Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
clot M 1187 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb clot Freqüència total:  1187 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

tot de gotes de suor a les temples i li colra la pell de les galtes. El clot s'ha anat aprofundint, ja és com una curta rasa que trenca la uniformitat
oberta, que els mena a una faixa de ciment, estreta i tallada per un clot més negre que la fosca relativa que els envolta. El caporal crida: —Alto!
entre les quals es barregen senyals de soles més amples i els menuts clots que ha deixat un bastó de punta gruixuda, de goma. La noia salta al seu
dona baixeta i rodanxona, jove encara i amb un rostre on s'insinuen dos clotets. Ell li allarga el paper que ella plega sense llegir-lo, mentre diu: —Ara
cap en direcció al racó d'ombres on una estona abans s'ha fet visible un clot en el terra. —Ho guardo aquí. Només cal posar-hi la llosa, escampar-hi
perquè quan es repeteix comprenen que és humana. —Hi ha algú. —Al clot? —No sé... Hi pugen de nou, lentament i de quatre grapes, espien cap a les
una granissada de trets. —N'han descobert un... —Avança la cara sobre el clot—. Caldrà arriscar-se —diu—. Algú hi deu haver caigut i s'ha fet mal
amb els braços recolzats als genolls, la cara prima i pàl·lida dins el clot de les mans, mirant enllà, sense veure res, escoltant la inintel·ligible
de la figuera morta, que hagué d'arrencar, i de la qual quedava encara el clot a la terra com una ferida oberta; els melons tallats i el melonar
si és incert aquest ventre on la mà usada s'oblida, com en un clot de sorra. I, tan poc que creiem en nosaltres, qui venia a
I el perfum de violes, d'on ens ve? Jovita Missenyor, del clot del sàlzer, més enllà de l'era. Golferic Ah la nit, dolça nit
la sang esquívola. Busquen les comes solellades calentes com un clot de mà, i pugen dalt del cirerar a tallar branques
el món giravolta com una avellana al clot de sa mà; va passant la vida, va passant la gent,
urpen i tinden i, en les carns, agulles fiblen; ara que al clot de les serres els pobles es fan petits, arremits dins
als migdies de bon sol. Hi ha indrets on els còdols formen tot de grans clots abrigats. Enlloc més no es trobarà tan recollida i tan lliure per a seure
dos, és testimoni de la infàmia saborosa; potser una cova de pastor; un clot entre la fullaraca del bosquet, com les bèsties; amagats, lluny de
Després de pegar els infants una volta pel poble, hi acudien. Es feia un clot a terra, es colgava el gall de manera que solament es veia la cresta, i,
nostre exércit victoriós. Mes ara, ciutat invicte tu mateixa 't fas lo clot y lo perdó que m' entregas tornaré ab la traició. [(Pausa.)]
com si m'hagués de morir en aquest instant. I m'afanyo per no anar-me'n al clot abans de menjar-me la gallina. —A taula, si us plau! —ordenà madam
la ronyonada li feia mal, tenia vòmits, es va ferir i se'n va anar al clot. I vingué llavors el seu successor, Crist, va veure el llastimós estat de
"I, quan jo també em quedi paralític de tant fer favors i me'n vagi al clot, Pere, el porter del Paradís, m'obrirà i em dirà: ""Entra, amorós Zorbàs
té por; ell també té el seu déu i el seu diable, ell també se n'anirà al clot i jaurà rígid a terra, i se'l menjaran els cucs... Ai, el desgraciat!
