Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

dolça i segurament no posseïda per cap dimoni, però	cobejada	pel dimoni del senyor Andreu. L'estiu es va acabar, i
l'amistat em cou —ferida sagrada.	Cobejo	diners que em farien apte per a cloure els ulls
. És ben poc! Massa poc, Ernestina, per a qui, com jo, viu febrós,	cobejant	-te, delirant en la teva proximitat! Ernestina. No em parli
que només amb tal comprensió esdevindrà lliure. Cert és que la llibertat	cobejada	pel català és una llibertat molt més efectiva que la del savi antic. Però
un fill tan brillant, tan modern, que sabia vestir tan bé i que el	cobejaven	unes quantes mares de família. El casament amb Maria Carreres no va ésser
amb els cabells estesos sobre el mar." "En va, d'amors estranyes	cobejada	, de la nimfa exornaren el cos bell: Va romandre
introduït l'espasa virtuosa de Vilardell, la qual feia temps que era	cobejada	pel seu fill, l'infant Pere, i n'havia arribat a oferir quatre-cents sous
Rambla avall, sempre arrasserada á las casas. La papallona anava	cobejant	la desde 'l mitj del passeig. Pensava en las conquistas, en las aventuras
Haver-lo emprès era ja una victòria, el triomf de la meva voluntat. No	cobejava	la conquista de cap objecte exterior a mi. La meva era una aventura
belles i exactes, i ja la vida m'hauria donat tot allò que és capaç de	cobejar	l'ambició d'un home. Aquells dies sempre portava llapis i paper a la
cristià, de més a més, veia en el moro un competidor. Home de minifundi,	cobejava	més terra: la terra que treballava el moro, aquell "estranger". I el
així amb el seu seny bajà. Temerosos de veure's privats d'uns plaers que	cobegen	, s'abstenen d'uns altres mentre són dominats per aquests. I anomenen
m'ha destruit! /Des idées!\ —ah, vetaquí perquè jo les	cobejava	tant follament! Jo sentía que la possessió d'elles podía sola
de seny, bé que li agradi riure i fer goig i sentir que la festegen i	cobegen	, que no és gran mal si no en pateix l'honestedat i ajuda a fer casa. I el
d'ofici i l'escomesa, molt més perillosa, dels malentranyats que	cobegen	la mel i no es farien cap escrúpol d'arrabassar-li a viva força? Com
reial, ha pogut reeixir a atediar-me. Hi ha indrets a l'òpera que deixen	cobejar	-ne d'altres; de vegades s'escapa de desitjar la fi de tot l'espectacle:
els cartaginesos, però el cert és, també, que els romans feia temps que	cobejaven	les riqueses naturals i el comerç de la península pirinenca. Abans de
de en Lluis, qui al fi s'encaminava per una via que ella feia estona	cobejava	. Era la Pepa, qui, en lloc de seguir-los, es presentava a la escairada,
del séu negoci, que mai li produía tots els guanys que la seva ambició	cobejava	i en la cura de la seva persona, en la que tampoc mai hi aconseguía totes
pam, pum, de la fira. Les millors jugades tenen premis que l'infant	cobeja	. Tot el desig de l'infant en aquests mots al seu pare: —Si saps guanyar,
"No respondràs contra ton proïsme testimoni fals." IX "No	cobejaràs	la casa de ton proïsme." X "No cobejaràs la muller de ton
IX "No cobejaràs la casa de ton proïsme." X "No	cobejaràs	la muller de ton proïsme, ni son servent, ni sa serventa, ni el seu bou,
de gitar de ta faç les nacions, i eixamplaré ta contrada: cert, ningú no	cobejarà	la teva terra en pujar tu a veure la faç de Jahvè ton Déu, tres voltes
la geperuda digué veritat. Sí, tenia por. Vaga, confosa. Tant com havia	cobejat	aquest dia i ara li feia basarda! Era un temor inexpressable. Una
altre cop aquell home d'abans, ara que tant comprenia? Enllardar-se,	cobejar	, rodolar per l'amarg pendent de la passió i de l'espera, ara que
