Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

tots som esclaus de la llei, perquè puguem ser lliures." I Arístocles,	cloent	de sobte la seva tan indocumentada, incoherent, embussada, embullada,
altres innegables qualitats de Metis, emmudida per mi per sempre més."	Clos	de seguida l'esvoranc del part de Zeus, aquest va a la fi reposar. Però
pèl-blanc de claveguera gasta. Els tastarem, si us plau per força", va	cloure	entre dents el pillard. I el vell senyor, en emportar-se, al capdavall de
de les riques, arbitràries, despòtiques i provectes deixebles, Pulcre va	cloure	les parpelles i recitava: "Del Caos originari varen sortir l'Èrebos i la
Pulcre, gairebé insensible als fenòmens de la natura, en decidir-se a	cloure	, embadalint-lo l'espectacle, l'ordenada biblioteca que mantenia sempre en
i de la jardineria, barrejats amb un escrúpol de sagrada lascívia", va	cloure	Pulcre Trompel·li, segur de la justesa del seu judici. El Minotaure i
flabiol un embull tan xaró i tan fàcil, que per una elemental vergonya	cloem	aquí la nostra informació. Dracs i serpents "Aquí on som, compte només
engendrat", recitava irreprotxablement la noia. "Trista de mi",	cloïa	a la moderna, sense punt admiratiu, la matrona. "Així s'exclama, però
els terrossos amb la vara. El prometatge de Mila i Tiago s'havia	clos	, com s'ha dit, gràcies a la influència del padrí i de la mare de Mila;
de dormir a les nits. Acabat de llegir, Tino Costa abandonava el llibre,	cloïa	els ulls —potser li llagrimejaven— i l'evocava, l'evocava com un malson
que sembla un àngel de Nostre Senyor. —Té figura de Verge. I una vella,	cloent	les lloances: —Déu la beneeixi! Té una ànima d'or! Déu la beneeixi! Sinó
seu amic aquelles veritats, massa sabudes, però davant les quals volia	cloure	els ulls. Escoltar-les de boca de Quim Bisa havia provocat en ell una
benaurança. No pogué contenir-se: li passà el braç sobre l'espatlla i es	clogué	d'ulls al costat d'ella. Inclinà el cap com un infant sobre el seu muscle
l'aire. I, deixant-se caure enrera, amb el cap damunt del respatller, va	cloure	els ulls. A baix les veus havien callat: només s'oïa l'udolar furiós de
però sense soroll, en no se sabia quins gestos desesperats. La vall es	clogué	, com si una negra cortina s'hagués estès al seu davant sobtadament; una
viscut, si no feliç, resignat i en pau amb els altres i amb ell mateix.	Clogué	els ulls en un matí temperat d'hivern, voltat de sa filla i sa néta, ja
del Pujolar i Vilarmau, entre esbarzers florits i falgueres tendres. Quan	cloc	els ulls, veig el caparró vermell, la tija inclinada, la coroneta verda o
les intervencions. Els ventricles del cor de la pacient es baden i es	clouen	, els filaments tendinosos es contreuen i es dilaten espasmòdicament, però
davant d'aquests ens tractarem de vós... —Ja ho suposava. Mig	clou	els ulls, ferits per la resplendor que s'alça dels pous, atent però a
d'ombra contra un vestíbul-corredor de color taronja que l'obliga a	cloure	transitòriament els ulls. Després l'empeny amb deliberació, treu el nas a
em toqueu, no em toqueu! —crida la dona, histèrica. Ell allarga la mà per	cloure	-li la boca, la subjecta per l'espatlla amb l'altre braç, però aleshores
cap a la taula, sense pressa, i ell el segueix davant la dona que	clou	la marxa. L'home obre i tanca els calaixos de l'esquerra, entreobre el
Ella torna a moure les espatlles, ara amb un gest sorrut que li	clou	els llavis. La noia el subjecta de nou. —Si li ho feu, us ho diré.
del pa feia de plateret— diners per a poder-lo enterrar. Algú devia haver	clos	els seus ulls, però res més. Jeia amb els braços estesos, com si volgués
