Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ple de neu. Però en indrets, la neu s'aprima, es torna transparent, es	clivella	el llençol blanc i apareix el to bru de la terra. 9
la imposició de l'excessiva vida, o també la llum mateixa, quan	clivella	la mà del nen que es cansa de fer força per irritar
quietes als genolls, recorda: deixa que un raig et	clivelli	el recer fosc i mira la pols dels anys. Parles de fe? S'han
la boira, fins que tard, potser a les deu o les onze, guanya la partida:	clivella	la massa de vapors emperesits. Un bri encès, pàl·lid, llisca de biaix
i es fon la boira. El sol de l'estiu crema les pedres de Comarquinal;	clivella	la terra dels camps; eixuga els rierols i inflama la nuesa dels turons de
maleta, tant me l'havia maltractada, i tant me l'havia gratada, pelada i	clivellada	la carretera, que jo havia acabat per odiar-la. No tenia figura dels seus
canta la cançó. La vella cantant recolzà la galta a la mà grassoneta,	clivellada	pels lleixius, i va fer una cara llangorosa. Va llançar un crit dolorós i
dama meva, la teva maneta —digué a la seva promesa. La mà grassona,	clivellada	pels lleixius, tremolava. Els vaig passar l'anell al dit, mentre Zorbàs
seria el remei de moltes coses, entre les quals les tremendes ferides que	clivellaven	la societat illenca. Malgrat tot, la continuïtat institucional no es
dolorós plet familiar, una nova epidèmia de pesta caigué sobre les illes,	clivellant	encara més aquell maltractat cos social, desfet a estirades abans que
qualsevol. Potser l'element més transcendental de la crisi que actualment	clivella	l'esperit mallorquí sigui deguda al canvi absolut que en menys de vint
tant si és entre lul·lians i anti-lul·lians com per qualsevol altra raó,	clivellaren	l'edifici contra el qual aniria dirigit el cop de gràcia de la
—No el veiem. Mai no surt de Marsa. Sentiu com el domini europeu es	clivella	. El problema islàmic pren, a Tunísia, un doble aspecte: el nacional, que
Per entre mig de la pedra ara hem vist entrar la llum. Així es	clivellés	la vida obrint els murs de l'oblit. Així fos la llum
exclusivistes no hi ha església possible. Ells mateixos es ressequen i es	clivellen	d'aquesta ardor sense foc, d'aquesta manca de cordialitat que l'apòstol
seu rostre resplendeix de cara a la posta. El front serè, plegadís, se li	clivella	d'arrugues ingènues. Les ulleres modestes, diríeu que són muntades en
sense cap folrament. —Bon home: les bestioles foradafustes de la mar el	clivellarien	com un garbell i l'enviarien a fons en tres mesos. És impossible
s'hagués vist el baix del pantaló esvorat, la sabata leri-leri a punt de	clivellar	-se pel costat de fora. Exhalant un sospir, enfilà escala amunt, trucà a
La cuirassa que li havia oprimit l'ànima tant de temps, cruixia, es	clivellava	, i per les seves esquerdes, coets d'un castell de focs encès a dins, les
dringar esdevé, de nou, perceptible. I entremig un crit isolat, agut. Els	clivellen	a bales. L'atac ha estat repel·lit. S'ha fet un xic més clar. Vora meu
de blau puríssima i or, amb la respatllera molt alta: la pintura s'hi	clivellava	. Queda per dir una resala gran, amb el sostre pintat d'escenes com de
l'Ave Maria. Una altra estampa El migdia era xafogós. El juliol hortolà	clivellava	la terra i espesseïa l'alè. Les palmeres que voregen el passeig de
em va costar molt d'obrir la porta de casa —una porta de fusta vella,	clivellada	pel sol—; al mig, m'hi havien penjat un cap de bou amb dues branquetes
la nostra terra i tot s'ha trasmudat: els camps assolats, xops de sang i	clivellats	per la metralla, tornaran a ésser penetrats per la rella per a rebre la
i als camps i a la mar! Primavera als cors! Ara és el temps que el tany	clivella	el glaç que el colgava. Ressuscita allò que semblava mort. Per Catalunya,
