Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de rebuigs i de la fam de vol curt de les gavines. El brivall l'havia	clissat	d'ençà de l'aparició de l'altre i esperava que es decidís a abordar-lo.
provatori. El propi "chef" —l'ull aristocràtic del qual no deixava de	clissar	les oportunitats que s'ofereixen a un home d'hostal,— va confessar-nos la
romansejava: —No, encara no. Ep, tu, no filis! —Qui ho diu que	clisso	? —Fes-te el desentès. Mira-te'l. No, ca, que t'enganyen
? —Avant! —I si la "màscara" ens arreplega? Laia reia. —M'agradaria	clissar	-la. Avançaren. En el cim, una ermita. Un vot vil·latà l'havia bastida en
he vist. —I què ets vist, veiam? —Que et vol. S'embadaleix si et	clissa	i després ja no li pots treure una paraula. —És una garrafalada. Ni que
—afegí oficiosament el Ramon mentre abocava el licor i s'ajupia per	clissar	la ratlla. —¿Un o dos? Ja li ho diré, un bon home. Jove,
pel cartell del Palace, diu, com si llegís en veu alta: La policia ens ha	clissat	; escapoliu-vos rambla avall sense cridar l'atenció; van mal dades. Avant,
Santi, home. —Però, "debido a tu tierna edad", encara no has	clisat	, com diu l'alcalde de Calella, àlias el meu pare, que hi ha catalans i
estona d'estar-se quiets, van començar a fer ganyotes, l'àvia, que els	clissava	de cua d'ull, va esclafir una gran riallada. Tota ella reia: reia fins a
dalt d'arbres secs i en general, qualsevol talaia, per així poder	clissar	els insectes que formen part de la seva dieta. Hem pogut comprovar-ne la
: —Per quant has empenyat la Rossa? —Per dos unces. —Però, que no hi	clises	? Si's desfà de dintre! Es un mort: li falta un pulmó. El que més aturdeix
agoit". —Ja està!... Ja és meva! —vaig cridar-li. I el	clissar	de gossos de totes les masies adormides em va percudir endins del cor com
miraculós, ara s'enfadava perquè la flor del romaní era pansida. Eloïm va	clissar	un carro amagat darrera un canyissar ressec. —Ei, guaita, Banga! Veus
sense saber qui era ni com es deia, astut, satisfet de	clissar	-hi més que qualsevol altre, parlant com un ninot de ventríloc,
I els déus tampoc no s'avindrien a viure a casa d'un que ja li han	clissat	els negocis bruts! No em veig amb cor de tornar on són ells, per res del
II Ara sí que t'hem engrapat i no t'escapes! Ahir no et van	clissar	per culpa de la grip. Maleït siga! T'he vist venir perquè estava a
lliurement, acabats amb uns mugrons de la mena que m'agrada, i que havia	clissat	pel carrer gràcies a la taca que dibuixaven sota la brusa: foscos, amplis
! Oh, i no s'aturava, tu. Vaig pensar que potser era un tomàquet. No li	clissava	el ram, ves. I ara hi ha uns budells de metro que et fan un joc de mans
venir els de la colla. "Que tens userda?" em pregunta la Rosa, només	clissar	-me. "No, xata, se m'ha acabat del tot." "Doncs nosaltres sí
feines la notàveu. Al millor veies passar guerres, o potser, de lluny,	clissaves	la gent del regent perseguint la del príncep, però prou. I de sobte tot
acabat les contemplacions. Ep, senyoreta. Vinga, camàndules, que t'he	clissat	! Anna [(dintre)]. Ajudi'm. És molt important! Marina
per al càrrec de nova prostituta. Herbert: Perfecte! Jo he	clissat	aquest Päuli Neukomm i l'utilitzaré. Ho ha cantat tot. Jo sóc el
sincer. Jo, per prudència, me'l creuria. Barbra: No l'heu	clissat	, encara? No sabeu que a trenc d'alba vol sortir a matar sioux? D'aquí al
bàlsam del Papa Innocent no l'amorosiria, em penso. Secundina Hi	clisses	. Jo, en persona, he aplicat als brians, mesos i mesos, amb diligència i
Càrion. Això no té res d'estrany: tampoc no en veig jo, que m'hi	clisso	. Plutus. Ara deixeu-me anar, perquè, de mi, ja ho sabeu tot.