." "—Fes-lo com vulguis, però cuita; tenim gana!" "Cavem un clot, el folro amb la pell del corder, li hi poso damunt una capa de brases,
"Vam beure una vegada, i una altra vegada, vam treure el corder del clot. I quin corder, patró! Quan hi penso, encara la boca se'm fa aigua; moll
son ala de foc ont brilla el micá: descansa ta galta al clot de ta má, i clou els teus ulls, i dorm, mon esposa. Blega el
un altre rabassaire s'estava capjup, l'esquena doblegada damunt d'un clot de vinya i dos cans ajaçats, les orelles caigudes, ni alçaven els ulls,
que un petit vaquer d'una vall d'Albera el pot acariciar quan cova al clot del niu. Dolç privilegi que li atorga com a company de soledat! De totes
un aire una mica indecís, enterbolit una mica. El boletaire que, del seu clot de vall, no pot observar la boirada que clou els cims pensa que aquest
pintures, que li donen més delit. Mira-lo bé. És petitet i a la mida del clot de la mà. És de bon manejar. Sembla una figa tabaquera, veritat?... Mira,
recança d'abandonar els rocs de la muralla, sota dels quals cavàvem tants clots, clotets i reguerets, i no sospitàvem pas que la muralla ens havia en
d'abandonar els rocs de la muralla, sota dels quals cavàvem tants clots, clotets i reguerets, i no sospitàvem pas que la muralla ens havia en certa manera
damunt del davantal que li servia de coixinera, i, descansant la galta al clot de la mà, s'adormia. L'hora passava com un murmuri. El Canigó l'emparava
de la vida que els informa. La salimandra, segons li convé, passa del clot nadiu de l'aigua al clot de l'aire. Respira amb tota la porositat del seu
La salimandra, segons li convé, passa del clot nadiu de l'aigua al clot de l'aire. Respira amb tota la porositat del seu cos. Adés la veus
la. I, com no la descobria, va insistir: —La teniu al davant, en aquest clot de bruguera. Era una font claríssima, ben filtrada en la soledat, que
a envair el primitiu edifici on ens estàvem ajupits. Aviat aquell clot de sepultura s'aniria transformant en cisterna. El malefici era evident.
els anys on el vaig més íntimament tractar, menava una vida retirada al clot d'una vall d'Albera. Les feixes de vinya i els olivars s'escalonaven per
amb ses mans movedisses i amb el toc lleuger de cada dit. Aplicava el clot de la mà en totes les parts del cos. Del front al genoll, tot ho volia
dels serrats. Què farem ara? ¿Seguirem el caminet que baixa fins al clot del bosc? No, que ens menaria massa d'hora al fons de la vall.
se'n va i torna, dies després oireu la mateixa complanta enaiguadora al clot de l'oïda. És la musica antiga de Cerdanya. ¿Per què la terra baixa no
doni'm la mà de la part de dintre. Quina mà més fina! Vaig seguint els clotets... No hi ha res de més dolç que els clotets. Comtessa Clara I
mà més fina! Vaig seguint els clotets... No hi ha res de més dolç que els clotets. Comtessa Clara I què? Quin senyal s'hi declara? ¿Que no vindrà
submarina, mostra encara les seves formes plenes, els llavis molçuts i el clot de la bellesa en el mentó. Al costat d'aquestes obres, que ens fan
del llenguatge. Però aquestes pertorbacions acaben cavant-se els propis clots, creant-se les pròpies lleis. Les Belles Lletres sotgen tot llenguatge
ens havem de sacrificar per la pàtria i tolerar que ens enterrin en un clot oblidat, potser sense una creu que amb els braços oberts posi la nostra
un pic curt, el suau, voluptuós endormiscament de l'inferior, els clots que joguinejaven i la color que parlava; les dents reflectint amb una
les belles galtes de la vivent Lady de Tremaine. I el mentó, amb els seus clots com en bona salut, ¿no podía ser el d'ella? —però ¿era ella crescuda d'
món de cap en ample, en prengueres un petit pols un dia, i posant-lo en el clot de la teva mà poderosa, de cara als quatre vents, un i altre cop a grans
lluen els ulls de color d'avellana. Quan riu se li fan a les galtes dos clots que criden l'amor. I els pits bessons li puntegen tot just en el ramejat
i dolces que sembla que les hagin fetes amanyagant-les amorosament amb el clot de la mà, verdes dels prats i dels boscos que les revesteixen, alegres de

  Pàgina 1 (de 24) 50 següents »