 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb clot |
Freqüència total: 1187 |
CTILC1 |
| tot de gotes de suor a les temples i li colra la pell de les galtes. El | clot | s'ha anat aprofundint, ja és com una curta rasa que trenca la uniformitat | | oberta, que els mena a una faixa de ciment, estreta i tallada per un | clot | més negre que la fosca relativa que els envolta. El caporal crida: —Alto! | | entre les quals es barregen senyals de soles més amples i els menuts | clots | que ha deixat un bastó de punta gruixuda, de goma. La noia salta al seu | | dona baixeta i rodanxona, jove encara i amb un rostre on s'insinuen dos | clotets | . Ell li allarga el paper que ella plega sense llegir-lo, mentre diu: —Ara | | cap en direcció al racó d'ombres on una estona abans s'ha fet visible un | clot | en el terra. —Ho guardo aquí. Només cal posar-hi la llosa, escampar-hi | | perquè quan es repeteix comprenen que és humana. —Hi ha algú. —Al | clot | ? —No sé... Hi pugen de nou, lentament i de quatre grapes, espien cap a les | | una granissada de trets. —N'han descobert un... —Avança la cara sobre el | clot | —. Caldrà arriscar-se —diu—. Algú hi deu haver caigut i s'ha fet mal | | amb els braços recolzats als genolls, la cara prima i pàl·lida dins el | clot | de les mans, mirant enllà, sense veure res, escoltant la inintel·ligible | | de la figuera morta, que hagué d'arrencar, i de la qual quedava encara el | clot | a la terra com una ferida oberta; els melons tallats i el melonar | | si és incert aquest ventre on la mà usada s'oblida, com en un | clot | de sorra. I, tan poc que creiem en nosaltres, qui venia a | | I el perfum de violes, d'on ens ve? Jovita Missenyor, del | clot | del sàlzer, més enllà de l'era. Golferic Ah la nit, dolça nit | | la sang esquívola. Busquen les comes solellades calentes com un | clot | de mà, i pugen dalt del cirerar a tallar branques | | el món giravolta com una avellana al | clot | de sa mà; va passant la vida, va passant la gent, | | urpen i tinden i, en les carns, agulles fiblen; ara que al | clot | de les serres els pobles es fan petits, arremits dins | | als migdies de bon sol. Hi ha indrets on els còdols formen tot de grans | clots | abrigats. Enlloc més no es trobarà tan recollida i tan lliure per a seure | | dos, és testimoni de la infàmia saborosa; potser una cova de pastor; un | clot | entre la fullaraca del bosquet, com les bèsties; amagats, lluny de | | Després de pegar els infants una volta pel poble, hi acudien. Es feia un | clot | a terra, es colgava el gall de manera que solament es veia la cresta, i, | | nostre exércit victoriós. Mes ara, ciutat invicte tu mateixa 't fas lo | clot | y lo perdó que m' entregas tornaré ab la traició. [(Pausa.)] | | com si m'hagués de morir en aquest instant. I m'afanyo per no anar-me'n al | clot | abans de menjar-me la gallina. —A taula, si us plau! —ordenà madam | | la ronyonada li feia mal, tenia vòmits, es va ferir i se'n va anar al | clot | . I vingué llavors el seu successor, Crist, va veure el llastimós estat de | | "I, quan jo també em quedi paralític de tant fer favors i me'n vagi al | clot | , Pere, el porter del Paradís, m'obrirà i em dirà: ""Entra, amorós Zorbàs | | té por; ell també té el seu déu i el seu diable, ell també se n'anirà al | clot | i jaurà rígid a terra, i se'l menjaran els cucs... Ai, el desgraciat! | | ." "—Fes-lo com vulguis, però cuita; tenim gana!" "Cavem un | clot | , el folro amb la pell del corder, li hi poso damunt una capa de brases, | | "Vam beure una vegada, i una altra vegada, vam treure el corder del | clot | . I quin corder, patró! Quan hi penso, encara la boca se'm fa aigua; moll | | son ala de foc ont brilla el micá: descansa ta galta al | clot | de ta má, i clou els teus ulls, i dorm, mon esposa. Blega el | | un altre rabassaire s'estava capjup, l'esquena