×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb cobejança |
Freqüència total: 342 |
CTILC1 |
la dona era mare o prostituta, serva o vestal, muller o monja, objecte de | cobejança | o de desdeny, "vas d'iniquitat" o "goig dels homes": en qualsevol cas, | a expenses de l'altre, sinó amb una finalitat que el realitzarà sense | cobejances | , quan tu i jo potser ja no hi serem... —Setze anys —reflexiona ell en veu | de la seguretat col·lectiva, enfront del desballestament italià, de les | cobejances | franceses, de les amenaces barbaresques i, per últim, del perill turc. | catalana, el tractat de pau dels Pirineus (1659) i les | cobejances | imperialistes de Lluís XIV sobre les poblacions de Cap de Creus i Roses, | viure (i menjar) amb decòrum cada dia; si podeu, endegar | cobejança | i luxúria; pensar (creure o dubtar) en la certesa i | a Júlia; ella li barra la porta.)] Oh! [(Resta mirant la porta amb | cobejança | .)] Malaguanyada ocasió! [(Dubta en si ha d'empènyer la porta. Se | que Laura abans no gosava ni somiar, de por que Déu no la castigués per | cobejança | . Podrà menar una vida blana i còmoda. Tot d'una es sacseja per | Hauria volgut preservar-la d'aquells esguards que la fixaven amb | cobejança | revoltant, sacrílega, d'una manera com ell, Pere, no hauria gosat. I la | El meu amor per la filla del mestre havia empal·lidit. Les meves | cobejances | sensuals i sentimentals s'arremolinaven entorn de la serventa. Aquesta em | càlculs interessats en vistes al casament, i jo no sabia amagar les meves | cobejances | sensuals. Després d'una escena de besos i d'abraçades, d'estretes carnals | que m'han estafat impunement. Faig mal fet de dir això perquè desvetllarà | cobejances | al meu entorn, car un home que es deixa estafar és una bona presa. El | seu lloc, ningú no crida; no existeixen enveges, maledicències, rancors, | cobejances | ; només temps, repòs, un mateix espai i un immens domicili col·lectiu... | oh Eva audaç, i ja un perill grandíssim has promogut mirant amb | cobejances | el sacre fruit, sagrat per a abstenir-se'n, i l'has | el seny, allò que la gent anomena seny, no deixar-se excitar per les | cobejances | , no fer-ne cas i moderar-les, ¿no trobes que escau sobretot d'una manera | amics Símmias i Cebes, els qui rectament ho són s'abstenen de totes les | cobejances | corporals, es mantenen ferms i no s'hi lliuren, sense témer la ruïna de | Cebes. No, per Zeus, reprengué ell. Diuen, doncs, adéu a totes aquestes | cobejances | , Cebes, aquells qui tenen cura de la pròpia ànima, no esmercen la vida a | a més, de l'enginyós artifici d'aquesta presó, ja que per la força de les | cobejances | , en certa manera l'empresonat és el qui més eficaçment coopera al seu | alliberament, l'ànima del filòsof autèntic s'aparta dels plaers, les | cobejances | , les afliccions i els temors tant com pot, perquè pensa que si un | si un experimenta amb intensitat un plaer, un temor, una aflicció o una | cobejança | no pateix pas, derivat d'ells, un mal dels que podria imaginar, com ara | l'altra amb més dolcesa, i ara amenaçant ara amonestant, s'adreça a les | cobejances | , les ires i els temors com si no compartís llur natura i fossin diferents | la seva sort actual. En canvi, aquella que està adherida al cos per la | cobejança | , com hem explicat abans, que de molt temps glateix per ell i pel món | en jo fer atenció, espalmat, a aquella melodía sobrehumana, a aquelles | cobejances | i aspiracions que l'humanitat no havía conegudes mai fins aleshores. Que | gent i a la seva terra, que serà tardorenca fulla, de tot vent de folla | cobejança | i vanitat joguina, i ara sembla que vulguin remuntar-lo fins al cel, però | en un degotís daurat. —Qui no ho diria? —pensa la donzella amb gran | cobejança | , plegades les mans i l'esguard il·luminat. —Qui no ho diria? Sembla una | lava li abrusà el cor. L'estup de sorpresa, de gelosia, de rancúnia, de | cobejança | que el tempestejà furiosament, convertí en un instant