Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la dona era mare o prostituta, serva o vestal, muller o monja, objecte de	cobejança	o de desdeny, "vas d'iniquitat" o "goig dels homes": en qualsevol cas,
a expenses de l'altre, sinó amb una finalitat que el realitzarà sense	cobejances	, quan tu i jo potser ja no hi serem... —Setze anys —reflexiona ell en veu
de la seguretat col·lectiva, enfront del desballestament italià, de les	cobejances	franceses, de les amenaces barbaresques i, per últim, del perill turc.
catalana, el tractat de pau dels Pirineus (1659) i les	cobejances	imperialistes de Lluís XIV sobre les poblacions de Cap de Creus i Roses,
viure (i menjar) amb decòrum cada dia; si podeu, endegar	cobejança	i luxúria; pensar (creure o dubtar) en la certesa i
a Júlia; ella li barra la porta.)] Oh! [(Resta mirant la porta amb	cobejança	.)] Malaguanyada ocasió! [(Dubta en si ha d'empènyer la porta. Se
que Laura abans no gosava ni somiar, de por que Déu no la castigués per	cobejança	. Podrà menar una vida blana i còmoda. Tot d'una es sacseja per
Hauria volgut preservar-la d'aquells esguards que la fixaven amb	cobejança	revoltant, sacrílega, d'una manera com ell, Pere, no hauria gosat. I la
El meu amor per la filla del mestre havia empal·lidit. Les meves	cobejances	sensuals i sentimentals s'arremolinaven entorn de la serventa. Aquesta em
càlculs interessats en vistes al casament, i jo no sabia amagar les meves	cobejances	sensuals. Després d'una escena de besos i d'abraçades, d'estretes carnals
que m'han estafat impunement. Faig mal fet de dir això perquè desvetllarà	cobejances	al meu entorn, car un home que es deixa estafar és una bona presa. El
seu lloc, ningú no crida; no existeixen enveges, maledicències, rancors,	cobejances	; només temps, repòs, un mateix espai i un immens domicili col·lectiu...
oh Eva audaç, i ja un perill grandíssim has promogut mirant amb	cobejances	el sacre fruit, sagrat per a abstenir-se'n, i l'has
el seny, allò que la gent anomena seny, no deixar-se excitar per les	cobejances	, no fer-ne cas i moderar-les, ¿no trobes que escau sobretot d'una manera
amics Símmias i Cebes, els qui rectament ho són s'abstenen de totes les	cobejances	corporals, es mantenen ferms i no s'hi lliuren, sense témer la ruïna de
Cebes. No, per Zeus, reprengué ell. Diuen, doncs, adéu a totes aquestes	cobejances	, Cebes, aquells qui tenen cura de la pròpia ànima, no esmercen la vida a
a més, de l'enginyós artifici d'aquesta presó, ja que per la força de les	cobejances	, en certa manera l'empresonat és el qui més eficaçment coopera al seu
alliberament, l'ànima del filòsof autèntic s'aparta dels plaers, les	cobejances	, les afliccions i els temors tant com pot, perquè pensa que si un
si un experimenta amb intensitat un plaer, un temor, una aflicció o una	cobejança	no pateix pas, derivat d'ells, un mal dels que podria imaginar, com ara
l'altra amb més dolcesa, i ara amenaçant ara amonestant, s'adreça a les	cobejances	, les ires i els temors com si no compartís llur natura i fossin diferents
la seva sort actual. En canvi, aquella que està adherida al cos per la	cobejança	, com hem explicat abans, que de molt temps glateix per ell i pel món
en jo fer atenció, espalmat, a aquella melodía sobrehumana, a aquelles	cobejances	i aspiracions que l'humanitat no havía conegudes mai fins aleshores. Que
gent i a la seva terra, que serà tardorenca fulla, de tot vent de folla	cobejança	i vanitat joguina, i ara sembla que vulguin remuntar-lo fins al cel, però
en un degotís daurat. —Qui no ho diria? —pensa la donzella amb gran	cobejança	, plegades les mans i l'esguard il·luminat. —Qui no ho diria? Sembla una
lava li abrusà el cor. L'estup de sorpresa, de gelosia, de rancúnia, de	cobejança	que el tempestejà furiosament, convertí en un instant el nen maliciosot i
