Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Convé observar, de passada, que això de "progrés moral" sembla un	clixé	terminològic més aviat propi dels "progressistes" del XVIII
dir, deixa de ser bon. I resulta, en conseqüència, que el clàssic	clixé	del negrito cantussejador i laboriós, de l'hindú savi i adorador
de la morbositat venèria, un cop acceptat mèdicament, es regira contra el	clixé	canalla del sexe. I hi ha Freud, encertat o no, però amb una profunda
els habitants del planeta Terra repeteixen uns idèntics, inalterables	clixés	de crim i de plaer. Llegeixo en Mateo Alemán —el Guzmán de
la porto a la butxaca." A la nit, Gaspar es va dedicar a revelar uns	clixés	: els que havia tret dels seus familiars a la vigília i els d'una noia
al llit? —I tu, què fas en aquesta hora? —M'he entretingut a revelar uns	clixés	. —I com han sortit? —Tu, en lloc de somriure, fas una ganyota d'home
si les estrelles es desplaçarien d'acord amb les nostres prediccions.	Clixés	, dades, notes, referències. Ciutadà. —I què? Einstein.
amb agulles finíssimes. Cada cromosoma és com una capsa que conté molts	clixés	. Cada clixé respon a un caràcter dels pares. De cada un d'aquests clixés
finíssimes. Cada cromosoma és com una capsa que conté molts clixés. Cada	clixé	respon a un caràcter dels pares. De cada un d'aquests clixés els savis en
clixés. Cada clixé respon a un caràcter dels pares. De cada un d'aquests	clixés	els savis en diuen "factor". Darwin. —I com s'esdevé,
modificant els factors o els cromosomes. És a dir els	clixés	o bé els estoigs. Darwin. —I això, com ho podeu fer?
en incòmoda banalitat quan passen a la ploma dels divulgadors subalterns.	Clixés	com la "tecnoestructura" de Galbraith o com la "societat
que són solament pròpies de la ciutat i del seu terme municipal. És un	clixé	incompatible amb el Maestrat i amb les Serres d'Alcoi, amb el Camp d'Elx
els mots clàssics estan en camí vers una àlgebra: la figura retòrica, el	clixé	, són els instruments virtuals d'una connexió; han perdut densitat en
artístico-realista. Aquí la metàfora no pretén ésser més que un	clixé	gairebé integrat al llenguatge real i indicant sense gaires despeses la
literari, han trencat a cada instant la closca sempre en formació dels	clixés	, dels costums, del passat formal de l'escriptor; en el caos de les
ja no ressona, afortunadament. El vocable, dissociat de la ganga dels	clixés	habituals, dels reflexos tècnics de l'escriptor, és aleshores plenament
"Ja hem fet cruixir les premses", em digué en Manel, ironitzant el	clixé	i fregant-se les mans amb un gest ben seu. Tinguérem l'honor —força
l'efecte, i, després, que en aquet païs tan clar i assoleiat, sempre ls	clixés	han vist llum, i llum de dia i fanal de nit és massa claror..., i ho deixa
amb el d'Europa. És, també, l'hora dels fotògrafs, que han de canviar	clixés	, o films de cinematògraf. Hom els veu fer complicades combinacions per
costat d'un bordegàs que li carregava tota la feina més feixuga. Dels sis	clixés	, el de la darrera plana encara quedaria velat. I amb aquest bagatge, quan
presentar un fet semblant era Figueres. Era el Figueres federal. Aquest	clixé	encara circula per tot arreu. És un clixé fals. La generació
Era el Figueres federal. Aquest clixé encara circula per tot arreu. És un	clixé	fals. La generació d'admirables, d'inoblidables vells republicans, va
d'una còmica i descobrir que és tot el que pot ésser de llarga, desfà el	clixé	que la gent de fora tenim dels costums dels que porten l'atxa de la
anys, i al Congrés agafà fama d'orador, instantàniament. Hi havia un	clixé	d'orador de l'oposició —grandiloqüent i elevat— i Salvatella donà aquest
dels seus passos, la mecànica de l'ofici obligada a projectar certs	clixés	que el justifiquin, les mirades que se't claven, que et pesen a
, no n'he tinguda mai. Si he d'ésser franc, diré, a més, que els	clixés	que circulen sobre els primers amors em semblen absolutament falsificats.
