×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb closa |
Freqüència total: 97 |
CTILC1 |
per desorientar-se, en contemplar-la, mentre caminen per la pròpia | closa | fosca. Quant a Licaó, amargat, enyorat i solitari, el devia abatre | i fereix els ulls. Ara és pitjor, allà davant fulguren les salines. Les | closes | quadrades d'aigua que es cristal·litza mirallegen feridorament. Un no les | la pluja sanitosa... Ja canta: no ha esperat! Bé val qu'aquesta | closa | dona pas al casot d'algún treballador. I bona sort tinguém! Com | lligams transicionals entre les espècies que apareixien al començ i a la | closa | de cada formació. De l'aparició sobtada de grups sencers d'espècies afins | varietats intermèdies entre les espècies que apareixen al començ i a la | closa | d'aquests períodes; però hem de trobar després dels intervals, molt | Lyell suggerí, han estat molt relacionats amb llur dispersió, cap a la | closa | del període glacial. Però un cas molt més remarcable de dificultat, | La naixença d'un nou cicle coincideix amb normalitat absoluta amb la | closa | del cicle anterior. La dependència exterior és, doncs, absoluta i ve | y son campaneret romànich, la vaig veure realment blanquejar ab la | closa | llarguíssima de son hort, que, partint del cantell esquerre, s'escorría | pàs per l'ample arch que, planejant, ens conduhía al peu de la gran | closa | del hort. La casa se m'anà aplanant y entaforant, a cada pas més, per les | semblava pas malfiar-se gaire de tals enemics. Quan la inquietaven a la | closa | d'en Xarlet, se n'anava a l'hort d'en Tonico; i de l'hort d'en | o als Fangassos, i d'allí a les oserdes d'en Mengol, fins a tornar a la | closa | del Xarlet. Com si tingués enteniment, deixava que s'apropessin el just | vintisisena gràcia de l'Empordà són les eugassades que pasturen per les | closes | de la plana de Castelló i les que baten els blats i els ordis en les eres | casa de Jahvè ton Déu." "No couràs el cabrit amb la llet de sa mare." | Closa | exhortatòria [XXIII: 20-33] "Vet aquí, jo enviaré un àngel a ta | semblava pas malfiar-se gaire de tals enemics. Quan la inquietaven a la | closa | d'en Xarlet, se n'anava a l'hort d'en Tonico; i de l'hort d'en | o als Fangassos, i d'allí a les oserdes d'en Mengol, fins a tornar a la | closa | del Xarlet. Com si tingués enteniment, deixava que s'apropessin el just | per l'albúmina de la lluna, hi ha taques —com formes cansades. A la | closa | , els poltres i els pollins corren i salten i la lluna aigualida sobre | mentrestant, els vedells tendres corrien i saltaven, els poltres de les | closes | s'alçaven drets sobre les cames peludes i els pastorells gambaven amb els | passa la vida encisada davant del cel innombrable i reflecteix sobre les | closes | fresques i les aigües glauques les formes versàtils, la successió | primer furt. Mos ulls d'infant plens d'encís, contemplaven una | closa | sota un vent esfulladís... tot un mòbil paradís | Darrera del convent, una paret baixa, llarguíssima, tancava una | closa | d'herba curta. Deu o dotze eugues, cavalls i poltres hi pasturaven. Els | verd espès i humit. Amb els colzes sobre les parets vaig contemplar la | closa | una llarga estona, meravellat de la finor de la terra que em semblava | una lluminositat fulgurant. En una volta del camí, aparegué sobre una | closa | tancada per una paret arbòria d'oms diminuts un ramat d'ovelles i de | solen tenir un tros de terra de conreu i un tros de prats naturals ( | closes | ) a voltes molts quilòmetres lluny l'un de l'altre, però íntimament | aigües directament al riu Ebre. Són nombrosíssimes, en el baix Ebre, les | closes | d'aigües formant aiguamolls i llacs, dels quals farem esment: de la | (a La Cot, prop d'Olot), el volcà