en aquest aspecte s'engendri en ell la primera fissura que amb el temps	clivelli	tota l'estructura amorosa. Clar és, que no es tracta aquí, com és
si són grossets (en els xics no és tan indispensable) per tal que no es	clivellin	en assecar-se i recordar que aquest assecatge s'ha de fer a l'ombra; i
com a homes segurs i forts. Però en circumstàncies extraordinàries es	clivellen	les qualitats fingides, els ressorts de la tivantor artificial es
al gris plom —un color de mig dol—, una pedra que les aigües estoven i	clivellen	amb paciència. A hores d'ara ni a Cadaqués ni pels seus voltants no ha
de les Corts. El vent s'ha refermat i el gruix dels núvols comença a	clivellar	-se. De sobte l'Hipòlit recorda el contacte de la mà de l'Alícia,
i blancs de neu eterna. Per la part del darrera el terreny baixava, es	clivellava	, i, en una successió de desnivells sobtats, davallava fins a un dels
les figuerasses completaven aquell paisatge elemental, ascètic, on el sol	clivellava	a poc a poc la blancor desesperada de la nostra misèria. La desigualtat
impossible. De vegades, a còpia de donar cops de cap, el mur es	clivella	i per l'escletxa és possible de passar al camp dels escollits, que és un
No és ben bé una plana ni un lloc agrest coronat per cims ferèstecs ni	clivellat	per profundes cingleres. Els turonets que el volten —Monterols, Putxet i
precepte no neixia prou flonjo i per això al primer assaig d'adaptació va	clivellar	-se a mans del propi autor. Per aquesta clivella han anat passant la
i dels pobles. El saber i les seves bases mateixes restaren, adés	clivellats	, adés profundament trasbalsats per aquelles forces noves; la mateixa
de la mullena del jardí, i d'una naturalesa excessivament madura, que es	clivellava	, que es començava a podrir i a tornar-se àcida de tan dolça. Un cop
mateix que un mur llarch, seguit y sense cap mena de relleu, comensà a	clivellar	se, filtrantse per les escletxes, com sigil·losos esperits de la montanya,
foc. Alguns combustibles sòlids, abans de cremar, en escalfar-se es	clivellen	, reduint-se a miques, i en aquest cas se'n perd una bona part que
Però hi havía altra cosa; ¿era just que la seva sagrada testa fos	clivellada	d'espines, sos membres santíssims atravessats de claus, el seu còs
l'home. Per a encaixar-lo lluminosament en l'univers ha calgut a Teilhard	clivellar	les fronteres espaciotemporals del mateix univers i obrir-les a
al criteri que s'havia format dels catalans sí que el modifica; se li	clivella	, a l'extrem que sembla que desitgi el triomf de la Solidaritat Catalana.
mica, perquè ja se sap que les coses així que es fan velles comencen a	clivellar	-se, per ben fetes que estiguin, i "perola vella, bony o forat". Sí
d'esmalt, per efectes del foc lent, poden començar a esquerdar-se o a	clibellar	-se. En aquest cas el mal menor serà el de precipitar ben ràpidament
en la desolada Tierra del Fuego sudamericana. És una costa nua, de roques	clivellades	i menjades pel mestral i les tempestes, amb illots escampats semblants a
Aquesta quarta barra és una gran extensió rocosa coberta d'algues i	clivellada	per escletxes o "atinells" ("atinell" pot ésser tant una prominència
poc, com la mar. Ara, això sí: una mar d'onades de pam i mig.	Clivellada	ací i allà pels pals de les arts de pesca. Però aquest mar té un encís
els dies de pluja, una mica negrencs, i, durant la primavera, quan el sol	clivella	la terra i pertot arreu esclaten les sordonaies i les espadelles, els
paraules deslligades que ningú no entenia i mots esborronadors, que	clivellaven	l'aire febrosenc del vespre. Sobtadament, els dits d'en Gafet començaren
que és significatiu. Ara bé, el filòsof existeix un món, el seu, que veu	clivellat	per l'exterioritat: si el filòsof no s'apercebés de l'exterioritat mai

Pàgina 1 (de 4)

50 següents