Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

un aplec com de catacumbes, dones amb vestits foscos, homes reverents. El	clergue	tenia un aire anglès, celebrava amb unció, pronunciant lentament els mots
del Montseny. Era, literalment, a casa l'escombriaire del poble: el	clergue	era un cunyat seu i celebrava servint d'altar la calaixera. Al mig, un
parròquies, amb abundància d'absoltes davant de cada parròquia, soldats,	clergues	, i l'Audiència, prohoms i menestrals, tots lluint les millors gales. Quan
consolidació del país com a col·lectivitat diferenciada és obra dels	clergues	: dels menuts i dels grans. La popularitat il·limitada del bisbe Oliba
a poc a poc l'enreixat jurídic de Catalunya. I d'això se n'ocupaven els	clergues	. Mentrestant, els monestirs dirigien la repoblació de la terra. Llurs
Corpus de Sang a Barcelona. Davant d'aquest món, tancat i intocable, de	clergues	, bandolers, canonges i pagesos, tots barrejats en una mateixa sang, la
un esgotament gairebé total de les seves possibilitats creadores. Mai els	clergues	no foren tan poca cosa a Espanya com des de 1840 a
gairebé res. Els homes deixen la casa, i és cridat el	clergue	. La mare sempre s'ha guiat per un principi ben trenat
resistir mai, és la de fer mal a una dona, i el	clergue	doncs és arma forta per les civils guerres fembrils.
el consell de la muller és la sort o la ruïna d'una casa —sentencia el	clergue	amb els ulls adreçats a les bigues. —Sobretot, sabent que en Tomàs és un
començar a veure senyals del Concili: un bisbe negre, jove i somrient, i	clergues	de tots colors i formes i dimensions. L'edifici no té l'envergadura del
— i amb tot de taules —per a les llengües principals— i gent que va i ve;	clergues	que van vestits de moltes maneres, des de la indumentària talar més
La pàtria, el civisme, la religió i la cultura foren invocats pel bon	clergue	. Però el triomf de l'ex-seminarista fou quan, al final de tot, va voler
de Richepin, amb els quals flagel·lava els burgesos, els castellans, els	clergues	i tota mena d'idees i d'estaments opressors. A la llibreria eren atacats
triomf, anuncia la bona nova a la meva mare. Tot era obra d'ell, del bon	clergue	que curava d'assegurar la meva educació i l'esdevenidor de mare i fill.
i com que llavors era el moment de M. Combes i de les lleis contra els	clergues	, l'home va perorar sobre el seu anticlericalisme davant dos espanyols de
amb adornaments daurats: "¡Quins temps, aquells!" Els meus paisans	clergues	i escrivans, en la tardor del Quatre-cents, gairebé en el seu més ple
tan grans— estaven a l'abast d'una "mocedad", que el	clergue	Riber qualificava de "demasiada". Ja sé que hi ha hagut
per als nous llenguatges. Sense aquella primera tinta dels notaris i dels	clergues	de l'XI i del XII, la nostra actualitat verbal seria
—canònic— de l'embolic: sembla que, a base de subtileses doctrinals, els	clergues	dictaminaren que els moros batejats durant la Germania eren cristians
van inhibir-se. Les Mitres del país hagueren d'acudir a la importació de	clergues	castellans per sortir del pas. De tota manera, el "remedio de la
viejos lo mismo que sacaban de los moros", escriu puntualment un	clergue	siscentista. En el XVIII, el naturalista Cavanilles encara ho
el pontificat del Patriarca Ribera va haver-hi una forta immigració de	clergues	castellans, dirigida a la conversió dels moriscos, però que reforçà
antinapoleònica del 1808, i en les carlinades. Canonges i	clergues	de relativa benestança es faran solidaris amb la burgesia i li donen el
el poder central. Rarament les Seus del País Valencià van a parar a	clergues	indígenes. De manera sistemàtica, i per raons terriblement òbvies, reis i