d'Adri al peu de Rocacorba i la | Closa | de Sant Dalmai al S. O. de Girona. La Roca Negra i el Subia vora Santa | de llur escolament normal. Hom pot remarcar-ho a l'Estany (Olot), a la | Closa | de Sant Dalmai, etc.. Certs volcans d'Olot com el Montolivet o la | la fluïdesa de la lava polvoritzada. Els volcans d'Adri i de la | Closa | . Dos grans volcans de Catalunya mereixen especial menció per | el volcà d'Adri, situat al peu del gran espadat de Rocacorba, i el de la | Closa | de Sant Dalmai, situat a uns quants quilòmetres al sud de Girona, molt a | que es drecen actualment en mig del gran cràter primitiu. El volcà de la | Closa | de Sant Dalmai és també un gran con d'explosió vulcaniana que s'assembla | Entre els volcans de tipus vulcanià esmentarem el bell exemple de la | Closa | de Sant Dalmau que és el volcà més gran de Catalunya, per bé que no el | vora els estanys que tan bé coneixia. Allà, en arribar a les | closes | el passejant s'atura i escolta amb atenció la meva | Certament, és profitós de saber que les ciutats hitites tenien una | closa | circular; que la ciutat de Rodes, segons Diodor de Sicília, semblava | pagodes, najas, esfinxs, pilons, etc.. A Caldea, per exemple, | closes | immenses només tanquen a vegades poblets aïllats que havien arrelat ran | a la vida quotidiana, el sistema anglès dels precincts constitueix | closes | , compostes de moltes illes entorn de les quals rutlla la circulació | d'altres, els quals, en comptes de pasturar ovelles, "es tancaven en les | closes | només en benefici de llurs estómacs; pensaven en prendre la major part | i de la plaça, seguint el camí vall amunt del Ter, per en mig de | closes | d'exuberant verdor vorejades i clapades de saules, verns, freixes i | que li posa barreres morals que no són muralles d'una fortalesa, ans una | closa | de barrots ben espaiats... vet aquí el que sembla evident, però és tan | per haver aconseguit noves autoritzacions per a conrear-lo en terrenys de | closa | i aiguamolls. En 1766 el director general de tints del regne, | panalló, cansó, minyó. /ò\, es overta: òliva, òs, | clòsa | . Anem a veurer la forma de la boca en cada sò vocal. Me referiré als | L·. Serras de Nuria. Jul.. L. flos-cuculi L·. Prats y | closas | de Ribas, Caralps, etc.. Pr.. Lichnis Githago Lm·. | Ribas, Caralps, Camprodon. Jun.. D. carthusianorum L·. Prats y | closas | de Tragurá, Caralps. Est.. D. Requienii Gr· G·. Pasturas de | Nuria. Est.. H. Panaces L·. Bellaraca, Pámpulas. Prats y | closas | de la reg. inf. y sub-alp.. Est.. La primera de aquestas dúas especies | turons de Carençá, Comp.. C. blattarioides Vill·. Prats ó | closas | de Caralps. Jul.. Soyeria montana Monn·. Vall d' Eyne, | Idem de Vilá. Idem de Vallroquétas. Idem de Casals. Idem de Rossich. | Closa | de Miró. Lo sereno de est barri fará lo descans en la Plassa real. | Carrer y travesía de S. Benito. Idem de S. Antoni. Idem de S. Francisco. | Closa | de Fréixas. Carrer de Torroja. Idem nou de Misericordia. Camí de | Jesus. Barri tercer. Carrer de S. Pere apóstol. Arrabal de Robusté. | Closa | de Méstres. Carrer de S. Miquel, y Palo Santo. Idem del Jueu ó Moscas, y | que gastas molt diner sens gran profit en lo arreglo ó millora de la | Closa | ; y que 'ls teus bons desitjos se estrellan sempre contra ta falta de | poden entendre y molt menos aplicar ab discerniment. Dita finca, com ta | Closa | , tenia una capa de 20 centímetros de bona terra, encara que un | calitat; no produeix malas herbas en la part que per proba se ha posat de | closa | , y aprofitant los fems dona excel·lents cullitas, perque se ha fet mes | [(crida)]. Llorenç, corre, que s'escapa per la porta de la | closa | ! [(Llorenç corre al camí al fons de l'escenari)] Veu de la |
|