×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb cobejar |
Freqüència total: 389 |
CTILC1 |
dolça i segurament no posseïda per cap dimoni, però | cobejada | pel dimoni del senyor Andreu. L'estiu es va acabar, i | l'amistat em cou —ferida sagrada. | Cobejo | diners que em farien apte per a cloure els ulls | . És ben poc! Massa poc, Ernestina, per a qui, com jo, viu febrós, | cobejant | -te, delirant en la teva proximitat! Ernestina. No em parli | que només amb tal comprensió esdevindrà lliure. Cert és que la llibertat | cobejada | pel català és una llibertat molt més efectiva que la del savi antic. Però | un fill tan brillant, tan modern, que sabia vestir tan bé i que el | cobejaven | unes quantes mares de família. El casament amb Maria Carreres no va ésser | amb els cabells estesos sobre el mar." "En va, d'amors estranyes | cobejada | , de la nimfa exornaren el cos bell: Va romandre | introduït l'espasa virtuosa de Vilardell, la qual feia temps que era | cobejada | pel seu fill, l'infant Pere, i n'havia arribat a oferir quatre-cents sous | Rambla avall, sempre arrasserada á las casas. La papallona anava | cobejant | la desde 'l mitj del passeig. Pensava en las conquistas, en las aventuras | Haver-lo emprès era ja una victòria, el triomf de la meva voluntat. No | cobejava | la conquista de cap objecte exterior a mi. La meva era una aventura | belles i exactes, i ja la vida m'hauria donat tot allò que és capaç de | cobejar | l'ambició d'un home. Aquells dies sempre portava llapis i paper a la | cristià, de més a més, veia en el moro un competidor. Home de minifundi, | cobejava | més terra: la terra que treballava el moro, aquell "estranger". I el | així amb el seu seny bajà. Temerosos de veure's privats d'uns plaers que | cobegen | , s'abstenen d'uns altres mentre són dominats per aquests. I anomenen | m'ha destruit! /Des idées!\ —ah, vetaquí perquè jo les | cobejava | tant follament! Jo sentía que la possessió d'elles podía sola | de seny, bé que li agradi riure i fer goig i sentir que la festegen i | cobegen | , que no és gran mal si no en pateix l'honestedat i ajuda a fer casa. I el | d'ofici i l'escomesa, molt més perillosa, dels malentranyats que | cobegen | la mel i no es farien cap escrúpol d'arrabassar-li a viva força? Com | reial, ha pogut reeixir a atediar-me. Hi ha indrets a l'òpera que deixen | cobejar | -ne d'altres; de vegades s'escapa de desitjar la fi de tot l'espectacle: | els cartaginesos, però el cert és, també, que els romans feia temps que | cobejaven | les riqueses naturals i el comerç de la península pirinenca. Abans de | de en Lluis, qui al fi s'encaminava per una via que ella feia estona | cobejava | . Era la Pepa, qui, en lloc de seguir-los, es presentava a la escairada, | del séu negoci, que mai li produía tots els guanys que la seva ambició | cobejava | i en la cura de la seva persona, en la que tampoc mai hi aconseguía totes | pam, pum, de la fira. Les millors jugades tenen premis que l'infant | cobeja | . Tot el desig de l'infant en aquests mots al seu pare: —Si saps guanyar, | "No respondràs contra ton proïsme testimoni fals." IX "No | cobejaràs | la casa de ton proïsme." X "No cobejaràs la muller de ton | IX "No cobejaràs la casa de ton proïsme." X "No | cobejaràs | la muller de ton proïsme, ni son servent, ni sa serventa, ni el seu bou, | de gitar de ta faç les nacions, i eixamplaré ta contrada: cert, ningú no | cobejarà | la teva terra en pujar tu a veure la faç de Jahvè ton Déu, tres voltes | la geperuda digué veritat. Sí, tenia por. Vaga, confosa. Tant com havia | cobejat | aquest dia i ara li feia basarda! Era un temor inexpressable. Una | altre cop aquell home d'abans, ara que tant comprenia? Enllardar-se, | cobejar | , rodolar per l'amarg pendent de la passió i de l'espera, ara que | ha el neguit que et fugi, que