és aquest noi que sortia del teu despatx?, preguntà a l'Arcadi. Ja l'has	clissat	? Ets una pantera! Tot just has deixat en Jimmy i ja en busques un altre!
grilló los seus companys benemérits; mes ell qu' hi	clissa	de lluny, va dirse: —¡Ruch qui s' hi quedi; de frente
la Ronda i, des d'allà, van llançar tot d'octavetes. Els grisos els van	clissar	des d'abaix i els van començar a perseguir pels terrats. No sé pas com
organitzar un avalot de deu mil diables, mai tan ben dit. —Té, ja m'han	clissat	! —em vaig dir—. Ara sí que estic fregit. Fregit, fregit, no ho sé
amb càndid renou." "Airejo la trepa! Amb ull sorneguer em	clissa	el gall dindi i l'ànec i l'oca i criden: —Mireu! Ara ve
de l'esment la figura d'Antoni Canals quan, des del mig del riu, en	clissar	el germà petit a l'embarcador, començà a preguntar-li a crits què feia
—No facis l'orni. Parlo de les botes que portes; són meves. Les he	clissat	d'una hora lluny. —Te les haurà pres de casa, aquest lladre —digué una de
se'l troba i s'esquiva com visió de la nit; (L'ull el	clissà	, però no ho fa pas més i no el torna a apercebre el seu lloc.
La senda, no la coneix pas l'aligot, ni la	clissa	l'ull del voltor; no la petgen els fills de l'orgull,
l'ocasió perduda, l'acariciaren. Vaig encendre un cigarret mentre	clissava	l'angle ben pronunciat del seu nas. Tenia aquell tipus de bellesa
baixar la guàrdia en l'instant que calia, fins que els tècnics van	clissar	les seues qualitats i l'inversionista buscà l'entrenador i el gimnàs
Un foraster, que hagués vingut de molt enfora, potser sí, hagués	clissat	el gest. No un de l'Estuari, malgrat que hi havia antecedents en la
bec pedrolins i bastonets i llançant-los enèrgicament enrera. I havia de	clissar	Feliciano Puche igualment la inclinació que Lola em manifestava. Fins i
més no tornaria a somiar bestieses. I vaig conèixer la Berta. Ja l'havia	clissada	a la classe de Llengua (Saussure, llengua i parla,
algunes assignatures. Acompanyat de l'inseparable Bolós, que també havia	clissat	una mossa que el marejava perquè opinava en públic que no practicar
mirar-se'l. Aquell home tenia mal aspecte, de seguit que ella ho havia	clissat	. La pell massa blanca i aquells cabells tombats damunt la mirada, com
», no va atrevir-se mai a fer-me'n una descripció precisa. Només va poder	clissar	-lo de prop i de cara una vegada, però al cementiri de la vila, a dues
i el dolç do de la son en pau, el benestar de qui	clissa	formigues i no veu elefants. Tu tanmateix prediques,
Senyor, no puc fer corredisses! Savi naturalista, ¿que no hi	clisses	? Guarda'm a la vitrina del racó!» Els tòtils Al
un article. Què farem ara? No desisteix... No te n'oblidis que et té	clissat	... a causa de la festa del teu pis. Te n'havies oblidat?
que ho trobin tot a punt. Dissimula, fingeix, somriu. Agafaràs la maleta,	clissaràs	encara el mirall dels prodigis, hi endevinaràs el gest de la
des de 12,6 milions de km, i el 24 següent hi arriba prou a la vora per a	clissar	-los. I els nou anells apareixen en la fotografia que ens envia. Però, no!
»Continuem: el tren s'acosta a la plaça del carregador, el Silveri Rius	clissa	una cosa estranya a sota d'un vagó i llança un xiscle. Esfereït, demana
amb la imatge del Sagrat Cor dels anys dels fundadors. La Congressista	clissa	la gent a primer cop d'ull i, a més de diplomàcia, té una corpenta
jove. ¿Què m'havia passat per alt, que fins i tot en Quirze jove havia	clissat	? ¿Què havia volgut dir amb allò de si no m'havia adonat de res? ¿De què

Pàgina 1 (de 3)

50 següents