el nen maliciosot i | la guerra, fou abolida la llei sobre els lloguers, que posava un fre a la | cobejança | dels propietaris; l'atur forçós augmentà en proporcions paoroses, | interessa remarcar que l'empenta expansiva no és sempre deguda a una | cobejança | utilitària: n'és un factor, un innegable impuls intern desinteressat. Si | tresor enfangat. El fruit em feia venir salivera, mon estómac en tenia | cobejança | , tot el meu ésser el demanava; però, cada vegada que dava un pas per | perdius que jo li regalava i que, penjades en el seu sarró, oferia a la | cobejança | dels transeünts, que es giraven per contemplar-lo a la llum esblaimada | es criaven les plantes de les espícies, terres que concentraven totes les | cobejances | mercantils i que començaven a estimular les empreses nàutiques a l'entorn | ens eren beneficiosos, perquè estàvem verament afadigats. Però la nostra | cobejança | no s'era encara assaciada, i glatíem pels pocs ocells que passaven i pels | li trametérem avís, que podia enviar a cercar l'objecte de les seves | cobejances | , i aquesta nova el retornà. Portats per la llur passió, els negres | la gent al servei de transport, perquè als països encara incivilitzats la | cobejança | dels diners no ha arribat, fins ara, a tenir-se per virtut pública, i | i qualsevol home pervers posava en venda; els quals, atesos de cega | cobejança | , no veien que, tot venent la pàtria, també ells es venien; referent a | cultura, Cató combaté contra l'ambició, mal multiforme, contra la | cobejança | il·limitada del poder, insaciable àdhuc amb tot el món dividit entre | això es sostreu res a la vostra arrogància ni a les vostres arrapadores | cobejances | , ni a la cega temeritat de la vostra supèrbia: deixant en segur els | i nombrosos estudis no l'han polit, ferotge i incontinent en les seves | cobejances | . Alguns es molesten de les batzegades del perruquer, i tenen per ofensa | Això neix del mal humor de l'esperit i de la timidesa o poc èxit de les | cobejances | , les quals, o no gosen a tant com desitgen, o no ho aconsegueixen i | d'un esperit que no troba sortida, per tal com ni poden governar llurs | cobejances | , ni satisfer-les, i aquella indecisió que té la vida quan es troba | del propi oci quan és vergonyós de declarar-ne la causa; llavors les | cobejances | , recloses en l'estretor interior sense sortida possible, s'escanyen elles | tot allò que els irrita, jo diria que a aquestes ànimes, en les quals les | cobejances | han fet erupció a guisa de malignes úlceres, el treball i l'agitació els | ja t'adelita! Aquests amics, en quant possible, els triarem lliures de | cobejances | , car els vicis s'esmunyen àdhuc en el proïsme, al qual s'encomanen i | Jo pla ho perdonaria, si aquesta desviació provenia d'una excessiva | cobejança | d'estudis; ara, però, aquestes tan recercades obres dels talents | eixamplar-se, les feixugues prémer menys a qui sap portar-les. A més, les | cobejances | no han de portar-se gaire lluny, però permetem-los de sortir vora nostre, | a fixar-los molt més ençà; d'aquesta manera, per bé que algunes | cobejances | agullonin l'esperit, llur limitació no els permetrà que ens menin | entenguem massa tard i després de gran confusió la vanitat de les nostres | cobejances | ; en una paraula, que ni el nostre treball sigui mancat de fruit, ni el | Per força ha d'entrar més suaument la dolor en l'ànima afranquida de | cobejança | , a la qual no havies promès l'èxit. El bé de l'esperit és en ell mateix | recercades, tornem a cercar les deixades, i van alternant en nosaltres la | cobejança | i el penediment; puix depenem totalment dels judicis d'altri i ens sembla | Cert que una prosperitat excessiva torna els homes cobejosos, i que les | cobejances | no són mai tan moderades que s'apaguin quan s'ha aconseguit llur objecte; | ara que convenia la unió per a l'equitat i el bé, l'expulsió de la | cobejança | del bé d'altri, de la qual tot mal té origen, el ressorgiment de l'afecte |
|