Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
cloure M 6 oc.
cloure V 2449 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb cloure Freqüència total:  2455 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

tots som esclaus de la llei, perquè puguem ser lliures." I Arístocles, cloent de sobte la seva tan indocumentada, incoherent, embussada, embullada,
altres innegables qualitats de Metis, emmudida per mi per sempre més." Clos de seguida l'esvoranc del part de Zeus, aquest va a la fi reposar. Però
pèl-blanc de claveguera gasta. Els tastarem, si us plau per força", va cloure entre dents el pillard. I el vell senyor, en emportar-se, al capdavall de
de les riques, arbitràries, despòtiques i provectes deixebles, Pulcre va cloure les parpelles i recitava: "Del Caos originari varen sortir l'Èrebos i la
Pulcre, gairebé insensible als fenòmens de la natura, en decidir-se a cloure, embadalint-lo l'espectacle, l'ordenada biblioteca que mantenia sempre en
i de la jardineria, barrejats amb un escrúpol de sagrada lascívia", va cloure Pulcre Trompel·li, segur de la justesa del seu judici. El Minotaure i
flabiol un embull tan xaró i tan fàcil, que per una elemental vergonya cloem aquí la nostra informació. Dracs i serpents "Aquí on som, compte només
engendrat", recitava irreprotxablement la noia. "Trista de mi", cloïa a la moderna, sense punt admiratiu, la matrona. "Així s'exclama, però
els terrossos amb la vara. El prometatge de Mila i Tiago s'havia clos, com s'ha dit, gràcies a la influència del padrí i de la mare de Mila;
de dormir a les nits. Acabat de llegir, Tino Costa abandonava el llibre, cloïa els ulls —potser li llagrimejaven— i l'evocava, l'evocava com un malson
que sembla un àngel de Nostre Senyor. —Té figura de Verge. I una vella, cloent les lloances: —Déu la beneeixi! Té una ànima d'or! Déu la beneeixi! Sinó
seu amic aquelles veritats, massa sabudes, però davant les quals volia cloure els ulls. Escoltar-les de boca de Quim Bisa havia provocat en ell una
benaurança. No pogué contenir-se: li passà el braç sobre l'espatlla i es clogué d'ulls al costat d'ella. Inclinà el cap com un infant sobre el seu muscle
l'aire. I, deixant-se caure enrera, amb el cap damunt del respatller, va cloure els ulls. A baix les veus havien callat: només s'oïa l'udolar furiós de
però sense soroll, en no se sabia quins gestos desesperats. La vall es clogué, com si una negra cortina s'hagués estès al seu davant sobtadament; una
viscut, si no feliç, resignat i en pau amb els altres i amb ell mateix. Clogué els ulls en un matí temperat d'hivern, voltat de sa filla i sa néta, ja
del Pujolar i Vilarmau, entre esbarzers florits i falgueres tendres. Quan cloc els ulls, veig el caparró vermell, la tija inclinada, la coroneta verda o
les intervencions. Els ventricles del cor de la pacient es baden i es clouen, els filaments tendinosos es contreuen i es dilaten espasmòdicament, però
davant d'aquests ens tractarem de vós... —Ja ho suposava. Mig clou els ulls, ferits per la resplendor que s'alça dels pous, atent però a
d'ombra contra un vestíbul-corredor de color taronja que l'obliga a cloure transitòriament els ulls. Després l'empeny amb deliberació, treu el nas a
em toqueu, no em toqueu! —crida la dona, histèrica. Ell allarga la mà per cloure-li la boca, la subjecta per l'espatlla amb l'altre braç, però aleshores
cap a la taula, sense pressa, i ell el segueix davant la dona que clou la marxa. L'home obre i tanca els calaixos de l'esquerra, entreobre el
Ella torna a moure les espatlles, ara amb un gest sorrut que li clou els llavis. La noia el subjecta de nou. —Si li ho feu, us ho diré.