en la nostra memòria, tova i permeable com un fang, s'hi quedà gravat el	clixé	del senyor Colomines com un senyor susceptible d'ésser francament
rebre. En cinc minuts ens despatxaren. Jo, desitjosa de treure algun	clixé	, m'aturava de tant en tant i enfocava l'objecte desitjat. Tot seguit una
fulles i la gent es passeja pels carrers prima de roba; en un angle del	clixé	, el repòrter ha copsat l'estampa d'un ciutadà amb barret de palla. Quina
a veure el ministre. Acabada la gestió, un fotògraf vol tirar un	clixé	. I en atançar-se el ministre, somrient, al grup: --Perdone, pero no
la i vocal: exemples: xarop, xàvega, Xàtiva, guixa,	clixé	, Xixona, patixca, auïxar, guix, etc.. S'escriu ix
mots aguts terminats en é, és, én:	clixé	, consomé, puré, matiné, fricassé, plaqué, piqué, frivolité, jaqué,
, xa, sofà, boà, cafè, te, mercè, oboè, fe (femení),	clixé	, consomé, puré, peroné, ximpanzé, jaqué, quinqué, matiné, pagaré,
els disàrtrics catalans, sense haver de recórrer al peu forçat dels	clixés	que viatgen. 6. No cal ponderar la importància cabdal de
no sols la imitació, sinó la reminiscència, freqüent i sovint literal, de	clixés	d'estil característics dels mestres de l'art. Ramon Llull, en el segle
consideraven necessari publicar la seva efígie, utilitzaren el primer	clixé	que els semblà més plausible. Això s'ha fet sempre a la premsa i
quadrades. —Quina llàstima que no sigui de colors, el film! Tirà diversos	clixés	. Després, pujà ell també cap a les ginesteres i volgué collir-ne unes
gairebé automàtica de combinar nombres. És, en molta part, una qüestió de	clixé	o de taules aritmètiques, amb el ben entès que els que aprenen més bé les
d'esma, sense força real de convicció. Tots vosaltres sabeu que hi han	clixès	de venedor. Frases estereotipades que s'apliquen sovint a defensar un
que les imatges evidenciades per la pantalla radioscòpica o en els	clixès	en que hi figuren els orgues toràcics, demostren focus absolutament
i que he après de llegir, sobre tot estudiant i interpretant els	clixés	, i així vaig poder, sense por d'ésser contradit per l'esdevenidor, dir al
o d'un desentrotllo mal conduit, fan difícil la interpretació dels	clixés	en els casos escullibles i la fan impossible en els nombrosos casos
/Perpetuïnes\, algunes notes que no són més que revelacions de	clixés	impressionats directament pels mèrits de l'eminent cirurgià biografiat,
Continua Pèrez Vilar: © © © © © © Podeu contemplar en aquest	clixè	la solemne inauguració: Barrera, capità general d'aleshores;
Ràdiodifusió en el temps de la dictadura La plana que representa aquest	clixé	és de la Revista Ràdio Barcelona, del 3 gener del
la dictadura —els d'Unión Radio— compressin l'emissora. Aquest	clixé	també és de l'any 1925. He anat repassant, full per full, totes
els senyors de l'Associació Nacional de Ràdiodifusió; i, en aquest	clixè	tenim la inauguració de les "Sessions pedagògiques". Sessions
Lot" amb Ràdio Barcelona. En canvi, ja ho veieu per aquest	clixè	, la postura adoptada no és pas que consoni amb la d'aquells homes que,
entre Ràdio Barcelona i l'Associació Nacional de Ràdiodifusió Aquest	clixè	ens mostra una plana de la "Revista Ràdio Lot", corresponent a

Pàgina 1 (de 8)

50 següents