doblegada damunt d'un | clot | de vinya i dos cans ajaçats, les orelles caigudes, ni alçaven els ulls, | | que un petit vaquer d'una vall d'Albera el pot acariciar quan cova al | clot | del niu. Dolç privilegi que li atorga com a company de soledat! De totes | | un aire una mica indecís, enterbolit una mica. El boletaire que, del seu | clot | de vall, no pot observar la boirada que clou els cims pensa que aquest | | pintures, que li donen més delit. Mira-lo bé. És petitet i a la mida del | clot | de la mà. És de bon manejar. Sembla una figa tabaquera, veritat?... Mira, | | recança d'abandonar els rocs de la muralla, sota dels quals cavàvem tants | clots | , clotets i reguerets, i no sospitàvem pas que la muralla ens havia en | | d'abandonar els rocs de la muralla, sota dels quals cavàvem tants clots, | clotets | i reguerets, i no sospitàvem pas que la muralla ens havia en certa manera | | damunt del davantal que li servia de coixinera, i, descansant la galta al | clot | de la mà, s'adormia. L'hora passava com un murmuri. El Canigó l'emparava | | de la vida que els informa. La salimandra, segons li convé, passa del | clot | nadiu de l'aigua al clot de l'aire. Respira amb tota la porositat del seu | | La salimandra, segons li convé, passa del clot nadiu de l'aigua al | clot | de l'aire. Respira amb tota la porositat del seu cos. Adés la veus | | la. I, com no la descobria, va insistir: —La teniu al davant, en aquest | clot | de bruguera. Era una font claríssima, ben filtrada en la soledat, que | | a envair el primitiu edifici on ens estàvem ajupits. Aviat aquell | clot | de sepultura s'aniria transformant en cisterna. El malefici era evident. | | els anys on el vaig més íntimament tractar, menava una vida retirada al | clot | d'una vall d'Albera. Les feixes de vinya i els olivars s'escalonaven per | | amb ses mans movedisses i amb el toc lleuger de cada dit. Aplicava el | clot | de la mà en totes les parts del cos. Del front al genoll, tot ho volia | | dels serrats. Què farem ara? ¿Seguirem el caminet que baixa fins al | clot | del bosc? No, que ens menaria massa d'hora al fons de la vall. | | se'n va i torna, dies després oireu la mateixa complanta enaiguadora al | clot | de l'oïda. És la musica antiga de Cerdanya. ¿Per què la terra baixa no | | doni'm la mà de la part de dintre. Quina mà més fina! Vaig seguint els | clotets | ... No hi ha res de més dolç que els clotets. Comtessa Clara I | | mà més fina! Vaig seguint els clotets... No hi ha res de més dolç que els | clotets | . Comtessa Clara I què? Quin senyal s'hi declara? ¿Que no vindrà | | submarina, mostra encara les seves formes plenes, els llavis molçuts i el | clot | de la bellesa en el mentó. Al costat d'aquestes obres, que ens fan | | del llenguatge. Però aquestes pertorbacions acaben cavant-se els propis | clots | , creant-se les pròpies lleis. Les Belles Lletres sotgen tot llenguatge | | ens havem de sacrificar per la pàtria i tolerar que ens enterrin en un | clot | oblidat, potser sense una creu que amb els braços oberts posi la nostra | | un pic curt, el suau, voluptuós endormiscament de l'inferior, els | clots | que joguinejaven i la color que parlava; les dents reflectint amb una | | les belles galtes de la vivent Lady de Tremaine. I el mentó, amb els seus | clots | com en bona salut, ¿no podía ser el d'ella? —però ¿era ella crescuda d' | | món de cap en ample, en prengueres un petit pols un dia, i posant-lo en el | clot | de la teva mà poderosa, de cara als quatre vents, un i altre cop a grans | | lluen els ulls de color d'avellana. Quan riu se li fan a les galtes dos | clots | que criden l'amor. I els pits bessons li puntegen tot just en el ramejat | | i dolces que sembla que les hagin fetes amanyagant-les amorosament amb el | clot | de la mà, verdes dels prats i dels boscos que les revesteixen, alegres de |
|