ha el neguit que et fugi, que se't fongui. Més val no glatir per res, no	cobejar	. Si tot ho has perdut, més no pots perdre. Féu una pausa. —Ara, vegeu
I ell. Ell, que sabé riure quan enterraven el fill. Ell, que ara la	cobeja	amb inesgotable luxúria d'embriac, la vella passió abrivada. Ell, que la
nades per al bé públic, a ell i als altres saludables, res d'humil ell no	cobeja	, res no deplora. Aquell que recolzant en la raó camina amb coratge
que no treballem en coses inútils o per motius inútils, ço és, que no	cobegem	allò que no podem aconseguir, o havent-ho aconseguit, entenguem massa
blanca del xofer es destaca. Deu ésser un auto de lloguer que la reina	cobeja	. Però el xofer s'hi nega enèrgicament. —/Aita, aita\ —diu la veu
de l'Aorai, d'un blau intens, treu el cap per damunt la nuvolada. Jo	cobejo	Taïtí, com la terra promesa, i dubto que els meus peus puguin mai més
del seu mateix consireig. ¿Provava de venjar-se d'ell Jaume Ripoll? ¿	Cobejava	simplement Ramona, la noia del cant de la picor, i volia fer-se-la seva?
del producte comercial en un punt estratègic respecte a allò que realment	cobegem	: sense kodak no hi ha vacances. Som gairebé al llindar del mite,
no tenien pressa en veure'l posseïdor d'aquell títol acadèmic que ells	cobejaven	sols com una mena de disfressa ennoblidora, a fi de no confondre's amb
de la veritat i de menysprear i tenir per no res les coses que la majoria	cobeja	amb vehemència i per les quals s'armen els uns contra els altres. Perquè
més fàcil que aconseguim com més els faci gruar aquest tresor que tant	cobegen	. —Mentre no els facis enfadar massa, refoina! —Sempre seré a temps de
un dia treure el nas a la llum, gràcies a Joan Antoni. —Et dic que no	cobejo	la seva riquesa... —Jo no et parlo de la riquesa —exclamà Vilaret—. Això
Saumell, humiliat, reconeixia ara que més que la riquesa, ell	cobejava	i envejava de Joan Antoni el talent, la forta originalitat, la seva
al·lucinacions, però mai no fou visitat pel remordiment. Només havia	cobejat	el reialme de l'esperit i l'obtenia. Desaparegut, vivia dintre l'esperit
i que, sovint, no puguem ni tan solament estar tristos. El fet que Müller	cobegi	les botes de Kemmerich no vol pas dir que sigui menys compassiu que tal
a tocar-la, es féu enrera, temerós de perdre en un moment allò que	cobejava	. Quan acabà de llegir desfogà el seu neguit pegant un cop damunt la taula
Malvines o Falkland, situades a l'indret del freu de Magallanes, i força	cobejades	pels anglesos. Finida la guerra, "La Boudeuse" no tenia altra missió
i de ruïna. Se sentia abrivat i neguitós. Estava febrós d'aquell	cobejar	, d'aquella tensió de muscles en un únic daler. Amuntegava núvols i més
con el pensamiento." Aquest savi es diu Von Schorizzo i només	cobeja	el desig de venjar-se. "El hemisferio y la bóveda trepidaban a
ací el garanyó, l'ase reproductor, l'ase pare, la perla de la Plana, tan	cobejada	pels nord-americans. Les bèsties potegen l'empedrat amb fúria. Donen un
dels altres. Per a absorbir pobles, que consideren inferiors, però que es	cobegen	, és més pràctic fer-los creure que les raons sentimentals de llur pròpia
és la seva llibertat natural i el dret il·limitat a aquelles coses que	cobeja	. El que hi guanya és la llibertat civil" (Part 1a·, cap.
enyorança; esgarrifar-se, esgarrifança; frisar, frisança; lloar, lloança;	cobejar	, cobejança; recar, recança; venjar, venjança; trigar, trigança;
osa. Ex.: abundar, abundós; agradar, agradós; enyorar, enyorós;	cobejar	, cobejós; frisar, frisós; reganyar, reganyós; esgarrifar, esgarrifós;
arranjable; atorgar, atorgable; avaluar, avaluable; blasmar, blasmable;	cobejar	, cobejable; comptar, comptable; defensar, defensable; lloar, lloable;

Pàgina 1 (de 8)

50 següents