va haver-hi una forta immigració de | clergues | castellans, dirigida a la conversió dels moriscos, però que reforçà | | antinapoleònica del 1808, i en les carlinades. Canonges i | clergues | de relativa benestança es faran solidaris amb la burgesia i li donen el | | el poder central. Rarament les Seus del País Valencià van a parar a | clergues | indígenes. De manera sistemàtica, i per raons terriblement òbvies, reis i | | XVII, tots dos segles inclosos. En el XVIII els nostres | clergues | fan una excepcional contribució a la cultura profana: temps d'un P. Tosca | | guerra civil, que ingressà a l'Orde de Predicadors i es féu, més tard, | clergue | secular. Era un polemista admirable: sòlid de doctrina, hàbil en | | és el més propici per a promoure-la. No vull pas dir que no quedi algun | clergue | amb inquietuds literàries, ni que no es publiqui alguna temptativa de | | floret d'autoritats en el dol d'honor i els fúnebres cants d'un estol de | clergues | . Mentrestant, Don Quixot va pel món, ombra immortal, etern perseguidor de | | banderes, a so de timbals, trompes i gralles. Infants i vells, dones i | clergues | s'havien aplegat en muralles i torres i es sentien tots reconfortats de | | gran silenci, va demanar a monsenyor: —D'on és aquesta bona gent? I el | clergue | contestava: —No us ho sabria dir. La llengua que parlaven m'és | | setmanes més tard. Tot sovint, per espai de uns tres o quatre dies, un | clergue | episcopalista molt emmidonat i de posat molt devot, amb un cert caient en | | contra els capellans: molt al contrari, a la dispesa hi havia dos | clergues | , i ell els tractava amb el més gran respecte i amabilitat. Segur de | | Abraham, jueu, fetes entre 1339 i 1340. No mancaven els | clergues | il·luminadors: el Llibre racional de la Seu de Mallorca | | els obrers de les parròquies, els diaques, amb sotana i sobrepellís, els | clergues | , emmanteuats, els canonges, amb hàbits de seda i valones d'ermini... Els | | en la paret vora la porta i que indiquen un passa-volant neguitós o un | clergue | inspirat de Kempis rondinaire, d'aquesta forana part de la Vila del | | plena de monges que a poc a poc se dirigeixen al convent, de | clergues | que avancen cap a l'esglesia, de nenes que s'encaminen cap a la pensió... | | més que severa, afectuosa; més que imponent, familiar. Les beguines i | clergues | acuden al mes de María amb pas quiet, sigilós, com ablanit per la | | sempre el veus així, tan senzill. —Moltes unces...? —Uf! Podrit!... Els | clergues | començaven un cant litúrgic. Uns quants exigien l'acompanyament de | | dur la bona nova. Avui encara, a l'Àfrica del nord, tot i l'oposició dels | clergues | islàmics, hom sacrifica una oca amb motiu del solstici d'hivern com a | | d'identitat, entre una imatge religiosa i el seu model; la imatge, per al | clergue | rus Pavel Florenskij, no ha d'ésser considerada una simple representació | | també els missatgers de Mallorca, València i Venècia, el bisbe i els | clergues | de més categoria i un darrer estol d'àngels i dimonis. La mitologia | | ell creia estulta indiferència del minyó, cercà conversa a un respectable | clergue | . Pare i fill arribaren a Barcelona fent-se el bot mútuament. Posaren a | | per això que els pantalons de certs buròcrates, com la sotana de certs | clergues | , tenen ací una brillantor tan estricta que us transporta fàcilment al món | | passa i a observar. De vegades entreu a un cafè i veieu la corona d'un | clergue | reflexada a un mirall. Trobo capellans de Barcelona. Conto a un d'ells | | entrava pel rosetó irisava el roquet dels escolans i les casulles dels | clergues | . La cera crepitava i semblava una pluja de puntets lluminosos, com | | havia tingut temps d'aplegar uns quants cavallers i uns quants | clergues | ; comparegué al costat de Lau i de Seniergues i conseguí deslliurar-los en | | o del "Cimbalum mundi" i del "Libro de buen Amor". | Clergues | i frares exclaustrats eren quasi sempre els protagonistes de les breus | | en aquells moments tan feroçment bescantades. Anaven vestits com els | clergues | seculars, no tenien hores de cor, feien la vida normal com l'altra gent i | | alguna onada com la del Pare Ripoll; la deixa de tal o qual frare o | clergue | que podia haver tingut curiositats o interessos... És molt poc probable, |
|