braços, cansats d'iniciar una falsa esperança d'obrir-se, no tornaren a	cloure	's a l'entorn del seu cos. I les paraules assajades: —M'és igual d'on
em mantingui tots els colors i totes les essències de la Martinica. Si	cloc	els ulls, només veig que ombres de nacre, ànimes de nacre, vísceres de
de pandanus més rosegada pels escarabats, pot decantar el cap, pot	cloure	els ullets de jade i pot adormir-se com un àngel. Les tahitianes tenen
i ferir no importa on; i aquestes nafres trigaran setmanes i mesos a	cloure	's, i, si teniu la pega de trepitjar un coral verinós per excés d'àcids o
que és encara més tendre i més fi que l'ull de l'amor. De tant en tant,	cloïa	la parpella i em tornava a servir tota la nina, vidriosa, humida, amb una
poguessin actuar amb eficàcia. Aquest espai feia com un gran llac,	clos	pels esculls, en el límit de la mar lliure, i les dues sortides naturals
Catalunya. Podem dir que amb la figura del sant barceloní Josep Oriol es	clou	definitivament un cicle de la religiositat catalana. Malgrat viure en
Aquesta vera harmonia entre l'autoritat, el país i llurs fins respectius	clou	el triangle polític en què, en èpoques de maduresa, triomfa el seny del
el període que comença en 1931. I ací, sense anar més avant, es	clou	aquesta anàlisi de les relacions entre poble i Minotaure a Catalunya, la
dels catalans, hi ha un altre ressort obscur que cal revelar, abans de	cloure	aquest llibre, perquè hom hi estigui amatent i no s'hi deixi atrapar. Els
home i dona. Sents, mare? No ho puc sofrir! No ho puc sofrir! [(	Clou	els punys i pica de peus.)] Eva. Paciència, fillet!
a l'estiu excessiu— ella i els déus i els meus ulls! V	Clou	-te, cúpula verda per sobre el meu cap cristal·lina! Aigües de
de la terra i l'esplendor fluvial. Per no més perdre-us,	cloeu	tendrament els ulls i seguiu acreixent-vos en l'alta
Flamejant i, torxa més pura al matí, la Rosada.	Clou	al murmuri els ulls: som en el dèlfic tombant. ¿Reconeixes les
Cobejo diners que em farien apte per a	cloure	els ulls a molta falsia, per a no servir la
un amor teu. Somriu quan tu surts d'ella i es torna a	cloure	intacta. Somriu d'una tendresa que no us suplicarà
al món set-mil set-cents seixanta-cinc dies, en	cloure	's la nit que em vas cridar del teu racó, veu que
prosceni.)] I bé, explica't. Amic. Com suposàvem, no volen	cloure	el compromís sense entrevistar-se amb tu. Pepe. Ens
d'un flam els hi sembla una muntanya. Els devem molts favors. Ella va	cloure	els ulls de l'Adolfet, i jo no puc pas ser desagraïda. A reveure,
els batents de la porta, espiant l'escena.)] Víctor. [(	Cloent	els punys amb concentrada recança.)] Per què, ja que no podia
de bell nou... M'entens, Ernestina? [(Ernestina crispa les mans i	clou	els parpres presa d'un gran trasbalsament.)] Mai ha deixat
a Ernestina, però es deixa conduir. La porta de la cambra llur es	clou	suaument. Ernestina es dreça d'un impuls formidable. El mocador d'abric
Wanda, tota bulls damunt la plana de gebre.	Clou	els ulls, mira en la tenebra i avança; ja salva els
i amb llargues agulles forada ses nines. (L'infant	clou	els llavis, té rostre de vell.) Llavors l'abandona per altres
noi era tan desolada, tan vaga, tan d'un altre clima, que Teodora va	cloure	els llavis, va escanyar el seu somriure permanent i va girar els ulls a
ballar una rialla, de seguit s'atura la secreció d'alegria, les boques es	clouen	, les galtes es contreuen i els ulls s'embruten d'un líquid gris que és la

Pàgina 1 (de 53)

50 següents