×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb clos |
Freqüència total: 2710 |
CTILC1 |
Als | closos | ulls, aquest mar tan antic. Senzill proemi d'Arístocles "Em dic | no t'agradarà, si han empresonat el teu cervell i la teva llengua en | closes | , amb freqüència falsament sòlides, incompletes i nècies tàvegues de | Escapçada i tot, sense vestigis d'alè vital, recorda't, rera els ulls | closos | , almenys en el moment del cop decisiu de l'arma —si el teu cervell és ja | Sinera. "Però aquest cap de dona d'una tranquil·la bellesa, amb els ulls | closos | , es pot convertir en un espant. No tingueu por, que el temps li llevava a | en bona part, si no tan sols, d'insectes. Admet "Alliberada dels | closos | abismes d'on, en essència per sort, ningú no torna, és cert que de nou se | un preu avinent, m'endinso en l'ombra amb esperit pacífic, sóc ja silenci | clos | d'aquest reialme etern." Clitemnestra "Que em mati un fill, el meu | m'escapa mai el qui he agafat, el presoner, igual a una arna, en una meva | closa | mà. Hi ha dues exclusions, per a la meva vergonya, i encara tal vegada | no hi venia, i mai no hi ve, el luxe d'un cert desdeny per les ideologies | closes | ", va traduir l'orador sagrat el seu íntim concepte del que és un idiota, | d'una manera definitiva— que la seva ànima estava emmetzinada per sempre, | closa | a tots els goigs d'ací: que mai més no hi entraria aquella alegria. Més | en cos i ànima. Fossin quins fossin els seus sentiments, Sileta estava ja | closa | a tot altre desig que no fos l'espera d'aquell llaç que —en presència de | el meu estimat estava sol, allí separat de tots, en el seu breu i trist | clos | ; no tenia flors ni creu... I jo pensava en les nits fredes de l'hivern, i | ella sentia el consol de la presència dels infants, també fins a l'ànima | closa | d'ella semblava arribar un raig de l'alegria que ells difonien. La vella | fet que el Lumen Domus restringeixi la seva al·lusió al | clos | de l'Orde Dominicà: són en tant que catalans, que els frares de Sant | es veien banderes angleses i franceses. La gent saludava amb el puny | clos | els milicians armats. Una tarda, pel Passeig de la Bonanova, vaig veure | La rectoria —balcó modern argentat, detonant— té les portes | closes | . Sembla mentida que l'urpa de l'odi hagi arribat fins a aquest recer | qual s'estén un profund paisatge de terrats, de teulades més baixes, de | closos | on fumegen xemeneies. —Seieu a la barana —diu la noia. L'home | alenteix, s'atura, mira a una i altra banda, fita l'esguard en la porta | closa | que hi ha al fons de tot de l'entrada. Darrera seu, una veu pregunta: —On | estretes obertures rectangulars que fan de finestra tenen les persianes | closes | sota les llepades de sol que s'insinuen entre els ràfecs i en un ampit, | seus ulls deuen contemplar, car el barri sembla desert, les portes són | closes | , les finestres barrades. Truca, una mica a l'atzar, als picaportes que | a seure a les amples escales que pugen cap a la porta principal, sempre | closa | i on hi ha clavats tot d'avisos que l'obscuritat no permet de llegir. Els | esperar tots —contesta ella—. Però no parlem. Observen les barraques | closes | , silencioses en l'obscuritat, la cinta del caminoi humit per les aigües | ara apagades, i una casa de maó vermell amb sòcols de pedra, fosca i | closa | . El cap s'atura davant la reixa i indica: —Fica la mà pel darrer | més avançada, no es veu ni un sol malalt, tots reposen darrera les portes | closes | , però al capdavall del corredor hi ha tres dones amb mànegues que | de cautxú. Aleshores travessen el corredor, entre portes hermèticament | closes | vigilades per