Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

li dava la mà i l'avisava quan havia de llevar més el peu o de passar una	clotxa	, i a cada punt sense dir-li un mot l'atreia contra el seu pit i l'amoixava
botxí, brotxa, capritxós, caputxa, catxamona, catxap, catxillada,	clotxa	, clòtxina, cotxe, escletxa, fatxa "aspecte" (però faja
la túnica, y la capa, ab o sens capiró, rodona, oberta o closa com una	clotxa	o planeta. D'aquesta darrera s'originá la cogulla. Les Ordes religioses
sagristà allò que tal vegada la gent ja pressentia. Llançades al vent les	clotxes	de Sant Marc en aquella deshora, metent gran so i fent gran campaneria,
un altre mol·lusc, possiblement un tipus de cargol marí, que foradava la	clotxa	, per exemple, d'una cloïssa i projectava a través d'aquell forat una mena
quant a la qualitat de les robes: gramalles de contrai negre;	clotxes	de divuitè; gramalles de vint-i-dosè de Girona; cotes blanques i negres
(segles XVII i XVIII). Amb les gramalles, cotes i	clotxes	entronquen les calces curtes de vellut llis i ratllat, les
megalit de Su. Estaven, en llur majoria, a la capa inferior en una	clotxa	oberta en el sòl, l'un tocant a l'altre, tan prop que era impossible
S. W., i, vers aquesta direcció, en la seva cara superior, hi ha cinc	clotxes	, que els arqueòlegs estrangers anomenen /pierres à écuelles\ o
zeichem\ o /schalen\, els alemanys. Creiem el nom de	clotxa	el més indicat en català, per ésser iguals a les cavitats que els infants
obren a terra, i fins a les lloses del carrer, per a certs jocs de	clotxa	. No dubtem que aquestes són de la pretesa escriptura ogàmica, fetes
estació d'Aigües-Vives i d'altres llocs tenen una petita cúpula, una	clotxa	al fons, particularitat que fa observar M. Aberg en els vasos de
i en d'altres que podríem aduir de les pròpies troballes. Aquesta	clotxa	podria derivar-se de la que deixen les flors en la majoria de fruits. En
ja hem esmentat altres vegades, havia portat de Flandes: 20	clotxes	d'estany. 31 tonells amb: fil de llautó, fulla de
de que sols se conserva lo nom, com eren apaquins, samfonets ó simfonias,	clotxes	y altres objectes, de que sols parlan los dietaris é inventaris de aquell
les portes son de roure, l' altar de teix; sols me falta una	clotxa	per son cloquer: podría en les tempestes tocá' á bon temps,
ports blavosos, mentre dinava unes "arengades amb salsa d'hivern" i una	clotxa	regada amb un vi de 18 graus del sindicat de Gandesa, vaig sentir una
habitualment elles duien la capa i ells la gramalla. La	clotxa	o gramalla. Túnica sense mànigues, llarga fins als peus, que era
solia completar-se amb una capeta sobreposada a les espatlles. La	clotxa	o gramalla. Continuava anant a joc amb el caperó. La
motlle amb una lletada d'argila. Aquesta lletada l'aconseguirem fent una	clotxa	d'argila a la qual hi afegirem una petita quantitat d'aigua (fig. 68). En
i la vidriola, m'admeten al seu joc. Fins que al davant, enllà de les	clotxes	, veig les sabates del Ramon. Alço els ulls cap a la cara i la fa de tres
o unes tàperes si ho demanaves." A les Terres de l'Ebre encara mengen la	clotxa	, un panet del qual els pagesos buidaven la molla i l'omplien amb una
i sense complicacions a l'hora de menjar-la. Des de 2003 la Festa de la	Clotxa	de Rasquera mira de tornar a posar en circulació aquest panet típic del
sud de Catalunya. Prop de la Sagrada Família, Casa Mariol ha portat la	clotxa	a la Ciutat Comtal. "La coca i el llonguet són les primeres peces a
assegador, barandat, bonico, bresquilla, carcallada, carrasca, catxirulo,	clotxa	, corder(o), esgarrar o esguellar, esvarar o esllissar,
'bolquer', branca, bresquilla, cadernera, carabasa, carchofa,	clocha	, codoñ, corbella, chulaíno 'teuladí', dasa 'dacsa',
d'una en una per acompanyar un plat de fesols, per condimentar una	clotxa	o per ajudar a refer energies al pagès extenuat, amb un nutritiu
feliç. Avui en queden pocs, de pagesos, i poc jovent sap què és una	clotxa	i ni tan sols una arengada... Ells prefereixen el terrabastall de les
sense navalla, per esbocinar el pa, tallar la cansalada o preparar-se una	clotxa	. Calien podalls, destrals, dagues, tisores de podar o de veremador i,
de la cuina catalana, Columna Edicions.) 72.	Clotxa	, la carmanyola de pagès La clotxa és un plat tradicional de la
Edicions.) 72. Clotxa, la carmanyola de pagès La	clotxa	és un plat tradicional de la pagesia de la Ribera d'Ebre que es menja
o en festes majors dels pobles d'aquestes terres. Actualment, la	clotxa	és protagonista d'una jornada gastronòmica que se celebra cada any en un
1924, quan va obrir per primer cop. La recepta	Clotxa	Ingredients per a 4 persones: 2 pans de pagès
Delta, on destaquen una amanida amb anguila fumada i una revisió de la	clotxa	—aquell entrepà de pa de pagès farcit de sardines i verdura— en pa de