DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
clos A 1916 oc.
clos M 794 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb clos Freqüència total:  2710 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Als closos ulls, aquest mar tan antic. Senzill proemi d'Arístocles "Em dic
no t'agradarà, si han empresonat el teu cervell i la teva llengua en closes, amb freqüència falsament sòlides, incompletes i nècies tàvegues de
Escapçada i tot, sense vestigis d'alè vital, recorda't, rera els ulls closos, almenys en el moment del cop decisiu de l'arma —si el teu cervell és ja
Sinera. "Però aquest cap de dona d'una tranquil·la bellesa, amb els ulls closos, es pot convertir en un espant. No tingueu por, que el temps li llevava a
en bona part, si no tan sols, d'insectes. Admet "Alliberada dels closos abismes d'on, en essència per sort, ningú no torna, és cert que de nou se
un preu avinent, m'endinso en l'ombra amb esperit pacífic, sóc ja silenci clos d'aquest reialme etern." Clitemnestra "Que em mati un fill, el meu
m'escapa mai el qui he agafat, el presoner, igual a una arna, en una meva closa mà. Hi ha dues exclusions, per a la meva vergonya, i encara tal vegada
no hi venia, i mai no hi ve, el luxe d'un cert desdeny per les ideologies closes", va traduir l'orador sagrat el seu íntim concepte del que és un idiota,
d'una manera definitiva— que la seva ànima estava emmetzinada per sempre, closa a tots els goigs d'ací: que mai més no hi entraria aquella alegria. Més
en cos i ànima. Fossin quins fossin els seus sentiments, Sileta estava ja closa a tot altre desig que no fos l'espera d'aquell llaç que —en presència de
el meu estimat estava sol, allí separat de tots, en el seu breu i trist clos; no tenia flors ni creu... I jo pensava en les nits fredes de l'hivern, i
ella sentia el consol de la presència dels infants, també fins a l'ànima closa d'ella semblava arribar un raig de l'alegria que ells difonien. La vella
fet que el Lumen Domus restringeixi la seva al·lusió al clos de l'Orde Dominicà: són en tant que catalans, que els frares de Sant
es veien banderes angleses i franceses. La gent saludava amb el puny clos els milicians armats. Una tarda, pel Passeig de la Bonanova, vaig veure
La rectoria —balcó modern argentat, detonant— té les portes closes. Sembla mentida que l'urpa de l'odi hagi arribat fins a aquest recer
qual s'estén un profund paisatge de terrats, de teulades més baixes, de closos on fumegen xemeneies. —Seieu a la barana —diu la noia. L'home
alenteix, s'atura, mira a una i altra banda, fita l'esguard en la porta closa que hi ha al fons de tot de l'entrada. Darrera seu, una veu pregunta: —On
estretes obertures rectangulars que fan de finestra tenen les persianes closes sota les llepades de sol que s'insinuen entre els ràfecs i en un ampit,
seus ulls deuen contemplar, car el barri sembla desert, les portes són closes, les finestres barrades. Truca, una mica a l'atzar, als picaportes que
a seure a les amples escales que pugen cap a la porta principal, sempre closa i on hi ha clavats tot d'avisos que l'obscuritat no permet de llegir. Els
esperar tots —contesta ella—. Però no parlem. Observen les barraques closes, silencioses en l'obscuritat, la cinta del caminoi humit per les aigües
ara apagades, i una casa de maó vermell amb sòcols de pedra, fosca i closa. El cap s'atura davant la reixa i indica: —Fica la mà pel darrer
més avançada, no es veu ni un sol malalt, tots reposen darrera les portes closes, però al capdavall del corredor hi ha tres dones amb mànegues que
de cautxú. Aleshores travessen el corredor, entre portes hermèticament closes vigilades per infermers invisibles darrera les caretes. Un segon servei
i besar medalles, i fer creus i més creus sobre la boca i els ulls ja mig closos. Somniava retalls d'històries contades, acolorides i intensificades per
múltiples. S'ha tret els anells, abans de tocar, i brillen sobre la tapa closa del pianoforte. La cera crema, una llum color de palla i una finíssima
al pensament, a la consciència del rancorós rei, la visió de la ciutat closa, silenciosa, indiferent al pas del seu legítim príncep. Jeroni Oleguer
hi havia en els ulls dreturers de Carolina, en la seva boca tossudament closa, en l'eficàcia de l'ordre que ella imposava, potser simplement en el gest
criatura, amb una digna expressió de fàstic en la seva cara envellida i closa, triomfant una vegada més, tancant una vegada més la porta de la seva
en allò que ella no era, qualsevol cosa que estimés, l'estimava des de la closa realitat que ella era. Estimava Jeroni, naturalment, aquí hi ha tots els
Demà tornaré a pujar la mateixa escala i, horabaixa, amb les persianes closes i a les fosques, tornaré a tastar el gust del teu amor jove. Pagaré ben
impressionant. Les piragües, a tota vela, començaren a voltar l'espai clos, i a la punta de cada piragua un home dret, proveït d'una pedra lligada a
que això: que la societat medieval s'havia organitzat en compartiments closos, cada un dels quals es relacionava amb els altres per una xarxa
per telèfon. De dia, a l'aire lliure, tenia els ulls mig closos, i de nit sabia obrir-los molt, foscos i francs.
dúctils, com auguris de quan podries abastar la teva closa i total natura femenina. Aquí, prenguem-hi un got de llet. O
taverna de Maurici, que ve a ésser el centre vital d'aquest suburbi, el clos on tots els personatges venen a deslliurar-se per un moment de l'agre de
una mica més espaiosa que les altres.] [En aixecar-se el teló, dins el clos encanyissat de la taverna, seuen entorn de la taula Clavell, Gravat,
vosaltres, rai, me'ls trec de sobre d'una cleca. [(Xela entra dins el clos encanyissat. Maria es queda a fora i Anguila surt a
Xela, que passava de llarg, en sentir l'acordió s'acosta al clos de la taverna.)] /Xela\ Un que viu a la lluna. [(En
/Amèlia\ Ara hi vaig. [(Surt novament en escena i s'acosta al clos de l'encanyissat.)] Andreu! Andreu! [(Andreu aixeca el rostre i
profunda! Olivereda amunt, fora camí, en el rocall; closa i subtil com l'hora d'un sol pensament, per a entrar-hi calen
el meu antic dolor: no t'ha d'obrir la porta de les ombres i el clos on tinc només amb mi els laments de Gadara. Petit eco en el
que tan bé domines des de l'altura d'una fràgil branca. Una closa felicitat és ben bé del meu món Darrera aquesta porta
com pels llargs camins de les teves ferides, enllà de les dents closes dels teus morts, en una resignada solitud arriba, des
mort. Oh, fugir on no fossin tan nuament sabudes, tan closes dintre l'ordre d'aquestes llises nines, les diferents
homes de dolor. Ai, com guiar aquest immens dolor al clos de les paraules de la nit? Passen els vents, i el triomf, i el repòs,
i va mirar-se-les i remirar-se-les; després alçava els ulls mig closos, perplexa com un savi. I es va adonar que ja pensava!
ens fan el joc. Cada dos per tres ixi del seu clos (ah ah! oh oh!) mentre ens estafen en el pes.
diu el mirall; ric d'amagat, si puc, a llavis closos. Saltaré els entrebancs, pensava jo. Si tinc el món per enemic
taronjada i la blancor em treus desclovada d'un vers clos on se m'han romput les dents (després somrius confús

  Pàgina 1 (de 55) 50 següents »