la guerra, fou abolida la llei sobre els lloguers, que posava un fre a la	cobejança	dels propietaris; l'atur forçós augmentà en proporcions paoroses,
interessa remarcar que l'empenta expansiva no és sempre deguda a una	cobejança	utilitària: n'és un factor, un innegable impuls intern desinteressat. Si
tresor enfangat. El fruit em feia venir salivera, mon estómac en tenia	cobejança	, tot el meu ésser el demanava; però, cada vegada que dava un pas per
perdius que jo li regalava i que, penjades en el seu sarró, oferia a la	cobejança	dels transeünts, que es giraven per contemplar-lo a la llum esblaimada
es criaven les plantes de les espícies, terres que concentraven totes les	cobejances	mercantils i que començaven a estimular les empreses nàutiques a l'entorn
ens eren beneficiosos, perquè estàvem verament afadigats. Però la nostra	cobejança	no s'era encara assaciada, i glatíem pels pocs ocells que passaven i pels
li trametérem avís, que podia enviar a cercar l'objecte de les seves	cobejances	, i aquesta nova el retornà. Portats per la llur passió, els negres
la gent al servei de transport, perquè als països encara incivilitzats la	cobejança	dels diners no ha arribat, fins ara, a tenir-se per virtut pública, i
i qualsevol home pervers posava en venda; els quals, atesos de cega	cobejança	, no veien que, tot venent la pàtria, també ells es venien; referent a
cultura, Cató combaté contra l'ambició, mal multiforme, contra la	cobejança	il·limitada del poder, insaciable àdhuc amb tot el món dividit entre
això es sostreu res a la vostra arrogància ni a les vostres arrapadores	cobejances	, ni a la cega temeritat de la vostra supèrbia: deixant en segur els
i nombrosos estudis no l'han polit, ferotge i incontinent en les seves	cobejances	. Alguns es molesten de les batzegades del perruquer, i tenen per ofensa
Això neix del mal humor de l'esperit i de la timidesa o poc èxit de les	cobejances	, les quals, o no gosen a tant com desitgen, o no ho aconsegueixen i
d'un esperit que no troba sortida, per tal com ni poden governar llurs	cobejances	, ni satisfer-les, i aquella indecisió que té la vida quan es troba
del propi oci quan és vergonyós de declarar-ne la causa; llavors les	cobejances	, recloses en l'estretor interior sense sortida possible, s'escanyen elles
tot allò que els irrita, jo diria que a aquestes ànimes, en les quals les	cobejances	han fet erupció a guisa de malignes úlceres, el treball i l'agitació els
ja t'adelita! Aquests amics, en quant possible, els triarem lliures de	cobejances	, car els vicis s'esmunyen àdhuc en el proïsme, al qual s'encomanen i
Jo pla ho perdonaria, si aquesta desviació provenia d'una excessiva	cobejança	d'estudis; ara, però, aquestes tan recercades obres dels talents
eixamplar-se, les feixugues prémer menys a qui sap portar-les. A més, les	cobejances	no han de portar-se gaire lluny, però permetem-los de sortir vora nostre,
a fixar-los molt més ençà; d'aquesta manera, per bé que algunes	cobejances	agullonin l'esperit, llur limitació no els permetrà que ens menin
entenguem massa tard i després de gran confusió la vanitat de les nostres	cobejances	; en una paraula, que ni el nostre treball sigui mancat de fruit, ni el
Per força ha d'entrar més suaument la dolor en l'ànima afranquida de	cobejança	, a la qual no havies promès l'èxit. El bé de l'esperit és en ell mateix
recercades, tornem a cercar les deixades, i van alternant en nosaltres la	cobejança	i el penediment; puix depenem totalment dels judicis d'altri i ens sembla
Cert que una prosperitat excessiva torna els homes cobejosos, i que les	cobejances	no són mai tan moderades que s'apaguin quan s'ha aconseguit llur objecte;
ara que convenia la unió per a l'equitat i el bé, l'expulsió de la	cobejança	del bé d'altri, de la qual tot mal té origen, el ressorgiment de l'afecte

Pàgina 1 (de 7)

50 següents