del pa feia de plateret— diners per a poder-lo enterrar. Algú devia haver clos els seus ulls, però res més. Jeia amb els braços estesos, com si volgués
braços, cansats d'iniciar una falsa esperança d'obrir-se, no tornaren a cloure's a l'entorn del seu cos. I les paraules assajades: —M'és igual d'on
em mantingui tots els colors i totes les essències de la Martinica. Si cloc els ulls, només veig que ombres de nacre, ànimes de nacre, vísceres de
de pandanus més rosegada pels escarabats, pot decantar el cap, pot cloure els ullets de jade i pot adormir-se com un àngel. Les tahitianes tenen
i ferir no importa on; i aquestes nafres trigaran setmanes i mesos a cloure's, i, si teniu la pega de trepitjar un coral verinós per excés d'àcids o
que és encara més tendre i més fi que l'ull de l'amor. De tant en tant, cloïa la parpella i em tornava a servir tota la nina, vidriosa, humida, amb una
poguessin actuar amb eficàcia. Aquest espai feia com un gran llac, clos pels esculls, en el límit de la mar lliure, i les dues sortides naturals
Catalunya. Podem dir que amb la figura del sant barceloní Josep Oriol es clou definitivament un cicle de la religiositat catalana. Malgrat viure en
Aquesta vera harmonia entre l'autoritat, el país i llurs fins respectius clou el triangle polític en què, en èpoques de maduresa, triomfa el seny del
el període que comença en 1931. I ací, sense anar més avant, es clou aquesta anàlisi de les relacions entre poble i Minotaure a Catalunya, la
dels catalans, hi ha un altre ressort obscur que cal revelar, abans de cloure aquest llibre, perquè hom hi estigui amatent i no s'hi deixi atrapar. Els
home i dona. Sents, mare? No ho puc sofrir! No ho puc sofrir! [(Clou els punys i pica de peus.)] Eva. Paciència, fillet!
a l'estiu excessiu— ella i els déus i els meus ulls! V Clou-te, cúpula verda per sobre el meu cap cristal·lina! Aigües de
de la terra i l'esplendor fluvial. Per no més perdre-us, cloeu tendrament els ulls i seguiu acreixent-vos en l'alta
Flamejant i, torxa més pura al matí, la Rosada. Clou al murmuri els ulls: som en el dèlfic tombant. ¿Reconeixes les
Cobejo diners que em farien apte per a cloure els ulls a molta falsia, per a no servir la
un amor teu. Somriu quan tu surts d'ella i es torna a cloure intacta. Somriu d'una tendresa que no us suplicarà
al món set-mil set-cents seixanta-cinc dies, en cloure's la nit que em vas cridar del teu racó, veu que
prosceni.)] I bé, explica't. Amic. Com suposàvem, no volen cloure el compromís sense entrevistar-se amb tu. Pepe. Ens
d'un flam els hi sembla una muntanya. Els devem molts favors. Ella va cloure els ulls de l'Adolfet, i jo no puc pas ser desagraïda. A reveure,
els batents de la porta, espiant l'escena.)] Víctor. [(Cloent els punys amb concentrada recança.)] Per què, ja que no podia
de bell nou... M'entens, Ernestina? [(Ernestina crispa les mans i clou els parpres presa d'un gran trasbalsament.)] Mai ha deixat
a Ernestina, però es deixa conduir. La porta de la cambra llur es clou suaument. Ernestina es dreça d'un impuls formidable. El mocador d'abric
Wanda, tota bulls damunt la plana de gebre. Clou els ulls, mira en la tenebra i avança; ja salva els
i amb llargues agulles forada ses nines. (L'infant clou els llavis, té rostre de vell.) Llavors l'abandona per altres
noi era tan desolada, tan vaga, tan d'un altre clima, que Teodora va cloure els llavis, va escanyar el seu somriure permanent i va girar els ulls a
ballar una rialla, de seguit s'atura la secreció d'alegria, les boques es clouen, les galtes es contreuen i els ulls s'embruten d'un líquid gris que és la

  Pàgina 1 (de 50) 50 següents »