XVII, tots dos segles inclosos. En el XVIII els nostres	clergues	fan una excepcional contribució a la cultura profana: temps d'un P. Tosca
guerra civil, que ingressà a l'Orde de Predicadors i es féu, més tard,	clergue	secular. Era un polemista admirable: sòlid de doctrina, hàbil en
és el més propici per a promoure-la. No vull pas dir que no quedi algun	clergue	amb inquietuds literàries, ni que no es publiqui alguna temptativa de
floret d'autoritats en el dol d'honor i els fúnebres cants d'un estol de	clergues	. Mentrestant, Don Quixot va pel món, ombra immortal, etern perseguidor de
banderes, a so de timbals, trompes i gralles. Infants i vells, dones i	clergues	s'havien aplegat en muralles i torres i es sentien tots reconfortats de
gran silenci, va demanar a monsenyor: —D'on és aquesta bona gent? I el	clergue	contestava: —No us ho sabria dir. La llengua que parlaven m'és
setmanes més tard. Tot sovint, per espai de uns tres o quatre dies, un	clergue	episcopalista molt emmidonat i de posat molt devot, amb un cert caient en
contra els capellans: molt al contrari, a la dispesa hi havia dos	clergues	, i ell els tractava amb el més gran respecte i amabilitat. Segur de
Abraham, jueu, fetes entre 1339 i 1340. No mancaven els	clergues	il·luminadors: el Llibre racional de la Seu de Mallorca
els obrers de les parròquies, els diaques, amb sotana i sobrepellís, els	clergues	, emmanteuats, els canonges, amb hàbits de seda i valones d'ermini... Els
en la paret vora la porta i que indiquen un passa-volant neguitós o un	clergue	inspirat de Kempis rondinaire, d'aquesta forana part de la Vila del
plena de monges que a poc a poc se dirigeixen al convent, de	clergues	que avancen cap a l'esglesia, de nenes que s'encaminen cap a la pensió...
més que severa, afectuosa; més que imponent, familiar. Les beguines i	clergues	acuden al mes de María amb pas quiet, sigilós, com ablanit per la
sempre el veus així, tan senzill. —Moltes unces...? —Uf! Podrit!... Els	clergues	començaven un cant litúrgic. Uns quants exigien l'acompanyament de
dur la bona nova. Avui encara, a l'Àfrica del nord, tot i l'oposició dels	clergues	islàmics, hom sacrifica una oca amb motiu del solstici d'hivern com a
d'identitat, entre una imatge religiosa i el seu model; la imatge, per al	clergue	rus Pavel Florenskij, no ha d'ésser considerada una simple representació
també els missatgers de Mallorca, València i Venècia, el bisbe i els	clergues	de més categoria i un darrer estol d'àngels i dimonis. La mitologia
ell creia estulta indiferència del minyó, cercà conversa a un respectable	clergue	. Pare i fill arribaren a Barcelona fent-se el bot mútuament. Posaren a
per això que els pantalons de certs buròcrates, com la sotana de certs	clergues	, tenen ací una brillantor tan estricta que us transporta fàcilment al món
passa i a observar. De vegades entreu a un cafè i veieu la corona d'un	clergue	reflexada a un mirall. Trobo capellans de Barcelona. Conto a un d'ells
entrava pel rosetó irisava el roquet dels escolans i les casulles dels	clergues	. La cera crepitava i semblava una pluja de puntets lluminosos, com
havia tingut temps d'aplegar uns quants cavallers i uns quants	clergues	; comparegué al costat de Lau i de Seniergues i conseguí deslliurar-los en
o del "Cimbalum mundi" i del "Libro de buen Amor".	Clergues	i frares exclaustrats eren quasi sempre els protagonistes de les breus
en aquells moments tan feroçment bescantades. Anaven vestits com els	clergues	seculars, no tenien hores de cor, feien la vida normal com l'altra gent i
alguna onada com la del Pare Ripoll; la deixa de tal o qual frare o	clergue	que podia haver tingut curiositats o interessos... És molt poc probable,

Pàgina 1 (de 25)

50 següents