se't fongui. Més val no glatir per res, no | cobejar | . Si tot ho has perdut, més no pots perdre. Féu una pausa. —Ara, vegeu | I ell. Ell, que sabé riure quan enterraven el fill. Ell, que ara la | cobeja | amb inesgotable luxúria d'embriac, la vella passió abrivada. Ell, que la | nades per al bé públic, a ell i als altres saludables, res d'humil ell no | cobeja | , res no deplora. Aquell que recolzant en la raó camina amb coratge | que no treballem en coses inútils o per motius inútils, ço és, que no | cobegem | allò que no podem aconseguir, o havent-ho aconseguit, entenguem massa | blanca del xofer es destaca. Deu ésser un auto de lloguer que la reina | cobeja | . Però el xofer s'hi nega enèrgicament. —/Aita, aita\ —diu la veu | de l'Aorai, d'un blau intens, treu el cap per damunt la nuvolada. Jo | cobejo | Taïtí, com la terra promesa, i dubto que els meus peus puguin mai més | del seu mateix consireig. ¿Provava de venjar-se d'ell Jaume Ripoll? ¿ | Cobejava | simplement Ramona, la noia del cant de la picor, i volia fer-se-la seva? | del producte comercial en un punt estratègic respecte a allò que realment | cobegem | : sense kodak no hi ha vacances. Som gairebé al llindar del mite, | no tenien pressa en veure'l posseïdor d'aquell títol acadèmic que ells | cobejaven | sols com una mena de disfressa ennoblidora, a fi de no confondre's amb | de la veritat i de menysprear i tenir per no res les coses que la majoria | cobeja | amb vehemència i per les quals s'armen els uns contra els altres. Perquè | més fàcil que aconseguim com més els faci gruar aquest tresor que tant | cobegen | . —Mentre no els facis enfadar massa, refoina! —Sempre seré a temps de | un dia treure el nas a la llum, gràcies a Joan Antoni. —Et dic que no | cobejo | la seva riquesa... —Jo no et parlo de la riquesa —exclamà Vilaret—. Això | Saumell, humiliat, reconeixia ara que més que la riquesa, ell | cobejava | i envejava de Joan Antoni el talent, la forta originalitat, la seva | al·lucinacions, però mai no fou visitat pel remordiment. Només havia | cobejat | el reialme de l'esperit i l'obtenia. Desaparegut, vivia dintre l'esperit | i que, sovint, no puguem ni tan solament estar tristos. El fet que Müller | cobegi | les botes de Kemmerich no vol pas dir que sigui menys compassiu que tal | a tocar-la, es féu enrera, temerós de perdre en un moment allò que | cobejava | . Quan acabà de llegir desfogà el seu neguit pegant un cop damunt la taula | Malvines o Falkland, situades a l'indret del freu de Magallanes, i força | cobejades | pels anglesos. Finida la guerra, "La Boudeuse" no tenia altra missió | i de ruïna. Se sentia abrivat i neguitós. Estava febrós d'aquell | cobejar | , d'aquella tensió de muscles en un únic daler. Amuntegava núvols i més | con el pensamiento." Aquest savi es diu Von Schorizzo i només | cobeja | el desig de venjar-se. "El hemisferio y la bóveda trepidaban a | ací el garanyó, l'ase reproductor, l'ase pare, la perla de la Plana, tan | cobejada | pels nord-americans. Les bèsties potegen l'empedrat amb fúria. Donen un | dels altres. Per a absorbir pobles, que consideren inferiors, però que es | cobegen | , és més pràctic fer-los creure que les raons sentimentals de llur pròpia | és la seva llibertat natural i el dret il·limitat a aquelles coses que | cobeja | . El que hi guanya és la llibertat civil" (Part 1a·, cap. | enyorança; esgarrifar-se, esgarrifança; frisar, frisança; lloar, lloança; | cobejar | , cobejança; recar, recança; venjar, venjança; trigar, trigança; | osa. Ex.: abundar, abundós; agradar, agradós; enyorar, enyorós; | cobejar | , cobejós; frisar, frisós; reganyar, reganyós; esgarrifar, esgarrifós; | arranjable; atorgar, atorgable; avaluar, avaluable; blasmar, blasmable; | cobejar | , cobejable; comptar, comptable; defensar, defensable; lloar, lloable; |
|