infermers invisibles darrera les caretes. Un segon servei | i besar medalles, i fer creus i més creus sobre la boca i els ulls ja mig | closos | . Somniava retalls d'històries contades, acolorides i intensificades per | múltiples. S'ha tret els anells, abans de tocar, i brillen sobre la tapa | closa | del pianoforte. La cera crema, una llum color de palla i una finíssima | al pensament, a la consciència del rancorós rei, la visió de la ciutat | closa | , silenciosa, indiferent al pas del seu legítim príncep. Jeroni Oleguer | hi havia en els ulls dreturers de Carolina, en la seva boca tossudament | closa | , en l'eficàcia de l'ordre que ella imposava, potser simplement en el gest | criatura, amb una digna expressió de fàstic en la seva cara envellida i | closa | , triomfant una vegada més, tancant una vegada més la porta de la seva | en allò que ella no era, qualsevol cosa que estimés, l'estimava des de la | closa | realitat que ella era. Estimava Jeroni, naturalment, aquí hi ha tots els | Demà tornaré a pujar la mateixa escala i, horabaixa, amb les persianes | closes | i a les fosques, tornaré a tastar el gust del teu amor jove. Pagaré ben | impressionant. Les piragües, a tota vela, començaren a voltar l'espai | clos | , i a la punta de cada piragua un home dret, proveït d'una pedra lligada a | que això: que la societat medieval s'havia organitzat en compartiments | closos | , cada un dels quals es relacionava amb els altres per una xarxa | per telèfon. De dia, a l'aire lliure, tenia els ulls mig | closos | , i de nit sabia obrir-los molt, foscos i francs. | dúctils, com auguris de quan podries abastar la teva | closa | i total natura femenina. Aquí, prenguem-hi un got de llet. O | taverna de Maurici, que ve a ésser el centre vital d'aquest suburbi, el | clos | on tots els personatges venen a deslliurar-se per un moment de l'agre de | una mica més espaiosa que les altres.] [En aixecar-se el teló, dins el | clos | encanyissat de la taverna, seuen entorn de la taula Clavell, Gravat, | vosaltres, rai, me'ls trec de sobre d'una cleca. [(Xela entra dins el | clos | encanyissat. Maria es queda a fora i Anguila surt a | Xela, que passava de llarg, en sentir l'acordió s'acosta al | clos | de la taverna.)] /Xela\ Un que viu a la lluna. [(En | /Amèlia\ Ara hi vaig. [(Surt novament en escena i s'acosta al | clos | de l'encanyissat.)] Andreu! Andreu! [(Andreu aixeca el rostre i | profunda! Olivereda amunt, fora camí, en el rocall; | closa | i subtil com l'hora d'un sol pensament, per a entrar-hi calen | el meu antic dolor: no t'ha d'obrir la porta de les ombres i el | clos | on tinc només amb mi els laments de Gadara. Petit eco en el | que tan bé domines des de l'altura d'una fràgil branca. Una | closa | felicitat és ben bé del meu món Darrera aquesta porta | com pels llargs camins de les teves ferides, enllà de les dents | closes | dels teus morts, en una resignada solitud arriba, des | mort. Oh, fugir on no fossin tan nuament sabudes, tan | closes | dintre l'ordre d'aquestes llises nines, les diferents | homes de dolor. Ai, com guiar aquest immens dolor al | clos | de les paraules de la nit? Passen els vents, i el triomf, i el repòs, | i va mirar-se-les i remirar-se-les; després alçava els ulls mig | closos | , perplexa com un savi. I es va adonar que ja pensava! | ens fan el joc. Cada dos per tres ixi del seu | clos | (ah ah! oh oh!) mentre ens estafen en el pes. | diu el mirall; ric d'amagat, si puc, a llavis | closos | . Saltaré els entrebancs, pensava jo. Si tinc el món per enemic | taronjada i la blancor em treus desclovada d'un vers | clos | on se m'han romput les dents (després somrius confús |
|